-
Triomf electoral de la coalició d'esquerres
El 16 de febrer de 1931 es van celebrar eleccions generals a Espanya, en les quals la coalició d'esquerres formada per diversos partits va obtenir la victòria. Això va portar a la formació del govern presidit per Manuel Azaña, que va impulsar una sèrie de reformes socials i va intentar fer front a la creixent amenaça del feixisme. -
Proclamació de la Segona República
El 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la monarquia borbònica d'Alfons XIII, que havia quedat “deslegitimada” en ha ver permès la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)1 fracassada en el seu intent de tornada a la «normalitat constitucional» amb la dictablanda del general Berenguer (1930-1931). -
Estatut de Nuria
El 6 d'agost de 1931 es va signar l'Estatut de Nuria, que reconeixia el dret d'autodeterminació del poble català i establia un marc d'autonomia per a Catalunya dins de la República espanyola. Aquest estatut mai no va arribar a entrar en vigor a causa de l'esclat de la Guerra Civil. -
Aprovació de la Constitució. Govern d'Azaña
El 9 de desembre de 1931 es va aprovar la Constitució de la Segona República, que establia una sèrie de drets i llibertats per als ciutadans i establia un règim democràtic i laic. Aquesta Constitució va ser impulsada pel govern presidit per Manuel Azaña, que va buscar modernitzar el país i impulsar una sèrie de reformes socials i econòmiques. -
Dissolució de la Companyia de Jesús
El 3 de març de 1932, el govern de la Segona República Espanyola va aprovar el decret de disolució de la Companyia de Jesús a Espanya, que havia estat acusada d'influir en la política i les finances del país. Aquesta mesura va generar una gran polèmica i va ser molt contestada per l'Església Catòlica. -
Intent de cop d'Estat de Sanjurjo
El 10 d'agost de 1932, el general José Sanjurjo va intentar portar a terme un cop d'estat militar contra el govern republicà. L'intent va ser frustrat i Sanjurjo va ser detingut i empresonat. Aquest esdeveniment va posar de manifest la fragilitat de la democràcia republicana davant de les amenaces dels sectors més conservadors i militaristes. -
Llei de reforma agrària. Estatut d'Autonomia de Catalunya
El 9 de setembre de 1932 es va aprovar la Llei de reforma agrària, que pretenia redistribuir les terres i millorar les condicions de vida dels pagesos. Així mateix, el 9 de setembre de 1932 també es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que establia un marc d'autogovern per a aquesta regió i reconeixia la seva llengua i cultura. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
El 20 de novembre de 1932 es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya, en les quals van participar diversos partits polítics, entre ells ERC i la Lliga Regionalista. Els resultats van donar la victòria a la coalició d'esquerres, que va formar un govern presidit per Lluís Companys. -
Insurreccions anarquistes
Durant l'any 1933 es van produir diverses insurreccions anarquistes a diferents punts d'Espanya, com ara a Casas Viejas (Andalusia), que van ser reprimides de manera violenta pel govern. -
Creació de la CEDA
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) va ser creada l'any 1933 com a resposta a la creixent polarització política a Espanya i com a alternativa a la coalició d'esquerres que governava el país. -
Govern de Lerroux
Després de les eleccions de 1933, el líder del Partit Radical Alejandro Lerroux va formar govern, amb el suport de la CEDA i altres forces de dretes. El seu govern va ser marcat per les tensions polítiques i socials i per la repressió de les forces obreres i sindicals. -
Fundació de Falange Espanyola
El 29 d'octubre de 1933 es va fundar el partit Falange Espanyola, una organització política de caràcter nacionalista i autoritari que va guanyar protagonisme durant els anys de la Guerra Civil. -
Triomf electoral del centredreta. Sufragi femení
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar eleccions generals a Espanya, que van ser guanyades per la coalició de dretes liderada per la CEDA. Aquestes eleccions van ser les primeres en les quals les dones van poder votar, gràcies a la llei de sufragi femení aprovada el mateix any. -
La llei de contractes de conreu declarada inconstitucional
El Tribunal Constitucional espanyol va declarar la llei de contractes de conreu inconstitucional, fent enrabiadar les forces polítiques i socials catalanes que la van veure com un atac a l'autonomia de la regió. -
Catalunya: llei de contractes de conreu i llei de bases
Durant l'any 1934, el govern espanyol va aprovar dues lleis importants relacionades amb l'agricultura i el desenvolupament econòmic de Catalunya: la llei de contractes de conreu i la llei de bases. Aquestes lleis van ser vistes com un intent del govern de centralitzar el poder a Espanya i limitar l'autonomia de les regions. -
La CEDA al govern. Insurrecció a Astúries. Enfrontament amb la Generalitat. Suspensió de l'estatut català
Els partits de dretes, liderats per la CEDA, van entrar al govern espanyol el 1934, provocant tensions polítiques i socials en diferents parts del país. A Astúries, va esclatar una insurrecció popular contra el govern, que va ser violentament reprimida. A Catalunya, hi va haver enfrontaments entre el govern central i la Generalitat, que va proclamar l'estat català. Com a resposta, el govern espanyol va suspendre l'estatut català i va detenir els líders de la Generalitat. . -
L'escàndol de l'estraperlo
es va produir durant el 1935 a Espanya, durant el govern de Lerroux. L'estraperlo era una activitat il·legal d'importació i venda de productes estrangers sense pagar els impostos corresponents. Aquest escàndol va implicar al govern i al mateix Lerroux, ja que es va descobrir que havien permès la importació i venda d'aquests productes sense seguir els procediments legals. -
Comitè de no-intervenció
Aquest comitè va ser creat per iniciativa del govern britànic a finals de juliol de 1936, amb l'objectiu d'evitar la intervenció de potències estrangeres en la guerra civil espanyola. -
Triomf electoral del front d'esquerres
Aquest esdeveniment va tenir lloc el 16 de febrer de 1936, quan el Front Popular, una coalició d'esquerres liderada per partits comunistes, socialistes i republicans, va guanyar les eleccions a Espanya. Aquesta victòria va portar a la formació d'un govern de coalició d'esquerres, que va durar fins a l'inici de la Guerra Civil espanyola. -
Assassinat del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo
El 12 de juliol de 1936, el tenient José Castillo va ser assassinat a Madrid per un grup de militars franquistes, que sospitaven que era partidari de la República. Aquest fet va provocar la revolta del capità Franco a les Illes Canàries, que es va unir a altres militars en la planificació d'un alçament militar contra el govern republicà. Pocs dies després, el 13 de juliol, el polític d'extrema dreta José Calvo Sotelo va ser assassinat per membres de la policia republicana. -
Inici de la insurrecció militar
L'alçament militar va començar la nit del 17 al 18 de juliol de 1936, amb la sublevació de guarnicions militars a tota Espanya. Liderats pel general Franco, van intentar prendre el control del país per la força, mentre que el govern republicà va intentar mantenir l'ordre i reprimir la rebel·lió. Aquest esdeveniment va marcar l'inici de la Guerra Civil espanyola, que va durar fins al 1 d'abril de 1939, quan les tropes franquistes van entrar a Madrid i van posar fi al règim republicà. -
Consell d'Economia de Catalunya
Aquesta institució va ser creada pel govern de la Generalitat de Catalunya el novembre de 1936, amb l'objectiu de coordinar l'economia catalana durant la guerra civil. -
Govern de Largo Caballero. Govern d'unitat a Catalunya
El 4 de setembre de 1936, Juan Negrín va ser nomenat ministre d'Economia del govern de Francisco Largo Caballero, que va ser el govern de la República durant la major part de la guerra civil. A Catalunya, es va formar un govern d'unitat nacional el 6 de novembre de 1936, amb Lluís Companys com a president. -
Junta de Defensa Nacional (Burgos)
El 24 de setembre de 1936, les forces rebel·liades van establir a Burgos una Junta de Defensa Nacional com a autoritat suprema de la zona sublevada, amb el general Franco com a president. -
Franco, Generalíssim i cap del govern de l'Estat
El 1 d'octubre de 1936, els partits i moviments polítics de la zona sublevada van reconèixer Franco com a cap del govern de l'Estat i li van atorgar el títol de Generalíssim. -
Comitè de Milicies Antifeixistes
Aquesta organització va ser creada el 6 de novembre de 1936 per part del govern republicà per coordinar les forces armades de la República i resistir la rebel·lió militar. -
Defensa de Madrid
La defensa de Madrid va ser un dels episodis més destacats de la guerra civil espanyola. Des de novembre de 1936 fins a febrer de 1937, les tropes republicanes van resistir l'ofensiva de les forces rebel·liades per prendre la capital espanyola, fins que finalment van ser derrotades. -
Guerra al nord. Ocupació de tot el Cantàbric pels insurrectes
A partir de finals de 1937, les forces rebel·liades van iniciar una ofensiva al nord d'Espanya, que va acabar amb la seva ocupació de tot el Cantàbric a l'abril de 1938. -
Nou executiu català sense CNT
Després dels fets de maig, el govern de la Generalitat va ser renovat i es va formar un nou executiu sense la participació dels sindicats anarquistes de la CNT. -
Trasllat del govern, de Valencia a Barcelona
El novembre de 1937, el govern de la República espanyola va traslladar la seva seu de València a Barcelona després de la caiguda de les principals ciutats del centre del país a mans dels insurrectes. El trasllat del govern va suposar un intent de revitalitzar la resistència republicana i de consolidar el front de guerra a Catalunya. -
Batalla del Jarama
Aquesta batalla va tenir lloc entre el 6 i el 27 de febrer de 1937 durant la guerra civil espanyola, en la qual les forces republicanes van intentar aturar l'avanç de les forces rebel·liades cap a Madrid. -
Batalla de Guadalajara
Aquesta batalla es va produir entre el 8 i el 23 de març de 1937 i va enfrontar les forces italianes que combatien a favor de les forces rebel·liades contra les tropes republicanes, les quals van aconseguir una important victòria. -
Unificació i creació de FET i de les JONS
El 19 d'abril de 1937 es va crear la Falange Española Tradicionalista i de les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (FET y de las JONS), una organització política creada per unificar les forces polítiques i militars del bàndol sublevat. -
Bombardeig de Gernika per la Legió Còndor
Aquesta acció va ser un atac aeri de la Legió Còndor alemanya contra la ciutat basca de Gernika el 26 d'abril de 1937, que va causar nombroses morts i destrosses materials. -
Fets de maig. Govern de Negrín. Dissolució del POUM
Els fets de maig de 1937 van ser una sèrie d'enfrontaments a Barcelona entre les forces governamentals republicanes i la milícia del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), que va acabar amb la dissolució d'aquest partit i l'afirmació del govern de Negrín. -
Alemanya i Itàlia abandonen el Comitè de no-intervenció
A finals de 1937, Alemanya i Itàlia van abandonar el Comitè de no-intervenció, que havia estat establert per evitar la intervenció de potències estrangeres en la guerra civil espanyola. -
Batalla de Terol
La Batalla de Terol es va produir a l'hivern de 1937-1938 a la ciutat d'aquest mateix nom, situada a l'est d'Aragó. Les forces republicanes van intentar capturar Terol per frenar l'avanç dels insurrectes cap a València, però van ser finalment derrotades. -
El Vaticà nomena representant davant Franco
El 19 de desembre de 1937, el Vaticà va nomenar un representant diplomàtic davant el govern de Franco, que fins llavors havia estat aïllat per la comunitat internacional. -
Batalla de l'Ebre
La Batalla de l'Ebre es va produir durant l'estiu i la tardor de 1938 al llarg del riu Ebre, a l'est de Catalunya. Les forces republicanes van intentar aturar l'avanç dels insurrectes cap a Catalunya, però van ser finalment derrotades. -
Franco designa el seu primer govern
Després de la victòria dels insurrectes a la Guerra Civil, Francisco Franco va ser nomenat cap de l'estat espanyol i va designar el seu primer govern el 30 de gener de 1938. -
Aprovació del fuero de trabajo
El fuero de trabajo, un conjunt de lleis laborals que establien un estatut del treballador, va ser aprovat pel govern republicà el 9 de març de 1938. -
Abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
Després de la caiguda de Barcelona el 26 de gener de 1939, el govern franquista va abolir l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i va iniciar una política de repressió contra els catalans i el seu patrimoni cultural. -
Ofensiva de Franco a Aragó
A finals de 1937, les forces franquistes van llançar una ofensiva per conquistar Aragó, amb l'objectiu d'obrir una nova via d'accés cap a València. Aquesta ofensiva va culminar amb la caiguda de la ciutat d'Aragó, a l'oest d'Aragó, el 14 d'abril de 1938. -
Tretze punts de Negrín
El 13 de maig de 1938, el president del govern republicà Juan Negrín va presentar un programa polític conegut com els Tretze punts de Negrín, que incloïa una proposta de pau basada en la convocatòria d'eleccions generals i en l'amnistia per als presos polítics. -
Retirada de les Brigades Internacionals
Després de la Batalla de l'Ebre, el govern republicà va anunciar la retirada de les Brigades Internacionals, un contingent de voluntaris estrangers que havia lluitat al costat de les forces republicanes durant la Guerra Civil. La retirada es va completar el 23 de setembre de 1938. -
Arribada a la frontera francesa
Durant el febrer de 1939, molts republicans van intentar escapar cap a França a través de la frontera, però molts van ser interceptats i empresonats pels francesos, que havien començat a tancar la frontera. -
Exili del govern a França
Després de la caiguda de Barcelona, el govern republicà es va exiliar a França, buscant refugi en un país que encara no havia reconegut el govern de Franco. -
Ocupació de la zona centre
Al'abril de 1939, les tropes franquistes van ocupar la zona central d'Espanya, el que va suposar un cop decisiu per als republicans, que ja estaven debilitats i amb poques opcions de resistència. -
Cop d'Estat del Coronel Casado i entrada dels nacionals a Madrid
El març de 1939, el Coronel Casado, un dels líders militars republicans, va intentar fer un cop d'estat contra el govern republicà, buscant arribar a un acord amb els franquistes per posar fi a la guerra. Això va permetre als franquistes entrar a Madrid sense molta resistència i va marcar la fi del control republicà a la capital. -
Ocupació de Barcelona
El 26 de gener de 1939, les tropes franquistes van ocupar Barcelona, la capital de Catalunya, després d'un setge de gairebé tres anys. Això va suposar un fort cop per als republicans, ja que la ciutat era una de les seves principals fortificacions. -
França i Anglaterra reconeixen el govern de Franco
El 27 de febrer de 1939, França i Anglaterra van reconèixer oficialment el govern de Franco, després de tres anys de conflicte. Això va marcar un canvi important en la posició internacional dels franquistes. -
Últim comunicat de guerra, Burgos
El 1 d'abril de 1939, els franquistes van emetre el seu últim comunicat de guerra des de Burgos, assenyalant la fi oficial de la guerra civil espanyola i la victòria dels nacionalistes. -
Fi de la guerra
El 1 d'abril de 1939 va marcar la fi de la Guerra Civil Espanyola, amb la victòria dels franquistes i el començament d'un règim autoritari i repressiu que va durar fins a la mort de Franco el 1975.