-
367 BCE
El concepte aristotèlic de moviment
Per Aristòtil, l'estat natural d'un cos era el repòs. El moviment vertical és un moviment natural que ve determinat per la tendència de l'element present a tornar al seu lloc natural quan es troba fora. En refredar-se, el vapor abandona el foc, i l'aigua, que ara és l'element predominant, tendeix a ocupar el seu lloc natural a baix. Com a conseqüència, en el moviment de caiguda lliure dels cossos, la velocitat ha de ser proporcional a la quantitat del seu element constituent. Pessats cauen abans -
1328
D'Aristòtil a Galileu. El concepte medieval de moviment
En la mesura que reaccionen contra la física d'Aristòtil, alguns mestres de la Baixa Edat Mitjana han estat qualificats com a precursors de Galileu. La naturalesa qualitativa de la física grega va ser substituïda, almenys a l'estudi del moviment, per les magnituds numèriques que han regit des de llavors la física occidental. Aquestes noves idees del moviment nascudes a França i Anglaterra van renovar la física aristotèlica, però incorporant-s'hi. -
Galileu i la caiguda lliure dels cossos
El moviment d'un cos en caiguda lliure per un pla inclinat és uniformement accelerat, s'obtenen increments iguals de la velocitat en temps iguals. Galileu afirma a més, que un cos en moviment sobre un pla horitzontal sense fregament que s'estén fins a l'infinit continuarà movent-se indefinidament amb la mateixa velocitat. La gran aportació de Galileu a la ciència va ser una metodologia realment científica basada en l'experimentació com a forma de comprovació de les hipòtesis de partida. -
Primera llei de Newton: el principi d'inèrcia
La primera Llei de Newton en el seu enunciat original estableix:“Tots els cossos preserven en el seu estat de repòs o de moviment uniforme en línia recta, llevat que es vegen forçats a canviar aqueix estat per forces imposades. Aquesta llei rep el nom de llei de la inèrcia, perquè posa de manifest la tendència dels cossos a mantindre el seu estat de moviment. Aquesta llei pot considerar-se una definició qualitativa de força, com l'ens capaç de produir canvis en l'estat de moviment dels cossos. -
Tercera llei de Newton: el principi d'acció i reacció
Per a tota acció hi ha sempre una reacció oposada i igual. Les accions recíproques de dos cossos entre si són sempre iguals i dirigides cap a parts contràries.” La primera i segona llei de Newton defineixen les forces com a causes del moviment dels objectes, però no especifiquen res sobre les fonts que originen aquestes forces. Aquesta qüestió és la que estableix la tercera llei, que ve a determinar que les forces d'interacció entre dos cossos són iguals i de sentit contrari, és a dir:
FAB=-FBA -
Newton i el concepte de força. La mecànica de la il·lustració
Per a Newton, l'estat natural d'un cos era tant el repòs com el moviment rectilini i uniforme. D'altra banda, Newton va unificar les dinàmiques celeste i terrestre, establint que les mateixes forces que feien caure la poma eren les causants del moviment dels astres. Les equacions de Newton no apareixen com a tal a la seua obra. -
LLEIS DE NEWTON
La base de la mecànica està constituïda per tres principis fonamentals denominats les lleis de Newton del moviment, establides en 1687 per Isaac Newton en la seua obra. Com en tota ciència, les lleis de Newton estan basades en l'experimentació i l'observació i relacionaven les magnituds de la cinemàtica amb conceptes nous com la massa i la força. Aquestes lleis proporcionen una descripció extraordinàriament precisa del moviment dels cossos que s'observen en l'experiència diària. -
Segona llei de Newton
“El canvi de moviment és proporcional a la força motriu impresa i es fa en la direcció de la línia recta en què s'imprimeix la força.” La segona llei determina com es produeixen els canvis en el moviment d'un cos quan està sotmés a l'acció d'una força neta. Aquesta llei estableix que l'acceleració d'un objecte és proporcional a la força neta externa que actua sobre ell, i que la constant de proporcionalitat és una magnitud que només depén del cos, denominada massa o massa inercial: F = m•a