-
L'any 711 el regne visigot en gurra Akhila demana ajuda als musulmans nird africa,
Musa(el governador) i tariq travessan, L'estret de gibraltar derrota roderic a la batalla de guadalete.
Varen anomenar andalus. -
"Rutes i Batalles de la Conquesta dels Andalusins" descriu la lluita entre cristians i musulmans a la Península Ibèrica durant l'Edat Mitjana. Després de la conquesta musulmana al segle VIII, els cristians iniciaren la Reconquesta, que culminà amb la presa de Granada el 1492, acabant amb el domini musulmà. -
En 711, Tarik, governador del nord d'Àfrica, i Muza, al capdavant de les tropes berbers, Creuen l'estret de Gibraltar i vencen al rei visigot Don Rodrigo en la batalla de Guadalete. En vuit anys els musulmans van conquistar Hispània. Van intentar conquistar el regne dels francs, més enllà dels Pirineus, però van ser derrotats en la batalla de Poitiers per Carlos Martel en 732. -
La revolta abasí va acabar a Damasc amb la família califal dels Omeies. No obstant això, Abderramán (Abd al-Rahman) I va aconseguir escapar cap al nord d'Àfrica. En 756 aconsegueix apoderar-se del-Andalus i es proclama emir.
En aquest període la península es va consolidar, però no van faltar problemes interns:
- Els governants de les marques frontereres no obeïen al poder cordovès.
- Els enfrontaments entre els àrabs i els berbers. -
Abderramán I va establir l'Emirat de Còrdova l'any 756 després d'escapar de la persecució de la dinastia abasí al Pròxim Orient. Aquest esdeveniment va marcar l'inici d'un període d'esplendor cultural i científic a Al-Àndalus, amb Còrdova com a centre. Durant aquest temps, es va construir la Mesquita de Còrdova i es va promoure la tolerància religiosa i la convivència entre musulmans, jueus i cristians.
-
Quedant al capdavant del territori un emir. Els problemes interns del territori van ser els enfrontaments entre berbers i àrabs pel repartiment de terres i l'organització de la conquesta. Aquests conflictes van ajudar els cristians a organitzar la resistència a les muntanyes asturianes. -
Els musulmans es van expandir ràpidament des de la
península aràbiga. Després de controlar el nord d'Àfrica, van
creuar l'estret de Gibraltar i van arribar a la Península en el
711. Van vèncer fàcilment al regne visigot en la batalla de
Guadalete perquè que van aprofitar les lluites internes. Els
musulmans van controlar ràpidament tota la Península
perquè arribaven a acords amb els governants regionals. -
A partir del segle IX, els reis cristi- ans es varen llançar a un procés d'expansió cap al sud (29). Aquesta expansió es coneix com a recon- questa, ja que defensaven que les terres de la Península eren seves perquè es consideraven hereus del regne visigot.
Aquest procés va ser lent i va passar per diferents etapes:
• L'avenç fins al Duero. Durant els segles IX i X, els regnes cristi- ans avançaren cap al sud fins a la vall del riu Duero. -
La zona pirinenca formava part de l'Imperi caro- lingi. Carlemany hi havia fundat la Marca Hispà- nica, un territori fronterer organitzat en comtats la missió dels quals era protegir l'imperi de l'avenç musulmà. En el segle IX, quan es va dis- soldre l'Imperi carolingi, aquestes regions es va- ren independitzar. Hi varen sorgir tres nuclis di- ferents: Navarra, Aragó i els comtats catalans. Al principi del segle IX. -
La revolta dels mozarabs va ser un aixecament de la població cristiana que vivia sota domini musulmà a Al-Àndalus. Va esclatar a Còrdova l'any 850 i es va estendre a altres ciutats a causa de les tensions polítiques i religioses. La revolta va ser finalment sufocada per l'emir Muhammad I, però va deixar una empremta en les relacions interreligioses a la regió.
-
L'any 922, el comtat d'Aragó va quedar sota el domini dels reis de Navarra. Quan es va morir el rei Sanç el Gran, el seu fill Ramir va rebre el comtat patrimonial d'Aragó, també amb el títol de regne. Ramir I (1035-1063) es va convertir en el primer rei de la dinastia aragonesa. -
Abderramán III, en 929, esdevé califa d'Al-Àndalus, unificant l'autoritat política i religiosa. Sota el seu regnat, l'Imperi viu un període d'esplendor econòmic i polític. Reforça l'exèrcit i crea la ciutat de Medina al-Zahra per mantenir l'ordre intern i enfrontar-se als cristians del nord. Alhaken II, el seu fill, continua el califat, impulsant les arts i les lletres. -
Abderramán III va proclamar el Califat de Còrdova l'any 929, consolidant el poder polític i religiós a Al-Àndalus. Durant aquest període, el califat va assolir el seu màxim esplendor, amb territoris que s'estenien des del sud de la península ibèrica fins al nord d'Àfrica. No obstant això, les divisions internes i les lluites pel poder van acabar eventualment en el col·lapse del califat el 1031.
-
Construïda el 936 pel califa Abd-ar-Rahman III a 8 km als afores de la ciutat de Còrdova, en direcció oest als darrers contraforts de la serra Morena, al vessant del Jàbal al-Arús, o muntanya de la Casada o serra de la Núvia, enfront de la vall del Guadalquivir, i orientada de nord a sud sobre un replà de la serra. -
Itsam II amb 11 any de edad govenrava a mans de els generals Almansor: En Itsam II va poder fer moltes campanyes de els cristians -
Al-Andalus es divideix en petits regnes, anomenats taifes. Aquests regnes van buscar el suport dels reis cristians i aquests, a canvi, van imposar tributs (pàries) a canvi de la pau. En 1085 Alfons VI conquesta Toledo.
Els reis taifes van demanar ajuda als almoràvits del nord d'Àfrica: Yusuf, al capdavant de l'exercito berber, i Motamid, rei de Sevilla, derrota Alfons VI en Zalaca.e) Las invasiones africanas (1090-1236). -
Després de la fragmentació del Califat de Còrdova, el Reialme Nasrí de Granada va sorgir com un dels darrers bastions musulmans a la península. Durant dos segles, va resistir l'avanç cristià, fins que els Reis Catòlics van conquerir Granada el 1492, posant fi a l'època musulmana i completant la Reconquesta cristiana. Els musulmans van conviure temporalment sota el domini cristià fins a l'expulsió dels moriscos al segle XVII. -
.
Desprès mort almanssor lluites internes.
En 1031 la Divisió en regnes taifes, enfrontaments volen entre els pobles.
Destaquen:sevilla,toledo,badajoz.
impostos a la poblacio,.reis taifes criden als aloravits mordmafricans -
El moment de màxima esplendor va coincidir amb el regnat de Sanç III el Gran (1000-1035) . Mitjançant aliances matrimonials, relacions de vassallatge i l'ús de la força quan trobava re- sistència , va incorporar al seu regne els comtats aragonesos, Castella, que va heretar de
la seva esposa, i una part de Lleó. -
Almoravits: eren una tribu que professava els principis més excercit de lislam.
1090:Inicien l'ocupació de diverses taifes.
Mesures inpopulars(estrictes amb vestimentsa) anaçoscristians. -
Agrupació de tribus berbers, partidaris del radicalisme religiós, havien creat un Estat en el nord d'Àfrica. Després del triomf sobre Alfons VI, els almoràvits van acabar amb les taifes, van unificar al-Andalus i van posar fre a l'avanç cristià. Malgrat tot, la pressió cristiana no podia evitar-se. Així, en 1118, Alfons I el Batallador, rei d'Aragó, conquesta Zaragoza. A mitjan segle XII, al-Andalus tornava a fragmentar-se amb l'aparició dels segons regnes de taifes. -
Als regnes cristians coexistien les cultures islàmica, jueva i cristiana. Generalment,
no s'integraven: cada grup mantenia els seus costums, no es casaven entre ells i residien en barris separats.
La diversitat religiosa va fomentar l'enriquiment cultural, que va tenir una emprenta especial a Toledo, coneguda com la ciutat de les tres cultures. -
Els almoravits sistituts per almohades llenar una ofensiva contra els cristians batallade toloda. Els musulmans perden i desintegren l'imperi -
Durant els segles XIII i XIV, la Corona Catalano-Aragonesa va experimentar una notable expansió per la Mediterrània. Aquesta expansió va incloure la conquesta de les Balears, Sicília i altres territoris insulars, així com la consolidació del seu domini marítim amb ports estratègics com Barcelona i València. Aquesta presència va afavorir un fort desenvolupament del comerç marítim, convertint-se en una font principal de riquesa per a la regió. -
La Batalla de las Navas de Tolosa tuvo lugar en 1212 y marcó un punto de inflexión en la Reconquista cristiana. Las fuerzas cristianas, lideradas por Alfonso VIII de Castilla, derrotaron al ejército almohade, lo que debilitó significativamente el poder musulmán en la península ibérica.
-
Ultim regne musulman de tota la peninsula.
1236: La dinastia nasro nassarita regne.
Provincies:malaga,granada. -
En el segle XII, Alfons I el Bataller va conquerir les terres de la vall de l'Ebre. Més tard, en el segle XIII, Jaume I el Conqueridor va pren- dre València, Alacant, Múrcia i les illes Balears.
No obstant això, la Corona va emprendre una important campanya d'expansió per la Mediterrània. Des del final del segle XIII, Pere el Gran i els seus successors conqueriren Sicília, Sardenya i Nàpols -
La dinastia dels Trastàmara va accedir al tron aragonès el 1357, després que Martí I l'Humà es morís sense descendència. En el Compromís de Casp, els representants dels diferents regnes varen triar com a rei Fer- ran I, fill de Joan I de Castella. L'arribada d'aquesta dinastia nova va coincidir amb l'esclat de conflictes socials.
-
L'Alhambra, construïda al llarg dels segles XIV i XV, és un conjunt d'edificis formats per la fortalesa o alcassaba i els palaus dels reis nassarites . El conjunt palatí s'organitzava en dos espais:
L'espai públic era la zona en la qual el rei exercia les funcions de govern. Es distribuïa al voltant de tres patis paral·lels: el de Machuca, el de la Cambra Daurada i el de Comares o dels Arrayanes