Islam a la península Ibèrica

Al Andalus

Period: 650 to 1500

Eix cronològic de l'Islam a la península Ibèrica

Els Musulmans van ocupar la península Ibèrica

700

Els Musulmans van ocupar la península Ibèrica, que aleshores estava sota domini dels visigots

Mort del rei Vítzia

710

Després de la mort del rei Vítiza (710), els visigots es van dividir en dos bàndols que
donaven suport a reis diferents. Un exèrcit islàmic comandat per Tariq va
desembarcar a prop de Gibraltar i es va posar a favor d’un bàndol.

Els musulmans van anar conquerint la península Ibèrica

714

Va presentar
batalla als visigots i els va guanyar a la vora del riu Guadalete. El regne visigot es va
desfer. De primer Tariq i després Musà, l’emir del nord d’Àfrica, i els seus successors,
van anar conquerint bona part de la resta de la Península Ibèrica sense gairebé cap
resistència (711-714).

Nova província Islàmica, Al Andalus

726

L’antiga Hispània romana, llevat d’algunes zones de la
serralada Cantàbrica, va passar a ser una nova província islàmica anomenada Al-
Andalus. La seva capital es va instal·lar a Còrdova. L’actual territori català i la zona
de la Septimània van quedar ocupades l’any 726, llevat d’alguns racons del
Pirineu

Segueix la conquesta Islàmica

740

La conquesta islàmica de la Península Ibèrica es va fer mitjançant pactes de
capitulació. Els musulmans substituïen la noblesa visigòtica en la recaptació
d’impostos i establien una guarnició militar als indrets més importants. En general, la
població es va quedar als llocs on es trobava i no va tenir cap problema per mantenir
els seus costums i la seva religió.

Tres grans grups socials

745

Però com que els que no eren islàmics pagaven més
impostos i eren menys poderosos, molts pagesos, artesans i comerciants es van
convertir a l’islam. Així, a la zona islàmica d’Al-Andalus hi convivien, a més de
minories com els jueus o els esclaus, tres grans grups socials:
• La minoria d’àrabs i berbers, els dirigents.
• Els mossàrabs o cristians sota domini musulmà.
• Els muladís o cristians autòctons convertits a l’islamisme.

Independència del califa de Damasc

756

Primer, Al-Andalus va ser un emirat (província) dependent del califa de Damasc. A partir de l’any 756 se’n va independitzar.

Califat de Còrdova

929

L’any 929, l’emir Abd al-Rahman III se’n
va proclamar fins i tot califa. Per això, al llarg del segle X es parla del califat de Còrdova (929-1031), l’època de més gran esplendor d’Al-Andalus.

Expansió territorial dels regnes cristians

1000

A partir del segle XI els regnes cristians del nord van tenir sempre la iniciativa d’expansió territorial, llevat de dos moments en què van ser frenats per onades de berbers procedents del Magrib: els almoràvits, primer, i els almohades,
després.

Regnes de Taifes

1031

A partir de 1031,
Al-Andalus es va dividir en petits regnes anomenats taifes. Tortosa i Lleida van ser regnes de taifes fins a la meitat del segle XII, quan van ser conquerits pels cristians del nord.

Regne de Granada

1459

Tanmateix, a mitjan segle XIII la presència islàmica a la Península es limitava al regne de Granada (1238-1459).