-
Regnat d'Isabel II (1843-1868)
Es va caracteritzar per la inestabilitat política i les lluites entre liberals moderats i progressistes. Isabel II va accedir al tron després de la minoria d'edat i la caiguda d'Espartero, essent proclamada reina el 1843. -
Dècada Moderada (1843-1854)
Va ser un període a Espanya de govern dominat pel Partit Moderat dins del context del regnat d'Isabel II. Després de la caiguda del govern progressista de Baldomero Espartero, els moderats van prendre el control del govern amb Ramón María Narváez com a figura clau. -
Constitució Moderada; reforma física (1845)
Va ser una reforma de la Constitució de 1837, impulsada pels moderats durant la Dècada Moderada. Aquesta constitució restringia les llibertats polítiques en comparació amb la progressista anterior. -
Segona Guerra Carlina (guerra dels Martiners) 1846-1849
Va ser un conflicte armat entre els partidaris del pretendent carlí Carles VI i les forces isabelines durant el regnat d'Isabel II. El nom “Matiners” prové del fet que moltes batalles tenien lloc a primera hora del matí. -
Partit Demòcrata (1849)
Va ser una formació política sorgida a Espanya en l'època isabelina, representant l'ala més radical del liberalisme. Va néixer com a oposició al sistema polític establert pels moderats i, en part, pels progressistes. Aquest partit defensava reformes més profundes i democràtiques. -
Bienni Progressista (1854-1856)
Va ser un període breu però intens en la política espanyola durant el regnat d'Isabel II. Es va iniciar després de la Vicalvarada, un pronunciament militar liderat pel general Leopoldo O'Donnell amb el suport de sectors progressistes i demòcrates que buscaven canvis profunds en el sistema polític moderat. -
Desmortització de Madoz; vaga general a Barcelona (1855)
Va ser una important reforma econòmica impulsada per Pascual Madoz, ministre d'Hisenda durant el Bienni Progressista. Aquesta desamortització va consistir en la venda de terres públiques i municipals (i també algunes eclesiàstiques), que estaven en mans de l'Església, municipis i altres institucions. L'objectiu era obtenir ingressos per a l'Estat, reduir el deute públic i fomentar la creació d'una classe de propietaris rurals, tot afavorint la redistribució de terres. -
Alternança de moderats i liberals (1856-1868)
Espanya va viure una alternança constant entre moderats i liberals progressistes en el poder, dins del context del regnat d'Isabel II. Aquest període es va caracteritzar per una gran inestabilitat política, marcada per canvis freqüents de govern, tensions socials i lluites internes dins dels partits. -
Caiguda d'Espartero; govern de Navárez (1856)
La caiguda d'Espartero i el retorn de Ramón María Narváez al govern el 1856 marquen la fi del Bienni Progressista i l'inici d'una nova etapa de govern conservador a Espanya. -
Restabliment dels Jocs Florals (1859)
Va ser un esdeveniment significatiu en la revitalització de la cultura i la literatura catalanes durant el segle XIX. Els Jocs Florals són un concurs literari que premia la producció poètica i literària en català, amb un origen que remunta al segle XIV. -
El moviment obrer (1860-1874)
Va ser un període de creixement i organització dels treballadors, marcat per una sèrie d'esdeveniments i transformacions socials i polítiques importants. -
Pacte d'Ostende; crisi financera (1866)
Són dos esdeveniments clau en la història d'Espanya durant la dècada de 1860, que van tenir un impacte significatiu en la política i l'economia del país. -
Revolució de setembre (1868)
També coneguda com la Gloriosa, va ser un esdeveniment fonamental en la història d'Espanya que va provocar la caiguda del règim d'Isabel II i la instauració d'un període de transició cap a una nova forma de govern. -
Sexenni Democràtic (1868-1874)
Va ser un període de transició complex que va reflectir tant les aspiracions de canvi com les dificultats de l'Espanya del segle XIX per establir un sistema polític estable i representatiu. -
Constitució Democràtica (1869)
Va ser un dels documents fonamentals del Sexenni Democràtic a Espanya, i va representar un intent de consolidar un sistema polític democràtic després de la Revolució de 1868 i la caiguda de la monarquia d'Isabel II. -
El Regnat d'Amadeu I (1870)
Va ser un període breu, però significatiu en la història d’Espanya, marcat per la complexitat política i social que va seguir a la Revolució de setembre de 1868 i la caiguda d’Isabel II. Amadeu de Savoia, príncep italià, va ser escollit rei d’Espanya en un intent de restaurar la monarquia després del règim republicà provisional. -
Aixecaments federals (1870)
Van ser una sèrie de revoltes i insurreccions que buscaven establir un sistema federal en resposta a la inestabilitat política del període de la Primera República (1873-1874). Aquestes revoltes eren una reacció a la frustració amb el govern central i a la falta de suport a les demandes d'autonomia regional. -
Mort del Prim; Amadeu, rei (1871)
La mort de Juan Prim, un dels generals i polítics més influents d'Espanya durant el període de la Primera República, va tenir lloc el 27 de desembre de 1870. La seva mort va coincidir amb moments clau en la política espanyola, ja que Amadeu I havia estat escollit rei poc abans, el desembre de 1870. -
La tercera Guerra Carlina (1872-1876)
Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar les forces carlines, que defensaven la causa del pretendent carlí Carlos VII (el comte de Montemolín), amb les forces del govern espanyol, que buscaven preservar la monarquia liberal i la unitat d'Espanya. Aquesta guerra va ser l'última d'una sèrie de guerres carlines que havien començat amb la Primera Guerra Carlina (1833-1840) i continuades amb la Segona Guerra Carlina (1846-1849). -
El moviment cantonal (1873)
Va ser una sèrie d'insurreccions que van tenir lloc durant la Primera República Espanyola, que es va establir després de la caiguda de la monarquia d'Amadeu I. Aquest moviment estava impulsat per idees de descentralització i autonomia, i va reflectir les tensions entre les autoritats centrals i les demandes de les regions. -
Primera República; moviment cantonalista; Pi i Maragall, president (1873-1874)
La Primera República Espanyola i el moviment cantonalista reflecteixen les tensions internes d'Espanya en un moment de canvi i conflicte. La presidència d'Estanislau Pi i Maragall és un exemple dels desafiaments que van enfrontar els líders republicans per intentar estabilitzar un país dividit. El conflicte va marcar el camí cap a la restauració borbònica i va deixar un llegat que influiria en la política espanyola durant anys posteriors. -
La fi de la Primera República (1874)
Va produir en un context de gran inestabilitat política i social, i va culminar amb un cop d'Estat que va restaurar la monarquia borbònica sota Alfons XII.