-
2400 BCE
Egipcis (S. XXV a.C.)
Van observar que els estels realitzen un gir complet en poc més de 365 dies. A més, en aquest cicle el Sol concorda amb el de les estacions. Utilitzaven un calendari basat en el cicle i utilitzaven la observació astronòmica de manera sistemàtica. -
1900 BCE
Babilonis (S. XX a.C.)
El zodíac va ser creat pels babilonis en el que es recollien les dotze constel·lacions per les que el Sol, la lluna i els planetes viatgen al llarg de la seva travessia pel firmament. -
400 BCE
Grecs (S. V a.C.)
Deixen les explicacions mítiques sobre l’origen de l’univers a través de la teogonia, és a dir, a partir de les creacions dels déus, per centrar-se en explicacions racionals basades en les teories geocèntrica (creada per Aristòtil) i heliocèntrica (creada per Aristarc de Samos) -
300
Claudi Ptolomeu (S. II d.C.)
Les òrbites són excèntriques, va catalogar els estels segons brillantor i magnitud, i va predir eclipsis. Va crear l’horòscop a partir de l’estudi de l’astronomia i l’astrologia. -
Oct 21, 1549
Copèrnic (1549)
El sistema de Copèrnic diu que la Terra volta sobre si mateixa en un dia, això explica el moviment diürn i nocturn, i que fa una volta sobre si mateixa cada any. També diu que els altres planetes volten el Sol, que està al centre (moviment heliocèntric). -
Oct 21, 1572
Tycho Brahe (1572)
Va ser el primer en observar el cel sense telescopi i en percebre la frefracció de la llum, elaborar una completa taula i corregir les seves mesures astronòmiques. -
Giordano Bruno (1584)
Rebutjava que la Terra fos el centre de l’univers, i va arribar a dir que vivim en un univers infinit ple d’altres móns, on podrien existir altres éssers semblants a nosaltres. -
Johannes Kepler (1605)
Va intentar comprendre les lleis del moviment dels planetes, determinant la seva el·lipsis. El número de planetes coneguts en la seva època, era un més que el número de poliedres perfectes. Kepler va intentar demostrar que les distàncies dels planetes al Sol venien donades per esferes a l’interior d’aquests poliedres. -
Galileu Galilei (1609)
Va inventar el telescopi i va fer una gran varietat d’observacions astronòmiques, convertint-se així en el pare de la ciència. Els que estaven a favor de la teoria geocèntrica, es converteixen en els seus enemics. Això fa que es jugui la vida per anar en contra d’Aristòtil. -
Isaac Newton (1687)
Va descobrir la llei de la gravetat. Aquesta llei afirma que la força d’atracció que experimenten dos cossos de diferent massa únicament depèn del valor de les seves masses i de la distancia que els separa. -
Finals s. XIX
A l’avenç de l’òrbita de Mercuri va ser descobert que un altre planeta orbitava més proper al Sol i era el causant de les pertorbacions de la lentitud de Mercuri al voltant del Sol. -
Einstein (1905 i 1915)
Al 1905 va publicar la teoria de la relativitat, on va desenvolupar l’equació que fa referencia a que l’energia és igual a la massa per la velocitat de la llum al quadrat (E=mc2). Al 1915 va desenvolupar la teoria general de la relativitat, que va estudiar l’origen de l’univers i la seva evolució. -
Alexander Friedmann (1922)
Al 1924 va proposar un model d’univers estacionari i va constituir a la cosmologia moderna. Va descobrir la primera solució de les equacions de la relativitat corresponent a un univers en expansió. -
Georges Lemaitre (1927)
Va proposar que l’allunyament entre galàxies podia explicar-se si l’univers creixia contínuament. Aquesta idea havia permès reunir les idees exposades per Einstein i Willem De Sitter. -
Hubble (1929)
Va demostrar l’expansió de l’univers mesurant el desplaçament entre galàxies distants. Va observar nebuloses, estrelles i altres galàxies amb el telescopi. Va establir la llei de recessió de les galàxies (les galàxies s’allunyen a més velocitat mentre més lluny estan les unes de les altres) -
Penzias i Wilson (1964)
Van descobrir la radiació còsmica de fons i van dir que era l’energia del Big Bang el que va donar origen a l’Univers. Van descobrir que les ondes de radi reboten amb els objectes, desenvolupant la radiació de fons còsmic del microones. -
Robert H. Dicke, Jim Peebles, y David Wilkinson (1965)
Afirmen que la teoria de Penzias i Wilson és l’originaria i el principi d’un univers anomenat embrionari i que el Big Bang, al formar-se, va dispersar matèria i radiació. -
Allan Guth (1981)
Va descobrir que la inflexió còsmica és el conjunt de propostes en el marc de la física teòrica per explicar la expansió ultra ràpida de l’univers en els instants inicials i resoldre el problema de l’horitzó. -
Missió COBE de la NASA (1992)
El propòsit era prendre mediacions precises de la radiació difusa per mesurar diferents quantitats de diferents mides i la radiació de fons va obtenir les longituds d’ona. -
Supernoves Ia (1998)
Van ser observades les primeres supernoves Ia, va ser un gran núvol de Magallanes. Hores després de la seva explosió van posar a prova les observacions directes i les teories modernes sobre la formació de les primeres supernoves.
