-
Descobriment de l’electró
L'electró és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Aquest descobriment va ser realitzat pel físic britànic Joseph John Thomson l'any 1897, mentre treballava amb tubs de raigs catòdics. -
Model atòmic de Thomson
El model atòmic de Thomson, proposat per J.J. Thomson l'any 1904, és un dels primers models per explicar l'estructura de l'àtom. Thomson, a partir dels seus experiments amb tubs de raigs catòdics, va formular un model que va ser conegut com el model del púding de panses.
El model de Thomson descrivia l’àtom com una esfera de càrrega positiva amb electrons incrustats. -
Publicació de la teoria de la relativitat
La teoria de la relativitat especial, proposada per Albert Einstein el 1905, tracta sobre com es comporten el temps i l'espai per a observadors que es mouen a velocitats constants.
La relativitat especial ens mostra que espai i temps estan estretament connectats, formant l'espai-temps, i que es deformen quan un objecte es mou a velocitats properes a la de la llum. -
Model atòmic de Rutherford
El model atòmic de Rutherford, també conegut com el model nuclear de l'àtom, va ser proposat per Ernest Rutherford el 1911 com a resultat del seu famós experiment de dispersió de partícules alfa, dut a terme amb l'ajuda dels seus col·laboradors Hans Geiger i Ernest Marsden.
El model atòmic de Rutherford va establir que l'àtom tenia un nucli molt dens i carregat positivament al centre, amb els electrons orbitant al seu voltant en un espai buit. -
Model atòmic de Bohr
El model atòmic de Bohr, proposat per Niels Bohr el 1913, va ser una ampliació del model de Rutherford, incorporant idees de la mecànica quàntica per explicar com els electrons es comporten dins de l'àtom.
El model de Bohr va ser un avanç crucial en la comprensió de l'àtom, establint el concepte d'òrbites quantificades i proporcionant una explicació teòrica per a l'espectre de l'hidrogen,. -
Descobriment del protó
Un protó és una partícula subatòmica amb càrrega positiva que es troba al nucli dels àtoms.
El descobriment del protó es va desenvolupar a partir dels experiments de Ernest Rutherford el 1917.
Rutherford va bombardejar nitrogen amb partícules alfa. Durant l'experiment, va observar que es generaven nuclis d'hidrogen amb càrrega positiva, cosa que el va portar a identificar aquestes partícules com a protons. -
Descobriment del neutró
Un neutró és una partícula subatòmica que es troba al nucli dels àtoms, juntament amb els protons.
El descobriment del neutró va ser realitzat pel físic anglès James Chadwick l'any 1932.
Chadwick va bombardejar beril·li amb partícules alfa i va observar que aquesta radiació podia expulsar protons d'altres materials.
Chadwick va deduir l'existència d'una partícula amb una massa similar a la del protó però sense càrrega elèctrica, a la qual va anomenar neutró. -
Descobriment del positró
El positró és l'antipartícula de l'electró, amb càrrega positiva, i va ser descobert per Carl Anderson el 1932 mentre estudiava la radiació còsmica. El seu descobriment va ser la primera evidència experimental d'antimatèria i va confirmar prediccions teòriques importants. -
Formació del CERN
El CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) es va fundar el 29 de setembre de 1954, amb l'objectiu de fomentar la investigació en física de partícules a Europa, després de la devastació de la Segona Guerra Mundial. El CERN és un dels centres més importants del món en aquest camp. -
Descobriment del neutrí
El neutrí és una partícula subatòmica molt petita amb una massa gairebé nul·la i sense càrrega elèctrica.
Tot i que la idea del neutrí era acceptada teòricament, no va ser fins el 1956 quan els físics Clyde Cowan i Frederick Reines van aconseguir detectar experimentalment els neutrins. Van utilitzar un reactor nuclear com a font de neutrins i van dissenyar un experiment per observar les poques interaccions que aquests tenien amb la matèria. -
Descobriments dels quarks
El descobriment dels quarks va revelar que els protons i els neutrons, que es creien partícules fonamentals, estan formats per components més petits.
En el 1968, els científics van disparar electrons d'alta energia contra protons i van observar que els electrons es desviaven com si xoquessin contra partícules internes dins dels protons.
Aquestes partícules més petites van ser identificades com els quarks que Murray Gell-Mann i George Zweig havien proposat teòricament el 1964. -
Posada en funcionament de l’LHC
El Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC), construït al CERN, va ser posat en funcionament per primera vegada el 10 de setembre de 2008. Es tracta de l’accelerador de partícules més gran i potent del món, dissenyat per col·lidir protons o ions pesants a velocitats properes a la velocitat de la llum, amb l'objectiu d'estudiar els components més fonamentals de la matèria. -
Inauguració del Sincrotró Alba
El Sincrotró Alba, situat a Cerdanyola del Vallès, prop de Barcelona, es va inaugurar oficialment el 7 de març de 2010.
El Sincrotró Alba és un accelerador de partícules que produeix llum de sincrotró, una radiació electromagnètica molt intensa que es genera quan electrons són accelerats a velocitats properes a la de la llum i es fan girar en un anell circular. Aquesta llum s'utilitza per estudiar l'estructura i les propietats de la matèria a escala atòmica amb una precisió extraordinària.