-
753 BCE
Fundació de Roma
la fundació de roma va sorgir quan unes tribus llatines es van posar al peu de 7 turons que estaven a prop de la desembocadura del riu Tíber. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUIA
Roma, al principi de la seva història, va ser una monarquia en què el rei governava amb un poder absolut. Però també de vegades el rei era aconsellat per un grup de famílies riques que es feien anomenar patricis. -
Period: 753 BCE to 27 BCE
REPÚBLICA
la república hi manava tres institucions que són:
-Els comicis: que eren un grup de ciutadans especialment riques que decidien sobre les lleis i escollien els magistrats
-Magistrats: que exercien el govern i cada un d'ells s'ocupava d'un assumpte cada any.
-Senat: Es componia de 300 antics magistrats. En teoria, assessorava i controlava els magistrats, decidia sobre la pau o la guerra amb altres pobles i dirigia la política exterior; però, a la pràctica, aprovava totes les decisions importants -
509 BCE
Expulsió dels etruscos de Roma
Els romans no van acceptar de bon grat l'autoritat dels reis etruscs, i van aconseguir desfer-se'n l'any 509 a. C. establint una nova forma de govern: la República. -
275 BCE
Conquesta de la península Itàlica
La fundació de Roma va tenir lloc l'any 753 aC, quan algunes tribus llatines es van instal·lar al peu de set turons propers a la desembocadura del riu Tíber. Aquesta posició geogràfica facilitava la seva defensa, gràcies a la protecció del riu i dels turons i també facilitava el comerç fluvial i terrestre, perquè es trobava en un encreuament de les rutes comercials que unien els territoris del nord i del sud de la Península -
264 BCE
Inici Primera guerra púnica
Les guerres romà-etrusques van ser una sèrie de guerres lliurades entre l'antiga Roma (durant el període tant de monarquia com de república) i els etruscs, des dels primers anys de la història de Roma. La informació sobre moltes d'aquestes guerres és molt limitada, particularment sobre les succeïdes durant els primers anys de Roma, i en gran mesura només hi ha informació provinent de textos antics -
146 BCE
Final Tercera guerra púnica
Aquesta guerra va ser molt més curta que les dues anteriors i va consistir principalment al setge romà a la ciutat de Cartago, portant finalment a la destrucció total de la mateixa i la mort o esclavitud de tots els seus habitants. Va acabar així l'existència de Cartago com a nació independent. -
27 BCE
Octavi August es proclama emperador
Cayo Octavio (Gaius Octavius), va ser adoptat pel seu oncle avi Juli Cèsar en el de l'any 44 a. C. El 27 a. C. el Senat va concedir a Octavio usar el cognomen de «Augusto», i per tant es va convertir en Emperador Cèsar Augusto -
Period: 27 BCE to 476
IMPERI ROMÀ
L'Imperi romà va començar quan Cèsar August (r. 27 AEC-14 EC) es va convertir en el primer emperador de Roma i va acabar a occident, quan l'últim emperador Romà, Ròmul August (r. 475-476 EC) va ser deposat pel rei germà Odoacro (r. 476-493 EC) -
117
Màxima expansió de l’Imperi
L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble. Els governants de diversos estats successors dels imperis d'Occident o d'Orient van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a l'època moderna. -
313
Edicte de Milà
L'edicte de Milà va ser un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313 -
476
Fi de l’Imperi romà d’Occident
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre.
