-
1931 BCE
Es proclama la II República dirigida (govern provisional encapçalat per Niceto Alcalá Zamora).
La primera autoritat de la Monarquia d'Alfons XIII a reconèixer com a nou govern al comitè revolucionari republicano-socialista que s'havia format a l'octubre de 1930 després de l'adhesió del PSOE al Pacte de Sant Sebastià acordat per tots els partits republicans -
131
Guanyen lea eleccions generals republicans i socialistes (Manuel Azaña es va convertir en cap de govern i Niceto Alcalá Zamora en President de la República).
Advocat de gran prestigi, va iniciar la seva carrera política sent molt jove dins del Partit Liberal del comte de Romanones. Va ser diputat per La Carolina en 1905 i 1907 i sotssecretari de Governació. Més tard va passar al sector demòcrata dirigit per Manuel García Prieto, en el govern del qual va ser ministre de Foment (1917) i de la Guerra (1922). -
Reforma educativa (ensenyament públic) i de l’exèrcit (professionalitzar i reduir)
Va ser el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola. -
Period: to
Govern Provisional
Un govern provisional és un govern d'emergència o interí que s'estableix quan hi ha un buit polític creat pel col·lapse d'un govern, règim o administració prèvia, i amb la intenció de restaurar o instaurar les institucions democràtiques. -
Period: to
Bienni Reformista (progressista)
Amb l’aprovació de la Constitució de 1931, Niceto Alcalá Zamora va passar a ocupar la presidència de la República i Manuel Azaña va convertir-se en cap del govern. S’iniciava una nova etapa, entre desembre de 1931 i setembre de 1933, en la qual les forces republicanes d’esquerra i els socialistes van impulsar un ambiciós programa de reformes -
Constitució de 1931
Va ser la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Eleccions municipals que donen el triomf als partits republicans
les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931, convocades per l’últim govern de la monarquia presidit per l’almirall Juan Bautista Aznar, van ser en realitat un plebiscit entre la monarquia i la república. Els partits republicans i d’esquerra es van organitzar ràpidament i es van llançar a la campanya electoral. -
Reforma agrícola (expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers)
-
Reforma agrícola
promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. -
Cop d’estat del general Sanjurjo
Va ser un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol iniciat la matinada del 10 d'agost[1] de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo.[2] Després del cop, Sanjurjo va ser en primer lloc condemnat a mort i, posteriorment, i després d'una temporada a el Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal),[3] des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels sublevats l'any 1936. -
S’aprova a les Corts l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147. Amb aquesta naix la Comunitat Autònoma. Als estatuts s'hi recull, segons mana l'art. 147.2 CE, el nom de la comunitat, la seva delimitació territorial, els noms i les seus dels òrgans autonòmics, les competències que s'hi assumeixen i les llengües oficials d'aquell territori. -
Eleccions general que donaren la majoria als partits de centre
El president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, va decidir resoldre la crisi plantejada per la dissolució de la coalició republicanosocialista que havia sustentat el govern de Manuel Azaña durant el primer bienni -
Period: to
Bienni negre
El període és caracteritzat per la coalició governamental formada pels republicans d’Alejandro Lerroux i els elements majoritaris en el parlament de la CEDA, que practicà una política reformista de l’anterior legislatura de centreesquerra. -
Creació de Falange Espanyola de les JONS (partit polític d’extrema dreta)
un partit polític feixista espanyol, fundat el 15 de febrer de 1934 resultat de la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española (FE) de José Antonio Primo de Rivera. -
Paralització o desmantellament de les reformes progressistes
-
Revolució d'Octubre a Astúries i a Catalunya. Supressió de l’Estatut de Catalunya.
-
José María Gil-Robles (CEDA) nomenat ministeri de Guerra i, com tal, nomena el general Francisco Franco cap de l'Estat Major.
-
En les eleccions generals guanya la coalició del Front Popular. A Catalunya, Companys tornà al capdavant de la Generalitat.
-
El Front popular i les dretes seguiren camins diferents: el nou govern va reprendre la política reformista i fa una àmplia amnistia, mentre que la dreta inicià el camí de la conspiració.
-
Aixecament militar, dirigit pel general Francisco Franco, contra el govern republicà.
-
Period: to
Front Popular
