-
5000 BCE
PRIMERES CIVILITZACIONS
Inscripcions i gravats en ossos, primeres aparicions del que semblava contar algun element. També van començar a organitzar i "agrupar" el temps. -
2500 BCE
SISTEMA DE NUMERACIÓ EGIPCI
Aquesta civilització va haver de desenvolupar un sistema numèric que poguessin utilitzar al seu dia a dia. Aquest va ser el primer sistema decimal (amb base 10), aquest consistia en símbols que representaven les unitats, centenes, desenes, etc. i es repetien les vegades que calgués per a acabar representat el número desitjat. -
Period: 2500 BCE to 1 CE
EGIPTE
Linia per orientaciò al temps -
2000 BCE
Papir de Moscou
Papir de 5 m de llarg que contenia 25 problemes matemàtics inscrits. Alguns d'ells no s'han pogut arribar a interpretar a causa del seu estat deplorable. Ha servit per poder veure quin tipus de qüestions es plantejaven els egipcis, incloent-hi càlculs d'àrees i de volums. -
1750 BCE
Plimpton 322
Aquesta tauleta babilònica de 3.700 anys d'antiguitat ha sigut un gran enigma matemàtic per molts anys. Recentment, uns investigadors australians han confirmat que es tracta d'una sofisticada taula trigonomètrica utilitzada pels babilonis per construir edificis i canals. La taula conté seqüències numèriques conegudes com a "trenes pitagòriques", que no són més que grups de tres números que compleixen l'equació del Teorema de Pitàgores. -
1650 BCE
Papir de Rhind
Aquest papir de 6 metres de llarg i 33 cm d'ample és considerat com la millor font d'informació que tenim sobre la matemàtica egípcia. Conté 87 problemes escrits en hieràtic, entre ells trobem: càlculs d'àrees, volums, aritmètica bàsica, trigonometria bàsica, fraccions i regles de tres. S'anomena així pel seu comprador, Henry Rhind, qui va comprar el papir mentres estava a Egipte. -
1000 BCE
SISTEMA DE NUMERACIÓ GREG
Els Grecs van desenvolupar un sistema numéric anomenat "sistema Jónic". Es va originar a la regió de Milet, on grans matemàtics van viure, des d'allà es va anar expandint per la resta de Grécia. El sistema es basa en que per cada unitat existeix una lletra que la identifica, el mateix passa amb les desenes i les centenes. Una particularitat d'aquest sistema, és que s'utilitzaven accents per distinguir els números de les lletres. -
Period: 624 BCE to 548 BCE
Tales de Milet
Fou un important filòsof i matemàtic grec nascut i mort a la polis de Milet. La seva aportació al món de les matemàtiques va ser crucial per a l'evolució d'aquestes. Es coneix com el fundador de les matemàtiques gregues, establint les bases de la geometria grega, entre elles el Teorema de Tales. -
Period: 570 BCE to 495 BCE
Pitàgores
Aquest conegut filòsof grec es associat sempre amb el Teorema de Pitàgores. Sent jove va viatjar a la Mesopotàmia, Egipte i a l'Índia, on va obtenir grans coneixements filosòfics i matemàtics que més tard va aplicar a les seves investigacions. Va fundar la "Escola pitagòrica", on ensenyava els seus coneixements al seus alumnes, coneguts com a "pitagòrics". -
300 BCE
ALEXANDRÍA I HIPÀTIA
Nascuda a Alexandria, es va convertir en una de les primeres dones a fer aportacions a les matemàtiques. Educada pel seu pare "Teó d'Alexandria", es va acabar convertint en una de les millors ments de la seva època. Malauradament, va ser assassinada després de ser acusada de conspirar contra el patriarca cristià d'Alexandria. -
300 BCE
Elements
És un tractat matemàtic de 13 llibres redactats per Euclides, aquests contenen teoremes de geometria, aritmètica i àlgebra. Els llibres en qüestió han sigut de gran importància en la ciència moderna, influenciant a grans científics com Newton, Galileu o Kant. Alguns autors han continuat aquesta "saga" de llibres amb els volums XIV i XV, però no deixen de tenir un contingut similar o aproximat. -
Period: 287 BCE to 212 BCE
Arquímedes
Científic, enginyer i un dels millors matemàtics de tots els temps. Ha descobert molts conceptes de càlcul, i ha treballat molt amb geometria i mecànica. Va descobrir una forma de determinar el volum d'un objecte gràcies a adonar-se que quan entrava a una banyera que l'aigua es desbordava. -
Period: 270 BCE to 320 BCE
Euclides d'Alexandría
Aquest matemàtic grec és considerat el pare de la geometria. És reconegut pel seu treball anomenat "Elements". Un conjunt de llibres on es parlava sobre geometria i aritmètica entre altres. El seu treball ha sigut un referent per a molts científics brillants, com ara Galileu o Newton. -
Period: 190 BCE to 120 BCE
Hipparc de Nicea
Fou un gran astrònom i matemàtic grec, a qui se li atribueix el nom de "pare de la trigonometria". Gràcies a les seves detallades observacions del cel, va poder desenvolupar el primer catalog estel·lar comprensible de l'època. Gràcies als seus coneixements trigonomètrics, era capaç de predir amb fiabilitat els eclipses solars. -
5
Sistema numéric indoàrab
Aquest sistema desenvolupat a l'Índia durant el S.I és el que avui en dia és el nostre sistema numéric. S'utilitzen 10 símbols diferents: 1,2,3,4,5,6,7,8,9 i 0. Per aixó es considerat un sistema decimal. Cada 10 unitats de cada ordre passem al següent, és a dir de unitats a desenes en aquest cas. L'ús del símbol 0 va ser un dels majors encerts de les matemàtiques, i aquest sistema l'aprofitava al 100%. -
Period: 100 to 170
Ptolomeu
Gran matemàtic, astrònom i geògraf d'origen grecoromà. És molt conegut pel seu model Ptolemaic o Geocentrista de l'univers. Amb l'ajuda de la trigonometria ha pogut desenvolupar els mapes més precisos de la Terra per a aquella època. -
458
Lokavibhaga
Aquest document d'origen hindú i redactat per un monge és (de moment) el registre hindú més antic on apareix el nombre "0". -
500
ELS HINDÚ
Van fer grans avenços en la matemàtica. Un dels seus millors descobrimets van ser les equacions de primer i segón grau de forma alegràica (utilitzant "x,y"), no com els grecs que les solucionaven de forma geométrica. A més, també van avançar molt en la branca de la trigonometria, utilitzant aquesta per estudiar el seu entorn, navegar i fer mapes de gran qualitat. -
Period: 1180 to 1250
Leonardo de Pisa
Més conegut con a Fibonacci, va ser un matemàtic Italià nascut a pisa. És considerat com el matemàtic occidental amb més talent de tota l'edat mitjana. Va ser l'encarregat de donar a conèixer la gran utilitat pràctica del sistema numèric indoàrab per tota Europa. També va ser el primer europeu a descriure la "successió numèrica", coneguda com a "successió de Fibonacci". -
1202
Liber abaci
Aquest llibre redactat per Leonardo di Pisa tracta sobre aritmètica. La seva finalitat era descriure mètodes per calcular sense la necessitat d'un àbac, d'aquí el seu nom, que traduït vol dir "El llibre del càlcul". Amb aquest llibre Fibonacci introdueix els nombres indoaràbic a Europa.. -
Period: 1300 to
Renaixement
Linia per orientaciò al temps -
Period: 1447 to 1517
Luca Pacioli
Fou un famós franciscà i matemàtic Italià del segle XV. Va ser un dels pioners en el càlcul de probabilitats i va realitzar grans aportacions a la comptabilitat. Se'l coneix per haver establert el "sistema de partida doble", que és la base de la comptabilitat moderna. -
1494
Summa de Arithmetica, Geometria, Proportioni & Proportionalità
Aquest llibre fou escrit per Luca Pacioli. Conté un resum complet de les matemàtiques del renaixement, incloent-hi aritmètica, àlgebra, geometria i comptabilitat. Està escrit en Italià per al seu ús com a llibre de text. -
Period: 1506 to 1575
Frederico Commandino
Aquest humanista i matemàtic Italià va ser l'encarregat de traduir obres matemàtiques antigues. Principalment, agafava obres Gregues i Àrabs, per després traduir-les al llatí i a l'Italià.
