Història de la demografia mundial timeline

Period: 20,000 BCE to 10,000 BCE

Paleoloític

5-10 milions d'habitants aproximadament
19,000 BCE

tecnologia

Eines de pedra (lítics), control del foc...
18,000 BCE

Economia

Caça, recol·lecció de fruits, pesca
15,000 BCE

coves de Lascaux i Altamira

Cultura: Art rupestre, rituals religiosos
10,000 BCE

Economia (Mesolitic)

Caça, pesca, recol·lecció, domesticació d'animals
Period: 10,000 BCE to 8000 BCE

Mesolític

La població mundial va créixer fins a uns 10-15 milions d'habitants. Les primeres evidències d'assentaments temporals i de pesca en comunitats com Star Carr.
9000 BCE

Tecnologia

Desenvolupament d'eines més refinades, pesca i caça més eficients
8000 BCE

Organització política

Tribus més sedentàries i organitzades, moviments a petita escala
Period: 8000 BCE to 3000 BCE

Neolític

El Neolític marca el naixement de l'agricultura, que va permetre l'establiment de poblats permanents com Çatalhöyük (Turquia) i Jericó (Orient Mitjà). La població mundial va augmentar notablement, arribant a uns 20-30 milions d'habitants.
6000 BCE

Economia

Agricultura (blat, llegums), domesticació d'animals, comerç entre comunitats
5000 BCE

Tecnologia

Agricultura, ceràmica, eines de pedra més avançades, teixit
Period: 3100 BCE to 30 BCE

Antiguitat Egípcia

La civilització egípcia es va caracteritzar per grans avenços en arquitectura i governança centralitzada. Durant el Nou Regne, la població egípcia oscil·lava entre 1 i 2 milions d'habitants, i la població mundial durant aquest període era d'uns 30-50 milions.
3000 BCE

Cultura

Creixement de l'art i les primeres expressions religioses, desenvolupament de tècniques d'arquitectura.
Period: 3000 BCE to 539 BCE

Mesopotàmia

La civilització mesopotàmica va introduir l'escriptura i va desenvolupar ciutats-estat com Ur i Babilònia. A finals d'aquest període, la població mundial era d'aproximadament 30-40 milions, amb Babilònia que se situava entre 1 i 2 milions d'habitants.
Period: 2600 BCE to 1900 BCE

Civilització de l'Índus

Amb ciutats com Harappa i Mohenjodaro, la civilització de l'Índus destaca per la seva urbanització avançada i sistemes de drenatge eficients. La població es va estimar entre 5 i 10 milions d'habitants, mentre que la població mundial era d'aproximadament 35-40 milions.
2100 BCE

Economia

Agricultura (cereals, cotó), comerç (teixits, or, lapislàtzuli)
Period: 2100 BCE to 221 BCE

Civilitzacions de la Xina

Les dinasties Xia i Shang van marcar el desenvolupament de l'escriptura i l'agricultura organitzada. La població de la Xina durant la dinastia Shang oscil·lava al voltant dels 10 milions d'habitants, amb una població mundial que arribava a uns 50-70 milions.
2000 BCE

Economia

Agricultura (blat, lli, cereals), comerç (papirs, teixits, metalls)
Period: 2000 BCE to 1500 BCE

Imperi Maia

Els maies van desenvolupar una agricultura intensiva, incloent la pràctica de la rotació de cultius, que va augmentar la producció d'aliments i va permetre sostenir poblacions més grans a les seves ciutats-estat. A l'apogeu de la civilització maia, la població podria haver arribat a 8-10 milions. En aquest període, la població mundial es calcula al voltant de 200-300 milions.
1989 BCE

Tecnologia

Sistemes de drenatge avançats, urbanització, metal·lúrgia
1900 BCE

Economia (Imperi Maia)

Agricultura intensiva (milpa, conreus rotatius), comerç de cotó, jade i cacau
1900 BCE

Cultura

Art i arquitectura avançats, sistemes d'escriptura no descifrat.
1800 BCE

Tecnologia (Imperi maia9

Calendari maia, matemàtiques (conceptes de zero), arquitectura
1600 BCE

Cultura (Imperi Maia)

Astronomia, art i escriptura jeroglífica
1100 BCE

Economia

Agricultura (blat, ordi), comerç (teixits, metall, fusta), artesania
800 BCE

Economia

Agricultura (arròs, blat, te), metal·lúrgia, comerç (seda)
Period: 800 BCE to 146 BCE

Civilització Grega

La civilització grega es va caracteritzar per la seva gran influència cultural, especialment en les àrees de filosofia, política i art. Va ser una societat que va sorgir a partir de les ciutats-estat independents, destacant Atenes, Esparta i Corint. Els grecs van establir el sistema democràtic a Atenes i van donar forma a molts conceptes fonamentals de la filosofia, la política i les ciències.
720 BCE

Economia (Civilització Grega)

Agricultura (blat, oliveres, raïm), comerç marítim, artesania (ceràmica, metall)
690 BCE

Cultura

Arts, literatura (Èpica de Gilgamesh), matemàtiques, astronomia
690 BCE

Tecnologia

Escriptura, bronze, teixits, construcció de murs.
650 BCE

Tecnologia

nvent de la roda, escriptura cuneïforme, sistemes d'irrigació
590 BCE

Tecnologia (Civilització Grega)

rquitectura (temples com el Partenó), màquines de guerra, astronomia, matemàtiques (Euclides, Pitàgores)
Period: 550 BCE to 330 BCE

Civilització Persa

La Civilització Persa, que va arribar al seu apogeu amb l'Imperi Aquemenida, va ser una de les civilitzacions més grans i diverses de l'antiguitat. Amb un sistema d'administració eficaç i una xarxa de carreteres que connectaven les diverses regions de l'imperi, la població es va estimar en uns 50 milions en el seu apogeu
Period: 550 BCE to 330 BCE

Civilització Persa

La Civilització Persa, que va arribar al seu apogeu amb l'Imperi Aquemenida, va ser una de les civilitzacions més grans i diverses de l'antiguitat. Amb un sistema d'administració eficaç i una xarxa de carreteres que connectaven les diverses regions de l'imperi, la població es va estimar en uns 50 milions en el seu apogeu.
450 BCE

economia (Civilització Persa)

Agricultura (cereals, olives), comerç (rutes de la seda, espècies), mineria
450 BCE

Economia

Agricultura (cereals, olives), comerç (rutes de la seda, espècies), mineria
400 BCE

Tecnologia

: Carreteres reials, canals d'irrigació, arquitectura monumental
350 BCE

Tecnologia

Carreteres reials, canals d'irrigació, arquitectura monumental
350 BCE

Cultura (Civilització Persa)

Art persa, relacions diplomàtiques, ciència, medicina
300 BCE

Cultura

Filosofia, art i escriptura.
240 BCE

Cultura (Civilització grega)

Filosofia (Sòcrates, Plató, Aristòtil), teatre (Sòfocles, Eurípides), arts visuals, literatura (Homero)
Period: 206 BCE to 220 BCE

Dinastia Han

Durant aquest període, l'Imperi Xinès va tenir una gran expansió territorial, una administració centralitzada i estabilitat política. Aquests factors van permetre una millor distribució d'aliments, el desenvolupament agrícola (incloent la construcció de canals) i un auge comercial. Això va conduir a un augment de la població, que podria haver arribat als 200 milions.
159 BCE

Economia (Dinastia Han)

Agricultura (arròs, blat, te), comerç (Seda, sal, metalls), construcció de canals.
70 BCE

Cultura

Escriptura jeroglífica, literatura religiosa, art monumental
50 BCE

Tecnologia

Arquitectura (piràmides), mètodes d'irrigació, medicina (mòmies)
29 BCE

Tecnologia (Dinastia Han)

Paper, brúixola, ferro, màquines d'aigua
Period: 27 BCE to 476

Imperi Romà

El control romà sobre grans territoris afavoria la pax romana, facilitant el comerç i la mobilitat de béns i persones. Les ciutats es van expandir, i la millora en infraestructures (com els aqüeductes i carreteres) va permetre una major seguretat alimentària i reducció de malalties, contribuint així a un creixement poblacional estable. La població de l'Imperi Romà s'estima entre 50 i 70 milions
19 BCE

Cultura (Dinastia Han)

Filosofia confuciana, arts marcials, literatura clàssica
18 BCE

Economia (Imperi Romá)

Agricultura (blat, oli d'oliva), comerç (ceràmica, vi, esclaus), mineria
67

Tecnologia (Imperi Romà)

Agricultura (blat, oli d'oliva), comerç (ceràmica, vi, esclaus), mineria
189

Cultura (Imperi Romà)

Dret romà, literatura (Vergili, Ovidi), teatre, arquitectura
320

Economia (Edat d'Or de l'Índia)

Agricultura (arròs, blat, cotó), comerç (teixits, metall), artesania
Period: 320 to 550

Edat d'Or de l'Índia

Sota la dinastia Gupta, hi va haver avenços en agricultura, ciència i medicina, així com una economia pròspera que va permetre la creació d'infraestructures i l'expansió de les ciutats, afavorint el creixement demogràfic. La població durant aquest període es va estimar en uns 50 milions, amb una població mundial al voltant de 400-500 milions.
360

Cultura (Edat d'Or de l'Índia)

Avenços en ciència, literatura clàssica índia (Kalidasa), art i arquitectura hindú
540

Tecnologia (Edat d'Or de l'Índia)

Matemàtiques (número zero, trigonometria), medicina, arquitectura
Period: 601 to 800

Difusió de l'Islam

L'expansió islàmica va portar noves formes d'organització social i administrativa, així com el desenvolupament de ciutats comercials a l'Àsia, l'Àfrica i Europa. La prosperitat econòmica, basada en el comerç, va contribuir a una major seguretat i creixement poblacional. Durant aquesta època, la població mundial oscil·lava entre 300 i 400 milions.
650

tecnologia (Difusió de l'Islam)

Matemàtiques (àlgebra, trigonometria), medicina, astronomia
660

Economia (Difusió de l'Islam)

Economia: Comerç (or, espècies, seda, llibres), agricultura, artesania.
670

Cultura (Difusió de l'Islam)

Filosofia, literatura (Alf Layla wa-Layla), arquitectura (Mesquita de la Gran), ciència.
Period: 701 to 1900

Comerç Trans-saharià

L'intercanvi de béns entre les cultures del Sahel i el nord d'Àfrica va afavorir el creixement de ciutats comercials com Timbuctú, que es van convertir en focus d'activitat econòmica i poblacional. La població de la regió del Sahel va oscil·lar entre 5 i 10 milions. La població mundial durant aquest període es va calcular en uns 500 milions.
Period: 800 to 1001

Conquestes Vikings

Tot i que la conquesta i la colonització vikinga no van tenir un impacte immediat en el creixement demogràfic, van ajudar a expandir les rutes comercials, establint nous assentaments que, a llarg termini, van contribuir al creixement de la població en zones com Islàndia, Anglaterra i França. La població europea en aquest període es va estimar en uns 40-50 milions, amb una població mundial al voltant de 400-500 milions.
901

Economia (Conquestes Vikings)

Comerç marítim, agricultura, botí de guerra, artesania.
950

Tenologia(Conquestes Vikings)

Vaixells vikings, tècniques de navegació
1001

Cultura (Conquestes Vikings)

Mitologia nòrdica, sagues, artefactes i arts vikings
Period: 1095 to 1291

Croades

Croades (1095 - 1291)
Tot i la devastació de les guerres, les croades també van obrir vies comercials entre Europa i l'Orient Mitjà, facilitant el flux de persones i béns, que a llarg termini va estimular la població urbana. La població europea va continuar creixent, arribant a 70-80 milions durant el període de les creuades, mentre que la població mundial.
1100

Tecnologia (Croades)

Comerç de béns, relacions entre l'Orient i Occident
1103

Economia (corades)

Comerç de béns, relacions entre l'Orient i Occident
Period: 1201 to 1300

Invasió Mongòlica

La destrucció massiva causada per les conquestes mongòliques va tenir efectes devastadors en moltes regions, però també va crear una època de relativa estabilitat (pax mongolica) que va permetre un auge comercial entre Àsia i Europa. Això va contribuir a la recuperació demogràfica en algunes regions. La població mundial en aquest moment es calcula al voltant de 400-500 milions, amb una disminució temporal
1250

Economia (Invasió Mongòlica)

Conquestes militars, comerç (Ruta de la Seda), producció de ramat
1275

Tecnologia (Invasió Mongòlica )

Tècniques militars (cavalleria, armes), construcció de ponts i fortificacions
1280

Tecnologia (Croades)

Fortificacions, armes, tècniques militars
1291

Cultura (Croades)

Literatura religiosa, art religiós, arquitectura
1300

Cultura (Invasió Mongòlica)

Lletres mongoles, intercanvi cultural entre l'Orient i l'Occident
Period: 1301 to 1400

Pesta Bubònica

La pesta bubònica va causar una disminució dràstica de la població europea, amb la pèrdua d'aproximadament un terç de la població en algunes regions. Aquest col·lapse demogràfic va provocar un augment en el valor dels treballadors, millores en les condicions de vida i una recuperació demogràfica a partir del segle XV. La població europea va passar d'uns 80 milions abans de la pesta a uns 60 milions després, mentre que la població mundial es va reduir a uns 350-400 milions.
1340

Cultura (Pesta Bubònica)

: La mort massiva va afectar la societat, amb un augment de la religiositat i també d'innovacions com la renovació de la feina.
1381

Economia (Pesta Bubònica )

Agricultura, comerç local
1400

Economia (Comerç Trans-saharià)

Comerç de sal, or, esclaus, productes agrícoles. Mensa Musa I (home més ric de la història)
1400

Caiguda (Pesta Bubònica)

Pèrdua d'un terç de la població europea, col·lapse econòmic, millores en condicions de vida a la post-pesta.
Period: 1401 to 1500

Imperis Inca i Asteca

A l'Amèrica precolombina, l'eficiència agrícola i els sistemes socials ben organitzats dels Inques i Asteques van permetre la creació de grans imperis amb poblacions denses. Els Inques podrien haver arribat als 12 milions, mentre que els Asteques tenen una població d'uns 5-6 milions. No obstant això, aquests imperis van ser devastats per les malalties i les conquestes europees, i la població mundial durant aquest període era d'uns 400 milions.
1420

Economia (Imperis Inca i Asteca )

Agricultura intensiva (llavors, conreus de blat de moro, patates), comerç local i interregional
1490

Tecnologia (Imperis Inca i Asteca )

Avanç en arquitectura, tècniques de cultiu en terrasses (Inques), calendaris i astronomia (Asteques)
1500

Tenologia (Comerç Trans-sahari)

aravanes, rutes comercials establertes
1500

Cultura (Imperis Inca i Asteca)

Art religiós i monumental, literatura i escriptura pictogràfica (Asteques), música i danses ritualitzades
Period: 1501 to 1700

Exploracions Europees

La colonització europea d'Amèrica va portar a una redistribució global de la població, amb un flux migratori massiu des d'Europa cap a les Amèriques, provocant un creixement a les colònies. La població europea al segle XVII oscil·lava entre 80 i 100 milions, i la població mundial estava al voltant de 500-600 milions.
1600

Economia (Exploracions Europees)

Comerç d'espècies, or i plata, esclavitud, comerç de colònies
Period: 1601 to 1800

Amèrica Colonial

El creixement agrícola i l'arribada massiva d'immigrants a les colònies americanes van contribuir a un ràpid augment de la població en aquestes regions. A principis del segle XVIII, les colònies americanes tenien aproximadament 1.5 milions d'habitants, mentre que la població mundial oscil·lava entre 600 i 700 milions.
1650

Tecnologia (Exploracions Europees)

Desenvolupament de naus més eficients i avançades per a la navegació i el comerç
1700

Cultrura (Exploracions Europees)

Impacte cultural a través de la migració forçada, fusió de tradicions africanes amb les culturals de les colònies
Period: 1701 to 1900

Revolució Industrial

Els avenços tecnològics van portar a una producció massiva d'aliments i béns, millorant les condicions de vida i reduint la mortalitat. Això va impulsar un gran creixement demogràfic, especialment a Europa i Amèrica del Nord. La població mundial va créixer ràpidament, arribant a 1.2 mil milions a finals del segle XIX.
1720

Economia (Amèrica Colonial)

Agricultura de cultius de plantació (sucre, tabac, cotó), comerç de recursos naturals i esclavitud
1760

Tecnologia (Revolució Industrial)

Invenció de màquines de vapor, tècniques de fabricació i transport (ferrocarril, vaixells de vapor)
1790

Tecnologia (Amèrica Colonial)

Navegació marítima, tècniques agrícoles europees i africanes
1800

Cultura (Comerç Trans-saharià)

Literatura islàmica, ciència i matemàtiques, arquitectura
1800

Cultura (Amèrica Colonial)

Cultura europea mesclada amb les tradicions nadiues i africanes, mestissatge cultural
1800

Economia (Revolució Industrial)

Producció en sèrie, mà d'obra industrial, augment de la productivitat agrícola
Period: 1801 to 2000

Medicina Moderna

Les millores en la salut pública, com la vacunació i el control de malalties infeccioses, van reduir significativament la mortalitat infantil i van allargar l'esperança de vida. Això va contribuir a un augment massiu de la població mundial, que va assolir 1.6 mil milions a principis del segle XX.
1850

Economia (Medicina Moderna)

Creixement econòmic associat a la industrialització i el comerç
1900

Cultura (Revolució Industrial)

Canvi social amb el creixement de la classe mitjana i obrera, urbanització, noves formes de treball
Period: 1901 to 2100

Era de la Informació

La globalització, l'augment de la connectivitat i els avenços tecnològics han continuat afavorint el creixement poblacional a tot el món. No obstant això, algunes regions han experimentat estancaments o descensos degut a factors com el canvi climàtic o polítiques de control de natalitat. La població mundial ha arribat a uns 8 mil milions a principis del segle XXI.
Period: 1914 to 1945

Guerres Mundials

Tot i la destrucció massiva de vides, les guerres mundials també van provocar una reconstrucció ràpida i un creixement poblacional posterior, especialment durant el "baby boom" de la postguerra. La població mundial es va estimar en 2.3 mil milions a la fi de la Segona Guerra Mundial.
1924

Economia (Guerres Mundials)

Economia de guerra, bombardeig de les infraestructures, reconstrucció posterior
1940

Tecnologia (Guerres Mundials)

Desenvolupament de noves armes, aviació, tancss, tecnologia nuclear
1945

Cultura (Guerres Mundials)

Efectes devastadors de la guerra, però també una era de canvis socials i tecnològics postguerra
1950

Cultura (Medicina Moderna)

Canvis en les condicions de vida, increment de l'esperança de vida, augment de l'educació sanitària
1999

Economia (Era de la informació)

Economia globalitzada, tecnologies digitals, comerç electrònic
2000

Tecnologia (Medicina Moderna)

Avenços en la medicina com les vacunes, descobriment de germens patògens, millores en la higiene pública
2000

Tecnologia (Era de la informació)

nternet, smartphones, intel·ligència artificial, biotecnologia
2020

Cultura (Era de la informació)

Globalització de la cultura, noves formes d'interacció social i econòmica, revolució digital