-
192
Període de l’anarquia
El 192 dC moria l’emperador Còmode sense una descendència clara, fet que va donar pas a una sèrie d’anys d’inestabilitat política que han passat a anomerar-se el període de l’anarquia. -
200
El naixement d’una nova religió
La religió cristiana va néixer a Palestina, a l’est de l’Imperi romà, i es va estendre per tot el territori entre els segles I i III dC. Aquesta nova religió defensava la igualtat entre totes les persones i per aquest motiu ràpidament va guanyar molts adeptes entre la gent humil. -
250
CANVI CLIMÀTIC
Els estudis més recents assenyalen que pels volts del segle II i III dC es va produir un canvi climàtic molt sever que va determinar el curs de la història de Rom. Per altra banda, aquest canvi climàtic també va afectar el nord d’Europa i oest d’Àsia, territori que ocupaven els pobles germànics i els Huns. Així doncs, sembla que el canvi climàtic podria estar al darrere de la caiguda de Roma. -
284
Les Reformes de Dioclecià
Tretrarquia De seguida va veure que l’imperi era massa gran per ser governat per un emperador sol i va optar per dividir-lo en dos parts i establir dos monarques a cada part. -
303
Persecucions de Cristians
La ràpida difusió del cristianisme arran de l’Imperi va preocupar molt les autoritats romanes, ja que els seus principis debilitaven la unitat política de l’Imperi: la nova religió defensava l’existència d’un sol déu i negava el culte a l’emperador, que era una mena de Déu a la terra. Aquestes persecucions van causar moltes víctimes i obligaren els fidels a practicar la seva religió en secret en espais subterranis com les catacumbes. -
312
L’emperador Constantí
A la que Dioclecià va renunciar al càrrec d’emperador l’any 305 van retornar els enfrontaments i les guerres internes per fer-se amb el poder fins que l’emperador Constantí. -
313
Edicte de Milà
El creixement constant del nombre de cristians va fer que l’emperador Constantí posés fi a les persecucions i decretés la llibertat de culte. -
337
La divisió de l’imperi de Teodosi
A la mort de Constantinoble, l’any 337, va retornar la inestabilitat fins que Teodosi “el Gran” va recuperar la idea de Dioclecià de dividir l’Imperi i aquest cop definitivament. Va deixar l’Imperi romà d’Occident en mans del seu fill Honori, amb capital a Ravenna, i Arcadi, l’altre fill, va rebre l’oriental, amb la capital a Constantinoble. -
378
Batalla d'Adrianòpolis
A partir del segle III dC, arran del període d’anarquia, els pobles germànics van anar realitzant incursions dins del territori de l’Imperi, però sempre acabaven sent expulsats per les legions romanes. L'any 378 quan els Visigots van aconseguir una victòria molt important a la batalla d’Adrianòpolis. Aquesta victòria va encoratjar la resta de pobles germànics a introduir-se cada vegada més dins l’Imperi. -
380
Edicte de Tessalònica
L'emperador Teodosi la va convertir en religió oficial de l’Imperi romà. -
395
Divisió de l'Imperi de Teodosi
A la mort de Constantinoble, l’any 337, va retornar la inestabilitat fins que Teodosi “el Gran” va recuperar la idea de Dioclecià de dividir l’Imperi i aquest cop definitivament. Va deixar l’Imperi romà d’Occident en mans del seu fill Honori, amb capital a Ravenna, i Arcadi, l’altre fill, va rebre l’oriental, amb la capital a Constantinoble. -
410
Saqueig de Roma (Visigots)
L’any 410 els Visigots van arribar fins a Roma i la van ocupar durant uns deu dies, durant els quals la ciutat imperial va ser saquejada i incendiada. L’impacte de veure la ciutat de Roma en flames va ser un cop molt dur i una estocada mortal a l’Imperi romà d’occident. -
455
Saqueig de Roma (Vàndals)
El 455 era el torn d’un altre poble germànic, els Vàndals, que tornarien a saquejar la ciutat de Roma. -
476
Caiguda de l'Imperi Romà
Poc després, l’any 476, un poble bàrbar, dirigit per Odoacre, va destronar el darrer emperador de Roma, Ròmul August, amb el qual desaparegué definitivament l’Imperi romà d’Occident.