-
Experiment de Redi
Va voler desmentir la teoria de la generació espontània. Ho va fer posant en diferents pots carn, alguns els va tapar amb una gasa i els altres no.
Hipòtesi: "potser els cucs són fills de mosques que han post els ous a la carn".
Resultat: en el destapat hi van aparèixer cucs i mosques sobre la carn mentre que en els que estaven tapats per la gasa van aparèixer sobre la gasa, va arribar a la conclusió que els cucs de la carn no s'originen espontàniament. Es confirma la hipòtesi. -
Experiment d'Spallanzani
Ell va observar que encara que es tapés amb una gasa el recipient que contenia el tros de carn, aquest es podria. Si es mira al microscopi, s'hi veuran microbis.
Va voler desmentir la teoria de la generació espontània per això, va omplir un recipient amb brou de carn i el va tapar, el va bullir durant hores i va veure que es mantenia estèril mentre que quan ho va fer amb un recipient destapat van aparèixer microbis. Va concloure que els microbis no es formen espontàniament. -
La bassa temperada de Darwin
Charles Darwin va assegurar que l'origen de la vida calia buscar-lo en la química. La seva hipòtesi era: "la vida podria haver sorgit en una bassa temperada, amb tota mena de sals d'amoni i fòsfor, de llum, calor, electricitat...". Darwin va publicar els seus experiments i conclusions en el seu llibre "L'origen de les espècies". -
Experiment de Pasteur
Va millorar l'experiment d'Spallanzani, fent que pogués entrar i sortir l'aire, però no els microbis de l'exterior. La seva hipòtesi deia "Potser l'aire és una font de microorganismes i la matèria viva no es pot contaminar amb els bacteris presents a l'aire, a les mans o als estris de vidre que es fan servir en els experiments." Va arribar a la conclusió de què tots els éssers vius procedeixen de la reproducció d'un ésser viu anterior. -
El brou primitiu de Oparin
Volia explicar l'aparició espontània de la vida a partir de molècules orgàniques.
Hipòtesi "Potser gràcies a l'energia o la radiació ultraviolada solar, els gasos presents a l'atmosfera haurien pogut reaccionar entre si i donar lloc a molècules orgàniques". Així s'haurien sintetitzat aminoàcids que entre ells crearien proteïnes. Per això, a l'oceà primitiu s'hauria creat una mescla de compostos: el brou primitiu, on s'haurien originat les primeres formes vivies de naturalesa cel·lular. -
El brou diluït calent de Haldane
Explica l'origen de la vida en una atmosfera semblant a l'Oparin, però que conté diòxid de carboni. Ho fa perquè és un dels gasos que s'alliberen quan un volcà entra en erupció. És per això que els oceans primordials de la Terra es van convertir en un brou diluït calent. Aleshores es crea la primera estructura autoreplicativa (encara no és una cel·la). -
L’atmosfera primitiva de Miller (& Urey)
Miller (sota la tutela d'Urey) va crear un experiment on recreava la suposada protoatmosfera reductora (sense oxigen), formada per metà, amoníac, aigua i hidrogen sobre un "oceà" d'aigua. Durant una setmana va sotmetre l'atmosfera a descàrregues elèctriques (reproduint llamps) i analitzant "l'oceà" va trobar compostos orgànics, entre els quals aminoàcids. Va arribar a la conclusió que els aminoàcids (indispensables per la vida) havien sigut abundants a l'oceà primitiu. -
La química prebiòtica de Joan Oró
Amb un experiment semblant al de Miller va demostrar que era possible obtenir adenina (una de les bases nitrogenades dels àcids nucleics) a partir de cianur d'hidrogen i amoníac. Després va aconseguir la síntesi de la resta de bases nitrogenades.
Amb aquest experiment i el de Miller van demostrar que si l'atmosfera primitiva era reductora, el brou primitiu hauria disposat dels monòmers de les proteïnes i dels àcids nucleics (les molècules bàsiques de la vida). -
Fonts hidrotermals i el submarí Alvin
Alvin va descobrir l'existència de fonts hidrotermals al rift de les dorsals oceàniques i al voltant un ecosistema que no depenia de la llum.
Experts proposen com a alternativa a les basses de les planes intermareals les fonts hidrotermals com a bressol de la vida. Creuen que es podria haver produït la síntesi de biomolècules dins les cavitats de les roques volcàniques (erupcions submarines). Lligar l'origen de la vida a aquestes fonts obvia la discussió sobre la composició de la protoatmosfera. -
El meteorit de Murchinson
Va ser un meteorit que va caure a l'oest d'Austràlia. Es va calcular que la seva edat era de 4600 milions d'anys, això implica que va presenciar els processos que van passar en crear-se el sistema solar. Quan es va analitzar la seva composició s'hi van trobar aminoàcids. Molts dels aminoàcids que es van trobar coincidien amb els que Miller va trobar al seu experiment. Això reforça que la composició de l'atmosfera que va preveure Miller ha de ser molt semblant a la de la Terra prebiòtica. -
Els dominis de Woese
Partint de què es pot utilitzar la semblança de les seqüències de nucleòtids per inferir-ne les relacions evolutives. Woese va comparar els gens que codifiquen la subunitat petita dels ribosomes. La seva conclusió va ser que els éssers vius es podien dividir en tres grups o dominis: Bacteria (bacteris), Archaea (arqueobacteris) i Eukarya (protists, fongs, plantes i animals) -
LUCA (Last Universal Common Ancestor)
Espècie unicel·lular, sense nucli definit i morfològicament semblant als procariotes actuals. Disposava de ribosomes del tot funcionals.
Es creu que tenia uns 600 gens, d'aproximadament 600.000 nucleòtids de longitud, que, a més de les necessitats metabòliques bàsiques, gestionaven la maquinària de replicació, transcripció i traducció de l'ADN.
No es té clar si era susceptible a ser infectat per virus, o si aquest van ser anteriors a ell. Tampoc se sap si era autòtrof o heteròtrof. -
Panspèrmia molecular i el cometa Txuri
El cometa Txuri és un cometa del qual s'ha rebut la informació que hi ha presència de compostos orgànics senzills a part en el seu nucli hi ha oxigen molecular.
La presència de compostos orgànics en el meteorit reforcen la panspèrmia molecular: una hipòtesi segons la qual els impactes que va rebre la Terra a l'inici de formar-se haurien pogut aportar una part de l'aigua de l'oceà primitiu i les molècules bàsiques de la vida. -
Els ribozims i els XNA
El DNA necessita proteïnes per la seva síntesi i al revés, Rich va suggerir que els primers éssers vius tinguessin RNA. Després, es van descobrir molècules d'RNA capaces de catalitzar reaccions bioquímiques (ribozims). Murayama, "el món anterior a l'ARN pot haver-se basat en àcids nucleics xenòrics (XNA). A diferència de l'ADN la replicació dels XNA no hauria requerit enzims. Vam sintetitzar sense enzims, un ANX, reforçant la hipòtesi que un món XNA podria haver existit abans que el de l'ARN."