FETS HISTORICS DE LA EDAT MITJANA

  • 476

    Fi de l'imperi romà d'Occident

     Fi de l'imperi romà d'Occident
    va ser el període de declivi de l'Imperi romà d'Occident en què va perdre l'autoritat d'exercir el domini i el vast territori va ser dividit en nombroses entitats polítiques successores. Tradicionalment, d'acord amb el criteri de l'historiador del segle XVIII Edward Gibbon, aquest fet es vincula amb l'any 476 dC,
  • Period: 476 to 1000

    Alta edat mitjana

    Grans invasions dels pobles germànics.
    Caiguda de l'Imperi romà.
    Fraccionament de l'Imperi en dues grans unitats:
    Imperi d'Orient: creació de l'Imperi Bizantí
    Imperi d'Occident: formació de monarquies germàniques, origen del feudalisme (els nobles enforteixen el seu poder), ruralització de la societat i establiment de la cristiandat a Europa.
    Naixement a la península d'Aràbia d'una nova religió, l'Islam, que va formar un imperi que va arribar a conquerir la península Ibèrica (Al-Àndalus).
  • 507

    La batalla de Vouillé

    La batalla de Vouillé
    Va ser una batalla decisiva pel control de la Gàl·lia entre visigots i francs ocorreguda a la primavera de 507. Es va lliurar a les marques septentrionals del territori visigot, a Vouillé, prop de Poitiers. Com a conseqüència, va acabar amb la presència visigoda al nord dels Pirineus a excepció de la regió de Septimania.
  • 527

    Inici de l'imperi de Justinià

     Inici de l'imperi de Justinià
    El regnat de Justinià destaca pel seu ambiciós projecte de restauració de l'Imperi Romà. Aquesta ambició era expressada en la recuperació parcial dels territoris de l'Imperi Romà d'Occident, incloent-hi també la ciutat de Roma i alhora, potser de major transcendència a llarg termini, en la reescriptura uniforme del dret romà, el Corpus Iuris Civilis, que és encara la base de dret civil en molts estats moderns.
  • 554

    Creació del regne de Toledo

    Creació del regne de Toledo
    El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa. El període a considerar va des del 507 fins aproximadament el 721, tot i que en els primers temps la capital fou a Barcelona, i en els darrers a Narbona i altres ciutats de Septimània (després de la invasió àrab del 711).
  • 565

    Fi de l'imperi de Justinià

    Fi de l'imperi de Justinià
    més conegut com a Justinià I el Gran, va ser emperador de l'Imperi romà d'Orient des de l'1 d'agost de 527 fins a la seva mort.
  • 570

    Naixement de Mahoma

     Naixement de Mahoma
    Mahoma Va néixer a la ciutat de la Meca, a la península d’Aràbia cap a l’any 570. Era una persona molt religiosa que acostumava a retirar-se a meditar a les afores de la ciutat. Segons la tradició, un dia l’arcangel Gabriel li va anunciar que ell seria el nou profeta d’Al·là (Déu) i que havia de predicar una nova religió basada en la submissió a la voluntatdivina.
  • 711

    L'Islam arriba a la península Ibèrica

     L'Islam arriba a la península Ibèrica
    La conquesta del regne visigot per dirigents musulmans del Califat omeia va ser un procés llarg, que va durar quinze anys, del 711 al 726, en què es va arribar a prendre la península ibèrica i part del sud de l'actual França; si bé el que era el territori peninsular del regne ja estava conquerit el 720, després de deu anys de l'inici de la conquesta
  • 732

    Batalla de Poitiers.

     Batalla de Poitiers.
    La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
  • 800

    Carlemany és coronat emperador

     Carlemany és coronat emperador
    El regnat de Carlemany se sol associar amb el «renaixement carolingi», un ressorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarg dels dominis carolingis dirigits per l'Església Catòlica. Mitjançant les seves conquestes i les seves reformes internes, Carlemany assentà les bases del que va esdevenir l'Europa occidental a l'edat mitjana.
  • 843

    Tractat de Verdun

     Tractat de Verdun
    El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
  • Period: 1001 to 1300

    Plena edat mitjana

    Consolidació del feudalisme, organització d'una societat estamental basada en les relacions de vassallatge i servitud.
    Augment de la producció agrícola.
    Creació i creixement de les ciutats i la burgesia (artesania i comerç)
    Aparició de l'art romànic i el primer gòtic (monestirs, abadies i universitats).
  • 1162

    Es forma la Corona d'Aragó

    Es forma la Corona d'Aragó
    La Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel Regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit.
  • 1229

    Conquesta de Mallorca

    Conquesta de Mallorca
    La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
  • 1230

    Es forma la Corona de Castella

     Es forma la Corona de Castella
    La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries. La unió entre els dos regnes ja s'havia produït en ocasions anteriors, el 1037 gràcies a Ferran I de Castella i el 1072 amb Alfons VI de Lleó per separar-se de nou el 1157,però aquesta en fou l'última i definitiva.
  • Period: 1301 to 1453

    Baixa edat mitjana

    Disminució de la població a causa de la pesta i altres malalties.
    Greu crisi econòmica per la caiguda de la producció agrària i la disminució del comerç.
    Conflictes polítics i socials molt generalitzats: guerres entre les monarquies i nombroses revoltes pageses.
  • 1348

    Pesta Negra

    Pesta Negra
    La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. El 1347 arribà a Sicília i des d'allà passà a Gènova; el 1348 havia infectat Suïssa (excepte els Grisons) i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà en fou parcialment estalviat.
  • 1453

    Conquesta de Constantinoble per part dels turcs

    Conquesta de Constantinoble per part dels turcs
    La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
    Just abans de la conquesta turca, Constantinoble era una capital sense país: l'Imperi Romà d'Orient, que antigament s'estenia des de Pèrsia fins als Alps, i també pels deserts d'Àsia, havia quedat reduït al clos de les muralles de la ciutat
  • 1492

    Fi de l' últim regne musulmà, el de Granada.

    Fi de l' últim regne musulmà, el de Granada.
    va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492. Quan els àrabs van arribar a la península, existia ja en aquest lloc un assentament amb dues petites poblacions: Iliberis , que avui es coneix com a Albaicín i Alcazaba, i Gharnata al pujol del davant, que era més aviat un barri d'Iliberis. Els àrabs van anomenar aquest lloc Gharnata al-Yahud