-
711
Batalla de Guadalete
El regne visigot en guerra.
Àkhila demana ajuda als musulmans nord África.
Travessan l'estret de Gibraltar i derroten Don Rodrigo a la Batalla de Guadalete.
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània. -
Period: 711 to 1492
Al·Andalus
Al-Àndalus o l'Àndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492. Els habitants d'al-Àndalus foren els andalusins. -
722
El regne d'Astúries
Aquest territori fora del control andalusí s’hi van refugiar alguns nobles visigots que fugien de la invasió. En la primera meitat del segle VIII, va sorgir el regne d’Astúries. Pelagi, va obtenir una primera victòria sobre els musulmans prop de Covadonga a la famosa batalla del mateix nom. Aquest fet, en realitat una simple escaramussa de resultat incert, va permetre Pelagi de consolidar el poder de què disposava i ha estat considerat tradicionalment l’inici de la mal anomenada Reconquesta. -
750
Emirat independent
L'any 750, els abbàssides van enderrocar la Dinastia omeia que en aquells moments estava en el poder al Califat de Damasc, ordenat l'assassinat de tots els seus membres. Abd-ar-Rahman I, que havia aconseguit escapar-se de la matança omeia fugint de Damasc, -
751
La cultura Al·Àndalus
A al·Àndalus es va desenvolupar una cultura esplèndida en el qual va influir la prosperitat econòmica i una certa tolerància intel·lectual, sobretot durant l'epoca califal i les primeres taifes.
Hi varen destacar pensadors musulmans i jeus importants, com Avicenna, Avempace, Averois o Maimònides.
Que varen comentar les obres dels grans filòsofs clàssics. -
756
Emirat independent
Emirat independent de Còrdova de ABD Al-Rahman i Emir.
Primers temps conflictius. Emirs s’enfrontaven a revoltes internes, incursions militars franques i cristianes.
va aconseguir arribar el 756 a l'Àndalus, proclamant-se emir després de conquerir la ciutat de Còrdova -
785
Edificis al·Àndalus
Als edificis empraven columnes i pilars que sostenien diversos tipus d'arcs (apuntat, de ferra dura, polilobulat...).Generalment, feien sostres plans de fusta, però també varen emprar la cúpula, que decoraven amb molta riquesa. -
786
L'arquitectura Al·Àndalus
Els arquitectes hispanomusulmans construïen amb materials pobres que recobrien amb decoració abundant. Com que l'islam prohibeix representar persones i animals, empraven motius geomètrics i vegetals, i inscripcions amb versos de l'Alcorà, alabances i poemes. -
800
L' origen de Castilla
El el segle VIII, els visigots refugiats en La Serralada Cantàbrica van triar a don Pelayo com a rei. Així va néixer el regne d'Astúries, que cap a l'any 800 abastara des de Galícia, en l'oest, fins a Àlaba, en l'est. En el segle IX va ampliar les seves terres cap al sud. Més tarde, en el segle X, el regne va passar a dirse regne de Lleó, perquè la capital es va traslladar a Lleó. -
Period: 800 to 1492
Regnes cristians
Els regnes cristians es van formant des del segle VIII a l'XI, en el nord d'Espanya, tant en la part oriental com occidental. Van estenent els seus territoris a costa dels musulmans. Els regnes són: àstur-lleonès, nuclis de Pamplona-Navarra, Aragó i els comtats catalans. -
866
El regne de Lleó
Rei Alfons III va aprofitar la debilitat dels emirs cordovesos per ocupar els territoris des de la Serralada Cantàbrica fins al riu Duero, una zona abandonada per els militars musulmanes.
El monarca va organitzar-ne el repoblament amb gent càntabra, gallega i basca, i també amb mossàrabs que havien fugit d’Al-Àndalus. Per controlar més bé les noves terres i protegir els pagesos repobladors, la capital es va traslladar a Lleó i, en conseqüència, el regne va prendre el nom de regne de Lleó. -
912
El califat
912 subía al trono de Córdoba Abderramán.
Revoltes internes i incursions cristianes.
victories = gran autoritat.
El progressiu absolutisme del califat va permetre a Abderramán augmentar l'eficàcia de les seves accions militars. En el nord d'Àfrica, va resoldre amb solvència l'amenaça del califa fatimí, mentre que amb els regnes cristians va alternar importants victòries, com la de Valdejunquera, amb sonats daltabaixos com el de Simancas. -
922
El califat
Es proclama califa, el govern es divideix en hagis, visirs i valís.
Capital de Còrdova té gran període d’esplendor andalusí. Com la Mesquita de Còrdova -
976
El califat
Hisam II am 11 anys. Govern a mans del general Almansor, va fer moltes campanyes de saqueigals cristians.
Hisham II va ser el tercer califa omeia de Còrdova amb dos períodes de govern. Entre 976 i 1009, dominat per Almanzor i els seus fills. -
1000
El regne de Navarra
Al principi del segle IX, el comte Ènnec de Pamplona, dit Aritza, va expulsar les tropes franques de Pamplona. Aquest va ser l’origen del regne de Pamplona, que més endavant es va anomenar regne de Navarra.
A partir del segle X, la dinastia Ximena va governar a Navarra i va aconseguir estendre la seva influència per la Rioja i Àlaba. -
1002
Els regnes taifes
La mort d'Almanssor en 1002, fa que hagi lluites internes. Després de sofrir una derrota en Calafatador, va obrir en al-Àndalus una llarga etapa de fragmentació i disputa . En menys de trenta anys nou califes es van succeir en el tron, finalment el califat de Còrdova va acabar per desaparèixer l'any 1031. -
1031
Els regnes Taifes
Es divideix en regnes Taifes. Hi ha enfrontaments entre si que fa més poderoses volen les més febles. Destaquen: Sevilla, Toledo, Badajoz i Saragossa.
Paguen paries (tributs als reis cristians per no rebre atacs)
Això fa que hagi més impostos a la població -
1035
Fragmentació del regne entre els fills
Després de la mort del monarca, el regne es va fragmentar entre els seus fills: ·Garcia v, va heretar Navarra. ·Ferran I, va rebre el comtat de Castella, que va convertir en regne independent, i també va ocupar Lleó. ·Ramir I, es va convertir en rei d'Aragó ·Els comtats de Sobrarb i Ribagorça varen recaure en el seu fill Gonçal. -
1037
L’organització dels territoris cristians
El rei tenia la màxima autoritat en els territoris cristians peninsulars. Prenia les decisions polítiques i dirigia l’exèrcit. La seva cort era ambulant, és a dir, els consellers del rei es traslladaven allà on s’establia el monarca.
D’altra banda, la guerra era una pràctica habitual. Per aquest motiu al regne asturià i lleonès es va construir una xarxa de fortaleses per defensar el territori. -
1076
Del regne d'Aragó a la formació de la Corona catalanoaragonesa
El 1076, el fill Sanç Ramires, va tornar a unir els regnes d’Aragó i Navarra, que varen romandre junts fins al 1134. Durant el segle XII, el regne d’Aragó va ampliar molt els seus territoris -
1085
Els regnes Taifes
La pèrdua de Toledo l'any 1085 va ser un dur cop per als musulmans d'Al-Àndalus. van ser cridar en la seva ajuda al poder que és s'havia fet fort a l'altre costat de l'estret de Gibraltar: l'imperi almoràvit.
L'any 1086 van arribar els almoràvits, que poc abans havien creat un imperi en el nord d'Àfrica.
els almoràvits van acabar amb els taifes, van unificar el poder polític en al-Àndalus i van aconseguir contenir l'avanç dels cristians cap al sud. -
1090
Imperis nord-africans
Els Almoravits eren una tribu que professava els principis més extrictes de Llisman.
Al 1090 inicien l'ocupació de diverses taifes. L'ocupació tenen mesures impopulars (estrictes amb vestimenta...)= avanços cristians -
1128
La creació de Portugal
El testament d’Alfons VI va deixar com a hereva dels regnes de Lleó i de Castella la seva filla Urraca. A la seva altra filla Teresa, li va deixar el comtat de Portugal. L’any 1128 Alfons Henriques, fill de la comtessa Teresa, es va proclamar rei de Portugal. A partir d’aleshores Portugal va ser un regne independent. -
1137
Del regne d'Aragó a la Corona catalanoaragonesa
El 1137 es va establir el contracte de matrimoni entre Peronella, l’hereva d’Aragó, i Ramon Berenguer IV, el comte de Barcelona. Aquest compromís va suposar la unitat entre el regne d’Aragó i els comtats catalans. Així va néixer la Corona catalanoaragonesa -
1142
La creació del regne de Castella
En els segles XI, XII i XIII el regne castellanolleonès es va consolidar com el més extens i poderós de la Península, tot i que va patir una minva territorial important quan Portugal en va assolir la independència -
1147
Els imperis nord-africans
En el segle XII, algunes taifes varen tornar a demanar ajuda als berbers nord-africans. D’aquesta manera, els almoràvits foren substituïts el 1147 pels almohades, que varen llançar una ofensiva contra els regnes cristians. La unió militar d’aquesta va permetre frenar-los a la batalla de Las Navas de Tolosa. Després d’aquesta derrota, l’imperi almohade es va desintegrar i els cristians varen conquerir quasi tot al-Àndalus. -
1157
La formació de la Corona de Castella
Castella i Lleó es varen separar diverses vegades. Després de la mort se Ferran I, el regne es va tornar a separar el 1157, quan Alfons VIII va heretar el tron castellà i Ferran II va accedir al tron lleonès. -
1212
Batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de les Navas de Tolosa, va ser un enfrontament armat que va tenir lloc el 16 de juliol de 1212, prop de Jaén, en el sud de l'actual Espanya, en el context de la Reconquesta cristiana de la península ibèrica.
va ser la major de les lliurades entre musulmans i cristians en sòl hispànic, va marcar una fita en la història del que tradicionalment coneixem com a reconquesta i va proporcionar argument tant per a la història com per a la llegenda sobre l'Edat mitjana espanyola. -
1230
La formació de la Corona de Castella
La unió definitiva de castellans i lleonesos va tenir lloc el 1230, durant el regnat de Ferran III, que va reunir als dos regnes sota la seva autoritat i va formar la Corona de Castella. -
1273
L'economia
Els nobles i els cavallers dels ordes militars eren propietaris de guardes d’ocell es enormes. Els ramaders es reunien en unes assemblees anomenades mestres per tractar les qüestions de l’ofici. El 1273. Alfons X va reconèixer l’Honrado Concejo de la Mesta i li va atorgar nombrosos privilegis. Aquesta associació va adquirir molt de poder -
1412
La crisi del segle XIV
La dinastia dels Trastàmara va accedir al tron aragonès el 1412, després que Martí I l’Humà es morí sense descendència. En el Compromís de Casp, els representants dels diferents regnes varen triar com a reina Ferran I, fill de Joan I de Castella. L’arribada d’aquesta dinastia nova va coincidir amb l’esclat de conflictes socials -
1472
La crisi del segle XIV, Barcelona
A Barcelona va esclatar una guerra civil entre els nobles y els burgesos rics que volien mantenir els seus privilegis, i el rei Joan II, amb el suport dels artesans, petits comerciants i pagesos de remença. L’any 1472, el rei va prendre la ciutat -
1486
La crisi del segle XIV, els pagesos
Els pagesos de remença catalans es varen alçar contra els nobles perquè els reclamaven drets ja oblidats. La lluita va concloure el 1486 amb la sentència arbitral de Guadalupe, que va donar la raó als pagesos -
1492
El regne nassarita de Granada
El regne nassarita era dèbil. Durant més de dos segles va ser vassall de Castella. Els Reis granadins pagaven un tribut als monarques castellans i ajudaven en cas de guerra. Això, va assolir una gran esplendor en el segle XIV.
La història de Granada va estar marcada per les lluites internes entre la dinastia nassarita i altres famílies nobles, com la dels Abenserraigs. Els enfrontaments interns varen afeblir tant el regne que varen acabar facilitant la conquesta cristiana pels Reis Catolics.
