-
218 BCE
Els Romans arriven a Catalunya acompanyats del llatí
Durant aquest període de temps és parlava a Catalunya el llatí vulgar, llengua d'on surten molts mots de la llengua catalana, en contraposició del llatí culte; el romans no només van afectar la llengua, sinó també a la cultura. -
410
L'arrivada del Regne Visigòtic
Els pobles bàrbars van saquejar Roma, cosa que va provocar que Catalunya comences a formar part del regne visigòtic.
La desaparició de l'Imperi Romà va fer que la desaparició del llatí vulgar s'accelerés, i va provocar l'aparició del protoromanç català.
Abans de desaparèixer sobre el s. VI va deixar bastants mots al català: superstrat germànic visigòtic. -
711
La conquesta musulmana de la Península Íberica
La invasió musulmana va suposar la desaparició del regne visigòtic a Catalunya.
Davant l'avanç dels musulmans els francs reaccionen creant una frontera en el riu Llobregat. D'aquí neix la Catalunya Vella, dividida en comptats autònoms vassalls de l'Imperi franc. Aquesta època fa que revéssim mots d'origen germànic: superstrat germànic franc. -
Period: 878 to
Guifré el Pilós i l'unificació dels comptats catalans
Com diu el títol Guifré el Pilós va unificar tots els comtats catalans, tot i els musulmans van anar perdent influència van seguir convivint entre els catalans fins a ser expulsats el 1609. L'idioma que parlaven era l'algaravia d'on van sortir molts mots que utilitzem avui en dia en el català: superstrat àrab. -
1137
Jaume I i l'expansió del català
Després de l'unió de Catalunya la Vella i el regne d'Aragó va començar una etapa de conquesta on van arribar a conquerir terres de Tarragona i l'Ebre formant així Catalunya la Nova.
Amb Jaume I és va incorporar el domini lingüístic a dos nous territoris les Illes Balears el 1229 i el País Valencià el 1238. -
1175
Els primers textos escrits en català: Homilies d'Organya i el Llibre jutge
A mitjans i finals del s. XII apareixen els textos trobats més antics que utilitzen el català. -
1232
La gran pimera figura de la literatura catalana: Ramon Llull(1232-1316)
-
1238
L'aportació del mossàrab al català
En tenir nous territoris on es parlava el mossàrab també si van adoptar mots anomenats: superstrat mossàrab. -
Period: 1300 to 1410
L'expansió en massa del català
L'expansió del català va continuar per terres mediterrànies: Sicília, Sardenya i fins i tot Atenes i el sud de Grècia.
A més a mes del s. XIII al s. XV el català esdevé llengua de cultura fent-li una gran competència al llatí. -
1410
La extinció de la dinastia catalanoaragonesa
Amb la mort de Martí l'Humà, arriba a la corona Ferran d'Antequera que es casà amb Isabel de Castella cosa que enforteix l'hegemonia de regne de Castella sobre la península, processant així un procés de castellanització. -
1487
La imposició del tribunal de la Inquisició
Fomentava el castellà com a llengua de la religió catòlica en ves del català. -
1500
L'hegemonia del regne de Castella
La llengua castellana influeix i va influir en el català, ja que es troben molts de mots provinents de la llengua castellana.
Amb la volta de les Germanies les illes Balears i València també es van veure afectades per aquesta decadència.
La Corona de Castella s'anava fent forta en tots els àmbits, d'aquesta manera el castellà s'apodera de zones importants on es parlava el català. -
Period: 1500 to
La decadència i la persecució del català
-
La guerra dels Segadors
Una revolta popular liderada per la Generalitat i motivada per la pretensió de la monarquia de centralitzar l'Estat al model francès.
La derrota davant la coalició francoespanyola va provocar la divisió de Catalunya.
La Catalunya del Nord va quedar sotmesa per francesos imposant el francès com a llengua obligatòria; i a la resta de territori català, el català seguia sent la llengua d'ús quotidià. -
La Guerra de Successió
Amb la mort del rei castellà Carles II, va començar una guerra per veure qui es quedava el tro si Felip de Borbó o Carles d'Àustria. Catalunya va donar suport a Carles d'Àustria, però per diferents factors van perdre i Felip V va ser coronat rei, cosa que va provocar que es decretés el Decret de Nova Planta on s'abolien lleis i institucions de Catalunya i altres territoris on també es prohibeix el català. -
Period: to
La Renaixença
S'inicia el 1839 amb la publicació del poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau. El moviment fa que es posi fi a la decadència i es recuperi el sentiment d'identitat català.
Van contribuir: la Revolució Industrial a Catalunya, el triomf del romanticisme, la recuperació d'una literatura catalana sòlida, el naixement de la filologia catalana, l'ús del català en teatre i en mitjans de comunicació.
Tot i això, el català viu una persecució política que el prohibeix en bastants àmbits. -
Pompeu Fabra i la normativització de la llengua
La Renaixença dona pas al modernisme i més tard al noucentisme.
Alhora el catalanisme polític agafa més importància.
Enric Prat de la Riba lidera el moviment Solidaritat Catalana.
S'aplica la normativització de la llengua, ja que es considera que el català ha de tenir una norma per tal de ser ensenyat.
Fabra va ser un dels principals promotors, dividint-ho en tres etapes:
la tasca ortogràfica, morfosintàctica i lèxica.
El triomf definitiu d'aquesta normativa arribà el 1932. -
La República
En proclamar-se la República s'estableix la Generalitat de Catalunya i el català torna a ser llengua a oficial i d'escola.
Aquest curt període va significar una intensa recuperació de la normalitat de la llengua catalana. -
La Guerra Civil i la repressió del Franquisme
El triomf de la Guerra Civil per part del general Franco va suposar el fi a la República i l'inici d'un procés de repressió i de forta castellanització. A partir del 1960 s'obren petites escletxes de llibertat on la llengua catalana comença a recuperar espais públics.
Els anys seixanta i setanta signifiquen una etapa de transformació sociolingüística. A més, dos milions d'immigrants d'altres zones d'Espanya a Catalunya va suposar una castellanització lingüística sobretot a les zones urbanes. -
El present del català
Amb la fi del franquisme va donar pas a un règim democràtic i autonòmic que va reconèixer el català com a llengua oficial en la major part dels Països Catalans. Va ser donada com a llengua oficial de Catalunya (llengua pròpia, dreta utilitzar-la i a conèixer-la...) i cooficial al País Valencià i a les illes Balears. -
L'ús del català avui en dia
Catalunya: el nombre de parlants creix any rere any, tot i aixo el castellà segueix sent l'única llengua que coneix tots els habitants.
País Valencià: s'ha reduït bastant el nombre de parlants durant els últims anys.
Illes Balears: també s'hi pot observar una bona reculada pel que fa a parlants a causa de l'influència del castellà.
Catalunya del Nord i Alguer: és on menys parlants hi ha en relació amb els habitants.
Andorra i Franja de Ponent: té un elevat nombre de coneixedors de la llengua.