L'EDAT MITJANA

  • 476

    Fi de l'imperi romà d'occident

    Fi de l'imperi romà d'occident
    En que l'últim emperador romà d'Occident, Ròmul August, és deposat pels hèruls del rei Odoacre a la ciutat de RomaEn que l'últim emperador romà d'Occident, Ròmul August, és deposat pels hèruls del rei Odoacre a la ciutat de Roma
  • 507

    Batalla de Vouillé

    Batalla de Vouillé
    Clodoveo I, rei dels francs, tractava de construir un poder polític unificat estenent-se, a imitació dels romans, pel nord i l'est de la Gàl·lia. Per aconseguir-ho, primerament va vèncer a el patrici galorromano Siagrio en Soissons, que havia establert el seu regne entre el Sena i el Loira, reunint aquests territoris sota el seu ceptre. Va continuar l'expansió cap al nord, vencent als alamanes a la batalla de Tolbiac.
  • 554

    Toledo, capital del regne visigot

    Toledo, capital del regne visigot
    El Regne visigot va ser una entitat política establerta pel poble visigot després de la seva assentament en una part de l'actual França i la península ibèrica
  • 570

    Naixement de Mahoma

    Naixement de Mahoma
    En la religió musulmana, es considera a Mahoma l'últim d'una llarga cadena de missatgers enviats per Déu per actualitzar el seu missatge, entre els predecessors es comptarien Abraham, Moisès i Jesús de Natzaret.
  • 585

    Expulsio del sueus

    Expulsio del sueus
    L'expulsió dels jueus d'Espanya va ser ordenada en 1492 pels Reis Catòlics mitjançant l'Edicte de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que seguissin influint en els cristians nous perquè aquests judeizaran.
  • 587

    conversió de recared al catolicisme

    conversió de recared al catolicisme
    Fill i successor de Leovigild i de la seva primera dona, va combatre als francs, als bizantins (encara presents al litoral andalús) i als vascons, i va haver de sufocar diverses revoltes dels nobles visigots.
  • Jan 1, 622

    Hègira expulsió dels bizantins d'Hispània

    Hègira expulsió dels bizantins d'Hispània
    L'Imperi Romà d'Orient, [1] conegut igualment com Imperi Bizantí en la seva fase medieval, [2] va ser la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 va assumir la jurisdicció sobre la totalitat de l'Imperi i es va mantenir durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
  • Jan 1, 654

    Liber ludiciorum

    Liber ludiciorum
    El Liber Iudiciorum (o Lex Visigothorum) va ser un cos de lleis visigot, de caràcter territorial, disposat pel rei Recesvint i promulgat probablement l'any 654. També és conegut com a Codi de Recesvint, Llibre dels Jutges, Liber Iudicum, Liber Gothorum, Fori Iudicum, Fòrum Iudicum i Fòrum Iudiciorum. Ha passat a la història com la gran obra legal de el regne visigot.
  • Jan 1, 711

    Arribada dels musulmans a la península iberica

    Arribada dels musulmans a la península iberica
    és el nom que en l'Edat Mitjana van donar els musulmans a la península ibérica.1 Alguns autors restringeixen el terme a el territori peninsular -i inicialment de l'Septimania- baix poder musulmà entre els anys 711 i 1492.2 Per als autors àrabs medievals, el terme d'al-Andalus designa la totalitat de les zones conquistades per tropes àrab-musulmanes en territoris actualment pertanyents a Espanya, Portugal, França, Andorra i el territori britànic d'ultramar de Gibraltar.
  • Jan 1, 732

    victoria dels francs a poitiers

    victoria dels francs a poitiers
    La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit musulmà a les ordres de l'valí (governador) d'Al-Andalus Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi (prop de la ciutat de Tours, en l'actual França).
  • Jan 1, 800

    Carlemeny es coronat emperador

    Carlemeny es coronat emperador
    Carlemany (en llatí, Carolus [Karolus] Magnus; ¿Herstal ?, 2 d'abril de 742, 747 o 748 - Aquisgrà, 28 de gener de 814) va ser rei dels francs des 768, rei nominal dels llombards des 774 i Imperator Romanum gubernans ImperiumNota 1 des de 800 fins a la seva mort.
  • Jan 1, 843

    Tracta de Verdun

    Tracta de Verdun
    El Tractat de Verdún va ser un pacte arribat al 10 d'agost de 843 entre Lotario I, Lluís el Germànic i Carles el Calb -fills de Ludovico Pío i néts de Carlemany-, a la localitat francesa homónima.1 Aquest tractat va tenir com a origen la ordinatio imperii, que decretava la manera de procedir si moria un dels monarques subsidiaris sense descendència. No obstant això, això va donar com a resultat una sèrie de conflictes en l'imperi que, lluny de solucionar les divisions, les va accentuar.