-
Descobriment del protó
El 1886, Eugen Goldstein va descobrir els raigs anòdics i va demostrar que eren partícules amb càrrega positiva (ions) produïts a partir dels gasos. En variar els gasos que hi havia dins dels tubs, observava que tenien valors diferents de relació entre càrrega i massa, per la qual cosa no es va poder identificar la càrrega positiva amb una partícula. Font: wikipedia -
Descobriment de l’electró
El 1897, Thomson va demostrar que els raigs catòdics estaven composts per partícules carregades negativament desconegudes anteriorment (ara anomenades electrons), que va calcular que havien de tenir cossos molt més petits que els àtoms i una relació massa-càrrega massa gran. L'electró és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa. Font: wikipedia -
Model atòmic de Thomson
El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que proposà el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904 per descriure l'estructura dels àtoms arran del seu descobriment de l'electró. Thomson suposà que l'àtom consistia en una esfera de material amb càrrega positiva, la qual tenia dins corpuscles amb càrrega negativa. Font: wikipedia -
Publicació de la teoria de la relativitat
La teoria de la relativitat va ser publicada per Albert Einstein entre 1905 (teoria de la relativitat especial) i 1916 (teoria de la relativitat general), que tenen en comú el principi de relativitat, que afirma que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. Això no significa que els diferents observadors no arriben a fer mesures iguals, sinó que les mesures segueixen les mateixes equacions sigui quin sigui el sistema de referència de l'observador. Font: wikipedia -
Model atòmic de Rutherford
Aquest model atòmic va sortir l'any 1911 i consisteix que l'àtom és constituït per un nucli, el qual té concentrada tota la càrrega positiva i la quasi tota la massa atòmica, i, girant entorn d'aquest a distàncies grans, els electrons. D'altra banda, la natura neutra de l'àtom exigeix que el nombre de càrregues positives del nucli sigui igual al nombre d'electrons que giren entorn seu. Font: enciclopèdia catalana -
Model atòmic de Bohr
El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913. El model de Bohr considera que l'àtom està format per un nucli atòmic molt petit que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom. Al seu voltant giren, en diferents òrbites estacionàries, els electrons. Font: wikipedia -
Descobriment del neutró
El 1920, Ernest Rutherford conceptualitza la possible existència del neutró. En particular, Rutherford va considerar que la disparitat entre el nombre atòmic d'un àtom i la seva massa atòmica podria explicar-se per l'existència d'una partícula de càrrega neutra dins del nucli atòmic. Font: wikipedia -
Descobriment del positró
Aquesta partícula va ser predita per Paul Dirac el 1928, per després ser descoberta el 1932 pel físic nord-americà Carl David Anderson en fotografiar les empremtes dels raigs còsmics en una cambra de boira. El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada. Font: wikipedia -
Descobriment del neutrí
L'existència del neutrí va ser postulada per W.Pauli el 1931 per tal de no violar les lleis de conservació de l'energia i del moment angular en les desintegracions beta. La primera observació experimental d'un neutrí es va fer el 1956 per Reines i Cowan. És un tipus de partícula fonamental, constituït per tres espècies pertanyents al grup dels leptons i que tenen càrrega elèctrica nul·la, massa molt petita, i spin ½. Font: enciclopèdia catalana -
Formació del CERN
L'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN), és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules. Va ser creada el 1954. Font: wikipedia -
Descobriments dels quarks
Aquest model va ser proposat pels físics Murray Gell-Mann i George Zweig el 1964. La proposta va arribar poc després que Gell-Mann formulés un sistema de classificació de partícules conegut com a camí òctuple. Un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria. Els quarks es combinen per formar partícules compostes anomenades hadrons, els més estables dels quals són els protons i els neutrons, els components dels nuclis atòmics. Font: wikipedia -
Posada en funcionament de l’LHC
El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (en anglès: Large Hadron Collider, LHC) és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons. Es va posar en funcionament el 10 de setembre de 2008. Font: wikipedia -
Inauguració del Sincrotró Alba
La Font de llum de sincrotró Alba és un sincrotró (és un tipus d'accelerador de partícules), situat al Parc de l'Alba conegut internacionalment com a Barcelona Synchrotron Park, va ser inaugurat el 22 de març de 2010. Font: wikipedia