You are not authorized to access this page.

Creació de l'Univers i el sistema solar

By eloigarcia_
  • 13,800 BCE

    Big bang

    Big bang
    L'univers comença amb una gran explosió que crea espai, temps i tota la matèria i energia coneguda.
  • 13,799 BCE

    Era de Planck (10⁻⁴³ segons després del Big Bang)

    Era de Planck (10⁻⁴³ segons després del Big Bang)
    És el primer instant després del Big Bang, on la gravetat, l'electromagnetisme i les forces nuclears encara no estan separades. Les condicions són tan extremes que la física actual no pot descriure amb exactitud què va passar.
  • 13,798 BCE

    Era de la gran unificació (de 10⁻⁴³ a 10⁻³⁶ segons després del Big Bang)

    Era de la gran unificació (de 10⁻⁴³ a 10⁻³⁶ segons després del Big Bang)
    La gravetat se separa de les altres forces, però la força nuclear forta, nuclear feble i electromagnètica continuen unides en una sola força.
  • 13,797 BCE

    Inflació còsmica (de 10⁻³⁵ a 10⁻³² segons després del Big Bang)

    Inflació còsmica (de 10⁻³⁵ a 10⁻³² segons després del Big Bang)
    L'univers experimenta una expansió ràpida, multiplicant les seves dimensions de manera exponencial en fraccions de segon.
  • 13,796 BCE

    Formació de partícules subatòmiques (segons després del Big Bang)

    Formació de partícules subatòmiques (segons després del Big Bang)
    Protons, neutrons i electrons es formen mentre l'univers es refreda després de la fase d'inflació.
  • 13,795 BCE

    Era de la nucleosíntesi primordial (entre 3 i 20 minuts després del Big Bang)

    Era de la nucleosíntesi primordial (entre 3 i 20 minuts després del Big Bang)
    Protons i neutrons s'uneixen per formar els primers nuclis atòmics, principalment hidrogen, heli i petites quantitats de liti i deuteri.
  • 13,794 BCE

    Era del plasma (des de 20 minuts fins a 380.000 anys després del Big Bang)

    Era del plasma (des de 20 minuts fins a 380.000 anys després del Big Bang)
    L'Univers es manté com un plasma opac de partícules carregades que impedeix el pas de la llum, ja que aquest és massa calent perquè els electrons es puguin unir als nuclis.
  • 13,750 BCE

    Era de la recombinació (fa 380 milions d'anys)

    Era de la recombinació (fa 380 milions d'anys)
    L'Univers es refreda prou per permetre que els electrons s'uneixin als nuclis d'hidrogen i heli, formant els anomenats àtoms neutres. Això provoca que la llum pugui viatjar lliurement per l'Univers.
  • 13,749 BCE

    Era fosca (entre 380.000 anys i uns 150 milions d'anys després del Big Bang)

    Era fosca (entre 380.000 anys i uns 150 milions d'anys després del Big Bang)
    No hi ha fonts de llum, ja que encara no s'han format les estrelles ni les galàxies. L'univers és majoritàriament obscur.
  • 13,600 BCE

    Formació dels primers halos de matèria fosca (uns 200 milions d'anys després del Big Bang)

    Formació dels primers halos de matèria fosca (uns 200 milions d'anys després del Big Bang)
    La matèria fosca s'agrupa en estructures que proporcionen la força gravitatoria necessària per atraure el gas i així formar les primeres estrelles de l'Univers.
  • 13,599 BCE

    Primera generació d'estrelles (uns 200 milions d'anys després del Big Bang))

    Primera generació d'estrelles (uns 200 milions d'anys després del Big Bang))
    Els núvols de gas d’hidrogen i heli es col·lapsen a causa de la gravetat i formen les primeres estrelles, conegudes com a estrelles de la "Populació III". Aquestes estrelles massives es consumeixen ràpidament i finalment exploten en supernoves.
  • 13,300 BCE

    Formació de les primeres galàxies (fa uns 500 milions d'anys després del Big Bang)

    Formació de les primeres galàxies (fa uns 500 milions d'anys després del Big Bang)
    Les estrelles s'agrupen a causa de la gravetat per formar les primeres galàxies. La matèria fosca ajuda a mantenir aquestes esctructures estables.
  • 13,000 BCE

    Formació de cúmuls galàctics (uns 1.000 milions d'anys després del Big Bang)

    Formació de cúmuls galàctics (uns 1.000 milions d'anys després del Big Bang)
    Les galàxies s'ajunten a causa de la gravetat, formant així estructures de major escala (cúmuls i supercúmuls galàctics).
  • 11,000 BCE

    Pic de formació estelar (uns 3.000 milions d'anys després del Big Bang)

    Pic de formació estelar (uns 3.000 milions d'anys després del Big Bang)
    És la època amb més formació d'estrelles de l'Univers. Això, comporta també la formació de noves galàxies i altres estructures.
  • 9000 BCE

    Formació de la Via Làctia (fa uns 5.000 milions d'anys)

    Formació de la Via Làctia (fa uns 5.000 milions d'anys)
    La Via Làctia pren forma de disc en espiral, amb divesos braços que contenen sistemes estelars i nebuloses. En el centre d'aquesta, es produeix una intensa formació d'estrelles a causa d'una major densitat de gas i pols.
  • 8999 BCE

    Supernoves a la Via Làctea (fa uns 5.000 milions d'anys)

    Supernoves a la Via Làctea (fa uns 5.000 milions d'anys)
    Supernoves a la Via Làctea deixen elements pesants i augmenten la quantitat de materials essencials per a una futura formació de planetes.
  • 4600 BCE

    Formació de núvols moleculars gegants (fa uns 4.600 milions d'anys)

    Formació de núvols moleculars gegants (fa uns 4.600 milions d'anys)
    Es formen grans núvols de gas i pols al disc de la Via Làctia que comportaran el naixement de noves estrelles, entre elles, el Sol.
  • 4570 BCE

    Formació del sistema solar (fa uns 4.570 milions d'anys)

    Formació del sistema solar (fa uns 4.570 milions d'anys)
    Un dels núvols moleculars de la Via Làctia col·lapsa i forma el Sol i un disc protoplanetari que l'orbita. En aquest disc, s'acabaran formant els planetes, satèl·lits i tots els altres cossos del sistema solar present.