-
Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme
Camprodon. Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar. -
reorganització la Comissió de Fàbriques
Sota l'empenta de Magí Coromines, es reorganitza la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, hereva de la primera organització d'empresaris de Catalunya, Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó (Barcelona, 1799). -
inauguració d'una nova fàbrica
Barcelona. S'inaugura la fàbrica de Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia. La primera factoria de l'estat moguda amb vapor. La hi coneixerà popularment com "El Vapor" (treballaven uns 700 obrers / es) -
Fundació del Sindicat Nacional Unificat.
a Londres és fundat el Sindicat Nacional Unificat -
Societat de Protecció Mútua de Membret Societat de Teixidors.
Barcelona. El dia 10 de maig es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Membret Societat de TeixidorsTeixidors de Cotó de Barcelona. És la primera organització obrera de l'Estat (estatuts). El seu capdavanter era Joan Muns i a més formaven part de la Junta Directiva José Sort Rull, José Sugrañes Pascual, Vicente Martínez Pintao, Pedro Màrtir Cardeñas i Pedro Vicheto que n'era el secretari. -
el boicot contra les selfactines donen per acabada la vaga.
Barcelona. El dia 8, les 19 Societats Obreres que decretaren el boicot contra les selfactines donen per acabada la vaga.
La importància del Conflicte de les Selfactines i la força de les Societats Obreres queda constatada pel fet que el dia 9 d'agost de 1854 es dictà a Madrid una ordre revocant la prohibició de les Selfactines, i que aquesta ordre no fou publicada per les autoritats de Catalunya. -
Comissió de obrers filadors.
Es reuneix una comissió d'obrers filadors, preparadors i teixidors per constituir la Federació de Les Tres Classes de Vapor (TCV). Tomàs Valls en fou el secretari interí. Les Tres Classes, en denominació de l'època, es referia a tres oficis, en aquest cas Preparadors, Filadors i Teixidors mecànics (els preparadors també se'ls anomena Jornalers, per ser obrers que treballaven a jornal i els altres a preu fet). -
Congrés obrer.
Barcelona. Del 18 al 26 de juny se celebra el primer Congrés Obrer d’abast estatal, constituint-se la Federació Regional Española de l'AIT (FRE de l'AIT). Hi van participar 90 delegats que representaven a 98 societats de 39 localitats. El congrés va seguir directrius bakuninistes i s'escollí un Consell Federal integrat per: Tomàs González Morago, Enrique Borrel, Francisco Mora, Anselmo Lorenzo i Ángel Mora. Aquest consell establí la seu a Madrid. -
Quart congrés de la UGT.
El dia 2 s’obren les sessions del quart congrés de la UGT. Hi participen 23 delegats representant a 66 seccions/societats i a la Federació Tipogràfica. Del Principat hi van assistir 4 delegats representant 15 seccions i al Comitè Nacional. Després del congrés Basilio Martín Rodríguez va ser elegit President. Cal destacar que el Congrés va aprovar que el Secretari del Comitè fos elegit en els congressos i no per les societats de la ciutat on residia el Comitè. -
Congrés Sindical Internacional.
París. Els dies 17 i 18 se celebra un Congrés Sindical Internacional. Solament hi són representades organitzacions, que rebutgen l'acció política, de França, Itàlia i Suècia. -
Anuncio del inici de la vaga general.
El dia 14 s'anuncia l'inici de la Vaga General. Ja estaven en vaga els metal·lúrgics (els impulsors de la vaga), els carreters i els forners. El dia 17 Barcelona estava paralitzada i es produeixen greus enfrontaments entre la guàrdia civil i els manifestats que provoquen 12 morts i centenars de ferits. -
Setmana Tràgica
Barcelona. Els fets tenen el seu origen en les protestes del dia 11 de juliol per l'embarcament de tropes i la crida de reservistes per a la guerra amb el Marroc, per anar a defendre els interessos miners i colonials de l'oligarquia espanyola. Les manifestacions de protesta se succeien diàriament i Solidaritat Obrera promogué una vaga general de 24 hores per al dia 26 de juliol. -
Vaga la Canadenca.
Barcelona. Entre els mesos de febrer i març esclatà la Vaga de "la Canadenca" (l’empresa hidroelèctrica més important de Catalunya Riegos i Fuerzas del Ebro, S.A., filial de la Barcelona Traction, era coneguda com "La Canadenca"). La vaga que començà per solidaritat amb uns treballadors acomiadats, amb el suport i l’organització de la CNT i amb l'entossudiment de l'empresa a negociar, es convertí en una gran vaga general que durà 44 dies. -
Conferencia de la CNT
Saragossa. Els dies 11 i 12 de juny se celebra una Conferència de la CNT. Després d'un informe d'Ángel Pestaña i d'una proposició signada pel mateix Ángel Pestaña i Salvador Seguí, la CNT retira l'adhesió a la Tercera Internacional i decideix adherir-se a la Primera Internacional, la refundació de la qual s'estava gestionant a Berlín. -
CNT declara la vaga general
Catalunya. La CNT declara la vaga general i, a Barcelona, dirigeix l’assalt a les casernes sublevades, reclamant el subministrament d’armes per als militants obrers. En l'assalt a la caserna de les Drassanes cau mort Francisco Ascaso, un dels dirigents emblemàtics de la CNT. La sublevació fou vençuda a Catalunya. Hem llegit, citant al reusenc Joan García Oliver, que el President Companys es va posar a disposició de la CNT i de la FAI.
