Història de la llengua catalana

  • 1100

    Primers textos catalans

    Els primers textos escrits en català que coneixem són de meitat o finals del segle XII: les Homilies d'Organyà, que era un conjunt de sis sermons de missa, i el Llibre jutge, la traducció al català del codi legislatiu visigòtic.
  • 1137

    Unió de Catalunya i el regne d'Aragó

    L'any 1137 Catalunya i el regne d'Aragó s'uneixen en un regne confederat, cosa que els permet fer un salt qualitatiu i comencen un període de conquesta i expansió.
  • 1238

    Expansió geogràfica del català

    Durant el regnat de Jaume I, les illes Balears i el País Valencià van ser dos territoris que es van incorporar al domini lingüístic del català.
  • 1260

    Primera gran figura de la literatura catalana

    Ramon Llull va ser autor de les primeres obres científiques i filosòfiques en una llengua romànica. L'obra de Llull, constitueix un gran avenç des del punt de vista lingüístic, ja que Llull era un autèntic creador de llengua.
  • 1300

    Literatura medieval catalana

    La literatura catalana medieval és rica i variada. Les figures més destacades d'aquesta època són Ramon Muntaner, Francesc Eiximenis, Bernat Metge, Ausiàs March, Joan Roís de Corella i Joanot Martorell, el qual va escriure Tirant lo Blanc i esdevé la culminació d'aquesta època de plenitud cultural.
  • 1400

    Decadència i persecució de la llengua

    Des del final de l'edat mitjana, hi ha els primers indicis d'una llarga etapa de decadència política, cultural i lingüistica.
  • 1412

    L'extinció de la dinastia catalanoaragonesa

    L'extinció de la dinastia catalanoaragonesa és un dels factors que desencadenen la crisi cultural. El rei Martí l'Humà va morir sense descendència, això fa que Ferran d'Antequera, gràcies al Compromís de Casp, fos nou rei d'Aragó.
  • 1482

    L'empobriment

    La fam i la davallada tant demogràfica com econòmica de Catalunya arran de les diverses guerres i epidèmies, sobretot la guerra civil contra el rei Joan II i les revoltes pageses van ser un altre factor de la decadència cultural.
  • 1487

    La imposició del tribunal de la Inquisició

    La Inquisició vetllava de manera implacable perquè se seguissin els preceptes de la fe catòlica i que fomentà el castellà com a llengua de cultura religiosa. Aquest va ser l'últim factor que va impulsar la decadència cultural.
  • 1520

    La revolta de les Germanies

    El segle XVI comença amb la revolta de les Germanies al País Valencià i a les Illes Balears contra l'oligarquia i el poder central. La derrota dels agermanats, burgesos i petits propietaris rurals va significar també per a València i les Illes un període de 3 segles de decadència.
  • El català continua sent la llengua oral

    Com que només els nobles podien i sabien parlar el castellà, la resta d'habitants van continuar utilitzant el català com llengua d'ús habitual. A més diversos autors continuen escrivint en català, com ara Francesc Vicenç Garcia.
  • Guerra dels Segadors

    La guerra dels Segadors va ser una revolta popular liderada per la Generalitat de Catalunya i motivada per la pretensió de la monarquia de centralitzar l'Estat seguint el model francès. Les conseqüència més greu de la derrota va ser l'esquarterament territorial de Catalunya. A més, la Catalunya Nord queda, a partir del 1659, sota dominació francesa a causa del tractat dels Pirineus.
    L'estat francès sotmet, des del primer dia, la llengua catalana a tota mena de prohibicions.
  • Mort de Carles II

    La mort del rei Carles II sense descendència inicià la guerra de Successió entre Castella, qui defensava a Felip de Borbó com heretge del tron, i a la Corona d'Aragó, qui defensava a Carles d'Àustria. Carles d'Àustria va abandonar a la Corona d'Aragó, cosa que provoca la derrota dels Països Catalans l'11 de setembre de 1714, i que Felip de Borbó sigui rei.
  • Decret de Nova Planta

    La conseqüència més greu és la promulgació del decret de Nova Planta, pel qual s'aboleixen totes les lleis i institucions pròpies de Catalunya, el País Valencià i de les Illes. Així doncs, la Generalitat de Catalunya és abolida i no tornarà a existir fins al 1931.
    En l'àmbit lingüístic, les repercussions també són molt dures; per primer cop, es prohibeix l'ús oficial i acadèmic del català. Contra aquesta repressió s'aixequen veus i actituds resistents i el poble continua utilitzant el català.
  • La Renaixença

    Amb la publicació del poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau, l'any 1839, es considera l'inici de la Renaixença.
  • L'esclat de la Renaixença

    L'esclat de la renaixença va provocar diferents factors:
    -Provoca la Revolució Industrial a Catalunya.
    -Es va propulsar el moviment del romanticisme.
    -Es va recuperar una literatura catalana sòlida.
    -Va néixer la filologia catalana.
    -Es va generalitzar el català com a llengua del teatre.
    -Va entrar el català en els mitjans de comunicació
  • Pompeu Fabra

    Pompeu Fabra va ser la persona escollida per dur a terme unes tasques per millorar el català, a causa de les incorreccions fetes
    -Tasca ortogràfica (1913): El 1913 es van crear les Normes ortogràfiques, i el 1917 va aparèixer el Diccionari ortogràfic. -Tasca morfosintàctica (1918): La Gramàtica catalana va ser la primera gramàtica oficial de l'Institut d'Estudis Catalans. -Tasca lèxica (1932): L'any 1932 va acabar la codificació del català vigent amb l'aparició del primer diccionari normatiu.
  • Període republicà

    Gràcies al fet que a Espanya es proclama la República, es restableix la Generalitat de Catalunya i, tal com estableix l'Estatut de Núria, el català torna a ser llengua oficial i de l'escola després de més de 200 anys.
  • Guerra Civil espanyola

    El triomf de la revolta que encapçala el general Franco per obtenir el poder i posar fi a la República significa l'inici de noves repressions cap al català. Franco aboleix un altre cop la Generalitat i l'ús oficial i escolar del català.
  • Escletxes de llibertat

    A partir de 1960, es comencen a obrir petites escletxes de llibertat enmig de la dictadura, i la cultura catalana comença a recuperar espais públics:
    -Apareix l'Òmnium Cultural, que promou l'ensenyament del català.
    -Es funden revistes com el Cavall Fort.
    -Neix la Nova Cançó, primer fenomen de la cultura de masses en català amb cantautors.
    -La literatura catalana continua viva, amb autors reconeguts i de gran qualitat.
  • Final del franquisme

    Al final del franquisme, el castellà és una llengua més utilitzada i coneguda que el català en les grans ciutats. El català passa a ser una llengua minoritzada en les zones més densament poblades del seu territori natural.
  • Actualitat

    Actualment, el nombre de catalanoparlants creix any rere any i es constata una vitalitat important de la llengua, però el castellà continua sent una llengua més parlada que el català.
    Gràcies al fet que el català s'utilitza com a llengua de l'escola, el domini oral i escrit de l'idioma ha arribat fins a fites mai assolides fins ara.