-
Period: 476 to Oct 12, 1492
Edat mitjana
L'edat mitjana va començar amb la caiguda de l'Imperi romà d'Occident (l'any 476 dC) i va finalitzar amb el descobriment d'Amèrica (el 12 d'octubre de 1492). -
Period: Feb 19, 1473 to May 24, 1543
Nicolau Copèrnic
Va néixer a Toruń, el 19 de febrer de 1473, i va morir a Frombork el 24 de maig de 1543.
Va ser un clergue catòlic, jurista, matemàtic i físic polonès del Renaixement, que va dedicar gran part de la seva vida a l’astronomia, la seva gran passió. -
Period: 1479 to 1563
El Renaixement
Els orígens del moviment renaixentista a la Corona d'Aragó els trobem a partir del 1479, any d'inici del regnat de Ferran II d'Antequera. El final del període renaixentista cal situar-lo l'any 1563 amb l'inici de la Contrareforma (moviment catòlic que pren forma al Concili de Trento i és una resposta de caire conservador a la reforma de l'església duta a terme pels protestants). -
Period: Oct 12, 1492 to
Edat moderna
L'edat moderna va començar amb el descobriment d'Amèrica (el 12 d'octubre del 1492) i va acabar amb la Revolució Francesa el 1789. -
1543
"De Revolutionibus Orbium Coelestium"
Copèrnic va revolucionar l'astronomia i la ciència en general en postular que la Terra i els altres planetes es mouen en òrbites circulars al voltant del Sol. Va adoptar la revolucionària idea d'una Terra en moviment que, a més, gira sobre si mateixa.
El motiu era el càlcul correcte de les posicions dels planetes i no va dubtar a trencar amb la tradició d'una Terra en repòs.
Va publicar les seves idees el 1543, en el llibre "De Revolutionibus Orbium Coelestium". -
1543
Idees de la teoria de Copèrnic
1) Moviments celestes uniformes, eterns i circulars.
2) Centre de l’Univers proper al Sol.
3) Esferes orbitant al voltant del Sol: Mercuri, Venus, la Terra i la Lluna, Mart, Júpiter i Saturn.
4) Les estrelles són objectes distants i fixos.
5) Hi ha diversos tipus de moviments: rotació i translació de la Terra, inclinació de l'eix, rotació de la Lluna i moviment planetari.
6) Moviment retrògrad dels planetes és només aparent.
7) Distància Terra-Sol és petita. -
Period: 1543 to
Revolució Científica
Es coneix amb el nom de Revolució Científica al canvi dràstic en el model de pensament que va tenir lloc entre els segles XVI i XVII, en Europa durant l’Edat Moderna, concretament a finals del Renaixement.
És un període històric ple de transformacions a les principals institucions acadèmiques i científiques. -
Period: Dec 14, 1546 to
Tycho Brahe
Tycho Brahe (nascut a Thyge Ottesen Brahe el 14 de desembre de 1546 i mort a Praga el 24 d'octubre de 1601).
Va ser un astrònom danès, considerat el més gran observador del cel en el període anterior a la invenció del telescopi. -
Period: Feb 15, 1564 to
Galileo Galilei
Galileo Galilei (nascut a Pisa el 15 de febrer de 1564 i mort a Arcetri el 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la Revolució Científica.
Ha passat a la història, entre moltes altres coses, per ser una de les primeres persones a intentar trencar amb el món aristotèlic. -
Period: Dec 27, 1571 to
Johannes Kepler
Johannes Kepler (nascut a Weil der Stadt el 27 de desembre de 1571 i mort a Ratisbona el 15 de novembre de 1630) va ser un astrònom i matemàtic d'origen alemany.
Després d'estudiar teologia a la universitat de Tübingen, astronomia amb Michael Maestlin, seguidor de Copèrnic, va intentar comprendre les lleis del moviment planetari durant la major part de la seva vida. -
"Mysterium Cosmographicum"
Kepler va escriure un llibre amb les seves idees. Explicava la possibilitat d'una nova astronomia. Aquesta obra era la primera acceptació pública i argumentada del sistema de Copèrnic. -
Proposta de Tycho Brahe
Kepler volia saber fins a quin punt concordaven les observacions precises de l'astrònom Tycho Brahe amb la seva concepció de l'univers. -
Dades de Tycho
Kepler va aconseguir tenir accés a totes les dades recopilades per Tycho. -
El telescopi de Galileu
Galileu decideix construir-se el seu propi telescopi, i aplicar-lo a l'observació dels cels. Més tard en el mateix any, es va transformar en la primera persona a mirar la Lluna a través d'un telescopi i fer el primer descobriment astronòmic. -
Observació de taques solars
Galileu troba una manera d'observar el Sol al telescopi i descobreix les taques solars. Els dona una explicació satisfactòria. -
Fases de Venus
Quan Galileu descobreix les fases de Venus, per a ell, és una nova prova de la veritat del sistema copernicà. -
"Astronomia Nova"
La gran obra d'astronomia de Kepler, "Astronomia Nova" o "Física del cel", assenyala l'inici de l'astronomia moderna, presentant les seves dues primeres lleis. -
Júpiter i els seus satèl·lits
Per a Galileu, Júpiter i els seus satèl·lits són un model del sistema solar. Gràcies a ells, pensa poder demostrar que les òrbites de vidre d'Aristòtil no existeixen. -
"Harmonices Mundi Libri V"
Kepler escriu la seva obra "Harmonices Mundi Libri V", en què intenta la síntesi final de la seva visió cosmològica: l'harmonia. En ella formula la tercera llei de Kepler. -
"Tabulae Rudolphine"
Kepler publica les "Tabulae Rudolphine", que durant més d'un segle es van utilitzar a tot el món per calcular les posicions dels planetes i les estrelles. -
Trànsit de Venus
Utilitzant les lleis del moviment planetari, Kepler va ser capaç de predir satisfactòriament el trànsit de Venus de l'any 1631 amb el que sumi teoria queda confirmada. -
“Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo Tolemaico, e Coperniciano”
Galileu va publicar la seva gran obra "Diàlegs sobre els dos màxims sistemes de el món" en la qual va argumentar que la Terra girava al voltant d'un Sol. -
Judici de la Inquisició
El 1633, Galileu va enfrontar un judici de la Inquisició i va ser forçat a retractar-se de les seves teories. -
"Discursos i demostracions matemàtiques sobre les dues noves ciències"
El 1638, Galileu publicà a Leiden els "Discursos i demostracions matemàtiques sobre les dues noves ciències", amb els quals comencen els estudis de la dinàmica.
