-
Naixement
Albert Einstein va néixer el 14 de març de 1879 a la ciutat d'Ulm, al sud d'Alemanya, en el si d'una família jueva pobra. El seu pare, Hermann Einstein, era aleshores copropietari d'una petita empresa per a la producció de farciment de plomes per a matalassos i llits de plomes. La mare, Paulina Einstein, provenia d'una família de rics comerciants de blat de moro Julius Derzbacher i Jetta Bernheimer. -
Intent
La família Einstein va intentar matricular l'Albert a la Politècnica Federal de Zuric, però, sense el títol de batxiller, va haver de fer una prova d'accés, que va suspendre per una mala nota al curs de lletres. Això va fer que en un principi fos rebutjat, però el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciències, li va aconsellar que continués els estudis de grau i obtingués un títol que li permetés accedir directament a la Politècnica. -
Aprofundint en la física
A la edad de diecisiete años, Einstein ingresó en la Escuela Politécnica Federal de Zúrich (Suiza), probablemente el centro más importante de la Europa central para estudiar ciencias fuera de Alemania, matriculándose en la Escuela de orientación matemática y científica, con la idea de estudiar física. -
Zúrich
Durante sus años en la políticamente vibrante Zúrich, descubrió la obra de diversos filósofos: Henri Poincaré, Baruch Spinoza, David Hume, etc. También tomó contacto con el movimiento socialista a través de Friedrich Adler y con cierto pensamiento inconformista y revolucionario en el que mucho tuvo que ver su amigo de toda la vida Michele Besso. En octubre de 1896, conoció a Mileva Marić, una compañera de clase serbia, de talante feminista y radical, de la que se enamoró. -
Period: to
Treballes de Enstein
Es va graduar l'any 1900 amb un diploma de professor de matemàtiques i física, però no va trobar feina a la universitat, així que va treballar com a tutor a Winterthur, Schaffhausen i Berna. El seu company de classe Marcel Grossmann, li va oferir una feina fixa a l'oficina de patents de l'Oficina Federal Suïssa de Propietat Intel·lectual a Berna, on va treballar des de 1902 fins a 1909. -
Treballar com a professor
Einstein i Mileva van tenir un nou fill, Eduard, que va néixer el 28 de juliol de 1910. Poc després, la família es va traslladar a Praga, on Einstein es va convertir en professor de física teòrica, l'equivalent a un professor titular, a la Universitat Alemanya de Praga, obligat a prendre la ciutadania austríaca per accedir al càrrec. También comenzó a llamar al tiempo matemático «cuarta dimensión». -
Residència a Berlín
Poc abans de la Primera Guerra Mundial, va ser escollit membre de l'Acadèmia de Ciències de Prussia. Va establir la seva residència a Berlín on va romandre durant disset anys. L'emperador Guillem el va convidar a dirigir la secció de física de l'Institut Kaiser Wilhelm de Física. -
Divorci de la dona
Als trenta-nou anys es va divorciar de Mileva, amb setze anys de casat, i uns mesos més tard, el 2 de juny de 1919, es va casar amb la seva cosina, Else Löwenthal. el nom era Einstein; Lowenthal és el cognom del seu primer marit, Max Lowenthal. L'Elsa era tres anys més gran que ell i el cuidava després d'estar molt esgotada. Einstein i Elsa no van tenir fills. -
Discussions acalorades
A Berlín en 1920, la fama d'Einstein va provocar discussions acalorades. Els editorials que atacaven la seva teoria es podien llegir als diaris conservadors. Es van convocar espectacles de conferències per intentar demostrar com de boja era la relativitat especial. El seu nom apareixia, juntament amb altres intel·lectuals alemanys, en llistes de persones considerades "perilloses per al país" pel Partit Nazi. -
Visita a Espanya
El Enstein va visitar Espanya, entaulant relació amb José Ortega i Gasset. En desembarcar a Barcelona, i ateses les idees socialistes que professava, va acceptar una invitació per fer una conferència a la seu de la CNT, on va fer amistat amb Ángel Pestaña. En la seva visita també va conèixer breument a Santiago Ramón y Cajal i addicionalment va rebre un homenatge del rei Alfons XIII d'Espanya, que el nomena membre de la Reial Acadèmia de Ciències. -
Estadísticas de Bose-Einstein
Un cop Enstein recibió un artículo de un joven físico indio, Satyendranath Bose, denominado La ley de Plank y la hipótesis del cuanto de luz, describiendo a la luz como un gas de fotones y pidiendo la ayuda de Einstein para su publicación. Einstein se dio cuenta de que el mismo tipo de estadísticas podían aplicarse a grupos de átomos y publicó el artículo, conjuntamente con Bose, en alemán, la lengua más importante en física en la época. -
Debate Bohr-Einstein
El debat Bohr-Einstein va ser una sèrie de debats públics sobre mecànica quàntica entre Albert Einstein i Niels Bohr. Els seus debats són recordats per la seva importància per a la filosofia de la ciència, ja que la controvèrsia i els resultats de la versió de Bohr de la mecànica quàntica, que s'ha convertit en la visió predominant, formen la base de la comprensió moderna de la física. La pregunta filosòfica era si la interpretació de Bohr era vàlida per explicar la natura. -
Sortint d'Alemanya
Abans de l'ascens del nazisme —Adolf Hitler va arribar al poder com a canceller el 30 de gener de 1933—, Albert Enstein havia deixat Alemanya el desembre de 1932 per salpar incertament cap als Estats Units, país on va ensenyar a l'Institute for Advanced Study, afegint a la seva nacionalitat suïssa la nord-americana el 1940, a l'edat de seixanta-un anys. -
Universidad Central de Madrid
Abans d'exiliar-se als Estats Units, el 1933 el govern de la Segona República Espanyola va convidar Einstein a entrar com a investigador a la Universitat Central de Madrid. L'aleshores ambaixador al Regne Unit, Ramon Pérez de Ayala, va mediar en aquestes negociacions a instàncies del ministre Fernando de los Ríos. Finalment, davant la situació d'inestabilitat política a Europa i l'arribada al poder de la CEDA a Espanya, Einstein va rebutjar la proposta. -
Implicació més important en els afers mundials
L'informe de Smith, tot i que amb petites retallades i omissions, explica la història de com els físics van intentar, sense èxit, que la marina i l'exèrcit s'interessessin pel projecte atòmic. Però va ser la famosa carta d'Einstein a Roosevelt, escrita el 2 d'agost, la que va aconseguir trencar la inèrcia de la mentalitat militar. Tanmateix, Einstein, que menysprea la violència i la guerra, és considerat el "pare de la bomba atòmica". -
Oferir ser president d'Israel
Quan Chaim Weizmann, el primer president d'Israel i amic d'Einstein des de fa molt temps, va morir el 1952, Abba Eban, ambaixador d'Israel als Estats Units, li va oferir la presidència. Estic trist i avergonyit de no poder acceptar-ho. He tractat tota la vida. qüestions de fet, així que no tinc la capacitat i l'experiència naturals per tractar adequadament amb les persones i exercir funcions oficials". -
Mort
El 16 d'abril, Albert Einstein va experimentar una hemorràgia interna causada per la ruptura d'un aneurisma de l'aorta abdominal, que anteriorment havia estat reforçada quirúrgicament pel doctor Rudolph Nissen el 1948. Einstein va rebutjar la cirurgia, dient: vull. És de mal gust perllongar artificialment la vida. He fet la meva part, és hora de marxar. Jo ho faré amb elegància». Va morir a l'Hospital de Princeton a primera hora del 18 d'abril a l'edat de setanta-sis anys. -
Estudis del cervell d'Einstein p.1
Són recents i escassos els estudis detallats del cervell d'Einstein. El 1985, la professora Marian Diamond, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, va informar d'un nombre de cèl·lules glials (que nodreixen les neurones) de qualitat superior en àrees de l'hemisferi esquerre, encarregat del control de les habilitats matemàtiques. -
Estudis del cervell d'Einstein p.2
El 1999, la neurocientífica Sandra Witelson informava que el lòbul parietal inferior d'Einstein, una àrea relacionada amb el raonament matemàtic, era un 15% més ample del normal. A més, va trobar que la seva cissura de Silvio, un solc que normalment s'estén des de la part davantera del cervell fins a la part posterior, no recorria tot el camí.