-
Guerra de Successió Espanyola.
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1714) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. -
Decrets de nova planta
Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. Fins aleshores la Monarquia d'Espanya s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats , que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou règim d'Estat, -
Pau de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar. Els partits van començar les negociacions al 26 de novembre de 1713 i van signar-lo el 6 o el 7 de març de 1714. -
Publicació de les Cartes filosòfiques, de Voltaire
Cartes angleses (o Cartes sobre la Nació d'Anglaterra; Francès: Lettres philosophiques) són una sèrie d'assajos escrits per Voltaire basades en les seves experiències de viure a Anglaterra entre 1726 i 1729 (si bé a partir de 1707 el país va ser part del Regne de Gran Bretanya). -
Primers articles de l'enciclopèdia
La primera edició de l'Enciclopèdia publicada per Diderot i D’Alembert a París entre 1751 i 1772 tingué com a objectiu sistematitzar l'enorme saber que circulava en l'Europa del segle XVIII seguint una ordenació alfabètica. Lloable missió que anava unida a una altra de no menys important, democratitzar el saber, posant-lo a l'abast de tots. Una idea que s’havia de posar en qüestió amb l’edició de l’obra. -
Publicació de les Màximes generals, de F.Quesnay.
Maximes générales de gouvernement economique d'un royaume agricole (máximas generales del gobierno económico de un reino agrícola) va ser un llibre escrit per F.Quesanay l'any 1767 -
Publicació de La riquesa de les nacions, d'A. Smith.
És l'obra més cèlebre d'Adam Smith. Publicada el 1776, és el primer llibre modern d'economia. L'autor hi exposa la seva anàlisi sobre l'origen de la recent prosperitat de certs països, com Anglaterra o els Països Baixos. Hi descabdella teories econòmiques sobre la divisió del treball, el mercat, la moneda, la natura de la riquesa, el «preu de les mercaderies mesurat en treball», els salaris, els beneficis i l'acumulació de capital. -
Mort de Carles lll
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella.Tercer fill mascle de Felip V que arribà a adult i el primer amb Isabel Farnese. Era, doncs, germanastre de Lluís I i Ferran VI, dels quals heretà el tron espanyol en no deixar descendents cap d'ells. Va morir el 14 de Desembre de 1788 al palau reial de Madrid. -
Antic regim
L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.