-
Guerra de Successió
Al segle XVIII, mor Carles II (de la monarquia dels Àustries). Dos candidats es presenten per al tron, L'arxiduc Carles d'Àustries (Corona d’Aragó) i Felip de Borbó (Qui tenia el suport de Castella).
Felip V va ser coronat, amb el seu pensament centralista, i volia les mateixes lleis i institucions per tot el país.
Guerra pel tron, finalment guanyada per Castella, causant el decret de nova Planta (Prohibeix el Català) S'anul·len les Corts Catalanes i el Català, s'aplica la monarquia absoluta. -
Ferran VII
Fill de Carles IV, o més conegut com a “El desitjat”, Ferran VII va tenir grans expectatives com a rei primerament. Encara que quan va decidir no aplicar la constitució del 1812, i va posar en marxa una monarquia absoluta, fent que el seu sobrenom passés a ser “El Felón”, ja que ningú estava d'acord amb la seva manera de regnar. -
Guerra del Francés
Espanya i França eren aliats gràcies a la seva dinastia compartida Borbònica, i tots dos tenien l'objectiu d'invaïr el seu enemic comú, Gran Bretanya. Gràcies al tractat de Fontanebleau, les tropes de Napoleó van poder travessar per Espanya amb la finalitat d'atacar. Va sorgir una guerra entre Espanya i França, ja que en utilitzar els territoris Espanyols per a atacar Portugal, França va decidir envair Espanya a traïció i posar a Josep Bonaparte com a rei, fallant miserablement. -
Corts de Càdis (Constitució del 1812)
La Constitució de Cadis, també anomenada com "La Pepa" per haver sigut creada el dia de Sant Josep. Va ser la més moderna i liberal constitució de tota Europa en el seu temps. Oferia drets i llibertats, encara que mai es va poder aplicar per culpa de Ferran VII. -
Pragmàtica sanció - Guerres Carlines
La llei Sàlica (prohibició a què les dones heredin el tron) va ser un obstacle per al regnat d'Isabel II. Els Carlins, grup de gent que volia que Carles (Germà Maria Isidre de Borbó) fos el rei en comptes d'Isabel.
Els Isabelins, partidaris al liberalisme (Poder en camp mateix entre reina i les Corts. Més drets i més llibertats), van guanyar la guerra l'any 1879. -
Isabel II (Liberalisme)
Isabel II és finalment anomenada reina d'Espanya. Els Isabelins, seguidors d'ella, són partidaris del Liberalisme.
El Liberalisme és una doctrina que proposa més drets i llibertats tant civils com econòmiques. S'oposa a l'absolutisme monàrquic i al conservatisme. -
Desamortització de Mendizábal
La Desamortització de Mendizábal va ser el procés històric i econòmic en el qual es van emetre una sèrie de decrets de venda dels territoris i altres propietats de l'església per la falta de capital respecte a les guerres. -
Espartero
Els militars intervenien molt en la política. Tenien el poder per fer aixecaments militars (Agafar el poder per la força, modelitzar el país no democràticament.) I van decidir donar un cop d’estat.
Espartero era progressista i era partidari del llibre comerç, va fer-se famós pels seus bombardejos i batalles lliurades. Va decidir bombardejar Barcelona, pel fet que els empresaris no volien el lliure comerç (No va ser molt estimat). -
La Gloriosa
La gloriosa, o també coneguda com la revolució de setembre, va ser una crisi econòmica. Hi havia molta insatisfacció respecte al règim d'Isabel II, va ser molt política, ja que no la volien. Aquesta revolució va portar a l'exili de la reina Isabel II cap a França, i també va causar moltes desigualtats socials. -
Amadeu de Savoia
Amb l'exili de la reina Isabel II, Amadeu de Savoia, qui era italià (No borbònic i més liberal i democràtic.) va ser escollit per les Corts Generals com a rei d'Espanya. Va ser molt marginat per l’aristocràcia per culpa de la seva inestabilitat en governar. Va estar al tron per tres anys (70-73). Espanya estava molt oposada a ell tant per polítics com aristòcrates. Finalment va dimitir i tornar a Itàlia -
La Primera República
Amb el poder de l’església, fan que no hi hagi canvis que no volen. Apareix la primera república, a on governa el cap d’estat perquè el rei no té poder. Hi ha una separació de poders i un sistema més demòcrata, aquesta república dura aproximadament onze mesos i és coneguda per la descentralització territorial i política més les reformes socials.
La república no és útil i acaba fracassant. Els republicans sense objectiu comú, acaben tenint un altre Borbó de rei. -
Alfons XII
Va ser el rei d'Espanya després d'Amadeu de Savoia i fill d'Isabel II. Va ser anomenat “El pacificador”, ja que el seu regnat va consolidar en l'estabilitat institucional, reparant molts dels mals de les lluites internes, inicia el període de la Restauració. Però era un sistema escassament democràtic. El seu regnat va ser “inacabat”, pel fet que va morir al cap de vint-i-vuit anys, així i tot, va fer els fonaments d'un nou règim monàrquic parlamentari. -
Bipartidisme
Antonio Cánovas va introduir un nou sistema de govern basat en el bipartidisme (2 partits es reparteixen el poder de forma pacífica) i alternança del poder, entre el liberalisme i conservador, per a evitar la implicació militar a la política. Tant Cánovas com Sagasta es van repartir el poder.
Els dos partits utilitzaven com a base la monarquia i la constitució de 1876, van aconseguir més estabilitat política. El rei era com l'àrbitre, convocava les eleccions quan creia convenient. -
Sagasta - Lider del partit liberal
Líder partit liberal
Reduïa el poder polític del rei
Volien més drets i llibertats.
Estat confessional (catòlic) però llibertat de culte
Sufragi censatari però més ampli -
Cánovas - Líder del partit conservador
Antoni Cánovas va ser historiador i també polític. Va ser un membre important dins de la Unió Liberal, també va ser un advocat important d'Alfons XII i va ser l'artifici més gran del sistema polític de la Restauració i líder del partit conservador.
Volien reforma, però restringida i menys drets i llibertats. No llibertat de cultes, estat confessional. Poca gent podia votar, vot molt limitat, sufragi censatari (3%-5% de les persones podien votar). -
Guerra de Cuba
Espanya mantenia 3 colònies d'ultramar --> Cuba, Argentina i Puerto Rico
Es van perde en guerres. Les colònies van tenir el suport dels estats units per independitzar-se
Aquesta derrota va manifestar a l'enderreriment d'Espanya en l'àmbit econòmic, militar...