-
Camprondon
Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar. -
Barcelona
Una Comissió Obrera protesta davant el capità general per l'acomiadament de treballadors i la rebaixa de jornals. -
Reus
El dia 18, a l'Ajuntament de Reus i presidit per l'alcalde 1er de la ciutat, els fabricants de l'art del cotó estableixen un acord sobre la tarifa de preus que es pagaran als treballadors, a més d'altres condicions com que tots los treballs del art se contarán per canas y no per trossos ni per pesas. Cal indicar que les societats obreres no estaven legalitzades. A la "Història de Reus" (dirigida per Pere Anguera) Reus, 2003 se citen com els primers convenis col·lectius documentats -
Barcelona
En els mesos d'octubre i novembre els obrers es declaren en vaga perquè no són ateses les seves peticions de jornals. Intervé l'autoritat municipal i disposa que es crearan unes comissions mixtes de representants obrers i de fabricants. -
junta central directva
El dia 1 es constitueix la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus, amb la finalitat de coordinar les accions de les Societats Obreres. -
Londres
Publicació del Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels. -
Barcelona
Pactes col·lectius entre fabricants i obrers. Són signants els primers convenis col·lectius de l'Estat, que pacten altres qüestions a més de les específicament salarials. Fixaven les hores ordinàries de treballs (72 a la setmana), llargada de les peces, etc. (Tal com citem més amunt, hem de recordar que el mes de març de 1937, a l'Ajuntament de Reus, se signà un conveni col·lectiu que establia una tarifa de preus per tots los treballs del art del cotó) -
Barcelona
Se signa el conveni col·lectiu dels peons d'estampats.
Destaquem aquest conveni perquè significa un nou avanç en les matèries tractades. Per part dels treballadors van signar: Miquel Solernou. José Queyer. Pedro Puigventós. Esteban Lluís. Pedro Llacuna -
Barcelona
Josep Barceló el capdavanter de la societat dels filadors i del moviment obrer de Catalunya és detingut i lliurat a l'autoritat militar, acusat injustament d'un crim en el mas de Sant Jaume d'Olesa de Montserrat. La repressió contra el moviment obrer, dirigida pel nou capità general Juan Zapatero, estava en marxa. -
Catalunya
En resposta a la persecució del general Zapatero, i en defensa del dret d'associació, la Junta Central de Directors de la Classe Obrera declara el dia 2 una vaga general que fou seguida molt extensament, tancant fàbriques, tallers, botigues i locals d'esbarjo. El dia10 de juliol s'arribà a un acord entre l'emissari del govern i la Comissió de la Classe Obrera. El dia 11 els obrers tornaren a la feina. -
Londres
El dia 28 es constitueix l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). Sens dubte marcà "un abans" i "un després", en l'organització del proletariat. Tingué en Karl Marx el seu principal impulsor. -
Brussel-les
Del dia 6 al 13 se celebra el 3er congrés de l'AIT. L'anarquista rus Mikhail Aleksandrovic Bakunin, hi participà activament. Per primera vegada hi assisteix un delegat català, Antoni Marsal i Anglora amb el pseudònim de Sarro Magallan, que presenta un petit informe de les Societats Obreres de Catalunya. -
Barcelona
La Direcció Central de Societats Obreres canvia de nom i passa a denominar-se Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona. Formaven la Junta Directiva Jaime Balasch, Antonio Colomer, Juan Fargas, Antonio Marca i Josep Quinglas. L'any 1870 es va adherir a la FRE de l'AIT. 1869 -
París
El proletariat pren el poder polític. És proclamada la Comuna de Paris. -
La Haia
Del 2 al 9 de setembre se celebra el cinquè Congrés de l'AIT, produint-se una greu escissió (Marxistes per un costat i Bakuninistes per l’altre) que afectarà directament el desenvolupament del moviment obrer de Catalunya. Aquesta escissió fereix de mor l'AIT. Representant la FRE hi assisteixen Rafael Farga i Pellicer, Carlos Alerini, Nicolás Alonso Marselau, Tomás González Morago i Pablo Lafargue, que es decanten per la fracció Bakuninista. -
Estat
Es proclama la Primera República. El català Estanislau Figueras primer president. El substituirà Francesc Pi i Margall -
Berna
Mor Mikhal Aleksandrovic Bakunin, divulgador i teòric de l'anarquisme -
Londres
El dia 14 mor Karl Marx. La revista "El Eco del Centro de lectura" de Reus publicà la primera biografia de Marx a Espanya, en el seu núm. 70 del 19 de novembre de 1871. -
Xicago
Acusats d’haver fet esclatar una bomba que matà uns policies en el decurs d’una manifestació, el dia 11 de novembre són executats, sense proves, quatre anarquistes. Se’ls coneixerà com Els Màrtirs de Xicago. L'any 1893 després d'una llarga revisió del procés vàren ser rehabilitats públicament. -
Catalunya
Se celebra per primera vegada el Primer de Maig. A Barcelona la vaga fou general, les botigues no van obrir les portes i van deixar de circular els tramvies. Antonio García Quejido, aleshores president de la UGT, va presidir el míting central i la manifestació. A Vilanova i la Geltrú la manifestació aplegà uns 4000 obrers. -
Estat
Es publica una Llei que regula les condicions de treball de les dones i dels infants a les fàbriques. Limitava el treball femení a 11 hores diàries i prohibia treballar a la canalla de menys de 9 anys. Els fabricants no la tingueren en compte. -
Barcelona
El dia 14 s'anuncia l'inici de la Vaga General. Ja estaven en vaga els metal·lúrgics (els impulsors de la vaga), els carreters i els forners. El dia 17 Barcelona estava paralitzada i es produeixen greus enfrontaments entre la guàrdia civil i els manifestats que provoquen 12 morts i centenars de ferits. La UGT s'hi va mantenir al marge, amb la qual cosa quedà restringida a Catalunya. La vaga fou un fracàs i el dia 24 els obrers que no estaven empresonats, tornaren capcots a la feina. -
Setmana Tràgica
Els fets tenen el seu origen en les protestes del dia 11 de juliol per l'embarcament de tropes i la crida de reservistes per a la guerra amb el Marroc, per anar a defendre els interessos miners i colonials de l'oligarquia espanyola.Els enfrontament del proletariat amb l'exèrcit i la guàrdia civil, provocà desenes de morts i ferits, deixaren l'emprenta del salvatgisme de les autoritats militars, que els cronistes han batejat amb el nom de la Setmana Tràgica. -
Estat
Es promulga una llei prohibint el treball nocturn de les dones (entraria en vigor el 1914, excepte en les indústries tèxtils, que es perllongaria el treball nocturn femení fins l'any 1920). -
Catalunya
Vaga General dels obrers i obreres del tèxtil reclamant la reducció de les hores de treball a 9 hores diàries i denunciant l'incompliment de les lleis sobre el treball infantil i femeni, publicades l'any 1900. Durant la primera setmana d'agost hi havia a Barcelona més de 24.000 treballadors en vaga i a Catalunya més de 63.000 vaguistes. -
Espanya
Vaga General Revolucionària, promoguda per la CNT i la UGT. L’enfrontament dels treballadors amb l’exèrcit i la guàrdia civil costa 70 morts, 43 d’ells a Catalunya. -
Barcelona
Vaga de les subsistències , també coneguda com el Capçalera Solidaritat Obrera 28-01-1918Rebombori del Pa. Durant diversos dies es van produir manifestacions promogudes per les dones, encapçalades per Amàlia Alegre, contra el augments de preus dels productes bàsics. Les dones que van presentar les seves exigències al governador civil, assaltaren comerços, fleques i carboneries -
Estat
Es publica la Llei de la jornada de vuit hores, pactada durant la Vaga de La Canadenca -
Madrid
Mor Pablo Iglesias, president de la UGT i del PSOE. -
Barcelona
Es crea el Partit Comunista Català (PCC) -
Espanya
Franco dóna per acabada una guerra, que ell va fer durar vint anys més, durant els quals va ordenar matar més de 30.000 persones. I no s'ha d'oblidar que si per l'exèrcit invasor ser català era un delicte; ser català i militant d'un sindicat eren dos delictes. En aquest context, l'oligarquia catalana. (Relació de militants de la CNT, de la UGT i de la Unió de Rabassaires, afusellats pels franquistes).
