-
Guerra a Alemanya
Alemanya va tenir un paper decisiu també en l'esclat de la Primera Guerra Mundial , en 1914. No perquè el Govern ALEMANY voldria imperiosament la guerra, com han afirmat alguns investigadors, sinó perquè algunes de les seves decisions van coadjuvar al fet que aquesta guerra es transformés en un conflicte bèl·lic que va abastar tot Europa -
Batalla del Somme
La batalla del Somme fou una batalla del front occidental de la Primera Guerra Mundial, iniciada l'1 de juliol de 1916 i que s'allargà fins al novembre d'aquell any. Fou una de les batalles més grans de la guerra i una de les que provocà més baixes de tota la història, amb més d'un milió, entre morts, ferits i desapareguts. La batalla és recordada principalment pel seu primer dia, l'1 de juliol, en què els britànics van patir 57.740 baixes, de les quals 19.240 van ser mortals. Les forces aliades -
Revolució d'Alemanya
Les arrels de la Revolució poden remuntar-se a les tensions socials provocades pel caràcter no democràtic de la constitució de l'imperi Alemany i per la incapacitat dels seus dirigents d'assolir una reforma política. La insurrecció començà quan els mariners s'amotinaren contra l'ordre del Comandament Naval Alemany de dur a terme una darrera batalla contra la flota britànica; amb molta celeritat, la revolta va estendre's a tot arreu del país des de les ciutats portuàries de Wilhelmshaven i Kiel, -
Assemblea Nacional de Weimar
L'Assemblea Nacional de Weimar (en alemany, Weimarer Nationalversammlung) va ser una assemblea parlamentària que va governar a Alemanya del 6 de febrer de 1919 al 6 de juny de 1920. Aquesta assemblea va sancionar la Constitució de Weimar, que va ser vigent de 1919 a 1933, i fins i tot ho va ser tècnicament fins a 1945, a la fi de la dictadura nazi. També va proclamar la República de Weimar, el règim polític que va tenir lloc en aquest país des de 1919, en acabar la Primera Guerra Mundial, fins a -
Incendi del Reichstag
L'incendi del Reichstag, un moment crucial en la història de l'Alemanya Nazi va començar a 9.14 de la tarda del 27 de febrer de 1933, quan els bombers de Berlín van rebre l'alarma informant que el Reichstag estava en flames. La investigació inicial i els nazis van acusar el comunista neerlandès Marinus Van der Lubbe d'haver perpetrat, però pòstumament la justícia alemanya va commutar la sentència per 8 anys de presó i posteriorment la mateixa va ser derogada pel govern democràtic alemany vigent -
Desaparició del centre
La història europea del segle XX pot ser descrita com un desenvolupament de llarg termini d'aquests tres conflictes. D'una banda es va tractar de revisar els resultats de la PRIMERA GUERRA MUNDIAL . De l'altra, de conformar-se amb aquests resultats i crear a partir d'ells un ordre polític més o menys estable. En aquest sentit , els començaments de la SEGONA GUERRA MUNDIAL poden interpretar-se com un intent de revisió dels resultats de la PRIMERA GUERRA MUNDIAL fixats en el Tractat de Versalles. -
Massacre de les fosses Ardeatines
a Massacre de les fosses Ardeatines va ser una acció portada a terme el 24 de març de 1944 per les tropes d'ocupació de la Alemanya nazi en Roma, en la qual van ser assassinats 335 civils italians. La Massacre de les fosses Ardeatines va ser una represàlia nazi, ordenada personalment per Hitler, arran d'un atemptat del grup partisà GAP (Gruppi d'Azione Patriottica) el 23 de març de 1944 a Roma, Via Rasella. El blanc va ser l'11a companyia del 3 er batalló del Polizeiregiment Bozen . Aquest bata -
Govern de Flensburg
El Govern de Flensburg (en alemany: Flensburger Regierung o Regierung Dönitz) va ser una entitat governamental creada a Alemanya després del suïcidi d'Adolf Hitler al Führerbunker durant la Batalla de Berlín, en els dies finals de la Segona Guerra Mundial. Aquest Govern estava presidit per l'almirall Karl Dönitz, a qui Hitler havia designat com a "President del Reich" en el seu testament el 30 d'abril de 1945. Dönitz i els seus col·laboradors van tractar de presentar-se davant dels Aliats i l'UR -
Bloqueig de Berlín
El bloqueig de Berlín (alemany: Berlin-Blockade) és el bloqueig que la Unió Soviètica va imposar a Berlín Oest entre el 24 de juny de 1948 i el 12 de maig de 1949. El bloqueig fou la reacció soviètica a la reforma monetària de les zones d'ocupació occidentals (Berlín Oest inclòs) i va provocar que la ciutat s'hagués d'abastir per aire mitjançant el pont aeri de Berlín. -
Pont aeri de Berlin
El pont aeri de Berlín és un mecanisme que les forces d'ocupació britàniques i americanes van fer servir durant la guerra freda per abastir Berlín Oest d'aliments i mercaderies després que l'URSS decretés el bloqueig de Berlín l'1 d'abril de 1948 i va durar del 25 de juny de 1948 al 12 de maig de 1949. -
Comissió econòmica alemanya
La Comissió econòmica alemanya (alemany: Deutsche Wirtschaftskommission) fou l'autoritat administrativa central alemanya en la Zona d'ocupació soviètica i finalment tingué funcions de govern. L'establiment de la Comissió Econòmica es produí per l'ordre 138 de l'Administració militar soviètica (SMAD) el 4 de juny de 1947. Existí fins a l'establiment de la República Democràtica Alemanya, el 7 d'octubre de 1949. La Comissió va rebre el mandat de l'SMAD el 1945 de va fundar el govern central als d -
Administració militar soviètica a Alemanya
L'Administració militar soviètica a Alemanya (en rus: Советская военная администрация в Германии, СВАГ o SVAG) (alemany: Sowjetische Militäradministration in Deutschland, SMAD) va ser el govern militar soviètic, aquarterat a Karlhorst, que va dirigir l'administració política, econòmica i militar de la zona oriental d'Alemanya ocupada per l'Exèrcit Roig en virtut de la partició determinada a la Conferència de Ialta, i va exercir aquesta administració des de la capitulació de l'Alemanya nazi a la -
La senda no violenta
L'any 1989 pot ser vist per tant també com una altra revisió dels resultats d'una guerra, aquest cop de la SEGONA GUERRA MUNDIAL. A la senda cap a aquesta nova revisió va exercir un important paper la desfeta polític i moral de la Unió Soviètica. Amb l'ús de tancs contra la població en la seva pròpia esfera d'influència (1953 a la RDA, 1956 a Hongria i 1968 a Txecoslovàquia), l'URSS va perdre la legitimació política que al principi va poder reclamar per a si com a vencedora del règim nazi -
Caiguda del mur de Berlín
La caiguda del mur de Berlín és l'esdeveniment que marca de forma material la fi d'un període d'aïllament de l'Alemanya Oriental. El mur de Berlín va començar a ser enderrocat, primer de forma popular i, posteriorment, amb mitjans industrials i de forma oficial, el 10 de novembre de 1989.
