-
Period: 476 to 1453
EDAT MEDIEVAL
-
Period: 500 to 1200
Estil romànic
-
1100
El teatre profà
Del qual pràcticament no conservem res, es ba-
sava en els jocs o entremesos. -
1100
El teatre religiós
va ser el més popular. Ja al segle x hi ha mos-
tres de drames litúrgics en llatí i en n'han pervingut peces re-
presentatives del diferents cicles: -
1100
El cicle de nadal
Tractava de temes derivats dels Evangelis. Així, amb l'evolució pròpia que els ha imposat el pas del temps, hi ha dues mostres actuals d'aquesta tradició: els populars Pastorets i el Cant de la Sibil·la, amonestació sobre el judici final que avui encara es canta a moltes esglésies de Mallorca la nit de Nadal. -
1100
El cicle de la pasqua
Recollia textos relacionats amb la passió, la
mort i la resurrecció de Jesucrist. Una mostra actual i ben viva
d'aquesta tradició són les Passions (que es representen a Olesa,
Esparreguera, Cervera, Ulldecona...) o la Dansa de la mort de
Verges, part destacada de tota una representació sacra. -
1100
El cicle de l'Assumpció de Maria
Les obres d'aquest cicle es
basaven sobretot en els evangelis apòcrifs. La mostra més repre-
sentativa és el Misteri d'Elx, una representació espectacular que
encara es pot veure cada any el 14 i el 15 d'agost a la ciutat
valenciana. -
1100
El cicle hagiogràfic
Dedicat a glosar les excel·lències de sants
i tradicions religioses com ara el Sermó del bisbetó. -
Period: 1101 to 1401
Poesia de tradició trobadoresca
Primers trobadors (segle XII) fins a Ausiàs March (segle XV)
S’escolen tres segles durant els quals la teoria poètica, els models la llengua i els temes van ser essencialment provençals.
Una moda que es va anar repetint fins al tòpic.
A partir del segle XIV, els trobadors passant ja a denominar-se poetes i els poemes, escrits primer en un provençal ple de catalanismes passen a escriure’s després en Català aprovençalat, fins arribar a Ausiàs March a l’ús d’un català lliure de formes occitanes. -
Period: 1101 to 1200
La cançó
temàtica amorosa -
Period: 1101 to 1200
El sirventès
fa servir la ira i la polèmica -
Period: 1101 to 1200
El plany
expressa la tristesa per la mort d'una persona o greu esdeveniment -
Period: 1101 to 1200
L'alba
narra la separació dels enamorats després d'haver passat la nit junts -
Period: 1200 to 1400
Trobadors
autors de composicions en vulgar cantades,eren músics experts -
Period: 1201 to 1400
Estil gòtic
-
Period: 1208 to 1276
Llibre de Jaume I
-
1235
Ramon Llull
Va nèixer a la ciutat de Mallorca,va ser senescal del rei Jaume II,al 1265 va esdevenir aparicions de Jesucrist crucificat,va iniciar una feina d'apostolat i penitència se centrava en 3 punts:
-La redacció de llibres per tal de difondre l'ideal cristià primitiu
-El treball de missioner en terres d'infidels
-La creació d'escoles per ensenyar la seva ART i idiomes,sobretot l'àrab.
I va morir al 1316 a la seva ciutat natal -
Period: 1244 to 1274
Crònica de Jaume I o Llibre dels feits
Escrita en dues etapes.
• Coordinada pel monarca.
• Narrat en forma autobiogràfica la vida del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València)
• Llenguatge popular
• Llengua pròpia d’alguns personatges forasters (aragonès, castellà, francès i àrab) -
1250
La creació d'una llengua literària
Al llarg del segle XII, s'atribueix a Llull la creació del català literari.És el primer a utilitzar una llengua romànica.La seva sintaxi combina elements de procedència llatina (ús abundant de llargues enumeracions de substantius, adjectius i verbs.….).El seu model de prosa no va ser modificat fins que la Cancelleria Reial en va imposar un altre.Llull utilitza recursos gràfics com les figures, els arbres, els cercles...Llull va fer servir 3 llengues: llatí,l'àrab i provençal. -
Period: 1251 to
La prosa
Paral·lelament a la pervivència de diverses manifestacions poètiques, algunes narracions en prosa es van transmetre també oralment. Ara bé, van ser algunes de les impreses,com La història de l'esforçat cavaller Partinobles, les que van assolir un èxit enorme (de La història de l'esforçat cavaller Partinobles s'en van fer disset edicions fins al segle XVIII). -
Period: 1283 to 1288
Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere
• Escrita per Bernat Escrivà.
• Va utilitzar documents de la Cancelleria Reial.
• Protagonista: Pere II el gran
• Dos temes centrals de ls crònica: Silícia i la invasió de Catalunya pels francesos i el seu posterior alliberament. -
Period: 1283 to 1288
Llibre De Bernat Desclot
-
Period: 1289 to 1308
Formulació definitiva de l’Art
El 1295 acaba l’ Arbre de Ciència, mostren tot el saber humà. -
1300
La poesia popular
va tenir una vida plenament autònoma res-
pecte a la culta. Es tractava de cançons populars, d'autors anònims,
amb un to, un llenguatge i uns referents culturals lligats al con-
text que les havia vistes néixer. Aquestes manifestacions poètiques populars, transmeses oralment, van ser objecte de reelaboracions al llarg del temps i no van ser recollides per escrit, tret d'algunes mostres contingudes en la traducció catalana del Decameró (1429). -
Period: 1300 to 1400
Joglars
professionals de la recitació dels poemes -
1301
Cant de Ramon
confessiò adolorida dels seus fracasos -
1301
Chrétien de Troyes
Les seves obres estaven escrites en francès i es caracteritzaven per la imprecisió històrica, l’exotisme geogràfic i la presència d’elements meravellosos.
A partir del segle XIII aquestes llegendes van passar a ser redactades en prosa, fet que originarà, al segle XIV, el naixement de la novel·la de cavalleries. -
Period: 1301 to 1500
Un nou concepte d’amor
L’amor s’associava amb la passió sovint incontrolada.
Es tractava de l’amor “hereos” o l’amor com a malaltia.
L’associació de l’amor amb la passió sexual, per raons de moralitat religiosa, també es relacionava amb la idea de pecat. -
Period: 1301 to 1405
Gilabert de Proíxida
Molt fidel als cànons trobadorescos. -
Period: 1301 to 1424
Jordi de Sant Jordi
Poeta més important abans de l’aparició d’ Àusias March.
Va ser un autor de divuit poemes de filiació clarament trobadoresca, però influïts per la lírica de Petrarca. -
Period: 1301 to 1401
Humanisme a Catalunya
• S’inicia a Itàlia al segle XIV impulsat per Petrarca (1304-1374) i serà la base del Renaixement, que tindrà la seva esplendor al segle XVI. -
Period: 1301 to 1430
Anselm Turmeda
Escribía en diveres llengües.
Tenía una sòlida formació universitària.
Assoleix un gran prestigi que mantindran fins i tot després de la seva mort.
És l’exemple més representatiu d’aquesta crisi ideològica per la seva conversió al mahometanisme.
Obra més coneguda: la Disputa de l’ase -
Period: 1301 to 1400
L’anònim Blandín de Cornualla o La Faula
A Catalunya, la matèria de Bretanya és present en poemes narratius del segle XIV escrites per Guillem de Torroella. -
Period: 1301 to 1400
La literatura satírica
Al segle XIV es va iniciar l’escola Valenciana d’escriptors dins dels nuclis burgesos, dinàmics i pròspers. -
1305
Desconhort
es plany que cap poderós no se l’escoltava -
Period: 1308 to 1316
Intervé polèmica contra els averroistes
L’any 1311 redacta el llibre del naixement de l’infant Jesús i el Fantàstic -
1325
Llibre de Ramon Muntaner
-
1325
Crònica de Ramon Muntaner
• És considerada la millor i la més emocionant de totes.
• Iniciada a la seva alqueria de Xilvella, a Horta de València.
• Abasta desde l’engendrament de Jaume I fins a la coronació d’Alfons el Benigne.
• Els passatges més importants de la Crònica descriuen l’expedició dels catalans a Orient comandats per Riger de Flor.
• Utilitiza procediments joglarescos i un llenguatge viu i col•loquial. -
Period: 1330 to 1409
Francesc Eiximenis
Escribía en diveres llengües.
Tenía una sòlida formació universitària.
Assoleix un gran prestigi que mantindran fins i tot després de la seva mort.
Va concebre la seva obra amb l’intenció de posar a l’abast del poble el saber cristià acumulat a les universitats i als monestirs. -
Period: 1335 to 1413
Jaume March (oncle i pare)
-
Period: 1338 to 1413
Pere March
-
Period: 1340 to 1413
Bernat Metge
És el més representant més destacat de l’Humanisme català. Les seves obres, escrites en vers i de temàtica medieval són: la Medicina de pecat, sàtira dels tractats sobre el mal d’amor, el Llibre de Fortuna e Prudència, sobre la prudència divina, i el Sermó, on dóna consells que tenen poc a veure amb la moral cristina -
Period: 1349 to 1385
Crònica de Pere el Cerimoniós
Té com a proposit justificar la política reial. Supervisada pel mateix monarca.
Narra la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels a València i Aragó. -
Period: 1349 to 1385
Llibre de Pere
-
Period: 1350 to 1419
Sant Vicent Ferrer
Escribía en diveres llengües.
Tenía una sòlida formació universitària.
Assoleix un gran prestigi que mantindran fins i tot després de la seva mort.
És el millor exemple de l’art de la predicació, de gran importància a la baixa edat mitjana. -
Period: 1375 to 1440
Andreu Febrer
• Va introduir la Divina Comèdia, de Dant, a una llengua neollatina, el català, per primera vegada en vers.
Obra en la qual s’ esdevenien les influències dels poetes italians (Petrarca) -
1399
Lo somni
Metge redactà la seva millor obra mestra, Lo Somni, per defensar-se de les acusasions d’haver col•laborat en l’assasinat del rei Joan I i alhora aconseguir la protecció del nou rei, Martí l’Humà. Consta de quatre llibres escrits en forma de diàleg entre l’autos, que és a la presó, i tres personatges que se li apareixen mentre dorm: el difunt Joan I, i les mítiques d’Orfeu i Tirèsis. -
Period: 1400 to 1459
Ausiàs March
Ausiàs March va néixer a Gandia família de poetes i cavallers.
Va estar al servei del rei Alfons el Magnànim i es va casar dues vegades amb Isabel, germana de Joanot Martorell, i amb Joana Escorna. -
Period: 1400 to 1459
L’estil de March
Poeta més innovador de la seva època
va fer perllongar la seva fama durant segles a la tradició trobadoresca i dels poetes del "dolce stilnovo" italià, hi va afegir tot de recursos procedents de la tradició popular. -
Period: 1400 to 1500
El Renaixement i el segon Humanisme
El Renaixement abraça el període que va des del darrer terç del
segle xv fins als inicis de la segona meitat del xvi.Els escriptors van abandonar el català a favor del llatí i el castellà.Els seus interessos intel·lectuals opten per temes d'interès d'un abast més universal i deixen de banda el país.A partir del S.XVI el llatí va perdre força.El corrent més important del pensament humanista va ser l'erasmisme que comparava les lliçons extretes de la lectura de la Bíblia amb la realitat de l'època -
Period: 1400 to 1500
El Renaixement
El Renaixement abraça el periode que va des del darrer terç del
segle xv fins als inicis de la segona meitat del xvI. Al final del pe-
riode es va donar a conèixer el segon Humanisme, ben diferent
del primer. Els escriptors van abandonar el català a favor del llatí
i del castellà. Els seus interessos intel-lectuals optén per temes d'in-
terès d'un abast més universal i deixen de banda el país. -
Period: 1401 to 1500
la novel·la de cavalleries
Gènere narratiu en prosa que s’expliquen les aventures d’un heroi que personifica els ideals cavallerescos: fidelitat, menyspreu a la mort i la defensa del senyor, la dama i els indefensos. -
Period: 1401 to 1500
Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc
Totes dues novel·les destaquen pel seu realisme. A part aquestes novel·les, anomenades novel·les cavallerescos, els diferència dels llibres de cavalleries molt comuns en la literatura castellana de l’època que presenten nombrosos elements inversemblants i fantàstics. -
Period: 1401 to 1500
Llengua i estil a Tirant lo Blanc
Tirant lo Blanc representa dos estils ben diferenciats: un estil culte, retòric i barroc, el de l’anomenada “valenciana prosa”, utilitzat en els parlaments, els diàlegs i les lamentacions, i una col·loquial, reflex de la parla viva valenciana, que es percp en els diàlegs breus, els refranys. -
Period: 1401 to 1500
El segle d’or valencià
Al segle XV, Catalunya es veia immersa en una guerra civil i era devastada per un seguit de pestes.
El Regne de València va encetar un període de gran puixança demogràfica i econòmica que va possibilitar una etapa de grans creacions artístiques i literàries. -
1403
Els cants morals
Poemes dedicats a interrogar-se en la línia de la tradició filosòfica d’Aristòteles i Sant Tomàs sobre els seus sentiments i les seves contradiccions. -
Period: 1407 to 1478
Jaume Roig
Principis del segle XV.
Mort el 1478.
Obra escrita en 16.359 versos de quatre síl·labes, una autèntica novel·la envers, predomina la misogínia i un tractament molt realista dels espais i els escenaris on passen les accions. -
1415
Els cants de mort
Poemes escrits quan ell ja era vell, personifica la mort, arran de la difunció de Joana Escorna. -
Period: 1433 to 1497
Joan Roís de Corella
Nascut a Gandia el 1433.
De família noble, va ser cavaller i mestre en teologia, i, després va entrar en l’estat eclesiàstic.
va escriure poesia de tema religiós i profà (“la vida de la sacratíssima Verge Maria, en rims” O el cicle dedicat a l’amor de Caldesa). -
Period: 1435 to 1462
Curial e Güelfa
Novel·la anònim dividida en tres llibres.
Tema central: la sanció d’un jove de baixa condició social a través de la cavalleria i de l’amor.
L’estil de curial e Güelfa representa dos vessants: el popular representat per l’ús freqüent de proverbis i de refranys i l’artificiós i erudit, que trobem quan és coronat com el millor poeta i cavaller. -
1439
Recepció dels poems d'Ausiàs March
El volum contenia 46 poemes organitzats en els diferents tipus de cants. Al llarg del segle XVI se'n van fer quatre edicions més; ara, però, amb 128 poemes. Tot fa pensar que la disposició que els va donar March era diferent. D’aleshores ençà, tores les edicions modernes de l'obra ausiasmarquina s’han fet segons criteris filologics. -
1439
L'organització dels pomes de March
Divida en 4 blocs, cadascún dedicats a les cuatre dames diferentes que va estimar.
N’amaga l’identitat sota “senhals”.
Per a March dir amor era dir dona. -
1450
El llarg cant espiritual
224 versos lliures, on el poeta invoca a Dèu perquè l’ajudi a vèncer la seva mena de religiositat. -
1456
Els origens de la novel•la
Són traduccions molt lliures a les llengües vulgars de poemes èpics grecs i llatins.
Anaven adreçades a l’aristocràcia que volia conèixer les històries del món clàssic, però que no sabia llatí i no podia llegir-les directament -
Period: 1460 to 1468
Tirant lo Blanc: autoria i datació
Escrit per Joanot Martorell.
Joanot li dedicava a l’infant Ferran de Portugal i la presentava com la traducció d’un original anglès.
L’obra encara no acabada va passar a mans de Martí Joan de Galba que va redactar la part final i la va preparar per a la impremta. (1490) impresió -
1490
Tirant lo Blanc: fortuna literària
Va ser una novel·la d’èxit.
Miguel de Cervantes li va dedicar elogis en el Quixot.
S’ha traduït a l’anglès i el xinès i se n’han fet adaptacions infantils, teatrals i en còmic. -
1500
La Poesia del Renaixement
Els poetes renaixentistes catalans van intentar fer una síntesi d'elements de la darrera edat mitjana i d'elements nous.L'únic poeta renaixentista total va ser
Joan Boscà, que va escriure en castellà. Van predominar quatre
tendències:La persistència de la tradició medieval i, especialment, de l'ausiasmarquiana.
- El corrent satíric valencià.
- Els intents de renovació mètrica a partir de models italians.
- La imitació de la poesia de tipus popular i tradicional. -
1500
El Teatre del Renaixament
En el teatre es va imposar el model de fer expressar els personat-
ges de manera bilingüe. En la cort valenciana de Germana de Foix es van representar peces. com La Vesita (1524), del també poeta Joan Ferrandis d'Herèdia (1480-1549), i El Cortesano (1535), de Lluís del Milà (C. 1500-c. 1561).Ja dins l'esperit de la Contrareforma, cal destacar dos actes sacramentals: L'Església militant i El castell d'Emaús (I575), de l'editor,poeta i dramaturg valencià Joan Timoneda (1518/1520-1583) -
1500
La prosa del Renaixement
Cristòfol Despuig (1510-1561/80), cavaller i humanista, en Los
col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.va exposar moltes de les idees de l'erasmisme. Ja en plena Contrareforma, Pere Gil (1551-1622), jesuïta i membre del tribunal de la Inquisició, va escriure una Geografia de Catalunya (1598-1600) i Jeroni Pujades (1568-1635), una Crònica universal del Principat de Catalunya i quatre volums del Dietari que abracen de 1601 a 1630. -
1500
El teatre
A partir del segle XVI, l'extensió del conreu dels entremesos medievals va ser amplissima. Al Principat van prendre
el nom de sainets. Eren peces dramàtiques breus, escrites en
vers o en vers i prosa. Se solien representar com a complement o
intermedi d'una obra més llarga i descrivien els costums de les classes a què anaven destinats. -
1500
La poesia
A partir del segle XVI, la poesia es va manifestar a través d'una gran varietat de gèneres i, a excepció del goigs, editats
en fulls volants, es va transmetre oralment.(els goigs,les nadales,les cançons de pandero, els romanços) -
Period: 1505 to 1567
Pere Serafi
d'ascendència grega i pintor de renom, és el poeta més representatiu del període. Les seves poesies catalanes també va escriure'n en castellà van ser recollides en Dos libres de poesia vulgar en llengua catalana. -
Period: 1514 to
Joan Pujol
va traduir perfectament
els ideals contrareformistes. Es autor del poema èpic Lepant
(1573), que exalta la figura de Joan d'Àustria, com a model de la
Contrareforma, i incorpora ja diversos elements barrocs. -
Period: 1582 to
Francesc Vicenç
Conegut amb el sobrenom de "el Rector de Vallfogona", Garcia va
conrear la poesia. Va escriure sonets, dècimes, romanços mitològics i "letrillas".Els temes que va tractar van ser els típics
de l'estètica barroca: el desengany, el pas del temps, la soledat, la
mort. va originar una poesia burlesca, obscena i escatològica. Aquesta poesia va ser la més coneguda de la seva producció i va arribar a tenir nombrosos seguidors i imitadors. -
El Barroc
Cal destacar de l'estil barros:
- El contrast entre conceptes transcendents (vida/mort), o entre conceptes més a l'abast (llum/ombra; delicadesa/grolleria;bellesa/lletgesa).
- La déformació a dos nivelis, un de realista, pel qual s'arribava a
la caricatura, i un altre d'idealista.
- L'artificiositat: a més dificultat comprensiva, més bellesa.
- L'exageració, amb l'ús extrem de la hipèrbole
- El dinamisme i el vitalisme, basats en l'alteració de l'ordre
sintàctic (hipèrbaton). -
Period: to
La il·lustració i El Neoclassicisme
Els Països Catalans van rebre els aires de la il·lustració sobretot per mitjà de les universitats de València i de Cervera; la resta d'universitats havien estat clausurades per Felip V. La tasca erudita i investigadora es va dur a terme gairebé exclusivament en castellà i llati. -
Period: to
Francesc Fontanella
La poesia d'aquest escriptor és bàsicament de temàtica amorosa (pastors, nimfes...), seguint el model de Garcilaso de la Vega, però elaborada amb tècniques barroques És autor de dues peces teatrals: Amor, fermesa i porfia, tragicomèdia amb molts ingredients bucòlics, i Lo desengany, escrita cap al 1650. El tema central d'aquesta última desenrotlla les noces de Venus i Volcà i el desengany de Mart, antic
amant de Venus -
El Teatre del S.XVIII
Durant el segle XVII van conviure el teatre de tradició popular, el
barroc i el nou (el neoclàssic).Un nombrós grup d'autors es va dedicar a traduir i adaptar al català obres dels millors autors francesos (Corneille, Racine, Voltaire….). A Menorca, a part d'autors francesos, en van traduir d'italians (Goldoni, Metastasio..) i escriptors com Joan Ramis van donar les obres de més qualitat
de tota la centúria: Arminda (1775), Rosaura (1783) i la tragèdia
Lucrècia (1769). -
Period: to
Baldiri Reixach
-
Period: to
Calaix de sastre
del baró de Maldà -
L'ensenyança de minyons
-
La rondalla de rondalles
del valencià Lluís Galiana (1740-1771) -
La Poesia
La primera meitat de segle XVII va estar dominada pel conreu d'un tipus de poesia que seguia la preceptiva i el gust barrocs, que prenia un to narratiu, satíric, didàctic.Entre els poetes cal destacar l'obra dels menorquins Joan Ramis (1746-1819) i Antoni Febrer i Cardona
(1761-1841). Cap a finals de segle, alguns poetes, com Ignasi
Ferreres (darreries del segle XVII) i Antoni Puigblanch (1775-
1840), van començar a manifestar en els seus poemes. -
Gramatica i apologia de la lengua catalana
de Josep Pau Ballot (1747-1821)
