-
800 BCE
Renovatio Carolingia
A mitjans segle IX, Carlemany impulsa la Renovatio Carolíngia, un moviment cultural que té l'objectiu de retornar el llatí clàssic. -
Period: 218 BCE to 418
Romanització primerenca i intensa
Els romans arriben a les nostres terres el 218 aC per les guerres púniques. La romanització lingüística i cultural és primerenca i intensa i és la que provoca la desaparició de les llengües preromanes. Les úniques paraules preromanes que han sobreviscut formen el substrat preromà (iberobasc, celta, sorotàpic i grec) -
Period: 410 to 711
Superstrat germànic visigòtic
L'any 410 el pobles bàrbars van saquejar Roma. L'imperi ja fa anys que agonitzava i es va descompondre en regnes germànics. Entre aquells està el regne visigòtic. La fi de l'imperi romà va comportar la descomposició del llatí vulgar en les diverses llengües romàniques. La fase de transició va durar des de el segle V fins al segle VIII i (protoromanç català). La llengua romànica entra en contacte amb aquest protoromanç i a finals del segle XV i aporta el superstrat germànic visigòtic. -
711
Superstrat germànic franc
La invasió musulmana va fer desaparèixer el regne visigòtic. Els francs els fan fora de Girona i Barcelona i van establir una frontera (Catalunya Vella). En aquesta època aquest català rep una nova aportació de mots d'origen germànic (superstrat germànic franc) -
Period: 878 to
Superstrat àrab
Al 878 Guifré el Pilós aconsegueix unificar els comtats catalans. Els musulmans continuen vivint entre els catalans fins que són expulsats de la Península (1609). La influència que exerceixen els de l'algaravia es veu reflectida en una quantitat de mots comuns i topònims que han passat al català i formen el superstrat àrab. -
988
Independència de facto
Els comtats catalans es desvinculen dels francs a finals del segle X, quan l'any 988, Borrell II, trenca el pacte de vassallatge amb el rei franc, Hug Capet De facto, els comtats esdevenen un estat independent. -
1100
Primers textos escrits en català
Els primers textos en català que coneixem són de meitat o finals del segle XII: Les Famílies d'Organyà i el Llibre de jutge -
Period: 1200 to 1400
Conseqüències del català per l'expansió territorial
L'expansió territorial esdevé una llengua de cultura, superant el llatí en àmbit religiós i de l'occità en l'àmbit poètic -
Period: 1213 to 1276
Superstrat mossàrab
La llengua catalana va ser adoptada pels mossàrabs (nom donat al País Valencià i les illes Balears mentre estaven a sota domini dels àrabs. La llengua que parlaven està dialectitzada i influïda pels àrabs i va aportat mots al català (superstrat àrab) -
Period: 1232 to 1316
Ramon Llull
Primera figura de la literatura catalana. Autor de les primeres obres científiques i filosòfiques en llengua romànica. -
1400
La Generalitat, Consolat de Mar i Cancelleria Reial
Aquest organisme fundat al segle XIV, està format per un conjunt d'escrivans, notaris i secretaris, etc. i s'encarrega de redactar les lleis i la documentació legal. Els funcionaris de Cancelleria domina el català, l'aragonès i el llatí introdueixen l'humanisme. -
Period: 1500 to
La Decadència i la persecució de la llengua
Etapa de decadència política, cultural i lingüística. Els factors que desencadenen la crisi són:
L'extinció de la dinastia: La mort del rei Martí Humà (1398-1410) que es resol amb el compromís de Casp on s'escull a Ferran d'Antequera com a nou rei d'Aragó.
L'empobriment, la fam, etc. de Catalunya sobretot per la guerra civil contra Joan II.
La imposició del tribunal de l Inquisició perquè lluitava perquè se situessin els preceptes de la fe catòlica i volia el castellà com llengua religiosa. -
Period: 1520 to 1523
Revolta de les Germanies
El segle comença amb la revolta de les Germanies al País Valencià i a les illes contra el poder central i la oligarquia. La derrota va significar l'inici per a Valencià i les illes Balears de la llarga etapa de tres segles que hem convingut a anomenar Decadència -
Period: to
Guerra dels Segadors
En aquesta època té lloc la guerra dels Segadors, una revolta liderada per la Generalitat de Catalunya. La seva derrota davant la coalició francoespanyola té com a conseqüència l'esquarterament territorial de Catalunya. La Catalunya Nord, en virtut del tractat dels Pirineus, queda sota dominació francesa. L'Estat francès sotmet la llengua catalana a tota mena de prohibicions i imposa com a llengua de l'administració i de l'escola el francès. -
Decret de Nova Planta
La conseqüència més greu de la Guerra de Successió és la promulgació de Felip V, l'any del decret de Nova Planta. Aquest decret causa l'abolició de totes les lleis i institucions pròpies de Catalunya.
El decret de Nova Planta va prohibir l'ús oficial i acadèmic del català. -
Fites de la Renaixença
- Recuperació d'una literatura catalana amb figures de prestigi, com: Jacint Verdaguer, Narcís Oller o Àngel Guimerà. En la renaixença els Jocs Florals van tenir un paper important.
- Naixement de la filologia catalana, amb Milà i Fontanals. La filologia posa en ordre el caos ortogràfic perquè no tenen un model normatiu acceptat. D'una altra banda els poetes joc floralescos conreen un català inspirat en la llengua medieval i farcida d'arcaismes.
-
Fites de la Renaixença (2)
- La generalització del català com a llengua del teatre, l'espectacle més important de l'època amb Frederic Soler (Serafí Pitarra).
- L'entrada del català en els mitjans de comunicació moderns. L'any 1879 surt al carrer el Diari Català (primer escrit en la nostra llengua)
-
La Renaixença
La publicació del poema La pàtria de Bonaventura a l'any 1839 es va presentar com a símbol de l'inici de la Renaixença (moviment cultural de recuperació del sentiment d'identitat catalana i del conreu literari de la llengua).
Els factors més importants que va portar a l'esclat de la Renaixença:
- La Revolució Industrial i la transformació de la societat catalana
- El Romanticisme europeu
La llengua només servia per als usos orals i casolans. El català estava prohibit en l'escola i treball. -
Period: to
Enric Prat de la Riba
El catalanisme polític es fa cada cop més present. Autor de la nacionalitat catalana (1906), lidera el moviment Solidaritat Catalana (es reuneixen diversos grups polítics que comparteixen plantejaments catalanistes) i esdevé president de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya (institució que recupera l'autonomia política de Catalunya. -
Period: to
Modernisme
A finals del segle, la Renaixença dona pas al modernisme (moviment cultural i artístic de vocació europea i que esclata en diverses manifestacions artístiques -
Aliança entre catalanisme polític i el noucentisme
L'aliança entre aquests dos va aportar la normativització de la llengua. Cal una norma acceptada per tothom i cal una autoritat filològica que fixi aquesta norma. Sense norma, el català no pot ser una llengua moderna. -
Institut d'Estudis Catalans (IEC)
Va ser fundada al 1907 per tal de posar fi al desgavell normatiu i codificar la llengua. El seu primer president va ser Antoni Maria Alcover.
El secretari de la Secció Filològica i responsable de la normativització va ser Pompeu Fabra (1868-1948). Fabra va escometre la normativització de la llengua en tres etapes:
- la tasca ortogràfica: Diccionari ortogràfic (1913)
- tasca morfosintàctica: la Gramàtica catalana (1918)
- tasca lèxica: diccionari general de la llengua catalana (1932) -
Period: to
Noucentisme
Moviment caracteritzat per l'esperit clàssic, la intel·lectualitat serena i la vocació d'incidir des de la cultura en el món de la política. -
Period: to
Generalitat republicana
El poble recupera la consciència lingüística i política , es proclama la República i es restableix la Generalitat de Catalunya (1931). Al 1932 el català torna a ser llengua oficial i de l'escola.
El període republicà (1931-1939) significa la recuperació i normalitat de la llengua catalana. -
Normes Castelló
Molts escriptors i intel·lectuals van signar les Normes Castelló, que integraven a la norma fabriana formes pròpies del valencià. Des de llavors, el català es parla i escriu amb una norma moderna i unificada. -
Period: to
Dictadura franquista
El triomf de Franco va significar l'abolició de la Generalitat i l'ús oficial i escolar del català. Va haver una arribada massiva d'immigració castellanoparlant i bilingüització de la població autòctona. A partir del 1960, permet llibertat enmig de la dictadura i la llengua i la cultura catalana comencen a recuperar espais públics:
- apareixen entitats com Òmnium Cultural (1961), que promou l'ensenyament del català per adults.
- es funden revistes
- neix la nova cançó -
Marc legal de la llengua
La fi del franquisme va donar pas a un règim democràtic i autonòmic que va reconèixer l'estatus del català com a llengua oficial. El català és cooficial amb el castellà a Catalunya, País Valencià i illes Balears.
El català és:
- la llengua pròpia de Catalunya
- la llengua que els ciutadans de Catalunya tenen el dret d'usar i el deure de conèixer
- la llengua d'ús preferent de les administracions, etc.
- la llengua pròpia de l'ensenyament
- la llengua d'acollida dels immigrants -
Period: to
Situació social de la llengua, avui (3)
A Catalunya Nord i l'Alguer: Territoris on el percentatge és més baix sobre el total de població. La Catalunya Nord a partir del 195o va entrar en una etapa de substitució lingüística, els pares van deixar de parlar català als fills en benefici del francès. L'Alguer es parla català des del segle XIV. -
Period: to
Situació social de la llengua, avui
A Catalunya:
- El nombre de catalanoparlants creix cada vegada més, però no ha anat en detriment del castellà, que continua sent l'única llengua de les dues oficials i que globalment, és mes utilitzada que el castellà.
- És majoritària a l'escola i l'Administració.
- El català té importants mitjans de comunicació i de forta presència a Internet. -
Period: to
Situació social de la llengua, avui (2)
Al País Valencià i Illes Balears:
- A experimentat un cert retrocés en les dues darreres dècades. És una llengua viva però que està estancada per causes polítiques.
- Presència significativa a l'ensenyament
- Persistència d'una important i activa cultura popular en català -
Period: to
Situació social de la llengua, avui (4)
A Andorra i Franja de Ponent:
- Andorra té un percentatge de coneixement i ús del català de prop del 70% de la població.
- La Franja de Ponent, tot i que enregistren els percentatges, més alts d'ús català, presenta un índex creixent d'abandonament de la llengua en les generacions més joves.