-
Pacte de Fontainebleau
Napoleó (l'emperador francès) va demanar a Carles IV (rei d'Espanya) poder passar algunes tropes franceses a Portugal aquest pacte es coneix com a "Pacte de Fontainebleu".
Durant el pas de les tropes franceses cap a Portugal, van canviar el seu rumb i van envair Espanya.
Napoleo va proclemar al seu germà com a nou rei d'Espanya amb el nom de Josep I Bonapart (o Pepe Botella) . -
Guerra de guerrilles
La Guerra de guerrilles, era la forma d'atacar per part d'Espanya. Es basava en petits grups que atacaven per sorpresa i després s'amagaven o en zones boscoses o entre la població, perquè tenien el seu suport. -
Guerra del Francès
La guerra del francès o d'independència, va començar el 1808 i va acabar el 1814.
En aquesta guerra Espanya lluitava per la seva independència contra la França napoleonica.
Abans de tot els dos països eren aliats, perquè tenien la mateixa monarquia, però després de la Revolució Francesa, només els mantenia units el fet de tenir el mateix enemic comú, Gran Bretanya. -
Corts de Cadis
Les corts de Cadis, es va inaugurar el 1810 a San Fernando, però es van traslladar a Cadis el 1811 per la guerra de la independència.
El seu objectiu era crear unes lleis de caràcters lliberals per modernitzar a Espanya. -
Constitució del 1812
Els polítics espanyols es van reunir a Cadis, per crear una constitució.
Aquesta constitució va ser molt famosa, ja que era molt innovadora, era molt liberal. Incloïa drets i llibertats, i també parlava sobre una separació de poders.
No es va arribar a aplicar, perquè quan Ferran VII va arribar al tron va decidir aplicar la monarquia absoluta. -
Ferran VII
Ferran VII era fill de Carles IV i de María Luisa de Parma.
Primer va arribar al tro el 1808, però només va durar dos mesos. Però va tornar a arribar al tro el 1814.
Abans d'arribar al tron, era conegut com "el deseado", ja que la gent esperava que fos un rei liberal, però un cop ja al tron el seu aliés va canviar a "el rei felon".
Un cop ja sent rei no va voler aplicar la Constitució del 1812, i va aplicar la monarquia absoluta
Al final va morir el 1833 amb 48 anys. -
Pragmatica sanció
La pragmàtica sanció que va ser aplicada per Ferran VII. Aquesta sanció va significar l'anul·lació de la llei Sàlica, i va fer que Isabel II (filla de Ferran VII) pogués obtenir el tron. -
Guerras carlinas
Els Carlins no van acceptar a Isabel II com a reina, ja que volien que governes Carles.
El 1833 va començar la guerra.
Els Carlins eren partidaris de la monarquia absoluta, i tenien el suport de: País Basc, Navarra i zones de Catalunya.
En canvi, els isabelins eren partidaris del liberalisme (el poder es comparteix entre el rei i les Corts, hi ha més drets i llibertat: una constitució, eleccions...), i tenien el suport de la burgesia progressista.
Es va acabar el 1876, van guanyar els isabelins. -
Isabel II
El 1833, el tron va ser succeït per ella, quan només tenia tres anys, però no va ser acceptada per un grup de persones, els carlins. Que volien que regnes Carles el germà de Ferran VII.
Així van començar les guerres carlines, el costat dels isabelins, eren partidaris del liberalisme. Que és quan el poder es comparteix entre la reina i les corts.
Isabel al final va guanyar la guerra.
El 1868 va haver-hi una revolució que va fer que el seu regnat s'acabés i s'anés a l'exili. -
Desmorització (Mendizaval)
La desamortització de Mendizábal, és un procés en el qual es van posar a la venda els terrenys de l'església, amb l'objectiu de donar diners a l'estat, i donar terres als camperols. Però com els camperols no tenien els recursos per comprar aquestes terres, les van acabar comprant els burgesos. -
Baldomero Espartero
Espartero, era un militar que intervenia molt en la politica. -
La gloriosa
La revolució del 1868 o "La gloriosa", va ser desencadenada per una crisi econòmica, política (no volien a Isabel II), i social (hi havia desigualtat).
La revolució militar liderada pel general Joan Prim, va fer que la reina se n'anés a exili (França).
Com que a Espanya li agrada la monarquia, s'escull com a rei a Amadeu de Savoia, que no era de la dinastia De Borbó, i era italià. -
Amadeu de Savoia
Amadeu de Savoia va néixer el 30 de març de 1845 a Tori (Itàlia).
Va ser escollit rei el 1870, era més liberal i democràtic, que Isabel II. No va acabar d'encaixar en el país, ja que va ser rebutjat i marginat per l'aristocràcia.
El seu govern va durar poc més de tres anys, perquè es va trobar amb l'oposició de la majoria d'Espanya, i va dimitir.
Se'n va tornar a Itàlia. -
La 1a republica
La república és un govern sense rei, on governa el cap d'estat. Hi ha una separació de poders.
La primera república va ser proclamada l'11 de febrer del 1873.
El sistema era una mica democràtica.
És coneguda per: la descentralització territorial i política, i les reformes socials.
La república fracassa el 29 de desembre del 1874, perquè els republicans estaven desunits, no hi ha objectiu comú.
Quan va acabar, van tornar a crida un monarca dels Borbons. -
Alfons XII
Alfons XII va néixer el 1857 al palau reial, era el fill d'Isabel II.
Va ser rei just després de la primera república, el seu regnat significava el retorn de la dinastia De Borbó a Espanya.
Durant el seu regnat va començar el període de restauració.
Era una monarquia parlamentària, però el sistema era escassament democràtic.
Podem dir que en el seu regnat ell va fer ús del caciquisme, ja que va abusar molt del seu poder.
Va acabar el seu regnat el 1885, ja que va morir de tuberculosis. -
Bipartidisme
Durant el regnat d'Alfons XII, es va implementar el bipartidisme. Una forma de govern on dos partits polítics s'alternen el poder de forma pacífica.
Fent això es va aconseguir més estabilitat política, i van acabar amb els aixecaments militars.
Per dir-ho d'una manera el rei feia d'àrbitre entre els dos partits, i era ell qui convocava les eleccions quan creia convenient. -
Constitució del 1876
Aquesta constitució va ser la base de la restauració borbònica.
Es va crear aquesta constitució a partir d'un esborrany constitucional fet per 600 notaris, que estaven designats a Cánovas.
Es va mantenir en funcionament fins al 1923, pel cop d'estat de Primo de Rivera. -
Sagasta
Sagasta era el líder del partit liberal durant el bipartidisme.
Aquest partit reduïa el poder polític del rei, volien més drets i llibertats.
Volien un estat confessional, però amb llibertat de culte.
Tenien un sufragi censatari, però més ample que el de Cánovas. -
Cánovas
Cánovas era el líder del partit conservador durant el bipartidisme.
Aquest partit atorgava molt poder al rei, volien reformes però restringides.
Volien un estat confessional, però sense llibertat de culte.
Tenien un sufragi censatari molt limitat, només votaven entre un 3 o 5% de la població. -
Guerra de Cuba
Espanya mantenia tres colònies d'ultramar: Cuba, Filipines, i Puerto Rico.
El Maine, un vaixell dels EUA, va explotar per un accident, però el govern va utilitzar aquesta excusa per dir que els espanyols havien atacat al seu vaixell i entrar dins la guerra.
Aquestes tres es van perdre en guerres, ja que les colònies van tenir el suport dels Estats Units d'Amèrica per independitzar-se.
Aquestes derrotes van manifestar l'endarreriment d'Espanya en l'àmbit econòmic, militar...