-
Escola Alemana
Fundada per Guts Muths i Friederich Ludwing. La escola alemana de Muths es basava en la construcció d'exercicis amb fins educatius i curatius. Per altre banda Friederich va introduir un caràcter més sociopolític i militar en els seus mètodes, amb la pràctica exigent i violenta amb l'enfoc cap als més forts (molt discriminatiu). Finalment l'escola alemana influeix sobre l'espanyola entre el 1940 i 1970 amb l'objectiu de formar individus forts. -
Escola francesa
El màxim exponent de les escoles gimnàstiques franceses i al capdavant d’aquestes idees, va ser George Hebert, el qual va incidir en un model totalment contrari al mètode analític i artificial. Es basa en els moviments que proporcionen fortalesa al organisme, els quals es realitzen a la naturalesa. Hebert passa d’uns mètodes molt més analítics i pautats (suecs) a uns moviments més naturals. -
Escola Sueca
La gimnàstica sueca va ser creada per Pier Henrich. El seu mètode és totalment contrari al francès, busca la salut corporal a través de l’exercici físic. Relaciona aquesta premissa amb exercicis totalment analítics en un nucli articula concret. Les “sessions” solien ser molt pautades i amb to autoritari. -
Escola anglesa
El seu precursor fou Thomas Arnold, qui juntament amb el seu equip descubreixen la importancia de la pedagogía en l'esport, el fair play, la normativa, l'entrenament, la competició i l'organització. El seu objectiu va ser inculcar els valors de l'esport, Thomas considerava que el benestar de l'esportista depenia més del seu intel·lecte que del seu físic.
