-
Els inicis sempre foren humils
Els inicis sempre foren humils: petits grups d’obrers posaven en comú una minsa aportació de capital per poder adquirir a l’engròs, i sense intermediaris, aliments de primera necessitat a un preu més econòmic. -
Les primeres cooperatives (1860-1898)
Tot i els precedents, no seria fins la recepció de l’experiència de Rochdale que la fórmula cooperativa centrada en el consum, amb certa vocació emancipadora, començà a projectar-se entre el proletariat local. Les primeres cooperatives nasqueren de l’impuls d’aquelles idees, especialment després de la revolució de 1868, en els territoris amb forta presència del republicanisme federal com l’Empordà, -
Inici del moviment cooperatiu (1898-1920)
La creació de cooperatives començà a proliferar després de la Llei d’associacions de 1887, quan moltes pogueren formalitzar-se. Mentre la protesta social s’aguditzava entre revolucions i restauracions, el cooperativisme ja era prou madur per començar a articular-se com un moviment socioeconòmic de rellevància, amb predominança de les de consum. El 1898 es celebrà la primera assemblea de cooperatives catalanes a La Bienhechora de Badalona -
El salt endevant (1920-1931)
«Hemos hasta ahora organizado, ahora nos toca propagar, luchar». Amb aquesta vehemència encetà el seu discurs el director d’Acción Cooperatista durant l’acte de constitució de la nova Federació Regional de Cooperatives de Catalunya l’agost de 1920. La nova estructura fou el colofó d’un procés de renovació per a una articulació federativa efectiva, que aconseguí redoblar el seu impacte social mitjançant la propaganda i el front cultural. -
L’ESPLENDOR COOPERATIVA (1931-1936)
La proclamació de la Segona República suposà la instauració, per primera vegada a la història, d’un marc legal favorable que confirmà la línia ascendent del cooperativisme. La federació passà de 166 cooperatives amb 27.718 socis el 1931 a 241 societats amb 84.300 socis el 1936. Però el creixement ja no fou tan sols quantitatiu sinó sobretot qualitatiu, amb la diversificació cooperativa: la consolidació de la producció de segon grau,,, la creació de la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu (1934) -
LA REREGUARDA COOPERATIVA (1936-1939)
El juliol de 1936 la derrota dels militars colpistes instaurà una situació d’excepcionalitat revolucionària. La col·lectivització de l’economia obligà el cooperativisme a prendre mesures d’urgència. De forma paradoxal, necessitaren l’empenta revolucionària per assolir un objectiu històric: la concentració cooperativa. El setembre de 1936 totes les cooperatives de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs acordaren la fusió -
EL COOPERATISME ACTUALMENT