Art antic

Art grec

Period: 800 BCE to 130 BCE

Arquitectura:
Els grecs construeixen temples seguint les proporcions humanes
No crear grans espais interiors sinó per l'exterior de l’edifici.
Perspectiva i la proporció, la percepció de l’espai i l’entorn. Escultura:
Segueix el concepte de “l’home mensura”
Segueixen el cànon egipci
Les primeres eren xòanes, rígides de fusta
Busquen representar l’home real
Recerca del moviment (possibilitats expressives)
Recerca del volum

Època/ Estil arcaic

Period: 550 BCE to 460 BCE

Escultura arcaica
- Embalum rodó.
- Frontalitat i rigidesa (no hi ha moviment)
- Simetria
- Inexpressivitat (somriure sofrosine)
- Ulls en forma d’ametlla.
-Material: marbre policromat
- Tipologies: cora (kóre) i curos (koûros)
- Estatisme

Koré del Peplum

500 BCE

Autor anònim
Estil: arcaic
500 aC
Tècnica: talla Material: Marbre de Paros
Mides: 1,21 m d'alçada
Tipologia: Escultura exempta
Localització: Original: l’Acròpolis d’Atenes.
Actual: Museu Arqueològic Nacional d’Atenes Koré era una jove maca. La túnica és el Peplum.
Funció votiva, i culte a les dones com a símbol de fertilitat.

Els guerrers de Riace

460 BCE

Autor desconegut
Estil clàssic
460 aC
Tècnica de la cera perduda
Mides: 2'05 m d'alçada
Tipologia: Escultura exempta
Localització: Es van trobar submergides a les costes de Riace a la
Reggio de Calàbria.
Actual: al Museo Nazionale de Reggio de Calàbria.
Representen els dos Àiax que participaren a la Guerra de Troia.
Funció decorativa

Època/Estil clàssic

Period: 460 BCE to 350 BCE

Arquitectura:
-Sistema constructiu arquitravat
-Dòric, Jònic i corinti
- Materials: pedra i marbre
- Acabat: policromia i euritmia
- Planta rectangular dels temples: pronaos, naos, opistòdom
- Classificació dels temples pel nombre de columnes i la seva disposició Escultura
- Anatomia humana
- Proporcions equilibrades.
- Recerca del model ideal de bellesa
- Utilització del contrapposto
- Cànon de proporcions matemàtiques: 7 caps
- Material: en bronze però còpies romanes en marbre

El discòbol

450 BCE

Autor: Miró
Estil clàssic sever
Tècnica original: cera perduda
còpia: talla
Mides: 1'55 m d'alçada
Tipologia: Escultura exempta
Localització: Museu Nazionale Romano delle Terme
Ideal atlètic de l’època. Moment de màxima concentració de l'atleta Jacint.

El partenó

447 BCE

Autor: Ictinos, Cal·licràtes, i Fídies
Estil clàssic
Característiques arquitectòniques: Sistema constructiu: arquitravat. Bassament format per dos esterèobats i 1 estílobat. Ús de l'eurítmia.
Mides: 10,5m × 67,5m × 30,95m
Planta rectangular. Octàstil i perípter.
Tipologia: Temple grec
Localització: situat en el punt més alt de l’acròpolis; element vertebrador dels edificis Erecteòn, Propileus i el temple d’Atena Niké.
S’alça com a exemple de civilització i domini sobre les altres polis
gregues.

El dorífor

430 BCE

Autor: Policlet el vell
Estil Clàssic ple
Tècnica: talla, còpia romana de marbre amb suport (original de bronze, tècnica de la cera perduda, sense suport)
Mides: 2,12 m d'altura (cos 7 vegades la mida del cap)
Tipologia: escultura exempta
Localització: original: Palestra Samnítica de Pompeia
actual: Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.
Jove atleta en repòs instants abans de fer un llançament. Funció commemorativa i vocativa

Hermes i Dionís infant

350 BCE

Autor: Praxíteles
Estil clàssic tardà
Tècnica i materials: tècnica de la talla i feta de marbre.
Mides: 2.13 metres d'alt, proporció de 8 vegades la mida del cap (cos més prim i estilitzat).
Tipologia: escultura exempta
Localització: original al temple d'Hera, a Olímpia però actualment està al Museu Arqueològic d'Olímpia.
És una representació del déu hermes i el seu germà Dionís. Funció commemorativa per la reconciliació e les Polis de Elis (representat per Hermes) i Arcadia (Dionís).

Teatre d'Epidaure

350 BCE

Autor: Policlet el Jove
Estil clàssic tardà
Característiques arquitectòniques: Realitzat aprofitant el pendent naturals, amb uns murs de contenció. Sistema constructiu arquitravat sense decoratius.
Mides: 120m, capacitat per 15mil persones. Amb dues parts: l'inferior i superior.
Tipologia: teatre grec
Localització: Ciutat d'Epidaure
El teatre estava dedicat al déu del vi, Dionís. Per això al mig de l’orquestra, d’un altar destinat
als actes rituals en honor del déu.

Època/Estil clàssic tardà

Period: 350 BCE to 200 BCE

Arquitectura
- Començen les construccions grandiloqüents (desproporció).
- Apareix l’ordre corinti
Escultura
- Trenca els canons de serenitat i equilibri clàssics.
- Màxima expressivitat en els rostres dels personatges (pathos).

Victòria de Samotràcia

190 BCE

Autor: Pitòcrit de Rodes
Tècnica i material: talla i marbre
Mides:2'45 m d'alt
Tipologia: escultura exempta
Localització: l’illa de Samotràcia els arqueòlegs francesos, en un
santuari dedicat als déus Cabirs, actualment al Musée du Louvre,
Representa a la Niké o Victòria, representada com una dona amb alesque acaba de posar-se amb empenta sobra la proa d’un vaixell i s’alça gloriosa. Servia per commemorar una batalla naval en què els de Rodes van guanyar l’exèrcit d’Antíoc III de Síria

Època/ Estil hel·lenístic

Period: 190 BCE to 130 BCE

Arquitectura
- Construccions grandiloqüents (desproporció).
- Apareix l’ordre corinti
Escultura
- Trenca els canons de serenitat i equilibri clàssics.
- Màxima expressivitat en els rostres dels personatges (pathos).

Altar de Zeus, a Pèrgam

180 BCE

Autor desconegut
Estil hel·lenístic de l'escola de Pèrgam
Característiques arquitectòniques: Plataforma sobre un podi massís envoltat d'una columnata jònica en forma de “U”, a la qual s'accedeix per una ampla escalinata.
Mides: podi de planta quadrangular de 7 metres d’alçada
Tipologia: altar
Localització: actual: al Pergamon Museum de Berlín, i, original: a Pèrgam.
Finalitat de relacionar la victòria del poble dels de Pèrgam (els déus) sobre els bàrbars gàlates (identificats amb els gegants).

Laocoont i els seus fills

170 BCE

Autor: Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes
Tècnica i materials: feta del marbre de Paros, amb la tècnica de la talla.
Mides: 2,42m d'altura.
Tipologia: escultura exempta.
Localització: la Domus Aurea (el palau de Neró) i actual: als Museus Vaticans de Roma
Representa el moment en què les serps ataquen el sacerdot Laocoont i els seus fills i aquests lluiten per desfer-se’n.

Art romà

Period: 118 BCE to 175

Arquitectura
- Incorporació del dòric toscà.
- Materials: pedra, marbre, fusta, el maó i el morter o formigó.
-Arc i la volta, varietat de paraments.
- L’urbanisme romà: la percepció de l’espai i l’entorn.
Escultura:
- Potenciació del monument
- Potenciació dels relleus
- Realisme en els retrats
- Retrats de mig cos, de cos sencer i eqüestres.
- Còpies en marbre d’obres gregues.
- Materials: marbre i, en menor mesura, bronze.

Maison Carré

16 BCE

Autor desconegut
Estil romà Imperial
Característiques arquitectòniques: "La casa quadrada", sistema constructiu arquitravat, temple hexàstil i pseudoperípter.
Mides: 6m x 13m x17m
Tipologia: temple
Localització: Casc Urbà, Nimes, França.
Temple dedicat als númens romans i a Gai i Luci Cèsar,
néts d’August i fills de la seva filla Júlia i Agripa. En honor de l’emperador i de la seva família.

Estil romà Imperial

Period: 16 BCE to 175

Deuen molt a l’escultura grega, sobretot a l’Hel·lenística. També a l'art de les demés civilitzacions properes com l'Etrusca.
Van copiar moltes obres gregues, en pedra i marbre.

Ara Pacis Augustae

13 BCE

Autor desconegut, comitent: SPQR (“Senatus
Populusque Romanus”)
Estil romà Imperial
Tècnica i materials: Marbre de Carrara
Mides: 11,65 x 10,62 x 4,60 m.
Tipologia: altar amb relleus
Localització: Camp de Mart, Roma
Gratificar el retorn victoriós de l’emperador August de les campanyes a Hispània i la Gàl·lia. Dedicat a la deessa de la Pau i situada al camp de Mart, on cada any es sacrificava un carner i dos bous

August de Prima Porta

14

Autor desconegut encarregada pel Senat romà
Tècnica: original: cera perduda(bronze), còpia: talla (marbre)
Mides: 2'04m
Tipologia: escultura exempta i dempeus
Localització: original: Casa de Llivia. Còpia es troba als Musei Vaticani, a Roma.
L’emperador és representat com a militar i l'estàtua glorifica l’emperador (Autòritas, gravitas, pietas, meritas i
oratoria).Aquesta escultura simbolitza l’essència del poble romà.

Aqüeducte de les ferreres

24

Autor desconegut,
Estil romà Imperial
Característiques arquitectòniques: S'estructura en dos nivells d’arcs de mig punt, de la mateixa llum. Construït amb carreus en sec, és a dir, sense utilitzar cap mena d’argamassa o de material aglutinant
Mides: Alçada dels seus arcs: 5’90m i distància entre les claus de volta: 8 m. Alçada aqüeducte: 26 m. Longitud total de 217 m.
Tipologia: aqüeducte
Localització: província d’Hispània Citerior, a la Tarraconense.
Servia per abastir d’aigua les ciutats.

Colosseu

72

Autor desconegut
Estil romà Imperial
Característiques arquitectòniques: construcció arquitravada i voltada als primer tres pisos. Ús de arcs de mig punt i contraforts, voltes de canó i també les d’aresta.
Mides: 200 m x y 156 m x 48 m. Capacitat per 50.000 persones.
Tipologia: Amfiteatre.
Localització: Vall del Coloseu, Roma, Itàlia.
Símbol de la Roma Imperial. La intenció és mostrar al món sencer que Roma és la gran civilització i que, per tant, se li deu respecte i admiració

Panteó de Roma

118

Autor desconegut
Sistema constructiu: arquitravat a la part del pòrtic. La part de darrera, té forma cilíndrica i una gran cúpula.
Mides: Pòrtic: 34,20×15,62 .Diàmetre: Cúpula de 43m. Cilindre 21'6m. Òcul de 9m.
Tipologia: temple
Localització: Plaça de la Rotonda, Roma.
Temple dedicat als númens romans i a Gai i Luci Cèsar,
néts d’August i fills de la seva filla Júlia i Agripa. Fou erigit en honor de l’emperador i de la seva família.

Retrat eqüestre de Marc Aureli.

172

Autor desconegut
Tècnica: diversos motlles soldats i completada amb detalls fets a base d’incisions o batuts.Material: bronze
Mides: 4'24m
Tipologia: a escultura exempta
Localització: lloc original: Piazza dei Campioglio o plaça
Capitolina (Roma), Actualment: Palazzo dei Conservatori dels Museus Capitolins.
Figura eqüestre (muntada a cavall) de l’emperador romà
Marc Aureli, que posa de manifest tota la seva grandesa i poder.