-
Tractat de Fontainebleau
Napoleó decreta un Bloqueig Continental, que prohibeix comerciar productes britànics al continent europeu. Portugal es va negar a seguir l'ordre. En resposta, Napoleó decideix envair Portugal, amb l'ajuda d'Espanya.
El Tractat de Fontainebleau va tractar en la invasió militar conjunta francoespanyola de Portugal, en la que es permetia el pas de tropes franceses per territori espanyol. Conforme al pacte, un cop envaït, el país quedaria dividit en tres zones: el nord el centre i el sud. -
Guerra del francés (Guerra de la Independència)
El 1808, les tropes franceses van entrar a la península Ibèrica amb l’excusa d’envair Portugal, en el marc del projecte napoleònic del domini d’Europa. Napoleó va aprofitar per deposar a Carles IV i substituir-lo en el tron pel seu germà, Josep I Bonaparte.
L’ocupació francesa va provocar un alçament popular i una guerra que es va allargar fins al 1814. A Catalunya va rebre el nom de 'guerra del Francès'. Les guerrilles van fer front a l’invasor amb l’ajuda militar de la Gran Bretanya i Portugal -
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte, era el germà del gran i poderós Napoleó el qual li va donar un alt poder. En l'època d'una alta rivalitat a Espanya entre Carles IV i Ferran VII, quan ambdós acudeixen a Napoleó (l'home més poderós de l'època) perquè decideixi qui es mereix el tron. Per sorpresa pels dos, Napoleó acaba decidint que el tron serà per al seu germà Josep i Josep Bonaparte acaba regnant Espanya fins al 1813 a finals de la Guerra del Francès i s'ha d'exiliar a França. -
Corts de Càdis
Les Corts de Càdis va ser una assemblea de diputats reunida el 1812 a Càdis.
Fou reunida durant el govern de Josep I, en plena revolta, sota la pressió dels grups cultes il·lustrats i liberals minoritaris, que proposaven la promulgació d’una constitució política per a la monarquia espanyola, de liquidar l’Antic Règim i transformar la monarquia en un estat liberal (liberalisme).
Van usar Càdis com a centre perquè era el poble que quedava més al sud i era més difícil conquerir. -
Constitució de Cadis
La Constitució espanyola de 1812, coneguda popularment com La Pepa, va ser promulgada per les Corts Generals d’Espanya el 19 de març de 1812 a Cadis. La importància històrica de la constitució és gran, ja que es tracta de la primera Constitució promulgada a Espanya, a més de ser una de les més liberals del seu temps amb molt drets i llibertats. Respecte a l’origen del seu sobrenom, la Pepa, és perquè va ser promulgada el dia de Sant Josep. Malauradament no es va arribar a aplicar "oficialment". -
Regnat de Ferran VII (absolutisme)
Va ser rei d'Espanya. Era fill de Carles IV, amb qui va mantenir molt males relacions: Va conspirar contra el seu pare, agrupant al seu voltant els descontents amb Carles IV en un partit fernandista amb suport popular.
Era un rei absolutista.
Per decidir qui és rei entre Carles IV i Ferran VII se’n van a Baiona a veure a Napoleó (l’home més poderós de l’època).
Napoleó ha de decidir qui és rei → Decideix que el rei serà el seu germà Josep Bonaparte el que causa que el poble estigui descontent. -
Absolutisme
L'absolutisme era una doctrina política que afirmava que el rei era l'únic amb poder per crear lleis. Exercia el poder sense restriccions, ja que li venia de Déu. Aquesta era la doctrina política a la majoria de països europeus a l'època Carlista.
Ferran VII va decretar la tornada a l'absolutisme amb el suport de l'exèrcit i diputats de les Corts de Cadis. Després d'haver promès ser més liberal. Més tard, va aparèixer Isabel II, la seva filla que tragué l'absolutisme i implantà el liberalisme. -
Regnat Isabel II (liberalisme)
Isabel II "la dels tristos destins", va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868, data en què va ser destronada per l'anomenada «Revolució Gloriosa». El seu regnat ocupa un dels períodes més complexos del segle XIX, caracteritzat pels processos de canvi polític que comporta la Revolució liberal: el liberalisme polític i la consolidació del nou Estat d'empremta liberal i parlamentària, juntament amb transformacions socioeconòmiques que il·luminen a Espanya la societat i l'economia contemporània. -
Pragmàtica sanció
L'any 1833, Ferran VII restablia la Pragmàtica Sanció a Espanya. Aquesta nova mesura tenia com a finalitat abolir la llei que determinava que els homes tenien dret al tron, per sobre de les dones (llei sàlica). Aquesta nova llei, tan discutida, donaria origen a diferents tipus de conflictes bèl·lics a l'Espanya del segle XIX. -
Guerres Carlines
El moviment carlista es va iniciar el 31 de desembre de 1832, quan el rei Ferran VII va imposar la llei sàlica per permetre a la seva filla Isabel heretar la corona en desgràcia del seu germà Carles. A la mort de Ferran VII, el 1833, els carlistes van proclamar rei al príncep Carles i van confiar-li la defensa de l’absolutisme i la societat tradicional. D’aquesta manera esclatava una guerra civil que suposava la lluita entre l’absolutisme i la implantació d’una monarquia liberal d'Isabel II. -
Liberalisme
El liberalisme, és una doctrina que proposa la llibertat i la tolerància en les relacions humanes. Promou llibertats civils i econòmiques, oposant-se a l'absolutisme i al conservadorisme.
Durant el regnat d'Isabel II es consolidarà el sistema polític liberal, els dos partits que lluitaran pel poder seran els moderats (alta burgesia) i els progressistes (baixa burgesia). Tindran poder gràcies a Isabel II, quan governin cadascun redactarà una constitució a la seva mida. -
Desamortització de Mendizábal
La desamortització de Mendizábal va consistir a treure a subhasta pública, l'expropiació forçosa per part de l'Estat, els béns i terres que fins aleshores no es podien vendre i que es trobaven en poder de l'església. L'església havia acumulat aquests béns a través de donacions i obres benèfiques per tal d'aprofitar-se dels creients i la desamortització es va basar a vendre aquestes terres als burgesos i que l'estat en conseqüència obtingués una alta suma de beneficis. -
Espartero
Militar i polític espanyol. Era molt progressista i volia canvis i reformes dins l'estat. Per això, va fer un aixecament militar i va agafar el poder per la força. La seva intenció era aplicar reformes més liberals, ja que ell estava a favor d'Isabel II. Desafortunadament, no rep el suport del poble i Catalunya està en oposició de les seves idees. Finalment, va haver de dimitir per culpa dels seus mètodes tan autoritaris i sense el suport del poble a les seves idees. -
Prim
Militar i polític espanyol. Es va integrar a l'Exèrcit per defensar el tron d' Isabel II des del començament de la Primera Guerra Carlina (1833-40), en què va ascendir fins a coronel. Inclinat a les idees liberals, es va llançar de seguida a la política com a diputat per Tarragona (1841). Es va enfrontar a l'autoritarisme d'Espartero i va acabar contribuint a enderrocar-lo organitzant una revolta a Reus. -
"Gloriosa"
Al setembre de 1868 es va produir una revolució coneguda com La Gloriosa, que va suposar el destronament d'Isabel II. La Revolució es va desenvolupar en només vint dies, des del seu esclat a Cadis el 18 de setembre fins a la formació del Govern provisional a Madrid el 8 d'octubre, passant per la marxa d'Isabel II a França el 30 de setembre. -
Amadeu de Savoia
A Espanya, la revolució de 1868 va provocar l'abdicació d'Isabel II, cosa que va obligar el general Prim, cap del govern, a buscar un nou monarca. Després de gestions entre les famílies reials europees, es va decantar per Amadeu I. Ell, venia de la dinastia italiana, a més, era un rei obert a la democràcia i buscava la participació del poble. Tot i el seu sensat regnat, va abdicar tres anys més tard, ja que l’aristocràcia feia banquets i no el convidaven i se sentia apartat (una de les raons). -
La primera república
L'11 de febrer de 1873, s'acordava la proclamació de la Primera República espanyola.
Va durar 9 mesos en els quals van intentar fer un estat descentralitzat.
Malauradament, hi havia una desunió entre els mateixos republicans. Això portarà finalment amb un cop d’estat militar o aixecament militar per part del general Pavia que acaba amb la república. El general Pavia no passa a governar. El cop d’estat està generat només perquè s’acabi la república. -
Alfons XII (Bipartidisme i caciquisme)
Alfons XII va estar més d'una dècada com a cap de l'Estat espanyol. Va tenir una vida breu però suficient per posar els fonaments d'un nou règim monàrquic de govern parlamentari, amb la Constitució de més vigència de la Història contemporània d'Espanya: la del 1876. Va ser un rei bipartidista i caciquista «El Pacificador» va ser el sobrenom que li va quedar per la posteritat i pel qual encara avui és recordat. Formava part de la dinastia borbònica la qual va quedar i és la que tenim avui en dia. -
Bipartidisme i caciquisme
Caciquisme: Sistema polític pel qual una democràcia parlamentària és falsejada per la manipulació electoral de persones influents.
Bipartidisme: Sistema de partits basat en l’existència de dues organitzacions polítiques.
A Espanyol la corrupció i la falsificació d'eleccions arribà a dominar la política durant la Restauració quan va regnar Alfons XII. En el costat liberal, hi havia Sagasta, en canvi, al costat conservador hi havia Cánovas. Ambdos lluitaven per governar i l'estat era bipartidista. -
Cànovas (conservador)
Cánovas era un dels dos membres de l'estat bipartidista d'Alfons XII amb un pensament conservador, de fet, era el líder del partit conservador. El seu partit, no volia fer reformes, volia uns drets i unes llibertats pel poble limitades i el monarca (rei) tenia amplis poders que li proporcionava Cánovas i el seu partit. A més, en les eleccions d'aquella època, només podia votar menys d'un 5% de la població (sufragi censatari) -
Constitució del 1876
El 29 de desembre de 1874 el General Martínez Campos va proclamar Alfons de Borbó (Alfons XII), fill de la Reina exiliada Isabel II, com a Rei d'Espanya. S'obria, així, un període històric conegut com la Restauració, que va ser l'etapa política més estable del liberalisme espanyol del segle XIX, i l'artífex del qual va ser Cánovas (conservador).
La Constitució del 1876 és un text breu i obert de 89 articles, que permet mantenir l'alternança de partits. (bipartidisme) -
Sagasta (liberal)
El 1868 va tornar a Espanya, on ell va passar a ser líder d'un dels dos partits que governaven en aquell moment, el partit literalista. Ell, buscava fer reformes, ampliar els drets de religió, expressió i d'associació i reduir el poder polític del rei. Tot i aquests objectius, el rei controlava molt el govern en aquella època i no es van realitzar gaires canvis per part del partit liberal. A més, en les eleccions, aquest partit sí que tenia un percentatge més alt de votants per part del país. -
Guerra de la Independència de Cuba
El 15 de febrer de 1898, hi va haver una explosió a l'Havana en què s'enfonsà un vaixell nord-americà.
Aquest fet va ser l'excusa, més que motiu, perquè Cuba i els EUA donessin la culpa a Espanya i declaressin una guerra en contra seva. Així, Espanya va perdre les últimes colònies i va entrar en una profunda crisi política, econòmica i social i les seves conseqüències han marcat la seva història. A Espanya li va doldre molt perdre aquesta colònia perquè Cuba era la principal productora de sucre.