-
476
Fi de l’imperi Romàd’Occident
(també coneguda com la caiguda de l'Imperi romà o la caiguda de Roma) va ser el període de declivi de l'Imperi romà d'Occident en què va perdre l'autoritat d'exercir el domini i el vast territori va ser dividit en nombroses entitats polítiques successores.
es vincula aquest fet amb l'any 476 dC, coincidint amb la deposició de l'últim emperador romà d'Occident, Ròmul Augústol, a mans d'Odoacro, encara que va ser el resultat d'un llarg procés que va tenir moltes fites significatives. -
Period: 476 to 1000
Alta edat mitjana
L'Alta Edat Mitjana és el període de la història d'Europa i Orient Mitjà que comença al segle V i acaba entre els segles IX i X, distingint-se així aquest període del següent, conegut com a Baixa Edat Mitjana. -
507
La batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé (en llatí, Campus Vogladensis) va ser una batalla decisiva pel control de la Gàl·lia entre visigots i francs ocorreguda a la primavera de 507. Es va lliurar a les marques septentrionals del territori visigot, a Vouillé, prop de Poitiers.
Com a conseqüència, va acabar amb la presència visigoda al nord dels Pirineus a excepció de la regió de Septimania. -
527
Inici de l'imperi de Justinià
El regnat de Justinià entre els anys 527 i 565 és considerat com la primera edat d'or de l'imperi bizantí. ... La intenció d'aquest codi era recopilar en una sèrie de lleis la tradicional jurisdicció romana i harmonitzar-la com fos possible amb la cristiana, per tal de crear un imperi homogeni. -
554
Creació del regne de Toledo
El Regne visigot de Toledo (conegut a l'època com Regnum gothorum i, després, Regnum Hispaniae o Spaniae) va ser fundat després de la derrota dels visigots a la batalla de Vouillé (507) a mans dels francs, cosa que els va obligar a desplaçar-se amb la seva població a Hispània, i de la Gàl·lia només van conservar l'extrem occidental de la Narbonense, conegut com Septimania, posant fi així al regne visigot de Tolosa (Toulouse). -
565
Fi de l’imperi de Justinià
Les conseqüències de la pesta debilitaven les possibilitats de producció i recaptació fiscal, i si tenim en compte la creixent amenaça persa i de nous pobles com els búlgars, eslaus i avars, queda força de manifest la brillant façana exterior que tenia l'Imperi i la seva debilitament interior cada cop més gran. Amb aquestes circumstàncies, l'any 565, Justinià va morir. -
570
Neixement de Mahoma
El naixement del nabí Mahoma va tenir lloc a la Meca el dia 12 de Rabíu , tercer mes de l'any lunar, sent el mateix dia de la seva arribada a Medina en la seva hègira des de la Meca i el mateix dia de la seva mort a Medina.La base de la doctrina islàmica es troba a l'Alcorà. Els musulmans creuen que l'Alcorà és la paraula de Déu, pronunciada per l'àngel Gabriel a Mahoma. L'Alcorà només estava en forma oral mentre Mahoma vivia. -
711
L'Islam arriba a la península Ibèrica
Es coneix com a conquesta musulmana d'Hispània o etapa musulmana inicial de la península ibèrica al complex procés polític i militar que al llarg del principi del segle viii explica la formació i consolidació d'al-Àndalus, així com la gènesi dels principals regnes cristians medievals peninsulars. -
732
Batalla de Poitiers
La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder franc Carlos Martell i un exèrcit musulmà a les ordres del valí d'Al-Àndalus Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi (prop de la ciutat de Tours, a l'actual França). Durant la batalla, els francs (cristians) van derrotar l'exèrcit musulmà i al-Gafiqi va resultar mort. Aquesta batalla va frenar l'expansió musulmana cap al nord des de la península ibèrica. -
800
Carlemany, és coronat emperador
La nit del 25 de desembre de l'any 800, Carlemany, rei dels francs, va ser coronat emperador romà pel Papa Lleó III a la Catedral de Sant Pere, convertint-se en un dels sobirans més poderosos del seu temps. Carlemany (aprox. 747-814) havia partit a Roma el novembre de 799. -
843
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdún va ser un pacte signat a l'agost de 843 entre Lotario, Luis el Germánico i Carlos el Calvo —fills de Ludovico Pío i néts de Carlemany—, a la localitat francesa homònima. Aquest tractat va tenir com a origen l'ordinatio imperii, que decretava la manera de procedir si moria un dels monarques subsidiaris sense descendència. No obstant això, va donar com a resultat una sèrie de conflictes a l'imperi que, lluny de resoldre les divisions, les va accentuar. -
Period: 1000 to 1300
plena edat mitjana
Plena Edat Mitjana és el període central de l'Edat Mitjana que abasta els segles XI al XIII. Va succeir a l'Alta Edat Mitjana i va ser succeïda per la Baixa Edat Mitjana. La utilització d'aquesta divisió no és acceptada universalment: en alguns casos, s'utilitza l'expressió Baixa Edat Mitjana per als segles XI al segle XV. -
1162
Es forma la Corona d'Aragó
Ramiro II va casar la seva única filla, Petronila, amb el Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El 1162 el fill d'aquests esdevingué així, per herència, el primer rei de la Corona d'Aragó. Entenem com a Corona d'Aragó el conjunt d'homes i territoris que estaven sota la sobirania del rei d'Aragó, siguin regnes, ducats, marquesats, comtats o senyorius. Després d'aquesta unió va començar un període d'expansió territorial, primer a la Península Ibèrica, dins del procés de la Reconquesta -
1229
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
1230
es forma la corona de castella
La corona de Castella com a entitat històrica, se sol considerar que comença amb la darrera i definitiva unió de les Corones de Lleó i de Castella, amb els seus respectius regnes i entitats, el 1230, o bé amb la unió de les Corts, algunes dècades més tard. En aquest any de 1230, Ferran III «el Sant», rei de Castella des de 1217 (incloent el regne de Toledo) i fill d'Alfonso IX de Lleó i la seva segona dona, Berenguela de Castella, es va convertir en rei de Lleó -
Period: 1300 to 1492
Baixa edat mitjana
La Baixa Edat Mitjana constitueix l'últim període de l'Edat Mitjana i comprèn els segles XIV i XV —encara que alguns historiadors situen el seu començament al segle XI negant l'existència del període de la Plena Edat Mitjana (segles XI al XIII)—. Va estar marcada per la crisi desencadenada per l'impacte de la pesta negra iniciada el 1348 i que va reduir la població europea a menys de la meitat. -
1348
Pesta negra
La pesta negra o mort negra va ser la pandèmia de pesta més devastadora de la història de la humanitat, que va afectar Euràsia al segle xiv i que va assolir un punt màxim entre 1347 i 1353. És difícil conèixer el nombre de morts, però models contemporanis els calculen entre 80 a 200 milions a Euràsia i Àfrica del Nord. Hauria provocat la mort d'entre el 30% i el 60% de la població d'Europa, sent un terç una estimació molt optimista. -
1453
Conquesta de Constantinoble per part dels turcs
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans, ocorreguda el 29 de maig de 1453 (d'acord amb el calendari julià vigent en aquella època), va ser un fet històric que va posar fi a l'últim vestigi de l'Imperi romà d'Orient i que, a la periodització clàssica i segons alguns historiadors va marcar també la fi de l'Edat Mitjana a Europa. -
1492
Fi de l' últim regne musulmà, el de Granada.
El regne nassarita de Granada seria el darrer estat musulmà de la península ibèrica, l'antiga al-Àndalus. El seu últim rei va ser Muhammad XII (conegut com Boabdil el Noi), enderrocat pels Reis Catòlics, que es va veure obligat a rendir Granada el 2 de gener de 1492.