-
Period: 400 BCE to 300 BCE
Organització segons els filòsofs antics
Grans ments pensants com Aristòtil i el seu discípul Teofrast intenten classificar de manera racional les espècies vives que existeixen en el món.
Fan ús de el regirstre i l'ordenança de coneixement, classifiquen a tots els éssers vius en animals o plantes i formulen un llenguatge lògic per anomenar a cada espècie. -
350 BCE
Aristòtil
Observa 520 espècies diferents i les classifica en categories basades amb les semblances d' estructura i forma. Diferència les plantes dels animals. Als animals els classifica de dues maneres que actualment corresponen a la divisió entre vertebrats e invertebrats: els enaima, que tenen sang vermella, i els anaima, que no la tenen vermella.
Les tècniques que utilitza són l'observació i la dissecció de diferents animals per estudiar-ne la anatomia. -
320 BCE
Teofast
Teofast va ser el deixeble d'Aristòtil. Al seu llibre 'De Historia Plantarum', descriu l'anatomia de les plantes i les classifica segons la seva mida mitjana i estructura -
Period: 1500 to
Científics moderns
Ja s'ha descobert el microscopi per lo que les observacions són molt més acurades. Després d'aquesta invenció es veu clar que no només podem classificar els organismes entre animals i plantes. -
Jane Colden
Estudia la vegetació del seu entorn elaborant un manuscrit de la flora de Nova York amb dibuixos fets amb tinta de més de 350 plantes. A més, va elaborar un llistat amb plantes d'ús domèstic o medicinal. -
Carl Von Linné
Ordena cada organisme en categories taxonòmiques, que van del general al particular: Regne, Filo, Classe, Ordre, Família, Gènere i Espècie. Per evitar confusió entre la comunitat científica, va decidir assignar a cada espècie un nom únic a partir d'un sistema universal: el nom científic. -
Ernst Haeckel
Proposa un tercer regne; els protists. Aquest inclou els microorganismes. -
Ynes Mexia
Als 55 anys viatja a Mèxic amb motiu d'una expedició taxonòmica on descobreix la 'Mimosa mexiae'. Durant els següents dotze anys segueix explorant territoris d'Amèrica Sud i descobreix el gènere Mexianthus i moltes noves espècies. -
Period: to
Científics contemporanis
La tècnica del microscopi s'ha anat perfeccionant; ara tenim microscopis electrics. També tècniques bioquímiques de gran utilitat, avanços en sistemàtica i amb el camp d'estudi de la genètica mol.lecular donant pas a tècniques que permeten comparar ARN i ADN. -
Herberd Copeland
Proposa separar els bacteris dels protists creant el regne monera. -
Robert H.Whittaker
Proposa separar els fongs dels vegetals donant pas a un arbre de cinc regnes. -
Carl Woese
Proposa un arbre filogènic sense el regne monera i amb tres dominis; archea, eukarya i bacteria. -
Ernst Walter
S'oposa a Wiese i classifica el món dels organismes en dos: el domini eucariota i el domini procariota. -
Lynn Margulis
Proposa substituir el nom de protist per protoctist per així incloure-hi les algues unicel.lulars i els fongs primitius. Ho va fer amb K.Schwartz. -
Thomas Cavalier-Smith
Emfatitza que les diferències de eucariota i procariota són fundamentals per classificar els èssers vius i per això les agrupa en dos inperis.Al regne protoctist el separa en dos: Chromista i Protozoa proposant així 6 regnes. . -
Christon J.Hurst
Al coneixer-se millor l'estructura viral, proposa incorporar els virus en un nou domini: l'Akamara. -
Bibliografia
Historia de la clasificación de la taxonomía. [en línia] Recuperat de: http://objetos.unam.mx/biologia/diversidadSeresVivos/historia.html
Línea del tiempo de la taxonomía. [en línia] Recuperat de:https://prezi.com/aupvmhpexwwl/linea-de-tiempo-de-la-taxonomia/
Mujeres botánicas pioneras en la investigación científica. [en línia] Recuperat de: https://www.lahuelladelbosque.es/mujeres-botanicas-pioneras-en-la-investigacion-cientifica/
[consultat el 28/3/2022]