-
Experiment de Redi
El seu experiment de 1668 mostrant l'absència de cucs en un flascó tancat on s'havia deixat carn podrint-se va assentar un dur cop a la teoria de la generació espontània. En les seves recerques va usar àmpliament la dissecció i observació amb el microscopi. Amb aquest experiment es va afirmar la hipòtesi de redi. -
Experiment d’Spallanzani
Spallanzani va demostrar que no existeix la generació espontània de la vida, Needham creia que això demostrava que la vida sorgeix de la matèria no vivent. No obstant això, prolongant el període d'escalfament i segellant amb més cura els recipients, Spallanzani va poder demostrar que aquests brous no generaven mi croorganismes mentre els recipients estiguessin segellats i esterilitzats. -
Experiments de Pasteur
Pasteur va comprovar la teoria de la generació espontània per mitjà d'un experiment: va exposar un brou a l'aire, però amb filtres, perquè no passés res més que l'aire net, i res va créixer en el brou, donant com a resultat que la teoria de la generació espontània era falsa i arribant a la conclusió de que tot ésser viu procedeix d'un altre ésser viu. -
La bassa temperada de Darwin
Assegurava que l'origen de la vida havia que buscar-lo en la química. "La vida podria haver sorgit en una bassa temperada, amb tota mena de sals d'amoni i fòsfor, de llum, calor, electricitat, etc." -
El brou primitiu de Oparin
Va postular aquesta hipòtesi, centrada en la sopa primitiva, que l'origen de la vida en la Terra es deu a l'evolució química gradual a partir de molècules basades en el carboni, tot això de manera abiòtica. El resultat és que es generarien unes estructures simples d'ARN, material que continua avui dia present en les nostres cèl·lules i és necessari perquè el seu “germà” famós, l'ADN, pugui actuar. -
El brou diluït calent de Haldane
Es basa en les condicions físiques i químiques que van existir a la Terra primitiva i que van permetre el desenvolupament de la vida. Aquestes substàncies es van combinar de tal manera que van donar origen als éssers vius. Va esbossar una atmosfera semblant a la d'Oparin, però amb el diòxid de carboni. L'oceà primitiu es converteix en un brou diluït calent. Posteriorment es formarien les primeres estructures, no cel·lulars, amb capacitat per autoreplicar-se -
L’atmosfera primitiva de Miller (& Urey)
Va realitzar un experiment en el que va reproduir en un aparell la suposada protoatmosfera reductora, formada per metà, amoíac, aigua i hidrogen, sobre aigua. Sotmetia l'atmosfera a descàrregues elèctriques i en analitzar el contingut, hi va identificar aminoàcids, monòmers indispensables per a la síntesi de proeïnes. -
La química prebiòtica de Joan Oró
A partir d'un experiment semblant del de Miller i Urey, el bioquímic Joan Oró va demostrar que era possible obtenir adenina (una de les bases nitrogenades dels àcids nucleics) a partir de cianur d'H i NH3. Més tard, acosegueix la síntesi de la resta de bases dels àcids nucleics. -
El meteorit de Murchinson
Va caure el 28 de set. del 1969, Murchison (Austràlia), l'edat del meteorit és 4600 milions d'anys. Al analitzar la composició, es van detectar aminoàcids (coincideixen amb els del S. Miller) i es reforça l'idea que la composició de l'atmosfera devia ser molt semblant a la de la Terra prebiòtica. -
Fonts hidrotermals i el submarí Alvin
Petit submarí que va descobrir l'existència de fonts hidrotermals al rift de les dorsals oceàniques,envoltat d'un ecosistema desconegut i ric que no depèn de la llum Es creu que es podria haver produït la síntesi de biomolècules a l'interior de les cavitats de les roques volcàniques i en aquestes cavitats es podrien haver concentrat prou quantitats dels gasos que proporcionarien els elements químics vitals per a la formació de les biomolècules. -
Els dominis de Woese
Va descobrir que el grup dels procariotes és diversificat i heterogeni, allunyats entre si que corresponen als bacteris comuns que va anomenar eubacteries i el de les archaebacteria, que inclou a les metanògenes (obtenen la seva energia de la reducció del CO₂ amb l'H2 per a produir metà CH4); les termoacidòfils (que viuen a altes temperatures i mitjans àcids) i les halobacteries (que viuen en llocs amb altes concentracions de sal). -
LUCA (≃600 gens)
L'estudi de l'evolució del codi genètic va permetre establir l'existència remota de LUCA, l'antecessor comú de tots els éssers vius (Last Universal Common Ancestor). Era una espècie unicelular, sense nucli definit. Disposava de ribosomes plenament funcionals, amb el flux de la informació genètica: DNA -› RNA › proteïnes. Hauria de tenir al voltant de 600 gens, amb els quals seria posible atendre els mecanismes de la replicació del DNA, de la transcripció i de la traducció. -
Els ribozims i els XNA
Es van descobrir molècules d'RNA capaces de de catalitzar reaccions bioquímiques = semblança amb el enzims proteics→ ribozims. Hi ha un acord generalitzat sobre el fet que I'RNA va precedir tant les proteïnes com el DNA. Es van obtenir quatre tipus diferents de precursors d'RNA, anomenats globalment XNA, capaços de fer funcions catalítiques de tall i unió de les molècules. Això permet suposar la posible existència de polímers. -
Panspèrmia molecular i el cometa Txuri
Es confirma la presència d'aigua i de compostos orgànics senzills ja detectada en altres cometes, sorprèn el descobriment de la presència d'oxigen molecular.
L'anomenada panspèrmia molecular es la constatació de la presència de matèria orgànica en meteorits i cometes, segons la qual els nombrosos impactes que va rebre la Terra a l'inici de formar-se haurien pogut aportar, no només una part de l'aigua de l'oceà primitiu, sinó també les molècules bàsiques de la vida.