-
Period: to
El Cop d'Estat
Es produeix el cop d'estat. Les zones conservadores cauen, però la resistència obrera impedeix que ho faci als centres principals de la indústria, a les grans ciutats i a bona part del sud. -
Franco cap a l'Àfrica
Franco marxa de Las Palmas deixant el general Luis Orgaz a càrrec de les illes. -
De Quiroga a Barrio. Canvis al Govern
Casares Quiroga dimiteix, penedit de no haver fet cas als avisos del cop. Azaña nomena Diego Martínez Barrio president. Aquest forma un govern de republicans i intenta (sense èxit) negociar amb les guarnicions. Davant de la perspectiva d'incloure membres de partits a la dreta del Front Popular, Largo Caballero i les socialistes s'oposen a participar-hi. -
La rebel·lió a Sevilla
4000 homes (de la guarnició local), comandats per Queipo de Llano, donen el cop a Sevilla. Als mercenaris magribins els donen permís per saquejar i assassinar dones, homes i infants. -
El Marroc rep a Franco
Franco arriba a Tetuan per comandar les tropes del Marroc. -
La República truca a Blum
José Giral envia un telegrama a Léon Blum (cap del Govern francès) demanant ajuda. Blum decideix accedir, ja que l'aparició d'un tercer estat feixista amb la frontera amb França i la pèrdua d'una via per desplaçar tropes colonials el preocupava. Tot i així, no va rebre tot el suport del seu govern de coalició i la premsa conservadora el criticà. -
De Barrio a Giral. Canvis al Govern
Martínez Barrio dimiteix després de no poder arribar a cap pacte amb els sublevats. És substituït per José Giral que, juntament amb Indalecio Prieto d'assessor principal, autoritzà el repartiment d'armes als obrers. -
L'intent a Barcelona
Els rebels arrosseguen la revolta fins al centre de Barcelona, però els anarquistes (armats un cop la CNT assalta els arsenals) i la Guàrdia Civil la sufoquen. La CNT s’apodera de la Caserna de les Drassanes (el quarter general dels rebels) i Goded, encarregat del cop a la ciutat, és executat al cap d’un mes. -
La caiguda de Sanjurjo
Sanjurjo s'enlaira des d'Estoril (Portugal), on era exiliat, per poder arribar a territori rebel i dirigir el cop a Madrid. No obstant, l'avioneta acaba per estavellar-se i Sanjurjo mor. Sense Fanjul, Goded ni Sanjurjo, Franco esdevé el principal candidat per ser líder dels sublevats. -
L'intent a Madrid
Joaquín Fanjul intenta rebel·lar-se a Madrid, a la Caserna de la Montaña. No obstant, les seves tropes queden ràpidament rodejades per treballadors i guàrdies d'assalt lleials (entre els quals es troben Valentín González, Gustavo Durán i Enrique Líster). Els colpistes onegen banderes blanques, però en apropar-se la multitud, obren foc. En resposta, els republicans capturen la caserna l'endemà, i maten diversos oficials. Fanjul va ser executat posteriorment. -
Un primer contacte amb Itàlia
Luis Bolín es reuneix a Roma amb el ministre d'exteriors Galeazzo Ciano per demanar avions bombarders o de transport. L'exèrcit de Franco havia quedat paralitzat a l'estret de Gibraltar (controlat per la marina) i els eren necessaris. Galeazzo s'hi nega. -
El començament de les relacions Hitler-Franco
Franco envia un a Hitler una carta per demanar-li fusells, avions i artilleria antiaèria. El Führer es mostra escèptic, però acaba per enviar 30 Junkers JU-52. -
Anarquistes cap a Saragossa
Diversos grups de milicians anarquistes surten de Barcelona per reconquerir Saragossa. No obstant, acabaran encallats durant 18 mesos a 20km de la ciutat. -
Naixement de la política nacional
Es crea la Junta de Burgos, que va simbolitzar la unió dels nacionals tot i que el bàndol continuava certament dividit. -
Anglaterra aconsella Blum
Blum viatja a Londres i comprova que els britànics desaproven la decisió; Anthony Eden li recomana prudència. -
La decisió de Mussolini
Entre el 25 i 27 de juliol, Mussolini es decideix a donar suport als sublevats, una decisió que pren després que el Kremlin anunciï que no ajudarà a la República. -
La resposta d'Europa a la crida republicana
Blum proposa que les principals potències europees es comprometin a no intervenir a Espanya. El pacte de No-Intervenció resultant no ajuda a la República, ja que Alemanya, Itàlia i Portugal (més tard també l'URSS) no el compleixen. -
Els lligams entre Itàlia i Franco
Es formalitza l'acord entre italians i sublevats. 12 bombarders Savoia Marchetti S.81 i 2 vaixells mercants amb combustible, caces Fiat C.R.32, municions, pilots i mecànics són enviats. Tanmateix, tres dels bombarders s'estavellen en el seu viatge cap al Marroc, accidents que fan evident el pacte entre Franco i Mussolini. -
La solidaritat russa
15000 persones mostren la seva solidaritat amb la República a la Plaça Roja de Moscou. Els treballadors russos voten, unànimement, destinar el 0,5% dels seus sous a ajudes per la República. -
Les tropes africanes arriben a la península
Franco trenca el bloqueig republicà amb el "Comboi de la Victòria" (un conjunt de vaixells de pesca carregats amb tropes). En 10 dies, gràcies al pont aeri (la protecció aèria italiana i alemanya), arriben a la península 15000 homes. Els sublevats ja reben subministraments regulars per part de Hitler i Mussolini. -
La primera ajuda soviètica
La República rep avions enviats pels russos, després que José Giral demanés a l’ambaixador soviètic a França que informés Stalin de la seva situació crítica. De totes maneres, no eren suficients. -
Els EUA no es mullen
Roosevelt cedeix a la pressió dels catòlics i conservadors, de manera que William Phillips, secretari d’estat, anuncia l’abstenció dels EUA envers cap intervenció a Espanya. -
Contra les atrocitats
Indalecio Prieto demana per ràdio que els republicans es controlin i no imitin, sota cap circumstància, la conducta brutal i repressiva dels nacionals. La seva intenció és aturar els “incontrolats” i les atrocitats a territori republicà. -
La Massacre de Badajoz
Després que les columnes africanes ocupin Badajoz, es produeix una massacre brutal. En poc més de 12 hores, 1800 homes i dones són metrallats a la plaça de toros. Les patrulles decideixen deixar els cadàvers a la vista durant jornades senceres per aterrir la població. -
Period: to
La No-Intervenció
A finals d'agost, 27 països signen el pacte de No-Intervenció, on es comprometien a "abstenir-se rigorosament de tota ingerència, directa o indirecta, en els assumptes interns d'aquest país" i prohibien "l'exportació... reexportació i el trànsit a Espanya, possessions espanyoles o zona espanyola del Marroc, de tota mena d'armes, municions i material de guerra" -
Miguel Campins i Granada
El General Miguel Campins, fidel a la República, és afusellat per negar-se a declarar la llei marcial a Granada (de fet, Franco demanà clemència per ell, però Queipo no en va fer cas) -
Lorca. La mort d'un dels grans.
Federico García Lorca és assassinat, com a acte políticament rellevant (era identificat amb l'esquerra moderada). -
L'Església nazi vol Franco
Els bisbes alemanys publiquen una pastoral col·lectiva, donant suport a l’ajuda que ofereix Hitler a Franco. -
Matança a la Modelo
Els rumors d'un intent d'evasió dels presoners de la Modelo de Madrid causen la matança de 70 presoners, diversos dels quals són ultradretans. Azaña es queda desfet; durant la guerra els crims republicans foren criticats per la República i les forces d'ordre, mentre que els dels nacionals eren tolerats pels defensors de la civilització cristiana. -
Crims a Rociana
La columna militar de Carranza arriba a Rociana (Huelva). Allà detenen homes i dones, afaiten els caps d'aquestes últimes i arrosseguen una dona amb un ruc per després matar-la. Durant els mesos següents, 60 persones són afusellades. -
La crida d'Ibárruri
Dolores Ibárruri s’adreça a tots els països del món demanant ajuda per salvar la democràcia espanyola. Milers de voluntaris contesten a aquesta crida, formant les Brigades Internacionals (la seva creació, però, no només va estar influenciada pel missatge d’Ibárruri). En un primer moment, Stalin no respon. -
Period: to
Repressió a les Balears
Els rebels conquereixen Mallorca amb l’ajuda dels Italians. Durant els 4 mesos següents, es produeix una sagnant repressió liderada per Arconovaldo Bonacorsi. -
Period: to
Els desplaçats del sud
L'avançament de les tropes feixistes causa el desplaçament de milers de persones provinents del sud. A mitjan mes, 8000 persones que fugien de la repressió es reuneixen prop de Valencia del Ventoso (Extremadura). -
De camí a Madrid: Talavera de la Reina
Cau l’última població de la ruta que segueixen els rebels cap a Madrid, Talavera de la Reina, on centenars de camperols són afusellats. -
Guipúscoa sota l'atac feixista
Irún cau en mans rebels a causa dels bombardejos italians i la inexperiència i escassetat d'armes presentades per la resistència. El general Mola ataca Guipúscoa per tancar la frontera amb França (i evitar una possible arribada de subministraments destinats a la República). -
L'Alcàsser de Toledo sota el setge republicà
L'artilleria republicana comença a bombardejar l'Alcàsser de Toledo, on 1000 guàrdies civils i falangistes s'havien tancat amb 200 dones i fills de militants d'esquerra. -
De Giral a Caballero. El Govern de Largo Caballero
Es constitueix un veritable govern de Front Popular, on Largo Caballero és nomenat president i ministre de guerra. La resta el componen ministres socialistes, comunistes i republicans. -
La resistència feixista a l'Alcàsser
Vicente Rojo, general republicà, s’ofereix a negociar tres condicions per aturar el seu setge a l’Alcàsser de Toledo:- Que garanteixin la vida de tothom
- Que alliberin les dones i els infants
- Un judici just per la resta
-
El Comitè de No-Intervenció
Es crea el Comitè de No-Intervenció que, amb seu a Londres, té la funció de garantir el compliment del pacte de No-Intervenció. No obstant, acaba convertint-se en una farsa favorable pels rebels en no deixar que la República trobi una defensa favorable. Dirigit per Lord Plymouth, permetia als feixistes donar suport a Franco, mentre mostrava prejudicis antisocialistes. L'URSS no creia que fos eficaç i Alemanya i Itàlia s'aprofitaren d'aquest, considerant-lo una tapadora força pràctica. -
La rebel·lió a Sant Sebastià
Sant Sebastià cau en mans feixistes, liderades, en aquest cas, pel general Mola. -
La rebel·lió a Màlaga
Les tropes del general Varela capturen Ronda (Màlaga). -
Repressió envers els refugiats
A Extremadura, els líders polítics i sindicals entre els refugiats provinents del sud preparen dos grups per arribar a línies republicanes. Queipo de Llano, per l'altra banda, decideix atacar algunes de les columnes de desplaçats: 2000 persones són empresonades, la majoria de les quals foren, posteriorment, executades. Falangistes i guàrdies civils capturen i empresonen d’altres que havien fugit soles. -
La primera ajuda soviètica
Surt el primer paquet d’ajuda soviètica cap a Espanya. -
La crescuda del Generalísimo
Franco és designat com a comandant en cap, substituint a Sanjurjo, en una reunió dels caps rebels a un aeròdrom prop de Salamanca. El mateix dia, Franco decideix que les seves columnes alliberarien l’Alcàsser de Toledo abans d’arribar a Madrid, buscant un cop propagandístic en el seu favor. -
De camí a Madrid: Santa Olalla
Les tropes del general Yagüe conquereixen Santa Olalla de camí a Madrid. 600 milicians presoners són executats al carrer Major del poble. -
La repressió a Toledo. L'alliberament de l'Alcàsser
Les tropes rebels de Franco ataquen Toledo. Després d’alliberar l’Alcàsser, decapiten a milicians i milicianes i assessinen els ferits de l‘hospital republicà llençant granades entre aquests. A l’hospital de Tavera decideixen matar més de 100 pacients i afusellar més de vint dones embarassades al cementiri municipal. -
No és hora de revolució
Es dissolen les milícies revolucionàries espontànies, substituint-les per unitats de l’exèrcit republicà. Els moviments revolucionaris aterrien les democràcies occidentals, i tant comunistes com republicans les intenten sufocar. -
Period: to
Les Brigades Internacionals
Durant l'octubre, les Brigades Internacionals, reclutades per la Internacional, arriben a Espanya de tota mena de nacions, incloent-hi aquelles víctimes del feixisme italià i alemany. Un cop al país, reben instrucció per part d'André Marty, dirigent comunista, a Albacete. La seva arribada suposa una pujada de la moral incalculable. -
No a la repressió
"El Socialista", dirigit per Julián Zugazagoitia, publica un article titular "La ley moral en la guerra". Juntament amb Prieto, fa campanya a favor de la disciplina a la rereguarda i del respecte per la vida de l'enemic.
"La vida del adversario que se rinde es inatacable, ningún combatiente puede disponer libremente de ella. ¿Que no es la conducta de los insurrectos? Nada importa. La nuestra necesita serlo." -
Madrid olora el feixisme
L’exèrcit africà (comandat per Franco) reprèn la marxa cap a Madrid. Els rebels ocupen pràcticament totes les poblacions en un radi de 25km i la capital s’omple de refugiats (provocant problemes d’escassetat d’aliments i aigua). -
Les condicions i l'ajuda de Stalin
Salpa el primer vaixell soviètic amb armes pesants destinades a la República, el "Komsomol", des d'Odessa. Stalin accedeix a ajudar el front republicà, amb la condició que el proletariat no vagi més enllà del que les democràcies capitalistes acceptin (per no perjudicar les seves relacions i fomentar encara més l'ascens del feixisme). Així doncs, els trotskistes i anarquistes republicans comencen a fer front a la presència dels estalinistes. -
Venceréis, pero no convenceréis
Miguel de Unamuno proclama un discurs controversial durant “el día de la Raza” a la Universitat de Salamanca, malgrat les protestes brutals de Millán Astray i altres feixistes: “Venceréis, pero no convenceréis. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta, pero no convenceréis porque convencer significa persuadir. Y para persuadir necesitáis algo que os falta en esta lucha, razón y derecho. Me parece inútil pediros que penséis en España.” -
L'URSS auxilia la República
Arriben els primers paquets d'ajuda militar provinents de l'URSS. El Kremlin no està disposat que Alemanya i Itàlia aprofitin Espanya per alterar els poders d'Europa i el seu equilibri. Madrid, que semblava perduda, reneix. La victòria ja no serà tan fàcil pels sublevats. -
Or... Al Kremlin
Largo Caballero ofereix 500 tones d’or al Kremlin per a futures compres d’armes. Les reserves d’or de la República ja s’havien desplaçat a la base naval de Cartagena, per evitar que caiguessin en mans sublevades. -
Repressió oficial al nord
A Monreal (Pamplona), les autoritats militars donen permís per afusellar a 66 presoners en resposta a la mort d'un tinent del Requetè. -
Objectiu: Madrid
25000 soldats rebels arriben als afores de la capital, per intentar trencar les línies de defensa a través de la Casa del Campo i la Ciudad Universitaria. A mitjan mes, els nacionals són reforçats amb l'arribada de la Legió Còndor. -
Anarcosindicalistes al Govern
Degut a la gravetat de la situació, s’integren al Govern 4 anarcosindicalistes de la CNT (Joan Peiró, Federica Montseny, Olivier Justícia, Juan López Comerç), que s’abstenen dels seus ideals per defensar la democràcia. -
Getafe i la cinquena columna. Madrid tremola
Getafe cau en mans feixistes. Mola declara que té preparades 4 columnes disposades a atacar Madrid, però que l'ofensiva serà iniciada per una cinquena (formada, principalment, per presoners a la ciutat). Al front republicà, arriben notícies de la mort de civils a Caramanxel per les tropes de Franco, i al centre de la capital comencen a sentir-se trets. -
El Govern cap a València
El Govern marxa cap a València, deixant el general Miaja, que estableix una Junta de Defensa, per defensar la ciutat. Pensaven que Madrid cauria. Els 4 anarcosindicalistes de la CNT proposen quedar-se, però Prieto ho rebutja, ja que la CNT obtindria un avantatge polític. Les circumstàncies fan possible que els comunistes assumeixin la defensa de la ciutat, cosa que augmenta el seu prestigi. -
Els presoners de Madrid davant l'arribada feixista
El comunista Santiago Carrillo (secretari general de les JSU), que just havia estat nomenat conseller d'ordre públic en la Junta de Defensa, esdevé responsable oficial dels presoners de Madrid. En una reunió amb la Federació local de la CNT, divideixen els presoners en tres grups:- Feixistes perillosos que executen
- Possibles partidaris rebels que s'evacuen a Chinchilla (Albacete).
- Altres no compromesos són posats en llibertat.
-
Brigades a Madrid
Arriben les primeres unitats de brigadistes a Madrid. L'XI brigada internacional, dirigida pel soviètic Emilio Kléber, és decisiva per la defensa de la capital, ja que permet a Miaja comandar una defensa efectiva, on acaba participant tot el poble de la ciutat. Dolores Ibárruri també és essencial, gràcies a ella apareixen brigades femenines. -
Confrontacions al bàndol republicà. La mort de Durruti.
Arriba la columna de Buenaventura Durruti a Madrid, on mor el dirigent anarquista. L'estranya causa de la seva mort agreuja la confrontació entre comunistes i anarquistes, que s'acusen mútuament. Els comunistes pensen que els anarquistes obstaculitzen l'organització i administració de béns. Els anarquistes els critiquen per imposar l'autoritarisme rígid de l'URSS. -
Un respecte no recíproc
L’Estat Major, mitjançant la ràdio i la premsa, ordena que es tracti amb respecte i cura qualsevol aviador enemic que dugui a terme un aterratge forçós o hagi saltat amb paracaigudes. El mateix dia, una caixa amb les restes esquarterades d’un caça republicà que havia aterrat a zona nacional és llançada amb paracaigudes al centre de Madrid, amb una etiqueta: “Para la Junta de Defensa”. -
La Junta de Burgos com a "Govern"
Alemanya i Itàlia reconeixen la Junta de Burgos com a Govern legítim d’Espanya, comprometent-se indirectament a garantir la victòria dels sublevats. -
La mort de José Antonio. L'inici del fi de la Falange
José Antonio Primo de Rivera és afusellat a la presó d’Alacant, després que Franco, ja Generalísimo, es mostrés reticent davant la seva alliberació, negant salconduits de negociadors i un permís per organitzar una campanya amb l’objectiu de salvar-lo. Franco volia desarmar la ideologia falangista. -
Adeu, Durruti
Centenars de milers de persones es reuneixen a Barcelona pel funeral de Durruti, que acaba sent la darrera manifestació pública de mobilització de masses de la CNT. -
¡No Pasarán!
S'atura l'ofensiva rebel a Madrid. El general Miaja esdevé un heroi popular, i el seu èxit es deu, en part, al suport que va rep la Junta de Defensa del Partit Comunista i les Juventudes Socialistas Unificadas. No obstant, molts (com el periodista Mikhail Koltsov) atribueixen que el veritable tècnic i militar ha estat Vicente Rojo, cap de l'Estat Major de Miaja. La victòria republicana a Madrid és la primera derrota important de Franco. -
Es necessita una unió
Vladimir Antonovovseenko, el cònsol general rus a Barcelona, anuncia a Companys que l’ajuda soviètica només continuarà si s’eliminen els obstacles que impedeixen unificar les forces republicanes. -
Ofensiva Madrid-La Corunya
Els nacionals tracten de tallar la carretera Madrid-La Corunya, però es retiren després de patir nombroses pèrdues prop de Boadilla del Monte. -
Escassetat a Catalunya
Companys remodela la Generalitat, nomenant Joan Comodera (del PSUC) al càrrec del subministrament. No obstant, l'escassetat de queviures, la inflació, l'especulació i la presència del mercat negre no van desaparèixer. -
Stalin i la burgesia?
Stalin recomana per carta a Largo Caballero que treballi juntament amb el partit republicà per atreure a la burgesia. No els convé pas que Espanya es pugui representar com una república comunista o revolucionària. Com a resposta, la moral de molts treballadors s’abaixa, perquè perden la confiança en possibilitat de crear reformes socials profundes. -
Les pèrdues Madrid-La Corunya
L'ofensiva rebel per apropiar-se de la carretera Madrid-La Corunya es reprèn. En 4 dies, però, només aconsegueixen avançar 10 km, causant 15000 baixes a cada bàndol. -
La caiguda de Màlaga
Columnes de soldats italians arriben a Màlaga, que cau a causa dels bombardeigs aeris i marins. Després de la batalla, les tropes de Queipo de Llano assassinen 4000 republicans. Els qui havien fugit per la carretera de la costa són canonejats des del mar i metrallats pels avions. -
Period: to
La batalla de Jarama
Es produeix la batalla de Jarama. Els rebels perden 20000 homes i els republicans 25000. El pes de la resistència republicana el suporten les Brigades Internacionals i la seva participació esdevé crucial. -
Envoltem Madrid?
Franco aprova la iniciativa dels italians d’encerclar Madrid amb un atac múltiple: 1.Els italians de Sigüenza a Guadalajara.
2.Els nacionals des de Jarama a Alcalá de Henares. -
Doncs no encerclem Madrid
Les tropes italianes trenquen les defenses republicanes prop de Madrid, però l’atac dels sublevats des de Jarama no és efectiu, així que els republicans aprofiten per enviar reforços. Les condicions meteorològiques perjudiquen les columnes i avions del general italià Amerigo Coppi, que estan adaptats a les condicions africanes. -
L'ofensiva italiana és coixa
El batalló Garibaldi de les Brigades Internacionals i els tancs soviètics componen l'ofensiva republicana davant l'atac múltiple d'italians i franquistes prop de Madrid. Els tancs T-26 russos són molt superiors als lleugers italians. En 5 dies, els italians són anihilats. -
Els italians no es rendeixen
Dino Grandi, el ministre d'exterior italià, anuncia que els soldats italians no es retiraran fins a la victòria dels sublevats. Franco acaba aprofitant les tropes italianes com a carn de canó per provocar desgast mentre les seves es reagrupen. -
Un coronel més
Vicente Rojo és ascendit a coronel republicà, pels seus “mèrits de guerra”. -
La causa de Franco
Franco rep l'ambaixador de Mussolini Roberto Cantalupo i li explica el perquè de la seva guerra de desgast. "Ocuparé España ciudad a ciudad, pueblo a pueblo, ferrocarril a ferrocarril. Debemos realizar la tarea, necesariamente lenta, de redención y pacificación, sin la cual la ocupación militar sería totalmente inútil." -
Conflictes falangistes
A Salamanca es produeix un enfrontament entre falangistes. Els legitimistes, liderats per Agustín Aznar i Sandro Dávila prenen el lideratge a Manuel Hedilla, el sucessor de José Antonio. L’endemà, després que Hedilla enviï un escamot a la seu del partit, Aznar és detingut. -
Un nou líder, per poc temps...
El Consejo Nacional de la Falange designa a Hedilla jefe nacional. Posteriorment, anuncia a Franco que accepta la seva unió amb els carlins (que Franco desitja per poder-los sotmetre a la seva autoritat). -
Una unió
Es promulga el decret d'unificació entre els falangistes i els carlins. El partit resultant s'anomena Falange Española Tradicionalista y de las JONS. -
Crisi a Catalunya
La tensió entre la Generalitat i les organitzacions obreres revolucionàries augmenten amb l'assassinat de Roldán Cortada (secretari del conseller de treball i obres públiques) en un dels ja freqüents enfrontaments. Dies després, Antonio Martín (dirigent del comitè de la CNT a Puigcerdà) i dos anarquistes moren en un tiroteig. A més, la policia secreta comunista comença a detenir militants del POUM. -
La Falange se sotmet. Hedilla cau de pressa
Hedilla és detingut (amb altres falangistes) després d'instar els caps provincials a obeir les seves ordres un cop va saber que seria un simple vocal de la Junta Política a la nova direcció de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. El 29 de maig acaba sent acusat per "planejar l'assassinat de Franco" i el condemnen a la pena de mort (encara que passarà quatre anys empresonat abans de morir). -
Un dia de mercat. Guernica
Guernica és brutalment bombardejada per la Legió Còndor (el comandant de la qual era Von Richthofen). Malgrat ser dia de mercat, la ciutat més antiga del País Basc i el seu cor cultural és destruida després de 3h i 15 min de bombardeig ininterromput. L’atac suposa un cop terrible pels bascos. -
Period: to
Els Fets de Maig
L'assalt a la seu de Telefònica a Barcelona (que era en mans de la CNT) ordenat pel cap de la policia del PSUC inicia els famosos Fets de Maig. Companys aprofita l'ocasió per atacar la CNT i, durant dies, els anarquistes s'enfronten amb les forces de la Generalitat i del PSUC als carrers de la ciutat. Finalment, Juan Garcia Oliver, des de la Generalitat i en nom de la CNT, demana als militants que abandonin les armes. -
El Govern auxilia Companys
El Govern envia reforços policials des de València a Barcelona, que aconsegueixen aturar els enfrontaments dels Fets de Maig. A canvi, la Generalitat renuncia al control de l’exèrcit de Catalunya i a les competències d’ordre públic. -
¿Dónde está Nin? Ni en Salamanca ni en Berlín
Andreu Nin, un dels dirigents del POUM, és segrestat per agents soviètics, dut a una residència a Alcalá de Henares, interrogat, torturat i finalment executat. Altres trotskistes espanyols i estrangers van desaparèixer. El POUM serà il·legalitzat a mitjan juny i el seu comitè executiu detingut i acusat de sedició en temps de guerra (pels Fets de Maig). -
Caballero no pot més
Largo Caballero es veu obligat a dimitir, degut a la seva deficient administració dels Fets de Maig i la seva negació (malgrat la pressió dels comunistes) a dissoldre el POUM i detenir la seva direcció. -
De Caballero a Negrín. Canvis al Govern
Juan Negrín és nomenat president del Govern. Prieto l'aconsegueix convèncer perquè nomeni Zugazagoitia ministre de Governació i a Manuel Irujo ministre de Justícia (que posteriorment reformà el règim penitenciari de les presons per evitar els "paseos" i altres atrocitats). Prieto esdevé ministre de Defensa Nacional. -
La caiguda de Mola
Mola mor en un accident d’avió, que s’estavella a Alcocero (Burgos). La versió oficial esmenta que l’avió, enmig de la boira, topà amb el Monte de la Brújula. Així doncs, a Franco ja no li queda cap rival seriós que pugui perjudicar la seva autoritat. -
El cinturó de ferro sucumbeix
Els atacs aeris i la incursió nacional tomben les línies defensives de Bilbao, en especial les fortificacions del "Cinturó de Ferro" (l'estructura de la qual havia estat filtrada per Alejandro Goicoechea, un desertor que fugí amb còpies dels plànols). Bilbao cau al cap d'una setmana. -
Contraatac: Brunete
L'ofensiva republicana a Brunete i Garriga, planificada pel general Rojo, sorprèn els feixistes. Al cap de dos dies, però, el general Varela sufoca part de l'ofensiva (perjudicada, també, pels conflictes entre republicans). -
Period: to
La batalla de Brunete
L’ofensiva inicial republicana resulta en una llarga batalla. Els republicans defensen els seus avanços davant l’artilleria i aviació feixistes, tot i que es veuen obligats a tornar a les posicions inicials. En certs moments, el caos era tal que ambdós bàndols bombardejaven les seves tropes. -
Period: to
L'ofensiva d'Aragó
Els republicans inicien una ofensiva al front d'Aragó, amb la intenció de recuperar Saragossa i prendre el poder de les línies ofensives als anarquistes. La incursió, però, s'atura a mitjan setembre degut a la dificultat de capturar poblacions com Belchite, la calor, la falta d'efectives comunicacions i les divisions entre comunistes i la CNT. -
Abolició del Consell d'Aragó
El Consell d'Aragó (d'ideologia anarquista i organitzat de forma autònoma per la CNT i altres), creat l'octubre de 1936, es dissol gràcies a la pressió dels comunistes per assolir una major centralització. Enrique Líster, l'encarregat de la dissolució, aprofita per detenir a altres membres de la CNT, alguns dels quals acabaren afusellats, i destruir granges col·lectives. -
El Vaticà dona suport a Franco
El Vaticà, degut a les campanyes catòliques internacionals, reconeix el govern de Franco com a legítim de manera oficiosa. -
El nord ja és feixista
Cauen Gijón i Avilés. El nord és conquerit els nacionals en acabar el mes, i comencen a utilitzar la indústria per assolir un avantatge que resultarà ser decisiu. -
Terol torna a ser republicà
Gràcies a les extremes condicions meteorològiques (que endarrereixen l’arribada de reforços), i a l’estratègia de Vicente Rojo, els republicans aconsegueixen recuperar Terol. Malgrat això, l’ambient glacial abaixa la moral i genera nombroses baixes. -
El nou Govern de Franco
Franco nomena el seu primer Govern i acaba amb la Junta de Burgos. Reparteix càrrecs entre falangistes, carlins, monàrquics i militars. Aquests últims, però, eren dominants; l'ordre públic, els afers exteriors i les carteres de defensa els corresponen. S'atorga a la Falange el control sindical, a l'Església el de l'educació. La ideologia del nou estat és fermament nacionalista, catòlica i antirevolucionària. -
Terol marxa de la República
Els republicans es veuen obligats a retirar-se de Terol a causa de l’ofensiva feixista, que torna a envair la ciutat. -
Els franquistes avancen, i avancen
Amb 100000 soldats, 200 tancs i 1000 avions, els feixistes reprenen la seva incursió militar, amb la intenció d’arribar al mar i dividir el territori republicà. L’última setmana de març arriben al delta de l’Ebre. -
Bombes, bombes i bombes. Mort, mort i mort
Barcelona rep una onejada de bombardeigs brutal, que causa prop de 1000 víctimes. Els barris obrers, on s'assenten refugiats de totes parts del país, pateixen les pitjors incursions. Els bombardejos s'entenen durant 1938, i no només a Catalunya, València, Gandia, Alcoi i Alacant també en sofreixen. -
Prieto marxa
Prieto dimiteix com a ministre de Defensa Nacional després que Negrín li ofereixi ser ministre d'obres públiques i ferrocarrils en la remodelació del Govern. Segons Negrín, el seu pessimisme respecte els resultats de la guerra no poden compaginar-se amb el seu càrrec. -
Mar!
Els feixistes arriben al mar de Vinaròs i divideixen el territori republicà en dos. -
Mussolini ja té permís
Chamberlain signa el pacte angloitalià, que permet a Mussolini tenir tropes a Espanya de manera oficial. -
Portugal també
El dictador portuguès Oliveira Salazar reconeix, oficialment, el règim de Franco. -
El Vaticà reconeix Franco
L’arquebisbe Gaetano Cicognati és nomenat nunci apostòlic a Espanya, formalitzant oficialment, el reconeixement del règim per part de l’Església. Franco, en resposta, envia un ambaixador a la Santa Seu. -
Sorpresa a l'Ebre
L'ofensiva republicana al riu Ebre, dirigida pel general comunista Juan Modesto, sorprèn els rebels i assoleix Gandesa. -
Period: to
La batalla de l'Ebre
Després de 113 dies de lluita que causen 13250 morts i 110000 ferits, l'exèrcit republicà es retira de les Terres de l'Ebre. És la batalla més cruenta de tota la guerra. -
Els laboristes canvien de posició
El partit laborista de la Gran Bretanya rebutja oficialment la No-Intervenció. Comencen a donar suport a aquells voluntaris i brigadistes militants del partit que ajuden la República. -
Adeu, Brigadistes!
A Barcelona té lloc la desfilada de comiat de voluntaris i Brigadistes Internacionals, que es retiren. Dolores Ibárruri pronuncia un emotiu discurs: "Podéis marchar orgullosos. Sois la historia, sois la leyenda, sois el ejemplo heroico de la solidaridad y de la universalidad de la democracia. No os olvidaremos; Y cuando el olivo de la paz florezca, entrelazado con los laureles de la victoria de la República Española ¡Volved! Volved a nuestro lado, que aquí encontraréis la patria". -
Un últim atac
Franco llença l’última ofensiva, auxiliat per material alemany nou i soldats de sobres. La resistència és molt feble. -
Churchill i l'error anglès
Winston Churchill declara al Daily Telegraph l'error comès en l'actitud de les democràcies occidentals envers la República: "Si Franco guanyés, els seus aliats nazis l'incitarien a la mateixa repressió brutal que es practicava als estats totalitaris. [...] Avui diria que per a l'imperi britànic és menys perillosa la victòria del Govern espanyol que la del general Franco." -
L'èxode republicà
Comença un èxode immens des de Barcelona en arribar la notícia que els feixistes són al Llobregat. Centenars de milers de persones marxen cap a França. -
El Govern cap a Girona
El Govern republicà (a Barcelona des de l’octubre de 1938) s’instal·la a Girona. L'última sessió de les Corts se celebra a Figueres. -
Barcelona és seva
Els rebels entren a Barcelona, pràcticament buida. -
Cap a França
El Govern francès permet l'accés de refugiats (escoltats per supervivents de l'exèrcit republicà) a través de la frontera. -
El Govern s'exilia
El president de la República Manuel Azaña opta per l’exili. Tres dies després, Negrín i Vicente Rojo fan el mateix. Azaña dimiteix a finals de mes. -
Negrín retorna
Negrín retorna de França a Albacete amb Álvarez del Yayo. Espera resistir fins que esclati una guerra que situï les democràcies europees de la seva part. -
Una nova Junta de Defensa
El coronel Segismundo Casado, el socialista Juan Besteiro i un conjunt d’anarquistes decideixen formar una Junta de Defensa contra Negrín, intentant assolir un acord amb Franco. Farta de la guerra i famolenca, la població dona suport a la proposta. -
Miaja afavoreix la Junta
El general Juan Miaja se suma a la Junta de Defensa de Casado i es comencen a detenir comunistes. -
Rebel·lió contra la Junta
Les tropes del comandant del I cos de l’exèrcit del centre, el comunista Luis Barceló, encerclen Madrid i produeixen enfrontaments entre els partidaris de la Junta de Defensa de Casado i els qui s’oposen. -
S'acaba la revolta. Guanya la Junta
A Madrid, s'acorda l'alto el foc dels enfrontaments provocats per Barceló després que el IV cos, dirigit per l'anarquista Cipriano Mera s'imposés. Barceló i altres dirigents comunistes són executats. -
El fi de la República
Les tropes franquistes llencen un atac massiu que acaba, 5 dies més tard, en la caiguda de la resta de territoris republicans sense trobar gairebé resistència. -
Pasaron
Els feixistes entren a Madrid, que cau sota el seu domini. -
"La guerra ha terminado"
Des del seu quarter general, Franco emet el “parte final” de la guerra i proclama la victòria sublevada: “En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado.”