La fi del món antic timeline.

1 CE

Naixement de Crist
Period: 1 CE to 201

Inici del Cristianisme

Període que comprèn el temps en què els cristians eren perseguits i havien de dur la seva pràctica en clandestinitat.
15

Jesús de Natzaret predica el Cristianisme

Jesús de Natzaret va predicar el cristianisme durant el regnat de
l’emperador Tiberi (14-37 dC).
33

Execució de Jesús

La nova religió, que va sorgir del judaisme, considerava que Jesús era el Messies, l’enviat i el fill de Déu, que va assumir la naturalesa humana sense perdre la seva condició divina. Jesús va ser executat a la creu cap a l'any 33.
Period: 101 to 300

Persecucions

Com a la resta de l’Imperi, les persecucions contra els cristians van tenir lloc principalment als segles II i III.
150

Persecució de l'emperador Valerià

Una de les pitjors va ser persecució de l’emperador Valerià, a mitjan segle III, que va culminar amb el martiri, a l’amfiteatre, del bisbe de Tarragona, sant Fructuós.
201

Decadència de l'Imperi Romà

A la llarga aquest procés acabaria amb la seva caiguda, a la fi del segle
V.
201

Esglesies amb bisbes

Al segle III hi havia nuclis cristians i una Església organitzada, amb bisbes i sacerdots, a la major part de la Península.
Period: 201 to 500

Baix Imperi

Període que marca la decadència de l’Imperi romà des de la crisi del segle III d.C fins la caiguda de roma a mans dels germànics a finals del segle V d.C
301

Les comunitats cristianes creixen.

Al segle IV, quan van acabar les persecucions, les comunitats cristianes van experimentar un gran creixement.
303

Persecucions de Dioclecià

L'emperador Dioclecià va ordenar les persecucions de cristians més dures que es van produir va ser durant el seu regnat que es van produir els martiris de Sant Cugat, Santa Eulàlia i Sant Feliu.
313

Edicte de Milà

L'emperador Constantí va promulgar aquest edicte segons el qual el Cristianisme deixava de ser una religió perseguida. Aquest fet va posar fi a les persecucions que els cristians van patir, sobretot durant el regnat de l'emperador Dioclecià, i va permetre que sortissin de la clandestinitat.
330

Fundació de Constantinoble

Constantinoble es va fundar l'any 330 sobre l'antiga ciutat grega de Bizanci, d'on va sortir el nom de l'Imperi.
370

Sant Pacià, un bisbe i escriptor a Barcelona.

Un personatge molt destacat va ser sant Pacià, escriptor i bisbe de Barcelona (360-386).
380

Triomf definitiu de la religió cristiana.

El triomf definitiu de la religió cristiana es va produir l’any 380.
390

Edicte de Tessalònica

Teodosi va dir que l'única religió que es podia practicar a tot l'Imperi va ser el Cristianisme.
395

Divisió de L'imperi romà

L’emperador Teodosi va dividir l’Imperi entre els seus dos fills: Honori va rebre la zona occidental, amb capital a Ravenna, i Arcadi, l’oriental, amb la capital a Constantinoble. Aquesta divisió va resultar ser definitiva.
401

La caiguda de l'Imperi Romà

Durant el segle V es van generalitzar les incursions dels pobles germànics, que s’establiren dins del territori romà de manera permanent i es començaren a organitzar en regnes.
401

L'excercit Romà abandona Anglaterra

Al començament del segle V, fet que va facilitar que aquest territori fos ocupat per diversos pobles germànics, com els angles, els saxons i els frisons, entre d’altres, que es van enfrontar a la població autòctona celta.
410

Primer saqueig de Roma

Els Visigots, comandats pel cabdill Alaric, van entrar i saquejar la ciutat de Roma. Això va ser un cop molt dur ja que la ciutat de Roma. Això va ser un cop molt dur ja que la ciutat de Roma no havia estat expugnada des de la seva fundació el 753 a.C.
415

Visigots pacten amb Roma

Els Visigots van aconseguir pactar amb les autoritats romanes el seu establiment a l’interior de l’Imperi, concretament a les terres de la Gàl·lia.
455

Segon saqueig de Roma

Aquest cop van ser els Vàndals que durant quinze dies van sotmetre la ciutat de Roma a un saqueig tant dur que ha portat a fer servir l'expressió vàndal per referir-se a un acte violent i reprobable.
476

Ròmul August deixa de ser emperador de Roma

Finalment, l’any 476, un poble bàrbar, dirigit per Odoacre, va destronar el darrer emperador de Roma, Ròmul August, amb el qual desaparegué definitivament l’Imperi romà d’Occident. Aquest fet conduí a la formació definitiva dels regnes germànics. De tota manera, l’herència cultural romana va perviure en els territoris més romanitzats durant segles.
476

Caiguda de L'imperi romà d'Occident

Un poble germànic comandat pel cabdill Odoacre va entrar a Roma i va vèncer l'últim emperador d'Occident, Ròmul August, posant punt i final a l'Imperi romà. Aquest fet va ocasionar l'establiment dels regnes germànics.
Period: 476 to 507

Regne visigot de Tolosa

Amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, els Visigots es fan amb el control d’un ampli territori i estableixen la capital del regne a la ciutat de Tolouse. Per aquest motiu, coneixem aquest període com a Regne de Tolosa.
Period: 476 to 1453

Imperi Bizantí

L’Imperi bizantí va ser l’hereu de l’Imperi romà d’orient, que va sobreviure fins que va ser ocupat pels turcs a la meitat del segle XV.
La capital era Constantinoble, la qual, s'havia fundat l’any 330 sobre l’antiga ciutat grega de Bizanci.
507

Batalla de Vouillé

A la batalla de Vouillé van lluitar els francs i els visigots, els quals van guanyar els francs.
Period: 507 to 711

Regne visgot de Toledo

Al nord de l’actual França s’hi havia instal·lat el regne dels Francs, que rivalitzaven amb els visigots. Finalment els francs van vèncer als visigots a la Batalla de Vouillé, provocant la retirada dels visigots al sud dels Pirineus i l’establiment de la nova capital a Toledo.
527

Regnat de Justinià

Justinià I va ser nomentat emperador de l’Imperi romà d’Orient. Va ser l'època amb més esplendor de l'Imperi Bizantí. Sota el seu regnat l’imperi va recuperar una gran importància i va permetre que somniés amb el reestabliment de l’Imperi romà.
537

Construcció de l'esglèsia de Santa Sofia

L'esglèsia de Santa Sofia es va construïr durant el regnat de Justinià i va ser la construcció més arquitectònica de l'art Bizantí.
570

Naixement de Mahoma

Mahoma va néixer a la Meca cap al 570. Es va dedicar al comerç i va continuar el negoci familiar. Gràcies als intercanvis mercantils amb Síria, va aprofundir els seus coneixements sobre les religions judaica i cristiana.
572

Regnat de Leovigild

El regnat de Leovigild va començar el 572 i va acabar al 586.
610

Revelacions de Mahoma

El 610 se sentí cridat per Déu i va considerar que Al·là (“déu”, en àrab) l’havia escollit com a profeta i missatger per combatre els pagans. Així començà a predicar una nova religió, l’islamisme.
622

Hègira

L’any 622, enfrontat als mercaders, va haver de fugir de la Meca amb els seus seguidors i es refugià a Medina (“ciutat del profeta”).
625

Mahoma conquesta la Meca

Entre els anys 622 i 630, Mahoma va conquerir la Meca. (1a etapa).
632

Mort de Mahoma

Mahoma va morir al 632, la seva religió no es va acabar quan ell va morir, ja que, tots els seguidors que tenia des de que va fundar la seva religió van continuar fent-la i d'aquesta manera no es va perdre mai la religió musulmana.
Period: 632 to 661

Mahoma i els Califes Rashidun

Els Califes Rashidun van ser els successors de Mahoma, ells van completar la unificació d'Aràbia i van conquerir Síria, Palestina, Egipte, territoris que pertanyien a l'Imperi Bizantí, Mesopotàmia i Pèrsia.
654

Liber ludiciorum

El Liber ludiciorum va ser un nou codi de lleis, les quals les va establir el rei Recesvint.
Period: 661 to 750

Califat Omeia

El Califat Omeia estava centrat a Síria i a la capital de Damasc. Es va reprendre l'expansió pel nord d'Àfrica i per l'Orient fins al riu Indus. El 711 van penetrar la península Ibèrica on van consolidar el seu poder després de ser aturats pels francs (Batalla de Poitiers, 732).
711

Batalla de Guadalete

Els musulmans van entrar a la península Ibèrica travessant l’estret de Gibraltar, derrotant Roderic, l’últim rei visigot.
Period: 711 to 768

Imperi Carolingi

L'Imperi Carolingi va ser regnat per Carles Martell, tot i no ser monarca franc. L'Imperi Carolingi va acabar quan ell, va passar la seva corona al seu fill, Pipí el Breu, qui marcaria el tret de sortida de l’època coneguda com Imperi Carolingi.
Period: 711 to 718

La conquesta musulmana de la Península Ibèrica

El 711 un exèrcit format majoritàriament per berebers però dirigits per una minoria àrab van travessar l’estret de Gibraltar, iniciant la conquesta del regne visigot. Roderic, va caure derrotat a la batalla de Guadalete i les seves tropes es van dispersar.
717

Conquesta musulmana a Barcelona

L'entrada de les tropes musulmanes a Barcelona (717-718). Després de la mort o deposició de Akhila I , aquest va ser substituït per Ardo. Per aquell temps, el territori barceloní gaudia d'una certa importància administrativa, malgrat que l'activitat econòmica que es desenvolupava en els seus voltants. Era pràcticament inexistent. El pes específic de la ciutat es perllongaria durant la dominació àrab, que convertiria a la zona en un punt estratègic per a l'expansió de l'Islam.
718

Batalla de Covadonga

La batalla de Covadonga va tenir lloc el 718 a Covadonga en un paratge pròxim a Cangas de Onís. Atribueix la seva invenció a la cort de cronistes del rei Alfons III, qui va tenir molts problemes per a la continuïtat del seu regne en les dates pròximes a l'any 900, uns 150 anys després de la suposada batalla, de la qual no hi ha documents musulmans ni cristians de l' segle VIII.
Period: 718 to 756

Emirat dependent de Còrdova

Els musulmans van convertir en una província de l’Imperi omeia, nomenant un valí que governaria el territori en nom del califa. Els exèrcits musulmans, però, no van aturar-se allà i van intentar continuar la conquesta a l’altra costat dels Pirineus. Allà es van trobar amb el regne franc que, més organitzat, va poder fer front i derrotar els musulmans a la batalla de Poitiers, obligant les tropes islàmiques a replegar-se al sud dels Pirineus.
722

Reconquesta de Barcelona

En la reconquesta de Barcelona, els regnes cristians del nord de la península Ibèrica van conquerir progressivament l'Àndalus. Es considera que va començar el 722 com a resistència de les societats muntanyenques del nord a l'avanç dels musulmans, amb la batalla de Covadonga, i va finalitzar el 1492 amb la conquesta del regne de Granada.
732

Batalla de Poitiers

En la batalla de Poitiers van rivalitzar els francs i els musulmans, just en aquell temps els musulmans venien de vèncer els visigots al 711. En la batalla, van guanyar els francs.
Period: 750 to 1258

Califat Abàssida

Els Califat Abàssida van traslladar la capital a Bagdad, des d’on van dominar la major part del món islàmic. El seu poder va augmentar, cap a polític i militar. L’any següent, al 751 hi va haver l’avenç musulmà. S’arribava doncs, a la màxima expansió territorial de l’Imperi. Tot i així, poc després, van entrar en crisi, aixi els conqueridors van acabar amb el califat ocupant i van saquejar la ciutat de Bagdad en dues ocasions, l’any 1055 i 1258 respectivament.
751

Batalla de Talas

Els Califat Abbàssida van lluitar contra les tropes xineses. Van guanyar les tropes xineses així que va ser fins aqui on es va acabar l'expansió dels musulmans.
Period: 756 to 929

Emirat independent de Còrdova

L’any 750 la família omeia va ser destronada i assassinada pels Abbàssides de Bagdad i només l’últim descendent omeia, el príncep Abderraman, va poder escapar. Un cop va aconseguir fer-se amb el poder a l’Al-Àndalus va trencar els vincles polítics amb el califat, mantenint només la dependència religiosa, i es va proclamar emir de Còrdova amb el nom d’Abderraman I. Les disputes entre les famílies nobles Al-Àndalus van ser freqüents, així com les baralles amb la població hispànica.
768

Carlemany (inici del regnat)

L'inici del regnat va ser l'any 768. Va ser una època de major esplendor de l'Imperi.
800

Carlemany es coronat emperador.

Carlemany va ser coronat gràcies al papa de Roma, rememorant l'Imperi Romà d'Occident.
843

Tractat de Verdun

El tractat de Verdun va ser quan Lluís el Pietós, a la seva mort, va dividir l'Imperi entre els seus tres fills, acabant amb l'intent de Carlemany, de refer l'Imperi Romà d'Occident.
929

Abderraman III és proclamat Califat

Abd-ar-Rahman es proclamà califa l'any 929 i va trencar tots el lligams amb el califat de Bagdad. A més va ser reconegut com a cap espiritual pels musulmans del nord d'Àfrica amb el títol d'amir al-muminin i el lakab d'Al-Nasir li-dini Ilah. Així va néixer el califat de Còrdova, el període de més esplendor de l'Àndalus.
Period: 929 to 1031

Califat de Còrdova

L’any 929 Abderraman III es va sentir prou fort com per independitzar-se religiosament del califat de Bagdad, iniciant el període més conegut com Califat de Còrdova. El califat va ser el període de màxim esplendor i estabilitat de l’Al-Àndalus: es va produir una gran expansió econòmica, amb un comerç marítim molt actiu, i es va frenar l’expansió dels regnes del nord, que va organitzar Almansor, a la darreria del segle X.
Period: 1031 to 1238

Regnes de Taifes

A partir del segle XI la unitat del califat es va desfer i es van anar els taifes. Les taifes van viure una època de properitat econòmica però no van ser capaces de frenar l’avenç dels regnes cristians, havent de pagar uns tributs per tal de mantenir la pau i no ser conquerides.
Al llarg d’aquest període es va produir l’arribada de de dos exercits d’Àfrica per tal de recuperar la unitat i força d’Al-Àndalus. Primer van ser els almoràvits i després els almohades.
1054

Cisma d'Orient

El Cisma d’Orient va ser quan la societat bizantina es va separar del cristianisme.
1055

Els mongols saquejen Bagdad

Els mongols van acabar finalment amb els califats ocupants, així doncs, van saquejar la ciutat de Bagdad en dues ocasions, l'any 1055 i 1258, respecitvament.
Jul 16, 1212

Batalla de Las Navas de Tolosa

La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de l'any 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva dins el conflicte conegut com la Reconquesta, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas a l'hegemonia dels regnes cristians. Segons els autors musulmans, la batalla es va lliurar dimarts 15 de sàfar del 609, que correspon al 17 de juliol del 1212.
Period: 1238 to 1492

Regne Nassarita de Granada

L’últim territori musulmà a la Península Ibèrica va ser la taifa de Granada que l’any 1238 estava governat per la dinastia nassarita.
Aquest regne ocupava un ampli territori que comprenia una part d'Andalusia. Amb importants ciutats, motiu pel qual tenia una important activitat comercial amb altres ciutats. La seva riquesa i activitat econòmica li van permetre continuar pagant les pàries als regnes cristians fins que, a finals del segle XV, va acabar essent conquerida pels Reis Catòlics.
Nov 23, 1247

Reconquesta de Sevilla

La conquesta de Sevilla va tenir lloc entre agost de 1247 i el 23 de novembre de 1248 per part de les tropes cristianes de Ferran III de Castella. La ciutat es trobava sota el domini musulmà del caid Axataf.
1453

L'Imperi Romà d'Orient dura fins el 1453.

Tanmateix, l’Imperi romà d’Orient, més conegut com a Imperi biznatí, va continuar existint fins a l’any 1453. Un dels seus emperadors, Justinià (527-565) va intentar refer l’Imperi romà i va conquerir diversos territoris occidentals: el nord d’Àfrica, la península Itàlica, les illes del Mediterrani occidental i el sud-est de la península Ibèrica.
Apr 25, 1607

Desembarcament a Gibraltar

La batalla naval de Gibraltar va ser un combat naval esdevingut el 25 d'abril de 1607 durant la Guerra dels Vuitanta Anys en el qual una flota de les Províncies Unides dels Països Baixos va atacar durant quatre hores la flota espanyola amarrada a la badia de Gibraltar. La batalla va acabar amb 01:00 contundent victòria holandesa.
1882

Rendició de Granada

L'èxit obtingut per Pradilla amb el llenç de Juana la Loca motivarà que el Senat li encomani aquesta obra que contemplem. Al tenir el pintor notícia de l'encàrrec no va dubtar a traslladar-se des de Roma a Granada per prendre apunts de la ciutat, durant la seva estada diversos mesos. Al seu retorn a Roma es va dedicar en exclusiva a aquesta obra, enviant la tela a l'Senat al 1882.