-
Period: to
Regnat de Ferran VII
El Rei va prometre restaurar les corts tradicionals i governar sense despotisme. Fernando rep el suport general de la població i el suport de 69 diputats de les Corts, mitjançant l'anomenat Manifest dels Perses, que és presentat al rei el 16 d'abril a València, i amb aquest suport encapçala el cop d'estat de maig de 1814 i es proclama rei absolut, decreta il·legals les Corts de Cadis, i tota la seva obra, el mateix que totes les Juntes rebels sorgides a Amèrica. -
Aixecament del 2 de maig de 1808 a Madrid.
És el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. -
Period: to
Guerra del Francès
La Guerra del Francès, la Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Constitució de Cadis
La Constitució Política de la Monarquia Espanyola, més coneguda com a Constitució espanyola de 1812 va ser promulgada per les Corts Generals espanyoles. Se li ha atorgat una gran importància històrica per tractar-se de la primera Constitució promulgada a Espanya,
a més de ser una de les més liberals del seu temps. Oficialment va estar en vigor només dos anys, des de la seva promulgació fins a la seva derogació a València el 4 de maig de 1814, després del retorn a Espanya de Ferran VII. -
Signatura del tractat de Valençay
El tractat de *Valençay és un acord pel qual l'emperador Napoleó I oferia la pau i reconeixia a Ferran VII com a rei d'Espanya. -
Revelió de Riego
Va començar l'1 de gener en la localitat sevillana dels Caps de Sant Joan. El seu propòsit era restablir la Constitució aprovada per les Corts de Cadis vuit anys abans i que Ferran VII havia abolit en 1814. -
Period: to
Trienni Liberal
Constitueix l'etapa intermèdia de les tres en què es divideix convencionalment el regnat de Ferran VII, sent posterior al Sexenni Absolutista i anterior a la Dècada Ominosa. -
Intervencció dels cent mil fills de Sant Lluís
És la resposta de l'Europa contrarevolucionària i antiliberal a les crides de Ferran VII. Tota l'obra del Trienni és abolida per un decret de l'1 d'octubre de 1823, malgrat la promesa que, el dia anterior, havia fet Ferran VII a l'últim Govern constitucional de moderació i amnistia. El decret declara la nul·litat de tots els actes del Govern constitucional des del 7 de març de 1820. -
Period: to
Dècada Omniosa
Ferran VII va desembarcar al Puerto de Santa María i va ser rebut pel duc d'Angulema, va finalitzar l'etapa del govern constitucional i va començar un nou cicle de deu anys de durada, durant el qual el rei va imposar el ple exercici de la seva sobirania. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
És el període comprès entre la mort de Ferran VII en 1833 i el triomf de la Revolució de 1868, que va obligar la reina a marxar a l'exili. El seu regnat està dividit en dues grans etapes: la minoria d'edat i el regnat efectiu que comença amb la seva majoria d'edat avançada quan només tenia tretze anys. Al llarg del seu regnat es va produir la configuració de l'Estat liberal a Espanya. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
La primera guerra carlista va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlistes, partidaris de l'infant Carles María Isidro de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins defensors d'Isabel II i de la regent María Cristina de Borbó, el govern de la qual va ser originalment absolutista moderat i va acabar convertint-se en liberal per a obtenir el suport popular. -
Period: to
Regència de Maria Cristina
La regència de María Cristina de Borbó constitueix el primer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, durant el qual la seva mare María Cristina de Borbó-Dues Sicilias va assumir les funcions corresponents a la Corona i va haver de fer front a la primera guerra carlista -
Motí de La Granja i restabliment de la Constitució de 1812
El motí de La Granja va ser una revolta en la qual un grup de sergents de la guarnició i de la guàrdia real del palau de La Granja de Sant Ildefons (Segòvia), on es trobava la regent amb la seva filla Isabel de cinc anys d'edat, van obligar a María Cristina de Borbó al fet que tornés a posar en vigor la Constitució de 1812 i al fet que nomenés un govern liberal progressista presidit per José María *Calatrava amb Juan Álvarez Mendizábal de nou en la cartera d'Hisenda. -
El Conveni de Vergara
El Conveni de Vergara, conegut popularment com a Abraçada de Vergara va ser un tractat que es va signar en Oñate (Guipúscoa) entre el general isabelí Espartero i tretze representants del general carlista Maroto i que va donar fi a la primera guerra carlista en el nord d'Espanya. El conveni va quedar confirmat amb l'abraçada que es van donar Espartero i Maroto, aquest mateix dia, davant les tropes de tots dos exèrcits reunides en les campes de Vergara, raó del seu nom popular. -
Period: to
Regència d'Espartero
La regència de Espartero va ser l'últim període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè, després del triomf de la «revolució de 1840» que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, el general Baldomero Espartero va assumir la regència en el seu lloc. Va acabar en 1843, quan un moviment militar i cívic encapçalat d'una banda del Partit Progressista i pel Partit Moderat va obligar a Espartero a marxar a l'exili. -
Proclamació d'isabel II
És proclamada Reina d'Espanya el 8 de novembre de 1843, a conseqüència de l'avançament de la la seva majoria d'edat dels 14 als 13 anys, per la qual cosa, amb tretze anys, Isabel va ser declarada major d'edat. -
Constitució de 1845
La Constitució espanyola de 1845 va ser la norma suprema durant el regnat efectiu d'Isabel II, que va substituir a la Constitució de 1837 norma suprema durant la seva minoria d'edat. La Constitució de 1845 va estar vigent fins a la proclamació de la constitució espanyola de 1869, encara que va haver-hi diversos intents per a substituir-la en 1852 i durant el bienni progressista (1854-1856). Va ser l'expressió constitucional del doctrinarisme espanyol. -
Period: to
Segona Guerra carlista
Es va deure al fracàs dels intents de casar a Isabel II amb el pretendent carlista, Carlos Lluís de Borbó (Carles VI en la nomenclatura dels seus adeptes), que havia estat pretès tant per alguns sectors moderats isabelins —singularment els liderats per Jaime Balmes i Juan *Donoso Cortés— com pel carlisme. Caracteritzat per alguns historiadors més com un conflicte que com una autèntica guerra, es va tractar fonamentalment d'un aixecament popular en diferents punts de Catalunya. -
Pacte de Ostende
El Pacte de Ostende va ser l'acord signat el 16 d'agost de 1866 a la ciutat belga de Ostende pel Partit Progressista i pel Partit Demòcrata, per iniciativa del general progressista Juan Prim, per a derrocar la monarquia d'Isabel II d'Espanya. Aquest pacte, al qual a principis de 1868 es va sumar la Unió Liberal, va ser l'origen de «La Gloriosa», la revolució que al setembre de 1868 va deposar a la reina espanyola. -
La Gloriosa
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya al setembre de 1868, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic -
Period: to
Sexenni democràtic
Es coneix com a Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari al període de la història contemporània d'Espanya transcorregut des del triomf de la Revolució de setembre de 1868 fins al pronunciament de desembre de 1874, que va suposar l'inici de l'etapa coneguda com a Restauració borbònica. -
Constitució de 1869
La Constitució espanyola de 1869 va ser la Constitució aprovada sota el Govern Provisional de 1868-1871, després del triomf de la Revolució de 1868 que va posar fi al regnat d'Isabel II. -
Period: to
Regnat d'Amadeu de Saboia
Va ser triat rei d'Espanya per les Corts Generals en 1870 després de la deposició d'Isabel II en 1868. El seu regnat a Espanya va estar marcat per la inestabilitat política. Els sis gabinets que es van succeir durant aquest període no van ser capaços de solucionar la crisi, agreujada pel conflicte independentista a Cuba i una nova guerra carlista. La seva abdicació i el seu retorn a Itàlia en 1873 van conduir a la declaració de la Primera República Espanyola. -
Period: to
Tercera Guerrra Carlista
La tercera guerra carlista va ser una guerra civil que va tenir lloc a Espanya de 1872 a 1876, entre els partidaris de Carlos, duc de Madrid, pretendent carlista al tron, i els governs d'Amadeu I, de la I República i d'Alfons XII. -
Period: to
Primera república
Marcat per tres conflictes armats simultanis (la guerra dels Deu Anys cubana, la tercera guerra carlista i la revolta cantonal) i per divisions internes, el primer intent republicà en la història d'Espanya va ser una experiència curta, caracteritzada per la inestabilitat política -
Cop d'estat de Pavia
El cop d'estat de Pavía, o simplement cop de Pavía, va ser un cop d'estat encapçalat pel general Manuel Pavía, capità general de Castella la Nova la jurisdicció de la qual incloïa Madrid. Va consistir en l'ocupació de l'edifici del Congrés dels Diputats per guàrdies civils i soldats que van desallotjar del mateix als diputats quan s'estava procedint a la votació d'un nou president del Poder Executiu de la República en substitució d'Emilio Castelar. -
Cop d'estat de Martinez Campos
Es coneix com a pronunciament de Sagunt o pronunciament de Martínez Campos al pronunciament fet pel general Arsenio Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, que va suposar la Restauració borbònica a Espanya i la fi del Sexenni Democràtic (1868-1874) i de la Primera República Espanyola