SET DÈCADES DE CONFLICTE ISRAELIÀ-PALESTÍ (1947-2023)

  • Proposta de partició de l'ONU.

    Proposta de partició de l'ONU.
    El 29 de novembre de 1947 l'ONU, reunida a Nova York, va aprovar la Resolució 181, la qual recomanava un Pla de Partició amb Unió Econòmica per a resoldre el conflicte entre jueus i àrabs a la regió de Palestina.
    https://es.wikipedia.org/wiki/Plan_de_las_Naciones_Unidas_para_la_partici%C3%B3n_de_Palestina
  • Proclamació de l'Estat d'Israel per Ben Gurion.

    Proclamació de l'Estat d'Israel per Ben Gurion.
    La Declaració d'Independència d'Israel, que va tindre lloc el 14 de maig, va ser anunciat per David Ben-Gurion, el Cap Executiu de l'Organització Sionista Mundial i president de l'Agència Jueva per Palestina. És anualment celebrat a Israel el 5 de Iar(abril o mayo) anomenada Yom ha-Atsmaüt.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Declaraci%C3%B3_d%27Independ%C3%A8ncia_d%27Israel
  • Primera guerra àrab-israelià.

    Primera guerra àrab-israelià.
    La coneguda guerra de la independència va ser la primera d'una sèrie de conflictes armats que van enfrontar l'Estat d'Israel i els àrabs. Per al poble palestí esta guerra va marcar el començament del que denominen la catàstrofe. L'ONU va acordar la separació de Palestina en dos estats: un jueu i un arab. Esta idea va ser acceptada pels jueus, però no pels àrabs en el seu conjunt. Aquest mandat va expirar el 15 de maig de 1948.
    https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_%C3%A1rabe-israel%C3%AD_de_1948
  • Segona guerra àrab-israelià.

    Segona guerra àrab-israelià.
    Esta guerra coneguda com la Crisi de Suez va ser una batalla militar en territori egipci, que va implicar l'aliança militar formada pel Regne Unit, França i Israel en contra d'Egipte. Va ser una victòria militar per a l'aliança; però també una derrota política, ja que per culpa dels Estats Units i de la Unió Soviètica van forçar a la alianza a retirar els seus exèrcits. d'altra banda les relacions entre Egipte e Israel es van tranquil·litzar.
    https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_del_Sina%C3%AD
  • Guerra dels Sis Dies.

    Guerra dels Sis Dies.
    Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar a Israel amb una alianza formada per Egipte, Síria, Jordània i l'Iraq. ​Egipte va acumular moltes tropes a la frontera amb Israel​ i va tancar els Estrets de Tirán a tots els vaixells de bandera israeliana.​ Israel va respondre amb una mobilització similar. En finalitzar la guerra, Israel havia conquistat la península del Sinaí, la Franja de Gaza, Cisjordània, Jerusalem i els Alts del Golán.
    https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_los_Seis_D%C3%ADas
  • Guerra del Yom Kippur i crisi del petroli.

    Guerra del Yom Kippur i crisi del petroli.
    Va ser un conflicte àrab-israelià. Egipte i Síria van atacar a Israel per a recuperar el Sinaí i els Alts del Golán. Després d'avanços i reculades, es va aconseguir un alto el foc el 25 d'octubre. La guerra va portar a canvis de pensament en el món àrab e Israel. Els Acords de Camp David (1978) van resultar en la devolució del Sinaí a Egipte i la normalització de relacions, marcant una fita en el reconeixement àrab a Israel.
    https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Yom_Kipur
  • Acords de Camp David entre Egipte i Israel.

    Acords de Camp David entre Egipte i Israel.
    Van ser signats per Sadat d'Egipte i Beguín d'Israel, mediats per Carter dels EUA Després de contactes iniciats en 1976, es buscava posar fi als conflictes fronterers. Carter i Vance van reprendre les reunions de Ginebra de 1973. Egipte preferia converses bilaterals sense intervenció estatunidenca. Els acords van ser el camí per a la pau entre Egipte e Israel.
    https://es.wikipedia.org/wiki/Acuerdos_de_Camp_David
  • Primera Intifada.

    Primera Intifada.
    Va ser un moviment popular en Palestina en contra de les forces israelianes amb l'objectiu de posar fi a les males condicions. L'absència total de possibilitats reals d'un futur digne per als palestins van ser els catalitzadors d'esta revolta caracteritzada per accions de desobediència civil generalitzada en contra del poder ocupant. va sorgir com a reclam popular a l'assassinat de quatre treballadors palestins del camp de refugiats de Yabalia.
    https://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Intifada
  • Acords d'Oslo entre Israel i la Organització per a l'Alliberament de Palestina

    Acords d'Oslo entre Israel i la Organització per a l'Alliberament de Palestina
    Són el resultat d'un procés de negociacions secretes entre israelians i palestins a Oslo, Noruega, solucionar el conflicte israelià-palestí. La Declaració de principis, en presència del Primer ministre israelià, President del comité executiu de l'OLP i President dels EUA, i ​​va posar una base per a un autogovern palestí temporal de 5 anys que havia d'acabar amb la creació d'un Estat palestí en el tros de Palestina que delimiten els territoris.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Acords_d%27Oslo
  • Creació de l'Autoritat Nacional Palestina

    Creació de l'Autoritat Nacional Palestina
    Es una organització administrativa autònoma que governa des de 1994 en la Franja de Gaza (controlada per Hamàs des de 2007) i part de Cisjordània. Al gener de 2013 va adoptar oficialment el nom d'Estat de Palestina. L'ANP va ser establida en 1994, conforme als Acords d'Oslo entre (OLP) i el Govern d'Israel, com una entitat transitòria durant un període de 5 anys després del qual tendrien lloc les negociacions finals entre les dues parts.
    https://es.wikipedia.org/wiki/Autoridad_Nacional_Palestina
  • Creació de l'Autoritat Nacional Palestina

    Creació de l'Autoritat Nacional Palestina
    La Segona Intifada va començar amb la visita d'Ariel Sharón a la Cúpula de la Roca a Jerusalem. Va provocar tensions i enfrontaments, intensificant la violència entre palestins i israelians. Incidents van portar a l'ocupació israeliana de territoris alliberats prèviament. Es van generalitzar els atacs suïcides palestins i els assassinats extrajudicials israelians. Tots dos costats van patir un alt cost humà i danys a infraestructures.
    https://es.wikipedia.org/wiki/Segunda_Intifada
  • Tercera Intifada o Divendres de la Fúria

    Tercera Intifada o Divendres de la Fúria
    El conflicte palestí-israelià va patir una forta crisi quan el cap polític del moviment islamista palestí Hamàs, anuncie una tercera intifada, a la qual es va referir com a l'alliberament de Jerusalem. Això es va produir com a resposta al reconeixement pel President dels Estats Units d'Amèrica , Donald Trump, de Jerusalem com a capital d'Israel el dia anterior.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Conflicte_palestino-israeli%C3%A0_del_2017
  • Proclamació d'Israel com a Estat nació jueu

    Proclamació d'Israel com a Estat nació jueu
    El Parlament israelià va aprovar la polèmica llei "Estat-Nació" que protegeix la identitat jueva d'Israel, declarant-ho com la "casa nacional del poble jueu" amb capital a Jerusalem. La llei reserva el dret d'autodeterminació exclusivament per a la comunitat jueva i estableix l'hebreu com l'única llengua oficial, prioritzant sobre l'àrab.
    https://elpais.com/internacional/2018/07/19/actualidad/1531973268_687632.html
  • Guerra Israel-Franja de Gaza

    L'actual conflicte bèl·lic entre Israel i grups milicians palestins, liderats per Hamàs, es va desencadenar el 7 d'octubre de 2023 amb un atac sorpresa coordinat. L'ofensiva va començar al matí amb el llançament d'almenys 3.000 coets des de la Franja de Gaza, controlada per Hamàs. Al mateix temps, uns 2.500 combatents de les Brigades d'Al Qasam, la facció armada d'Hamàs, també van participar en l'acció.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_entre_Israel_i_Gaza_de_2023