Imperi Romà d'Orient / Imperi Bizanci

  • 330

    Conversió a Constantinoble

    L'any 330, l'emperador Constantí el Gran va convertir la ciutat de Bizanci en la nova capital de l'Imperi Romà i la va rebatejar Constantinoble. Amb la seva inauguració oficial l'11 de maig de 330, Constantinoble es va convertir en un centre polític, cultural i econòmic. Aquest moviment va marcar l'inici de la transició del món antic al món medieval i va consolidar el cristianisme com a religió central de l'imperi.
  • 395

    La divisió de l'Imperi Romà d'Occident i d'Orient

    La divisió de l'Imperi Romà d'Occident i d'Orient
    La divisió de l'Imperi Romà en Imperi Romà d'Occident i Imperi Romà d'Orient es va produir l'any 395 després de la mort de l'emperador Teodosi I. La part occidental va ser governada pel seu fill Honori, mentre que la part oriental va caure sota el domini del seu altre fill Arcadi. Aquesta divisió va comportar la creació de dos imperis políticament i culturalment diferents.
  • 396

    Fundació de Bizanci

    Fundació de Bizanci
    L'Imperi Bizantí es va fundar l'any 396 dC després que l'Imperi Romà es va dividir en parts occidental i oriental després de la mort de l'emperador Teodosi I. La part oriental, sota el domini d'Arcadi, fill de Teodosi, es va convertir en l'Imperi Bizantí.
  • 476

    Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

    Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
    La Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident es va produir l'any 476 dC quan Odoacre, líder militar germànic, va deposar l'últim emperador romà, Ròmul Augustul. Aquest esdeveniment va marcar el final de l'estructura política romana occidental i va inaugurar una era de transició i col·lapse a Europa. També va donar lloc a un període de transició en què van sorgir noves formacions polítiques i socials.
  • 527

    Regnat de l'emperador Justinià I

    Regnat de l'emperador Justinià I
    El regnat de l'emperador Justinià I, que va durar des del 527 fins al 565 dC, va ser una època de gran esplendor per l'Imperi Bizantí. Durant aquest període, Justinià va liderar reformes legals i polítiques significatives, incloent la compilació del Corpus Juris Civilis, que va influir en el dret europeu durant segles. A més, va supervisar la construcció d'obres emblemàtiques com la majestuosa església de Santa Sofia, que encara avui és un testimoni de la seva grandesa i influència.
  • 532

    Aixecament de Nika

    L'aixecament de Nika va ser una revolta popular a Constantinoble el 532 dC contra el govern de Justinià I. Va ser violentament reprimida, provocant moltes morts i destrucció a la ciutat. Aquest esdeveniment va tenir un impacte significatiu en la història de l'Imperi Bizantí.
  • 562

    Justinià I recupera molts territoris de l'Imperi Romà d'Occident

    Justinià I recupera molts territoris de l'Imperi Romà d'Occident
    Durant el regnat de Justinià I, que va durar del 527 al 565 dC, l'Imperi Bizantí va recuperar molts territoris de l'Imperi Romà d'Occident, incloent Itàlia, el nord d'Àfrica i parts d'Espanya. Aquestes conquestes van restablir temporalment la unitat territorial romana sota el domini bizantí.
  • 600

    Formació del dret bizantí

    La formació del dret bizantí va ser un procés gradual que va combinar elements del dret romà i grec. Principalment promoguda per l'emperador Justinian I, va culminar amb la compilació del Corpus Juris Civilis. Aquest sistema legal va tenir una influència duradora en el desenvolupament del dret a Europa.
  • 637

    Conquesta àrab de Jerusalem

    Conquesta àrab de Jerusalem
    La conquesta àrab de Jerusalem va tenir lloc el 637, quan les forces de l'Imperi Rashidun, liderades per califa Omar ibn al-Khattab, van capturar la ciutat sota el control bizantí. Aquesta victòria àrab va suposar un canvi significatiu en el control de la Terra Santa, marcant el començament de l'era islàmica a Jerusalem i la influència de l'Islam en la regió.
  • 693

    Un exèrcit musulmà ataca Constantinoble però és derrotat

    Un exèrcit musulmà ataca Constantinoble però és derrotat
    Un exèrcit musulmà va atacar Constantinoble l'any 693, durant el regnat de l'emperador bizantí Lleó III, comandat pel califa Umar II. Malgrat això, les forces bizantines, a través de la seva superioritat naval i la seva capacitat defensiva, van aconseguir repel·lir l'atac musulmà. Aquesta derrota va representar un punt d'inflexió en els intents musulmans de conquerir Constantinoble i va consolidar la posició defensiva de l'Imperi Bizantí en la regió.
  • 700

    Fundació del sistema temàtic bizantí

    Fundació del sistema temàtic bizantí
    El sistema temàtic bizantí es va establir durant els segles VIII i IX com a resposta a les amenaces externes. Consistia en dividir l'Imperi en àrees militarment i administrativament organitzades anomenades temes, cada una dirigida per un comandant militar o temàtic. Aquest sistema va millorar la defensa i l'administració interna de l'Imperi Bizantí enfront de les invasions àrabs i eslaves.
  • 717

    Un gran exèrcit ataca Constantinoble però és derrotat

    Un gran exèrcit ataca Constantinoble però és derrotat
    Un gran exèrcit va atacar Constantinoble, capital de l'Imperi Bizantí, però va ser derrotat. Aquesta derrota va consolidar la posició de Constantinoble com a fortalesa inexpugnable i va frustrar els intents d'invasió.
  • 787

    Disputa iconoclasta

    Disputa iconoclasta
    La disputa iconoclasta va ser un conflicte religiós a l'Imperi Bizantí durant el segle VIII. En aquesta controversia es disputava l'ús d'imatges religioses com a part de la pràctica religiosa. Eventualment, l'ús d'aquestes imatges va ser restaurat definitivament amb la setena reunió ecumènica del 787 dC.
  • 800

    Carlemany, rei dels francs, és coronat "emperador de tots els romans" pel Papa.

    Carlemany, rei dels francs, és coronat "emperador de tots els romans" pel Papa.
    Carlemany, rei dels francs, va ser coronat "emperador dels romans" pel Papa Lleó III l'any 800 dC. Aquesta coronació va simbolitzar la renovada relació entre l'Església i el poder temporal, establint Carlemany com a líder polític i religiós a Europa Occidental. Aquest esdeveniment va marcar l'inici del Sacre Imperi Romà Germànic, unificat sota la influència del cristianisme i el lideratge carolingi.
  • 839

    Els croats arriben per primera vegada a Constantinoble

    Els croats arriben per primera vegada a Constantinoble
    Els croats van arribar per primera vegada a Constantinoble el 839. Aquesta va ser una trobada històrica entre l'emperador bizantí Teòfil i els representants croats, on es van establir tractats i aliances que van influir en les relacions posteriors entre els croats i l'Imperi Bizantí. Aquesta trobada també va marcar el principi d'una relació duradora entre els dos pobles.
  • 975

    Basili II reconquereix Síria i Grècia.

    Basili II reconquereix Síria i Grècia.
    Basili II, conegut com Basili II el Bulgaròfag, va ser un destacat emperador bizantí que va governar des del 976 fins al 1025 dC. Va liderar campanyes militars contra l'Imperi Búlgar i altres enemics, consolidant així el poder bizantí a la regió. Tot i això, no és precís afirmar que Basili II va reconquerir Síria i Grècia durant el seu regnat.
  • 1055

    Els territoris italians es perden als normands

    Els territoris italians es perden als normands
    Els territoris italians van ser perduts pels bizantins als normands en el segle XI. Les incursions normandes, liderades per figures com Robert Guiscard i els seus germans, van resultar en la pèrdua de terreny per l'Imperi Bizantí a Itàlia. Això va contribuir al debilitament gradual del domini bizantí a la regió i va marcar un punt d'inflexió en la història de la presència bizantina a Itàlia.
  • 1100

    Crisi del segle XI

    Crisi del segle XI
    La Crisi del segle XI va ser un període de desestabilització a Europa occidental, caracteritzat per conflictes interns, invasions bàrbares i canvis econòmics. Aquesta època va veure l'aparició de feudals poderosos i va marcar el camí cap a canvis significatius en la història europea.
  • 1204

    La quarta croada ataca Constantinoble i la captura

    La quarta croada ataca Constantinoble i la captura
    La quarta croada va atacar Constantinoble, la capital de l'Imperi Bizantí, el 1204. En una sèrie de successos complexos, la ciutat va ser capturada i saquejada pels croats i els venecians, marcant un punt d'inflexió en la història de l'Imperi Bizantí i la cristianitat.
  • 1453

    La resta de l'Imperi Bizantí és superat per l'Imperi Otomà

    La resta de l'Imperi Bizantí és superat per l'Imperi Otomà
    L'Imperi Bizantí va ser finalment conquerit per l'Imperi Otomà el 1453, amb la caiguda de Constantinoble. Aquesta victòria va marcar la fi de l'Imperi Bizantí i el començament d'una nova era sota el domini otomà a la regió.