Istockphoto 872482918 612x612

Descubriments de microscopis al llarg dels anys.

  • PRIMER MICROSCOPI:

    PRIMER MICROSCOPI:
    S'ha associat a Zacharias Janssen amb la invenció del microscopi òptic de lent única i del microscopi òptic compost de 9x augments. A vegades s'ha afirmat que el va idear amb l'ajut del seu pare al voltant de 1590, mentre tractava de trobar una manera de fer una lent amb molts augments per ajudar les persones amb greus problemes de visió.
  • MICROSCOPI DE GALILEO GALILEI

    MICROSCOPI DE GALILEO GALILEI
    Microscopi creat per Galileo Galilei, al 1610, Aquest microscopi té tres lents: ocular, camp i objectiu. La lent ocular es localitza en una càpsula de fusta, a la part inferior d'aquest cilindre, i subjecta per un anell de fusta es troba la lent de camp. La lent objectiu està en un suport de fusta a la part inferior del cilindre extern, folrat de cuir verd.
  • MICROSCOPI DE DREBBEL

    MICROSCOPI DE DREBBEL
    Drebbel al 1619 va dissenyar els seus microscopis de lents convexes sobre el model dels Janssen, millorant-ho; doncs proporcionava augments variables només modificant la longitud del tub, i asseguren que “produïen la inversió de la imatge”.
  • MICROSCOPI DE CAMPANA

    MICROSCOPI DE CAMPANA
    Giuseppe Campana al 1665 genera un salt qualitatiu, ja que construeix un microscopi de 9 cm on l'avenç substancial ho aporta un mecanisme de cargol que facilita el desplaçament, millorant notablement la qualitat de l'enfocament i una base circular de fusta amb un orifici central que permetrà observar per transparència. Per les seves dimensions reduïdes se'l considera el primer microscopi de butxaca.
  • MICROSCOPI DE HOOKE

    MICROSCOPI DE HOOKE
    El 1665 Robert Hooke va fabricar el microscopi més potent fins aquell moment, amb 30x d'augment. Amb aquest instrument va observar rodanxes fines de suro i va trobar alguns porus buits poligonals que va anomenar “cèl·lules”. També és important destacar que Hooke va introduir la il·luminació de les mostres mitjançant una espelma, cosa que va permetre observar les mostres amb millor claredat.
  • MICROSCOPI DE LEEUWENHOEK

    MICROSCOPI DE LEEUWENHOEK
    El microscopi de Leeuwenhoek consistia en una petita lent muntada sobre una placa de llautó, que se sostenia molt a prop de l'ull. Les mostres es muntaven sobre el cap d'una agulla que es podia desplaçar mitjançant uns cargols que permetien enfocar. En realitat, el microscopi de Leeuwenhoek era una simple lupa, però de gran qualitat, amb la qual podia assolir fins a 200 augments.
  • MICROSCOPI MARSHALL

    MICROSCOPI MARSHALL
    John Marshall al 1700 millora la tecnologia de la platina, permetent-ne el desplaçament i aconseguint una millor qualitat d'observació per transparència. També optimitza el cargol paral·lel a la barra, convertint-lo en micromètric, augmentant l'agudesa de l'enfocament fi.
  • MICROSCOPI DE CUFF

    MICROSCOPI DE CUFF
    Microscopi compost dissenyat per John Cuff al 1744. Aquest microscopi substitueix els tres pilars que sustentaven la platina i el sistema òptic per dues barres de metall. L'enfocament fi es fa mitjançant un cargol subjecte per un extrem a la barra fixa, i de l'altre a la mòbil. El mirall era còncau i articulable.
  • MICROSCOPI CARL ZEISS

    MICROSCOPI CARL ZEISS
    Carl Zeiss va poder fabricar en part des de l'any 1872 components per a microscopis amb un calibre i un sistema de forma significativament superiors, que es van utilitzar a la comunitat científica internacional.
  • MICROSCOPI NACHET

    MICROSCOPI NACHET
    Nachet fabrica al 1880 un microscopi monocular de 28 cm i aporta l'adaptació dels binoculars graduables a un microscopi. També per a l'època apareix el sistema regirar per al canvi d'objectius.
  • MICROSCOPI DE LLUM ULTRAVIOLADA

    MICROSCOPI DE LLUM ULTRAVIOLADA
    Kohler el 1904 empra les radiacions ultraviolades, amb un sistema de lents, substància permeable a les radiacions de curta longitud d'ona; marca amb això una nova etapa en l'estudi de microorganismes, la mida dels quals els feia invisibles a l'observació amb microscopi corrent.
  • MICROSCOPI ELECTRÒNIC DE TRANMISSIÓ (TEM)

    MICROSCOPI ELECTRÒNIC DE TRANMISSIÓ (TEM)
    El TEM va ser inventat per Max Knoll i Ernst Ruska al 1931.Utilitza un corrent d'electrons en lloc de llum per il·luminar la mostra. La mostra, que ha de ser molt prima per permetre el pas dels electrons, s'ha de tallar en seccions molt fines o ser transparent a electrons.
    Els electrons transmesos a través de la mostra interactuen amb una pantalla fluorescent, creant una imatge ampliada.
  • MICROSCOPI DE CONTRAST DE FASES

    MICROSCOPI DE CONTRAST DE FASES
    El 1932, Frits Zernike va desenvolupar mètodes òptics per separar ones lluminoses incidents i difractades, s'amplifica així la diferència de fase entre elles. Un sistema òptic especial converteix aquesta diferència de fase en una diferència d'intensitat, d'aquesta manera unes estructures apareixen més fosques que altres, s'utilitza per diferenciar les estructures internes de cèl·lules vives.
  • MICROSCOPI ELECTRÒNIC DE RASTREIG (SEM)

    MICROSCOPI ELECTRÒNIC DE RASTREIG (SEM)
    Creat per Manfred von Ardenne l'any 1937, el SEM escaneja la superfície de la mostra amb un corrent d'electrons, creant imatges tridimensionals d'alta resolució.
  • MICROSCOPI CONFOCAL

    MICROSCOPI CONFOCAL
    Va ser inventat per Marvin Lee Minsky al 1957 amb l'objectiu de visualitzar les xarxes neuronals i observar els esdeveniments biològics en sistemes vius. En aquest microscopi, la font de llum és un làser que il·lumina el preparat a diferents alçades, generant seccions òptiques.
  • MICROSCOPI D'EFECTE TÚNEL

    MICROSCOPI D'EFECTE TÚNEL
    Gerd Binnig i Heinrich Rohrer inventen el microscopi d'efecte túnel que permet observar superfícies a escales atòmiques, superant les limitacions dels microscopis òptics (aberració visual, límits de longitud d'ona fent un escombrat de superfície sobre l'objecte amb electrons “tuneladors”).
  • MICROSCOPI ELÈCTRONIC DE TRANSMISSIÓ DE HITACHI

    MICROSCOPI ELÈCTRONIC DE TRANSMISSIÓ DE HITACHI
    El fabricant tecnològic japonès Hitachi va desenvolupar al 2015 el microscopi amb més resolució del món, basat en la transmissió d'electrons i capaç de fer observacions a nivell atòmic.