-
Period: to
Espanya va col·laborar amb els estats europeus que lluitaven contra la França revoluconària
A començaments del segle XIX, Espanya era una societat de l'Antic Règim governada per una monarquia absolutista amb el rei Carles IV al capdavant.
Del 1793 al 1796, Espanya va col·laborar amb els estats europeus que lluitaven contra la França revolucionària. -
Espanya va declarar la guerra a Portugal
Amb la fi de la fase més radical de la Revolució Francesa, Espanya va tornar a la seva aliança tradicional amb França en contra dels interessos de la Gran Bretanya. Espanya va declarar la guerra a Portugal, aliat dels anglesos. -
Tractat de Fontainebleau
Es va signar el tractat de fontainebleau, un acord amb Napoleó per ocupar Portugal. -
Els exèrcits francesos van ocupar les principals ciutats espanyoles
Els exèrcits francesos en comptes de dirigir-se a Portugal, van ocupar les principals ciutats espanyoles. Napoleó va obligar Carles IV a abdicar i va coronar rei d'Espanya el seu germà Josep Bonaparte. -
Period: to
La guerra del Francès
La monarquia de Josep I va tenir suport d'elits i afrancesats, però la població es va revelar, desencadenant la guerra del Francès amb guerrilles i suport britànic. La junta suprema Central va assumir la sobirania per Ferran VII, dirigint la guerra fins al 1810, quan es van establir les Corts a Cadis. -
Period: to
La majoria de les colònies espanyoles a Amèrica van aconseguir la independència
La majoria de les colònies espanyoles a Amèrica van aconseguir la independència. Esdeveniments internacionals van mostrar a les elits criolles que era possible aconseguir un govern independent de la metròpolis. Les idees de la Il·lustració, el creixement de la identitat nacional i la crisi de la monarquia hispànica van contribuir a fer que el descontentament es convertís en un moviment per la independència dels diferents virregnats espanyols. -
La Constitució del 1812
Els partidaris del liberalisme van promulgar la Constitució del 1812, que abolia l'absolutisme i les lleis de l'Antic Règim, transformant Espanya en un estat liberal. Aquesta Constitució garantia drets individuals i establia principis com sobirania nacional, llibertat, propietat i igualtat davant la llei. També introduïa una monarquia constitucional, separació de poders i una cambra legislativa triada per sufragi universal masculí. -
Josep I va abandonar Espanya
Malgrat que, inicialment, l'exèrcit francès va aconseguir imposar-se en la major part del territori, l'ocupació suposava una enorme despesa i un desgast constant per al règim napoleònic. Així doncs, després de diverses derrotes, el 1813 Josep I va abandonar Espanya i Ferran VII va tornar al poder l'any següent. -
Es va anul·lar la Constitució de Cadis i es va restablir l'absolutisme
Ferran VIl va anul·lar la Constitució de Cadis i va restablir l'absolutisme. Els grups liberals (oficials de l'exèrcit, intel·lectuals i burgesos) van protagonitzar uns quants pronunciaments per obligar el rei a restablir la Constitució. -
Period: to
El Trienni Liberal
El 1820 el coronel Riego es va pronunciar a Cadis amb èxit i va permetre una curta etapa de constitucionalisme, el Trienni Liberal. -
Period: to
La dècada absolutista
Les potències absolutistes d'Europa van acordar que França organitzés un exèrcit (els Cent Mil Fills de Sant Lluís), que va permetre als absolutistes espanyols abolir de nou la Constitució. Així, va tenir lloc la dècada absolutista, una època de repressió en la qual molts liberals van haver de fugir d'Espanya per evitar ser empresonats o executats. -
Mort de Ferran VII
Es va morir Ferran VII. -
Period: to
La primera guerra carlina
Després de la mort de Ferran VII, Isabel II assumeix el tron, generant rivalitat amb Carles V, líder carlí. Aquest moviment carlí, fort al nord i en regions com País Basc, Navarra i Catalunya, defensa l'absolutisme i la fe catòlica. La regent Maria Cristina busca suport liberal, creant divisió. Isabelins, amb suport de burgesia i popular, enfrontats als carlins, que tenen arrelament rural. La rivalitat impacta institucions, exèrcit i societat. -
Period: to
L'establiment de l'Estat liberal
Mentre es desenvolupava la guerra carlina, la monarquia va implantar el règim liberal. La timidesa de les reformes inicials va provocar moviments de protesta contra l'Estat a diverses ciutats que van dur la reina Maria Cristina a portar al govern Juan Álvarez Mendizábal. Aquest polític va impulsar la legislació que va abolir definitivament l'Antic Règim. -
La desamortització dels béns eclesiàstics
El polític Juan Álvarez Mendizábal va decretar la desamortització dels béns eclesiàstics. L'Estat es va apropiar de les terres de l'Església i les va vendre en subhasta pública. -
Es va promulgar una nova Constitució
Es va promulgar una nova Constitució, que establia la sobirania nacional, tot i donar molt poder polític a la corona, proclamava els drets individuals dels ciutadans i consagrava la divisió de poders. A diferència de la Constitució del 1812, el poder legislatiu, format ara per dues cambres, havia de ser elegit per sufragi censatari masculí. -
Conveni de Bergara
Es va acabar la guerra al País Basc amb el conveni de Bergara, que establia la rendició carlina a canvi del manteniment dels furs basconavarresos. -
Period: to
El triomf del conservadorisme
Amb l'establiment de l'Estat liberal, els liberals es van dividir en conservadors i progressistes. Els moderats van prevaler des del 1843 amb Isabel II. Amb el seu suport, van instaurar un estat liberal a mida seva. La Constitució del 1845 limitava el sufragi i les llibertats. Els moderats van governar del 1843 al 1868, amb una interrupció progressista entre el 1854 i el 1856, impulsada per moviments populars i el cop d'estat militar del 1854. -
La revolució del 1868
La tirania del govern moderat va provocar la revolta de 1868, la caiguda d'Isabel II i l'establiment d'un govern provisional amb sufragi universal i la Constitució de 1869. Amadeu I va ser proclamat rei (1871-1873), però la persistència de la inestabilitat no va resoldre les crisis econòmiques, la guerra carlina ni la insurrecció a Cuba. Amadeu I va abdicar i deixar Espanya el febrer de 1873, sense resolució als problemes subjacents, marcant un període de tumult sense solució. -
Period: to
El Sexenni Democràtic
El Sexenni Democràtic. -
Primer Congrés Obrer Espanyol
A Barcelona, el Primer Congrés Obrer Espanyol (1870) va ser dominat pels anarquistes, forts a Catalunya i Andalusia, amb presència marxista a Madrid. Va sorgir la Federació Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors. També hi havia un sindicalisme reformista (Les Tres Classes de Vapor) que buscava millorar les condicions dels treballadors sense canvis radicals. La Primera República va fomentar l'expansió del moviment obrer. -
El moviment cantonalista
Després de l'establiment republicà, la falta d'estabilitat va permetre l'ascens del moviment cantonalista el 1873, destacant a Andalusia, País Valencià i Múrcia. Aquesta iniciativa buscava crear poders locals forts (cantons) independents del poder central, generant una guerra civil addicional a la insurrecció carlina i la revolta cubana. Malgrat els esforços dels presidents Salmerón i Castelar, l'exèrcit, controlat per generals monàrquics, va impulsar un cop conservador. -
La Primera República Espanyola
Sota la presidència dels catalans Estanislau Figueres i Francesc Pi i Margall, els republicans van intentar convertir Espanya en una república federal projectant una nova constitució que establia que Espanya estaria organitzada en disset estats incloent-hi Cuba. -
PSOE
Pablo Iglesias va fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), d'ideologia marxista revolucionària. La seva força es concentrava a les zones industrialitzades del nord i a Madrid. -
La Federació de Treballadors amb la Regió Espanyola
Des del 1881, amb la legalització dels partits, els anarquistes establiren la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. Catalunya destacava pels anarcocol·lectivistes, mentre Andalusia preferia els anarcocomunistes. El 1888, el nucli marxista, liderat per Pablo Iglesias, fundà la Unió General de Treballadors (UGT), vinculada al PSOE. El socialisme es difongué a Valladolid, València, Astúries i el País Basc. -
Es va dissoldre la República Federal
El gener del 1874, el general Pavía va assaltar el Congrés dels Diputats i va dissoldre la República Federal. Durant els mesos següents, els polítics conservadors van preparar el retorn de la monarquia i la restauració de la dinastia borbònica. -
Partit Nacionalista Basc
Les formacions polítiques regionalistes van néixer en algunes nacionalitats com la basca, on es va fundar el Partit Nacionalista Basc, i la catalana. -
La restauració i el seu règim polític
Alfons XII és proclamat rei per Martínez Campos el 1874, iniciant la Restauració. Cánovas del Castillo lidera un govern conservador fins al 1925. La Constitució de 1876 reconeix drets, però destaca el poder del rei amb sobirania compartida. Sufragi censatari inicial canvia a l'universal el 1890. La Restauració implica l'alternança conservador-liberal, amb el rei influenciant eleccions, caracteritzat pel sufragi pervertit pel caciquisme i frau electoral per mantenir el poder del partit dominant. -
La guerra de Cuba i el desastre del 1898
La guerra d'independència cubana del 1895, seguida pel moviment independentista a les Filipines, va provocar la intervenció dels Estats Units el 1898, amb derrotes espanyoles a Cavite i Santiago. Aquestes pèrdues van conduir a la independència de Cuba sota supervisió nord-americana, mentre que les Filipines i Puerto Rico esdevingueren colònies dels EUA. La derrota evidencià la debilitat econòmica d'Espanya, causant una crisi política que afectà la Restauració.