Roma

Roma

  • 753 BCE

    Fundació de Roma

    Fundació de Roma
    Ròmul va fundar la ciutat.
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    La primera etapa de la civilització romana és la monarquia. Etapa en què Roma va ser governada per sis reis: els tres primers foren llatins i els tres següents etruscos.
  • 700 BCE

    Reis llatins

    Reis llatins
    Reis de Roma que utilitzaren el títol de Rei dels Hel·lens.
  • 600 BCE

    Reis etruscs

    Reis etruscs
    Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del segle x aC al segle i aC al país conegut amb el nom d'Etrúria.
  • 509 BCE

    Inici de la república

    Inici de la república
    Va començar la república de Roma.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

    La segona etapa va ser la República en què els cònsols i el senat eren les institucions més importants. Va ser una etapa d'expansió territorial en què l'exèrcit va agafar gran protagonisme.
  • Period: 300 BCE to 200

    Conquestes militars

    Les conquestes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà.
  • 133 BCE

    Revolta de Grac

    Revolta de Grac
    Els Gracs van ser dos germans, Tiberi i Gai Semproni Grac fills de Tiberi Semproni Grac. Van intentar dur a terme una revisió del sistema social romà a través d'una reforma agrària.
  • 48 BCE

    Cèsar dictador

    Cèsar dictador
    Un militar assumeix els màxims poders, aquest sistema acabarà conduïnt acap a un nou sistema de govern: portarà a l'Imperi.
  • 27 BCE

    Inici de l'Imperi

    Comença l'imperi Romà
  • 27 BCE

    August emperador

    August emperador
    Inici d'una nova etapa centrada en concentrar tot el poder en una única figura. Altres grans emperadors foren: Trajà, Vespasià i Marc Aureli.
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi

    La tercera i última etapa d'aquesta gran civilització va ser l'imperi. Davant de l'extens territori conquerit, calia un poder central fort. El primer emperador fou August que va governar durant una etapa que es coneix amb el nom de Pax Romana.
  • Period: 27 BCE to 200

    APOGEU

    El segle II d. C., i en particular la seva primera meitat, és sovint considerat el període d'apogeu de l'Imperi, una autèntica aurea aetatis o edat daurada de la història de Roma.
  • Period: 200 to 400

    CRISI

    La crisi del segle iii fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
  • 212

    Edicte de Caracal·la

    Edicte de Caracal·la
    Aquest edicte va ser un dels documents amb més transcendència de la història de Roma i possiblement de l'antiguitat, ja que principalment estenia el dret de ciutadania romana a totes les persones lliures de l'imperi.
  • 395

    Divisió de l'imperi

    Divisió de l'imperi
    En el 395, l'emperador Teodosi ho va dividir en dues parts per a defensar-ho millor dels bàrbars.
  • 400

    Invasions bàrbes

    Invasions bàrbes
    Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà.
  • 400

    Imperi d'occident

    Imperi d'occident
    L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia.
  • 400

    Imperi d'orient

    Imperi d'orient
    La història de l'Imperi Romà d'Orient,[1] conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval,[2] es remunta a la divisió definitiva de l'Imperi Romà en una meitat occidental i una altra d'oriental a la mort de l'emperador Teodosi I el Gran.
  • 476

    Deposició de l'emperador

    Deposició de l'emperador
    Flavi Ròmul August,[a] nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476). Es desconeix la seva història després de la seva deposició.
  • 476

    Regnes germànics

    Regnes germànics
    Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del segle iv fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.