Edat Mitjana Izaskun

  • 639

    Regnes de Talifes

    Les taifes foren els regnes, fins a 639, en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009. Tot i que inicialment reconeixien una autoritat superior califal, van acabar convertint-se en estats independents, coneguts historiogràficament amb el nom de regnes de taifes
  • 711

    Batalla de Guadalate

    La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.
  • 734

    Abderram 1 es proclama emir de cordova

    Primer emir independent de Còrdova. Nét del califa Hisham de Damasc, va ser un dels escassos membres de la dinastia Omeya que van aconseguir escapar a la matança d'Abu Futrus, que va portar al poder els Abasidas l'any 750.
  • 834

    Casal de Barcelona

    Dinastia dels sobirans de Catalunya, després reis d’Aragó.
    Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent. Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Bel·ló I de Carcassona, comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I, que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard (844) fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló
  • 929

    Emirats i Califat de Córdova

    A inicis del segle X, l'emirat de Còrdova, havia de fer front a molts problemes: rebel·lions internes, atacs de regnes cristians del nord. A l'any 929, es va independitzar de la autoritat religiosa de Bagdad, es va proclamar califa i va fundar el califat de Còrdova.
    El califa tenia un poder absolut: era un jutge suprem, màxima autoritat religiosa, i general dels exèrcits. Per sota hi havia el Hayib (primer ministre) ajudat pels Visirs (ministres) Tots junts formaven el Divan (govern).
  • 930

    Comtats de Castella

    El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella.
  • 1212

    Batalla Navas de Tolosa

    La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de l'any 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians. Segons els autors musulmans, la batalla es va lliurar dimarts 15 de sàfar del 609, que correspon al 17 de juliol del 1212.
  • 1217

    Únificacio de Castilla i Aragón

    El 14 de juny de 1217 es produïa la proclamació, a la petita localitat palentina d'Autillo de Campos, de Ferran III com a rei de Castella. Més endavant, el 3 de juliol del mateix any, es farà la coronació a Valladolid. Amb Ferran III, es produeix la unió definitiva de Castella i Lleó, en heretar, primer la corona de Castella de mans de la seva mare Berenguela,
  • 1482

    Conquesta de Granada per els cristians

    La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics,
  • 1492

    Regne nassaria de Granda

    L'Emirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.