-
Period: 988 to 1150
El primer text escrit en català
Un cop els comtats catalans es desvinculen dels francs a final de segle X, els comtats catalans esdevenen un Estat independent.
Segles posteriors, a mitjan segle XII, es van escriure els primers textos escrits en català, les Homilies d'Organyà, un conjunt de sis sermons de missa, i el llibre jutge, la traducció a català del codi legislatiu visigòtic (Forum ludicum). -
1137
La unió entre Catalunya i Aragó
-
Period: 1229 to 1238
La primera gran expansió del català
Jaume I, va protagonitzar la primera gran expansió del català incorporant al domini lingüístic dos territoris: les illes Balears (1229) i el País Valencià (1238). -
1232
La primera gran figura de la literatura catalana
El mallorquí Ramon Llull (1232-1316) va ser a primera gran figura de la literatura catalana, sent autor de les primeres obres científiques i filosòfiques en una llengua romànica. -
Period: 1300 to 1400
L'expansió catalana per el mediterrani
Durant el segle XIV, l'expansió catalana va continuar per Serdenya (1324), Sicília (1397) i fins i tot Atenes i el sud de Grècia. -
Period: 1500 to
La Decadència. Segle XVI-XVIII
-
Period: 1501 to
La Decadència i la persecució de la llengua (Causes)
A l'inici del segle XV, hi va haver els primers indicis de decadència política, cultural i lingüística, les causes:
- L'extinció de la dinastia catalanoaragonesa.
- L'empobriment, la fam i la davallada demogràfica i econòmica.
- La imposició del tribunal de la Inquisició (1487).
El castellà comença a fer sentir la seva influència en el català a partir del segle XV.
Amb la revolta de les Germanies al País Valencià i a les Illes, que van perdre, també va començar aquesta etapa de Decadència. -
Period: to
La Decadència. La guerra dels Segadors
Va ser una revolta popular liderada per la Generalitat de Catalunya i motivada per la pretensió monàrquica de centralitzar l'Estat seguint el model francès. La derrota va significar que la Catalunya Nord formes part del domini francès ( tractat dels Pirineus, 1659), on es va prohibir la llengua catalana.
A la resta del territori català va continuar sant llengua d'ús oral i d'ús habitual i exclusiu de la població de la llengua de la cultura popular. -
Period: to
La Decadència. La guerra de Succesió
Amb la mort del rei castellà Carles II, es van enfrontar Castella, partidaris de Felip de Borbó, i els antics regnes de la Corona d'Aragó, que volien el tron per Carles d'Àustria. La conquesta de Barcelona (1714) i l'ocupació de Mallorca (1715) van significar la derrota. -
La Decadència. Decret de Nova Planta
La conseqüència més greu de la derrota de la guerra de Successió, va ser la promulgació del decret de Nova Planta imposat pel nou rei Felip V, pel qual s'aboleixen totes les lleis i institucions pròpies de Catalunya, el País Valencià i les Illes.
També, aquest decret prohibeix l'ús oficial i acadèmic del català. -
Period: to
La Renaixença
Amb la publicació de La pàtria ( Bonaventura Carles Aribau, 1833) va començar la Renaixença com a moviment cultural que posava fi a la Decadència. Els factors van ser:
- La Revolució Industrial a Catalunya.
- El triomf entre intel·lectuals catalans del romanticisme.
- La recuperació d'una literatura catalana sòlida.
- El naixement de la filologia catalana.
- La generalització del català com a llengua de teatre
- L'entrada del català en els mitjans de comunicació moderns. -
Period: to
La normativització de la llengua.
Al final del segle XIX, comença el modernisme (moviment cultural i artístic brillant de vocació europea), i poc després comença el noucentisme.
Gràcies a l'aliança entre el catalanisme polític, produïda pel president Enric Prat de la Riba, es va iniciar la tasca de normativització de la llengua. Sense una norma, el català no podia ser ensenyat.
El 1907 es va fundar la secció Filològica de l'IEC. El secretari Pompeu Fabra (1862-1932) va ser el responsable científic de la normativització -
Period: to
La normativització de la llengua. Pompeu Fabra
Un cop al capdavant de l'IEC, Fabra va escometre la depuració i normativització de la llengua en tres etapes:
- Tasca ortogràfica. El 1913: les Normes ortogràfiques, i el 1917: el Diccionari ortogràfic.
- La tasca morfosintàctica. La Gramàtica catalana, primera gramàtica oficial de l'IEC, fou publicada el 1918
- La tasca lèxica. L'any 1932 culminà la codificació del català vigent amb l'aparició del primer diccionari normatiu: Diccionari general de la llengua catalana. -
Period: to
La repressió franquista
El 1931, es proclama la primera república i es restableix la Generalitat de Catalunya, i amb l'Estatut de Núria, 1932, el català torna a ser llengua oficial i de l'escola.
Durant el període república (1931-1939), es recupera la normalitat de la llengua catalana.
Amb la Guerra Civil i el triomf de Franco, s'acaba la República, i s'aboleix la Generalitat i l'ús oficial del català. -
Period: to
La repressió franquista. Escletxes de llibertat
A partir de 1960, s'obren escletxes de llibertat enmig de la dictadura, i la cultura catalana comença a recuperar espais públics:
- Òmnium Cultural (1961), que promou l'ensenyament del català per a adults
- Es funden revistes com la Serra d'Or o Cavall fort, i també es creen editorials, exclusivament en català, com Edicions 62
- Neix la Nova Cançó
- La literatura catalana continua viva.
Entre 1960-1970 té lloc la transformació sociolingüística més important dels territoris catalans. -
La fi del franquisme
El català va passar a ser llengua oficial dels Països Catalans. D'acord amb el que preveu la constitució del 1978:
- El català és la llengua pròpia de Catalunya.
- Els ciutadans de Catalunya tenen dret d'usar i el deure de conèixer el català.
- La llengua d'ús preferent de les administracions i mitjans de comunicació.
- La llengua vehicular de l'ensenyament
- La llengua d'acollida dels immigrants. -
El català avui en dia.
A Catalunya:
El català és la llengua d'ús en l'Administració autonòmica i municipal, en les escoles i en els mitjans de comunicació.
Al País Valencià:
Ha experimentat un retrocés, i això es deu a causes polítiques, ja que no es promociona l'ús del català.
A les illes Balears:
Ha viscut una reculada important.
Catalunya Nord i l'Alguer:
el percentatge de catalanoparlants és el més baix sobre el total de la població.
A Andorra:
Té un percentatge alt del ús del català.