-
Period: to
La Rússia tsarista
Durant els inicis del segle XX, Rússia mantenia un règim monarquic on el tsar Nicolau II (Romanov) tenia tot el poder de l'Estat. La Duma tenia poc poder ja que el tsar el podia dissoldre segons la seva voluntat.
L'economia continuava sent agrària, tot i que el prcés d'industrialització s'havia iniciat a l'últim terç del segle XIX. Aquest procés va fer que augmentés la població obrera.
Els primers anys del segle XX, Rússia va patir una crisi econòmica molt profunda. -
La revolució de 1905
L'empitjorament de les condicions de vida, la corrupció i la guerra contra Japó generen un augment del malestar social i tensions polítiques.
El 22 de gener es fa una manifestació davant del Palau d'Hivern (Petrograd) coneguda com diumenge sagnant ja que l'exèrcit la va reprimir violentament.
Els obrers segueixen demanant la millora de les condicions de vida i parlament. El tsar introdueix la Duma i una reforma agrària però no provoquen cap canvi del sistema i es considera una revolució fallida -
La revolució de febrer
Augmenta el malestar social sobretot en les classes populars i, al febrer, esclata un moviment revolucionari. Es fa una vaga general en la que s'afegeix una insorreció militar.
Comença a aparèixer la influència dels soviets i Nicolau II abdica. Es crea un govern provisional amb la Duma i els soviets. El príncep Livov és escollit per liderar aquest govern. Ell continua a la guerra, tot i que els bolxevics no ho volien. -
Period: to
El govern provisional i els soviets
Nicolau II, incapaç de controlar la situació a Petrograd, abdica el 20 de març. El poder va quedar en mans de la duma, un òrgan legislatiu de representació social, liderat pel príncep Livov. Volia convertir Rússia en un règim parlamentari i promet reformes polítiques i socials que, al no poder-les realitzar, serà substituït per Kerenski.
Un altre gran poder eren els soviets, que estaven en contra la guerra i volien més reformes.
Lenin enderroca aquest govern el novembre de 1917. -
Lenin torna de l'exili
La nit del 3 d'abril de 1917, Lenin va tornar a Rússia després del seu exili amb la intenció de liderar el soviet de Petrograd, on els bolxevics eren minoria.
Publica l'article ''Tesis d'Abril'' on explica que s'ha de fer fer per aconseguir una revolució del proletariat, una insorrecció obrera, no reconeixia el poder del govern provisional, volia nacionalitzar la banca i defensava la col·lectivització de les terres. -
Kerenski lidera el govern provisional
Livov abdica degut a les protestes de la població perquè no podia dur a terme les reformes que havia promès. Kerenski el substitueix.
A l'agost hi va haver un intent fallit de cop d'estat contra el govern de Kerenski protagonitzar per sectors tsaristes de l'exèrcit i liderat pel general Kornilov.
El partit bolxevic és el que en va sortir més reforçat i el 10 d'octubre decideixen donar suport a les tesis de Lenin. -
La revolució d'octubre
Trotski, líder del soviet de Petrograd, és qui liderarà el moviment revolucionari i defensa que els soviets han de tenir el poder.
El 25 d'octubre, els obrers inicien una revolució amb l'objectiu d'ocupar el Palau d'Hivern i hi ha una insorrecció dels mariners de Kronstadt. La revolució es va extendre a altres nuclis industrials del país.
El novembre de 1917 hi ha unes eleccions que acaben guanyant els esserites.
La direcció del partit bolxevic estava en mans del Politburó. -
Period: to
El poder de Lenin
Lenin estableix un règim comunista. La direcció del partit bolxevic estava en mans del Politburó on el màxim dirigent era el secretari general, en aquest cas Lenin que era, alhora, el màxim dirigent del país.
A partir del 1922, el partit bolxevic es va anomenar PCUS.
Les mesures del govern van ser la col·lectivització de les terres, la nacionalització de la banca, la pau amb Alemanya i, pert tan, la sortida de Rússia de la Primera Guerra Mundial i l'aunci de la creació d'una república federal. -
Lideratge del partit bolxevic
La direcció del partit estava en mans del Politburó, on el secretari general i el màxim dirigent del país era Lenin. Això va provocar una confusió entre el partit i l'estat.
El 1922, el partit es va anomenar Partit Comunista de la Unió Soviètica.
El poder executiu està en mans del president i del consell de comissaris del poble i el legisletiu en mans del consell de soviets.
Les mesures van ser col·lectivitzar terres, nacionalitzar la banca, sortir de la guerra i crear una república federal. -
Guerra civil
El territori està dividit en bolxevics (zones urbanes i industrials) i contra-revolucionaris (interior i zones rurals).
Esclata la guerra el 1918 entre l'exèrcit Roig, liderat pel bolxevic Trotski, i l'exèrcit Blanc, els contra-revolucionaris.
Hi va haver un comunisme de guerra: tots els sectors productius queden sota el control de l'estat, és a dir, de Lenin.
L'exèrcit Roig va matar la dinastia dels Romanov per por del retorn al tsarisme. -
La Tercera Comunista
Lenin i Trotski creien que, un cop els bolxevics estiguéssin consolidats al poder, s'havia d'internacionalitzar el comunisme.
El 1919, Lenin crea la Internacional comunista amb seu a Moscou.
Es van produir revolucions arreu d'Europa per seguir el model soviètic i canviar la política de cada estat. -
Aparició de la NEP
Un cop finalitzada la guerra, el PCUS celebra el X congrès i s'inicia un debar sobre si s'ha de seguir amb el comunisme de guerra. Lenin decideix fer un canvi de rumb i hi ha una nova política econòmica, la NEP.
El seu objectiu era millorar la producció i, amb això, les condicions de vida.
Van reestablir la propietat privada, van elentir el procès de transformació econòmica i van establior la lògica de mercat. -
Resultats de la NEP
La NEP va servir per augmentar la producció industrial i agrícola però va aparèixer la inflació, que va fer possible l'aparició de kulaks acomodats.
Hi havia un sector esquerre que defensava el retorn a la col·lectivització i nacionalització, i un sector a la dreta que defensava el manteniment d'una economia mixta.
El 1922 es funda la URSS i el 1924 tenen la primera constitució. -
La mort de Lenin
El 21 de gener de 1924 mor Lenin. La seva mort obra un debat successori dins del PCUS sobre qui ha de fer les funcions de Lenin.
Hi havia dos candidats: Trotski i Stalin. Trotski representava l'ala esquerra i Stalin va buscar aliances amb l'ala dreta del partit (Bukhamin).
Stalin va acabar guanyant i es va fer amb el poder del país.
