-
Fasci di combattimento
Els "Fasci di Combattimento" van ser el precursor del Partit Nacional Feixista a Itàlia, fundat per Benito Mussolini el 1919. Aquests Fasci es van formar inicialment com a petits grups paramilitars. Estaven compostos principalment per antics combatents, descontentament amb la situació econòmica i política del país. Aquestes lligues promovien el nacionalisme, el militarisme i la violència com a mitjà per aconseguir els seus objectius polítics. -
Partit Nacionalista de Treballadors Alemanys
El Partit Nacionalista dels Treballadors Alemanys (Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei o NSDAP), conegut com a Partit Nazi, va ser fundat per Adolf Hitler el 1919. Aquest partit va promoure una ideologia nacionalista, antisemita i racista. Mitjançant la propaganda i la violència, va guanyar suport popular durant la crisi econòmica dels anys 1930, i Hitler va ser nomenat Canceller el 1933. -
Tractat de Versalles
El Tractat de Versalles, signat el 28 de juny de 1919 després de la Primera Guerra Mundial, va establir les condicions de pau entre els Aliats i Alemanya. Imposava a Alemanya una sèrie de penalitzacions, incloent-hi la reducció de l'exèrcit, reparacions econòmiques i la pèrdua de territoris. Això va contribuir a sentiments de rancor i descontentament a Alemanya, alimentant tensions i sentant les bases per a la Segona Guerra Mundial. -
Partit Nacional Feixista: PNF
El Partit Nacional Feixista (PNF) va ser el partit liderat per Benito Mussolini que va governar Itàlia durant l'època del feixisme. Després de la seva fundació el 1922, va establir una dictadura totalitària, suprimint les llibertats civils i imposant el control estatal en tots els àmbits de la vida italiana. -
Marxa sobre Roma
La "Marcia su Roma" del 28 d'octubre de 1922 va ser una demostració massiva dels feixistes italians, liderats per Benito Mussolini, que van convergir cap a la capital per exigir el control del govern . Després de diversos dies de marxa i mobilitzacions, desenes de milers de milicians feixistes van convergir a Roma en una demostració de força impressionant. Van pressionar al rei Víctor Manuel III per nomenar Mussolini com a cap de govern, marcant l'inici del règim feixista a Itàlia. -
Procés de restricció
Durant aquests primers anys del seu govern, Mussolini va consolidar el seu control, suprimint oposició i institucions democràtiques.
Mussolini va utilitzar la violència i la intimidació per eliminar als seus rivals polítics, i va aprofitar les seves habilitats oratòries per guanyar suport popular. A més, va establir un règim autoritari, restringint les llibertats civils i limitant la llibertat de premsa. -
Cop d’Estat
El Cop d'Estat del 1923, o Putsch de la Cerveseria, va ser liderat per Hitler i el Partit Nazi a Munich. Intentaven enderrocar la República de Weimar, però va fracassar. Malgrat l'arrest de Hitler, el judici li va donar publicitat i va marcar el seu camí cap al poder. Va reflectir la seva determinació d'aconseguir el poder per la força, guanyant suport en temps de crisi. -
Mein Kampf - La Meva Lluita
"Mein Kampf" ("La Meva Lluita") és l'autobiografia política d'Adolf Hitler, escrita durant la seva presó el 1924. Reflexiona sobre les seves idees, com el nacionalisme i l'antisemitisme, i planteja el seu programa polític, incloent l'expansió alemanya i la purificació racial. És una obra clau per comprendre les motivacions i la ideologia nazi, influenciadora del segle XX. -
Instauració de la dictadura feixista
La instauració de la dictadura feixista a Itàlia el 1925 va ser un moment crític. La "Llei de Dicembre" va atorgar a Mussolini poders excepcionals, permetent-li governar per decret. Va suprimir oposició, controlant la premsa i reprimint partits rivals. Mussolini va promoure el feixisme i va consolidar la seva imatge com a líder carismàtic. Així, va establir un règim totalitari que dominaria Itàlia fins al final de la Segona Guerra Mundial. -
Les SA i les SS
Les SA (Sturmabteilung) van ser les tropes d'assalt del Partit Nazi, creades per Ernst Röhm. Actuaven com a força paramilitar durant els anys previs a l'arribada d'Hitler al poder. Després, van ser eclipsades per les SS (Schutzstaffel), liderades per Heinrich Himmler, que es van convertir en la principal força de seguretat del règim nazi. Les SS van jugar un paper crucial en l'aplicació de la repressió i l'Holocaust. -
Opera Nazionale Balille
L'Opera Nazionale Balilla va ser una organització juvenil italiana. Va ser dissenyada per propagar la ideologia feixista entre els joves i preparar-los per al servei a l'estat. L'organització va promoure valors com el nacionalisme, la disciplina i la leialtat a Mussolini. Va oferir activitats físiques, educatives i culturals, incloent esports, formació militar i activitats de propaganda. Va ser utilitzada per controlar i indoctrinar la joventut italiana d'acord amb els principis feixistes -
Period: to
Línia Maginot
La Línia Maginot va ser un sistema extens de fortificacions defensives Françes per protegir-se contra una possible invasió alemanya després de la Primera Guerra Mundial. La línia s'estenia des de la frontera amb Suïssa fins a Luxemburg, i estava equipada amb búnquers, fortaleses, trinxeres.
La Línia Maginot tenia una debilitat : no cobria tota la frontera nord de França. Alemanya va envair França evitant la Línia Maginot , penetrant a través de les Ardenes .Això va suposar la derrota de França. -
Po a les idees comunistes
El "Crac del 29" també va tenir repercussions en la popularitat de les idees comunistes, especialment durant la Gran Depressió. La crisi econòmica va provocar una pèrdua massiva de fe en el sistema capitalista , les empreses anaven a la fallida i milions de persones es quedaven sense feina i sense sostre. Això va portar a un augment del suport cap al comunisme i altres ideologies socialistes, especialment entre les masses treballadores afectades negativament per la crisi. -
Crac del 29
El "Crac del 29" es va produir el 29 d'octubre de 1929, quan el mercat borsari de Nova York es va col·lapsar, marcant l'inici de la Gran Depressió. L'especulació descontrolada i l'acumulació de deute van ser causes principals. El col·lapse va portar a la ruïna financera de molts i va desencadenar una crisi econòmica global amb milions d'aturats i empreses en fallida. Les conseqüències van ser devastadores i van contribuir a la inestabilitat social i política a escala mundial. -
Period: to
Dècada de 1930
Durant la dècada de 1930, Alemanya va experimentar canvis dramàtics. Després de la crisi econòmica del 1929, el país va caure en una profunda depressió. Els efectes devastadors dels Tractats de Versalles, la inflació i l'atur van generar malestar social i política. El 1933, Hitler va ser nomenat Canceller i va establir un règim totalitari. Va implementar polítiques d'expansió militar i de persecució sistemàtica de grups considerats "indesitjables", especialment jueus. -
Eleccions del Juliol
Les eleccions de juliol de 1932 a Alemanya van ser crucials en el camí cap al poder d'Adolf Hitler. El Partit Nazi va obtenir un gran èxit, augmentant el seu suport popular i convertint-se en el partit més gran del Reichstag, amb 230 dels 608 seients. Tot i això, no van obtenir una majoria absoluta, requerint coalicions per governar. Aquestes eleccions van indicar una creixent insatisfacció amb els partits tradicionals i van accelerar el col·lapse de la República de Weimar. -
Japó ocupa les costes xineses
Japó buscava ampliar el seu territori a la costa de Xina per vendre productes i aconseguir matèries primeres. Japó entre 1932 i 1942 anirà ocupant territoris. -
Creació IRI
La creació de l'IRI el 1933 va ser crucial per a l'economia italiana sota Mussolini. Com agència estatal, va intervenir en empreses en crisi, nacionalitzant-ne algunes, i va promoure la industrialització i desenvolupament econòmic. Tot i aclamat per la seva eficàcia, també va reforçar el control estatal i el model corporativista del règim. -
Ascens a canceller i el Règim nazi
El 30 de gener de 1933, el President Hindenburg va nomenar Adolf Hitler Canceller d'Alemanya. Aquesta decisió va ser crucial per al règim nazi. Hitler va aprofitar la seva posició per consolidar el poder i eliminar els opositors polítics. Va suprimir les llibertats civils, controlar els mitjans de comunicació i perseguir els seus enemics, especialment els comunistes i els jueus. Aquesta designació va marcar l'inici de la dictadura nazi i el camí cap a la Segona Guerra Mundial. -
Dachau
Dachau va ser el primer camp de concentració nazi, inaugurat el 22 de març de 1933 a prop de la ciutat alemanya de Dachau. Va ser creat immediatament després de l'ascens de Hitler al poder i va servir com a model per a altres camps posteriors. Inicialment, va ser utilitzat per empresonar opositors polítics, comunistes, socialistes, i altres considerats "enemics de l'Estat". Les condicions eren extremadament dures, amb treballs forçats, maltractaments i execucions. -
Gestapo
La Gestapo, o la Geheime Staatspolizei, va ser establerta el 1933 a Baviera, Alemanya, però va ser ampliada i centralitzada a nivell nacional el 1934 sota el control de Heinrich Himmler, líder de les SS. La seva funció principal era detectar i reprimir tota activitat contrària al règim nazi, incloent-hi opositors polítics, grups religiosos, i altres considerats com a enemics de l'Estat. Era coneguda per la seva brutalitat i eficàcia en la persecució dels objectius del règim. -
Ocupació d'Etiòpia
Italia ocupa Etiòpia -
Lleis de Nuremberg
Les Lleis de Nuremberg van ser un conjunt de decrets antisemites que instituïen polítiques discriminatòries i restrictives contra els jueus a Alemanya. Aquestes lleis van privar els jueus dels seus drets de ciutadania i els van prohibir casar-se o tenir relacions sexuals amb persones de "raça alemanya o relacionada". A més, es van introduir altres mesures com la prohibició de treballar en funcions públiques i en molts sectors de l'economia. -
Aprovació Carta della Scuola
La Carta della Scuola, aprovada el 1936 sota el règim de Mussolini a Itàlia, va representar una reorganització significativa del sistema educatiu. Aquesta llei va posar un èmfasi fort en la promoció dels valors i la ideologia feixista, prioritzant una educació nacionalista, autoritària i orientada cap a la producció industrial i agrícola. També va reforçar la figura del mestre com a autoritat i va limitar la llibertat acadèmica, imposant una cultura unificada sota els principis del feixisme -
Primers contactes de Hitler i Mussolini
El 1936, Hitler va visitar Itàlia per primera vegada com a líder de l'Alemanya nazi, on va reunir-se amb Mussolini a Venècia. Aquesta trobada va tenir un impacte important en les relacions entre els dos dirigents, consolidant la seva aliança política i militar coneguda com a Eix Roma-Berlín. A més de compartir una ideologia autoritària, els dos líders buscaven expandir les seves àrees d'influència i contrarestar el creixent poder del comunisme -
Pacte Anti-Komitern
El Pacte Anti-Komintern era una aliança contra el comunisme internacional i l'Internacional Comunista. Es va presentar com una resposta conjunta a la influència comunista mundial, especialment després de la Revolució Russa de 1917. Aquest pacte va establir una col·laboració política i militar per oposar-se a les ideologies i activitats del Komintern. Va ser ampliat amb la inclusió d'Itàlia i altres països en els anys posteriors. -
aliances de la segona guerra mundial
Durant la Segona Guerra Mundial, es van formar dues principals aliances militars: els Aliats i l'Eix. Aliats:
Els Aliats estaven formats principalment per les potències occidentals (Regne Unit, Estats Units, França) i les nacions associades amb ells, com Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, la Unió Soviètica, i més tard, la Xina.
Eix:
L'Eix estava format principalment per Alemanya, Itàlia i el Japó, amb altres països com Hongria, Romania i Bulgària que es van unir més endavant. -
Eix Roma-Berlin
L'Eix Roma-Berlín va ser una aliança política i militar establerta entre l'Itàlia feixista de Benito Mussolini i l'Alemanya nazi d'Adolf Hitler. Aquesta aliança es va basar en la seva ideologia comuna de govern autoritari, el desig d'expandir les seves àrees d'influència i el rebuig al comunisme. Va tenir un paper important durant la Guerra Civil Espanyola , on van donar suport al bàndol franquista, i més tard durant la Segona Guerra Mundial, quan van formar l'Aliança de l'Axe amb el Japó. -
Period: to
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil Española va ser un conflicte devastador entre els republicans, que defensaven el govern democràtic, i els nacionalistes, liderats pel general Franco, que buscaven el control autoritari. Va ser marcada per la violència indiscriminada, amb atrocitats per part de tots dos bandos. Els nacionalistes van guanyar finalment, i Franco va instaurar una dictadura que va durar fins a la seva mort al 1975. -
Nit dels vidres trencats
La Nit dels Vidres Trencats (Kristallnacht) va ser un pogrom massiu contra jueus a Alemanya i Àustria la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, organitzat pel règim nazi. En resposta a l'assassinat d'un diplomàtic alemany a París per un jueu polonès, els nazis van desfermar la violència. Més de 1.400 sinagogues, comerços i llars jueves van ser destruïts. Almenys 91 jueus van ser assassinats i uns 30.000 van ser detinguts i deportats a camps de concentració. -
Ocupació d'Albània
Itàlia ocupa Albània -
Antisemitisme
L'antisemitisme és l'odi, la discriminació o els prejudicis contra els jueus com a grup religiós, ètnic o racial.
Al segle XIX, l'antisemitisme va adoptar una dimensió racial, considerant els jueus com una raça inferior.
El punt culminant de l'antisemitisme va ser durant el règim nazi a Alemanya, quan Adolf Hitler i el seu partit van implementar polítiques sistemàtiques per perseguir, segregar i exterminar els jueus, resultant en l'Holocaust, on sis milions de jueus van ser assassinats. -
Ruta de l’exili republicà
La Ruta de l'Exili Republicà de 1939 es refereix a l'èxode de prop de 500.000 republicans espanyols que fugien de la repressió franquista al final de la Guerra Civil Espanyola. Entre gener i febrer de 1939, aquests refugiats van creuar els Pirineus cap a França, utilitzant passos com el Coll d'Ares, el Coll de Lli i el Pertús. A França, molts van ser internats en camps de concentració com Argelers, Ribesaltes i Sant Cebrià, on les condicions eren molt dures. -
Jueus a Polónia
Abans de la Segona Guerra Mundial, Polònia tenia una gran comunitat jueva, però amb l'arribada de l'ocupació nazi el 1939, la situació es va deteriorar ràpidament. Els jueus van ser sotmesos a persecució, guetos, confiscació de propietats i deportacions massives als camps de concentració, com Auschwitz. La comunitat jueva polonesa va patir una devastació massiva durant l'Holocaust, amb milions de víctimes. -
Pacte d'Acer
El Pacte d'Acer, també conegut com a Pacte d'Acero o Pacte d'Axe, va ser un tractat signat entre l'Itàlia feixista i l'Alemanya nazi. Aquest pacte va consolidar la relació entre els dos països, establint una aliança militar i política. Va ser signat pels ministres d'exteriors italià Galeazzo Ciano i alemany Joachim von Ribbentrop a Berlín. El pacte establia una estreta col·laboració entre els dos països en cas d'una guerra europea, reforçant la seva posició com a eix central de poder a Europa. -
Pacte germano-soviètic
El Pacte Molotov-Ribbentrop va ser un acord de no-agressió signat el 23 d'agost de 1939 entre Alemanya nazi i la Unió Soviètica. Aquest pacte va permetre a Hitler concentrar-se en la invasió de Polònia sense haver de preocupar-se per una invasió soviètica simultània. Va ser un factor crucial que va permetre l'inici de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, l'acord es va trencar quan Alemanya va invadir la Unió Soviètica el 1941. Això va portar la Unió Soviètica a unir-se als Aliats. -
Invasió de Polònia
L'invasió de Polònia el 1939 va ser un esdeveniment que va marcar l'inici de la Segona Guerra Mundial. El 1 de setembre, les forces armades alemanyes van iniciar una invasió a gran escala de Polònia amb un atac sorpresa a la frontera occidental. Aquestes invasions van dividir Polònia entre Alemanya i la Unió Soviètica, en conformitat amb el pacte Molotov-Ribbentrop. L'invasió de Polònia va desencadenar una resposta del Regne Unit i França, que van declarar la guerra a Alemanya. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser el conflicte armat més gran de la història. Va involucrar la majoria de les nacions del món, dividint-se en dos bàndols principals: els Aliats i l'Axe. Els esdeveniments significatius van incloure l'invasió de Polònia, l'expansió alemanya a Europa, l'atac a Pearl Harbor, l'Holocaust ... La guerra va acabar amb la derrota de l'Axe, però va deixar un rastre de destrucció, pèrdua de vides humanes, i canvis geopolítics profunds . -
Period: to
Batalla de l'Atlàntic
La Batalla de l'Atlàntic va ser una confrontació clau entre els aliats i les forces de l'Eix per controlar les rutes marítimes de subministrament a través de l'oceà Atlàntic. Les forces de l'Eix, especialment els submarines alemanys, intentaven interceptar i destruir els convois aliats. No obstant això, els aliats van desenvolupar tàctiques defensives i ofensives, incloent-hi l'ús de vaixells de guerra i avions de patrulla marítima, aconseguint una victòria decisiva cap a la fi de 1943. -
Gueto de Varsòvia
El gueto de Varsòvia, establert pels nazis el 1940 a la capital de Polònia, va ser el més gran dels guetos jueus durant l'Holocaust, amb més de 400.000 persones confinades en un espai de només 3,4 km². Les condicions eren precàries i desesperades, amb fam, malalties i morts massives. A partir de juliol de 1942, va començar la deportació massiva cap al camp de concentració de Treblinka. La revolta del gueto de Varsòvia el 1943 va ser un acte d'heroisme, tot i ser brutalment reprimida. -
Auschwitz
Auschwitz, situat a Polònia ocupada pels nazis, va ser establert el 1940 com un complex de camps de concentració i extermini. Inicialment, va servir com a camp de concentració principalment per a presos polítics, dissidents i presoners de guerra soviètics. Les condicions eren extrems, amb treball forçat, fam i maltractaments. Va ser utilitzat massivament com a centre d'extermini, amb càmeres de gas on van ser assassinats milions de jueus, romanís, homosexuals ... -
Arribada als camps
Després de ser transportades en tren les víctimes eren rebudes per guardes armats i gossos. Els guardes els separaven en homes, dones i nens. A continuació, eren sotmesos a una "selecció", on metges nazis decidien qui era apte per al treball forçat i qui havia d'anar directament a les cambres de gas. Els objectes personals eren confiscats i les persones eren obligades a despullar-se, tallar-se els cabells i marcar-se amb números de tatuatge. -
Mauthausen
Mauthausen era un camp de concentració nazi situat a Àustria .Mauthausen va ser un dels camps més mortals del sistema nazi. Els presoners eren sotmesos a treball forçat en condicions inhumanes, incloent-hi pedreres, fàbriques i construcció de vies de ferrocarril. La dieta era escassa i les tortures eren comunes. Milers de presoners, incloent-hi jueus, homosexuals i discapacitats, van ser assassinats o van morir a causa del treball esgotador, la desnutrició i els maltractaments. -
Invasió del front occidental
A l'any 1940, Alemanya va llançar una ofensiva militar contra el front occidental, invadint França juntament amb els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. Mitjançant una Blitzkrieg, una guerra relàmpag, van avançar ràpidament, superant les defenses enemigues i capturant París el 14 de juny. La ràpida caiguda de França va culminar amb l'Armistici de Compiègne el 22 de juny, establint Alemanya com a potència dominant a Europa. -
Batalla d'Anglaterra
La Batalla d'Anglaterra va ser una campanya aèria durant la Segona Guerra Mundial, llançada per Alemanya contra el Regne Unit entre juliol i octubre de 1940. La batalla es va centrar en els intents alemanys de dominar els cels britànics per aconseguir el control aeri necessari per a una invasió terrestre. L'èxit de la Batalla d'Anglaterra va ser decisiu per mantenir la superioritat aèria del Regne Unit, evitant una invasió alemanya i marcant un punt d'inflexió en la guerra. -
Operació Barba-roja
L'Operació Barba-roja va ser una campanya militar alemanya durant la Segona Guerra Mundial, que va tenir lloc al nord d'Àfrica entre el gener i el febrer de 1941. L'objectiu era ajudar les forces italo-alemanyes a superar les defenses britàniques i conquerir Egipte i la zona estratègica del Canal de Suez. Les forces de l'Eix van avançar cap a la ciutat de Tobruk, però van ser frenades per la resistència dels Aliats, especialment la Divisió de la Commonwealth. -
La División Azul
Durant la Segona Guerra Mundial, Espanya es va mantenir neutral, però va oferir suport a Alemanya i Itàlia. La División Azul, una unitat espanyola, va lluitar al costat de les forces alemanyes al front oriental contra la Unió Soviètica. Tot i això, aquesta acció no va ser oficial del govern espanyol, sinó una iniciativa amb el suport tàcit de Franco. Espanya no va participar activament en combat. -
Batalla de Sebastòpol
La Batalla de Sebastòpol va ser ude len enfrontament entre els alemanys contra Sebastòpol defensada per l'Exèrcit Roig soviètic. Les tropes alemanyes van intentar capturar aquesta posició estratègica. La defensa soviètica va ser tenaç, utilitzant fortificacions naturals i artificials. Malgrat el bloqueig alemany, els soviètics van rebre subministraments per mar. Els alemanys van utilitzar bombardaments massius i atacs combinats de terra i aire. Després de vuit mesos , Sebastòpol va caure. -
Pearl Harbor
L'atac a Pearl Harbor va ser una sorpresa militar japonesa contra la base naval dels Estats Units L'objectiu japonès era eliminar la flota del Pacífic dels Estats Units per permetre l'expansió japonesa a l'Àsia Oriental. Els japonesos van llançar un atac aeri massiu amb bombes i torpedes. Aquesta agressió va portar els Estats Units a entrar a la Segona Guerra Mundial, canviant el curs del conflicte i marcant el començament de la participació americana activa en la guerra -
Batalla de Stalingrad
La Batalla de Stalingrad va ser una confrontació clau durant la Segona Guerra Mundial, que va tenir lloc entre l'exèrcit alemany i l'exèrcit soviètic a la ciutat de Stalingrad (ara Volgograd), L'objectiu alemany era capturar Stalingrad per aconseguir un avanç estratègic cap al petroli del Caucas. Les forces soviètiques van resistir tenaçment, i amb l'arribada de l'hivern, van llançar una contraofensiva massiva que va envoltar les forces alemanyes. L'exèrcit alemany va decidir retirar-se. -
Batalla de Midway
La Batalla de Midway va ser un punt d'inflexió clau a la Segona Guerra Mundial al Pacífic. Enfrontant-se a l'armada japonesa, les forces americanes van decodificar els plans japonesos i van sorprendre els seus enemics, infligint-los greus pèrdues. Els portaavions japonesos van ser enfonsats, mentre que els portaavions dels EUA va ser danificat greument. Aquesta victòria va debilitar la capacitat japonesa de llançar ofensives, marcant un gir en la guerra del Pacífic a favor dels Aliats. -
Els britàncs expulsen els alemanys
La ofensiva alemanya per conquerir Egipte i el Canal de Suez va ser frenada. Al 1943 Britanics i americans van expulsar a les tropes alemanyes d'Africa. -
Al Mediterrani i alliberament de Roma
Italia va quedar dividida entre el nord i el sud. El nord ocupada pels nazis i el sud per les tropes aliades.
Roma no va ser alliberada fins el 1944. -
Fugida i mort de Musolini
Després de ser destituït com a cap de govern, Mussolini va intentar fugir cap a Suïssa, però va ser capturat per partisans italians. El 28 d'abril de 1945, va ser executat juntament amb la seva amant, Clara Petacci, i els seus cossos van ser exposats públicament a Milà, assenyalant el final del règim feixista a Itàlia. -
Fi de la guerra
La Segona Guerra Mundial va arribar al seu fi el 1945 amb la derrota de l'Alemanya i el Japó . El 8 de maig de 1945, es va signar la rendició de l'Alemanya nazi, marcant la victòria dels Aliats a Europa, un esdeveniment conegut com a Dia de la Rendició. Tot i això, la guerra encara continuava al Pacífic. Els Estats Units van llançar una bomba atòmica sobre Hiroshima, seguit per una segona bomba sobre Nagasaki . Davant la devastació i el rebuig internacional, el Japó va anunciar la seva rendició -
Derrota japonesa
La derrota japonesa durant la Segona Guerra Mundial es va precipitar amb els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki el 6 i 9 d'agost de 1945, respectivament. Aquests atacs van causar una enorme devastació i un nombre massiu de morts i ferits, portant a la rendició japonesa. El 15 d'agost de 1945, l'emperador Hirohito va fer un discurs anunciant la rendició del Japó, posant fi a la guerra al Pacífic. -
Alliberació dels camps
L'alliberació dels camps de concentració va començar quan les forces aliades van avançar cap a l'interior de l'Europa ocupada pels nazis.
L'alliberament d'aquests camps va exposar al món els horrors de l'Holocaust, amb milers de supervivents que es trobaven en condicions dèbils i malaltes i les restes de milions de persones assassinades pels nazis. Les imatges i els testimonis d'aquests camps van provocar xoc i indignació a escala mundial. -
Conseqüències de la segona guerra mundial
Va ser un conflicte global que va involucrar la major part del món. Va provocar milions de morts i la destrucció de ciutats senceres. Després de la guerra, va sorgir un nou ordre geopolític, amb l'ascens dels Estats Units i la Unió Soviètica com a superpotències. Va accelerar la descolonització i va donar lloc a institucions internacionals com les Nacions Unides. Va ser un període de reconstrucció econòmica i canvis socials profunds. -
Suicidi Hitler
El 30 d'abril de 1945, mentre les forces soviètiques envaïen Berlín i el Tercer Reich s'enfonsava, Adolf Hitler va cometre suïcidi al seu búnquer subterrani a la capital alemanya. Va ingerir cianurat i es va disparar al cap. La seva mort va posar fi a la vida del líder nazi i va marcar el col·lapse final del règim nazi. Hitler va optar pel suïcidi abans de ser capturat, humiliat o jutjat pels crims de guerra. El seu cos va ser cremat fora del búnquer per ordre de les seves directives personals. -
Creació de l' ONU
L'Organització de les Nacions Unides (ONU) es va crear després de la Segona Guerra Mundial. La seva creació va ser una resposta als horrors de la guerra i la necessitat d'establir un fòrum internacional per a la resolució pacífica de conflictes, la cooperació internacional i la promoció dels drets humans i el benestar mundial. L'ONU va reemplaçar la Lliga de les Nacions i va començar amb 51 membres fundadors. Avui, és l'organització internacional més gran i té 193 estats membres. -
Conferències de Pau
Les Conferències de Pau del 1946 van ser una sèrie de reunions internacionals que es van dur a terme després de la Segona Guerra Mundial per establir el nou ordre mundial i tractar els temes de la pau, la seguretat i la reconstrucció postconflicte. Es van negociar els tractats de pau amb els estats de l'Eix i els seus aliats. Aquestes conferències van establir les bases del sistema internacional de postguerra i per tractar les repercussions polítiques, econòmiques i socials de la guerra. -
Pla Marshall
El Pla Marshall, anomenat oficialment Pla d'Assistència Europea, va ser una iniciativa de recuperació econòmica post-Segona Guerra Mundial proposada pel Secretari d'Estat dels Estats Units, George Marshall, el 1947. Aquest pla proporcionava ajuda econòmica i reconstrucció a Europa Occidental, devastada per la guerra, amb l'objectiu de prevenir el comunisme i promoure la estabilitat política i econòmica. Els Estats Units van proporcionar prop de 13 mil milions de dòlars a 16 països europeus.