-
878
Guifré I el Pelós
Fill de Sunifred I. Inicia la dinastia del Comtat de Barcelona. -
Period: 878 to 897
Guifré I el Pelós
Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials. -
897
Guifré II
(Dit també Borrell I), fill de Guifré I -
Period: 897 to 911
Guifré II
El darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. Va ser el fill primogènit de Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries. És un comte que antigament va ser poc conegut o ignora. És conegut gràcies a la tasca d'historiadors -
911
Sunyer I
Germà de l'anterior -
Period: 911 to 947
Sunyer I
Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II de Barcelona i a partir de la mort d'aquest, sense descendència masculina, el 911, va governar els comtats de Barcelona, Girona i Osona. -
947
Miró I
Fill de l'anterior, amb el seu germà -
947
Borrell II
Germà de l'anterior -
Period: 947 to 988
Borrell II
Al contrari que el seu pare, va ser un comte més diplomàtic que no pas militar. Va ser protector de les ciències i de la cultura. Va convidar el monjo Gerberto d'Aurillac a residir al comtat perquè ampliés els seus estudis. -
Period: 947 to 966
Miró I
Miró I s'encarregà de les funcions internes del comtat, i més concretament de la ciutat de Barcelona.a accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II, amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern. Miró I s'encarregà de les funcions internes del comtat, i més concretament de la ciutat de Barcelona. -
988
Borrell II
Inicia la dinastia sobirana del Comtat de Barcelona -
Period: 988 to 992
Borrell II
Va cultivar les relacions amb el papat i amb els grans dirigents del Llenguadoc. Va lluitar per la unitat dels comtats de Catalunya i la independència eclesiàstica, amb l'establiment de la seu arquebisbal d'Osona. Al seu testament va separar els comtats de Barcelona i Urgell. -
992
Ramon Borrell
Fill de Borrell II, amb la seva esposa Ermessenda de Carcassona, associada al govern pel seu marit. -
Period: 992 to 1017
Ramon Borrell
Fill de Borrell II i de Letgarda de Roergue. Associat al poder pel seu pare el 988, va governar en solitari a partir del 992. El 992 es va casar amb Ermessenda de Carcassona amb qui va tenir dos fills -
1017
Berenguer Ramon I
El Corbat, fill de l'anterior. -
Period: 1017 to 1035
Berenguer Ramon I
Va ser comte de Barcelona entre el 1017 i el 1035. Era fill de Ramon Borrell i d'Ermessenda de Carcassona. És sobrenomenat el Curvo. En morir el seu pare el 1017, Berenguer Ramon encara era menor d'edat i la seva mare Ermessenda va actuar com a tutora i regent fins al 1023 -
1035
Ramon Berenguer I
El Vell, fill de l'anterior. -
Period: 1035 to 1076
Ramon Berenguer I
Anomenat "el Vell", fill de Berenguer Ramon I, va ser Comte de Barcelona i Girona, d'Osona i de Carcassona i Rasés. Va ser anomenat també Hispaniae subjugator als Usatges de Barcelona -
1076
Ramon Berenguer II
El Cap d'Estopes, fill de l'anterior, amb el seu germà -
1076
Berenguer Ramon II
El Fratricida, germà de l'anterior -
Period: 1076 to 1082
Ramon Berenguer II
Llamat Cap d'Estopa en al·lusió a la seva espessa cabellera de color ros palla, va ser comte de Barcelona, de Girona, d'Osona, de Carcassona i de Rasez entre 1076 i 1082. -
Period: 1076 to 1097
Berenguer Ramon II
El Fratricida va ser comte de Barcelona. Èra filh de Ramon Berenguer I e d'Almodis de la Marca. Al principi va governar al costat del seu germà bessó, Ramon Berenguer II. Va néixer el 1053 o 1054 i va succeir el seu pare, Ramon Berenguer I, el 1076. -
1095
Ramon Berenguer III
El Gran, nebot de l'anterior, associat al govern pel seu oncle -
Period: 1095 to 1097
Ramon Berenguer III
Anomenat el Gran, va ser comte de Barcelona i Girona després de succeir al seu pare Ramon Berenguer II, així com comte d'Osona, Provença i Cerdanya. -
1097
Ramon Berenguer III
eE Gran. 1112 casament amb Dolça de Provença. -
Period: 1097 to 1131
Ramon Berenguer III
-
1131
Ramon Berenguer IV
El Sant, fill de l'anterior. -
Period: 1131 to 1137
Ramon Berenguer IV
El Sant va ser comte de Barcelona, Girona, Osona i Cerdanya, i princeps d'Aragó, que a l'època significava primus interpares. -
1137
Ramon Berenguer IV
El Sant. Corona Catalano-Aragonesa. -
Period: 1137 to 1162
Ramon Berenguer IV
-
1162
Alfons I
El Cast, fill de l'anterior. -
Period: 1162 to 1196
Alfons I
Va ser rei d'Aragó i de Pamplona entre 1104 i 1134. Fill de Sancho Ramírez i de Felicia de Roucy, va ascendir al tron després de la mort del seu germanastre Pedro I. -
1196
Pere I
El Catòlic. 1204, casament amb Maria de Montpeller. Pere I mor a la desfeta de Muret. Fi de la influència transpirinenca. -
Period: 1196 to 1213
Pere I
Anomenat «el Catòlic», va ser rei d'Aragó, comte de Barcelona i senyor de Montpeller. Èra filh d'Alfons II lo Cast d'Aragon e Sancha de Castelha -
1213
Jaume I
El Conqueridor. -
Period: 1213 to 1276
Jaume I
Fou rei d'Aragó, de València i de Mallorca, comte de Barcelona, comte d'Urgell, senyor de Montpeller i d'altres feus a Occitània. -
1276
Pere II
El Gran o "dels francesos" per la victòria de coll de Panissars el 1285. Fill de l'anterior. -
Period: 1276 to 1285
Pere II
Anomenat el Gran, va ser fill de Jaume I el Conqueridor i la seva segona esposa Violante d'Hongria. Va succeir el seu pare el 1276 als títols de rei d'Aragó, rei de València i comte de Barcelona. A més, va arribar a ser també rei de Sicília. -
1285
Alfons II
El Franc, fill de l'anterior. Desposseeix les Balears al seu oncle Jaume de Mallorca, que havia col·laborat amb els francesos. -
Period: 1285 to 1291
Alfons II
Anomenat «el Cast» o «el Trobador», va ser rei d'Aragó i comte de Barcelona entre el 18 de juliol de 1164 i el 25 d'abril de 1196 i marquès de Provença des de 1166. -
1291
Jaume II
El Just. Germà de l'anterior. Inicialment rei de Sicília, promourà la gran expansió mediterrània a Sardenya i sobr els ducats d'Atenes i Neopàtria. -
Period: 1291 to 1327
Jaume II
El Just va ser rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona entre 1291 i la seua mort, i rei de Sicília entre 1285 i 1302. Va ostentar els títols honorífics de Portaestandarte, Almirante i Capità General de la Santa Església Catòlica. -
1327
Alfons III
El Benigne, fill de l'anterior. -
Period: 1327 to 1336
Alfons III
Sobrenomenat el Liberal o el Franco, va ser rei d'Aragó, i de València, i comte de Barcelona, entre 1285 i 1291, i rei de Mallorca entre 1286 i 1291. -
1336
Pere III
El Cerimoniós, fill de l'anterior. -
Period: 1336 to 1387
Pere III
Anomenat el Cerimoniós o el del Punyalet, II de València i I de Mallorca, nascut als comtats de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Mallorca; duc d'Atenes i Neopatria; comte de Barcelona i d'Empúries, fill d'Alfonso el Benigno. -
1387
Joan I
El Caçador, fill de l'anterior. -
Period: 1387 to 1396
Joan I
Anomenat el Caçador o l'Amador de Tota Gentilesa, rei d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, Rosselló i Cerdanya. Fill i successor de Pere IV i de Leonor de Sicília. -
1396
Martí I
L'humà, fill de l'anterior. A la seva mort no hi ha una descendència legítima ja que l'any abans havia mort el seu fill, Martí el Jove, rei de Sicília. -
Period: 1396 to 1410
Martí I
Anomenat també l'Humà o el Vell, fou entre el 1396 i el 1410 rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i comte de Barcelona. Igualment va ser rei de Sicília entre 1409 i 1410. A més va ser el fundador de la Reial Cartoixa de Valldecrist, cinquena a Espanya.
